1. Text en català.
(Text en català).
Us informem de noves aportacions en una nova entrada del bloc «Evolució Terra»:
1. Entrevista a Joan Antoni Melé Cartañá, subdirector general de Triodos Bank Espanya.
2. El President i la premsa. Discurs de JFK.
3. 10 d'abril del 2011. Consulta per la independència de la nació catalana.
4. Agenda Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.
2. El President i la premsa. Discurs de JFK.
3. 10 d'abril del 2011. Consulta per la independència de la nació catalana.
4. Agenda Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.
10. Programació abril-maig de Plural 21.
11. Documental Colom i la casa reial catalana amb l'Institut Nova Història.
12. Centre d'Estudis Joan Bardina, acte 5 de maig a l'Ateneu la Torna.
11. Documental Colom i la casa reial catalana amb l'Institut Nova Història.
12. Centre d'Estudis Joan Bardina, acte 5 de maig a l'Ateneu la Torna.
Us oferim aquesta entrevista per informar-vos que hi ha alternatives a la banca convencional, basades en l'ètica i la transparència, que són part de l'avantguarda de la societat que volem que sigui. El següent article ens ofereix una mostra.
També se'ns informa aquí que l'actual espoli de les caixes catalanes i espanyoles no és un fet espontani, si no que ha estat dissenyat des de fa uns quants anys. Recordem que les caixes d'estalvi són entitats obligades per llei a que part dels seus guanys es destini a obra social i ara les entitats reconvertides en bancs no estaran obligades a fer-ho.
Diari de Mallorca. Dijous, 24 de març del 2011, 06:30.
«Algú mou els fils; fa tres anys m'avançaren la desaparició de les caixes».
Joan Antoni Melé Cartañà, sotsdirector general de Triodos Bank a Espanya, l'entitat financera de l'«ètica» disposa de sucursals als Països Baixos, Bèlgica, Regne Unit, Alemanya i Espanya.
«Els bancs tradicionals estan preocupats». B. Ramon.
Miguel Manso. Palma. Joan Antoni Melé (Barcelona, 1951) va deixar als 55 anys la caixa d'estalvis on treballava per Triodos, que es defineix com el primer banc «ètic i sostenible» d'Europa. La crisi, diu, «ha despertat consciències». Ahir va oferir una conferència a Palma invitat per la conselleria de Benestar Social.
—El acomiadament del Premi Nobel de la Pau i pare dels microcrèdits, Mohamed Yunus, ha fet mal a la banca ètica?
—No. Els que estem en aquest sector ja sabíem què passaria. En el moment en el que digué que es ficava en política anaren a per ell. El que ha fet per Bangladesh no ho farà ningú en molts anys. Les acusacions que ha rebut [transvasament de fons de donants entre dues entitats del Grup Grameen] formen part del risc d'estar en primera línia.
—Les denúncies contra Yunus arrencaren d'una televisió de Noruega, país que té fama d'escrupolós.
—Manca saber quines notícies els hi han passat. Jo sé el que ha fet. Estic en la banca ètica des del 2000. Ell va anar aquell any a Barcelona al primer congrés de banca ètica i vaig parlar amb gent de Bangladesh... La labor que ha desenvolupat en aquest país és increïble. Ha lliurat la seva vida. Porto deu anys donant xerrades sobre banca ètica i ara que començo a tenir una petita notorietat ja m'estan atacant per coses que no tenen cap fonament.
—És cert?
—Algú a Internet demanava l'altre dia que investiguessin el meu passat; deia que si soc un llop amb pell de xai... No s'ha de caure en trampes. Al sistema no li interessa que una persona com Yunus es posi a la política.
—Vostè ha publicat el llibre «Dinero y Conciencia. A quién sirve tu dinero» («Diner i Consciència. A qui serveix el teu diner»). A qui serveix el diner de Triodos Bank?
—A milers d'iniciatives. El criteri fonamental és la transparència radical. No m'impressiona que [una caixa] faci una obra social i deixi que la gent voti el destí del diner. L'important és donar a conèixer en què inverteixes el diner dels clients. Parlo de tot, no només d'una part. Pots estar fent obra social aquí i dipositar diner en paradisos fiscals o blanquejar euros de les armes. Nosaltres publiquem les empreses a les que hem finançat dels tres sectors on operàvem: cultura, medi ambient i projectes socials.
—Aquests tres àmbits ofereixen rendibilitat suficient per després pagar una remuneració alta als clients pels seus fons?
—Depèn del que entenem per rendibilitat i bona remuneració. Lo nostre dóna sobre tot rendibilitat social i, així, guanyem tots. Jo puc pagar un 10%, invertir en empreses que fabriquen armes o en companyies químiques contaminants i enriquir-me. La pregunta és: A qui vols que serveixi el teu diner? Si per tu l'únic important és la rendibilitat, no som el teu banc. Si vols una rendibilitat sensata i que el món millori, aquest és el teu banc. Si només preguntem pels tipus d'interès, algú pagarà les conseqüències.
—A qui no va el diner de Triodos?
—Mai no finançarem a empreses que fabriquin armes, transgènics o energia nuclear. Quan algú ve amb una empresa per demanar-nos un préstec ens preguntem què aporta a la societat i si és fiable econòmicament. El nostre ordre de prioritats és: persones, medi ambient i benefici econòmic.
—Entre els diferents escenaris que empra l'agència Standard & Poor's, el més apocalíptic parla d'una destrucció de feina del 25% i un forat de 64.000 milions en els bancs. Sabem tot el que passa en el sector financer espanyol?
—No perquè hi ha gent que està movent els fils.
—Qui?
—Fa ja tres anys una persona vinculada a la política em va explicar acuradament com anaven a desaparèixer les caixes, com es convertirien en bancs i, després de la seva fusió, quedarien molt poques entitats a Espanya. En aquest moment li vaig dir que no tingués idees paranoiques però tres anys després ha esdevingut el que em va explicar. O és un endeví o algú prepara això. La història és per què deixem que ens manipulin i facin amb el nostre diner coses en el món contràries als nostres principis. Standard & Poor's pot plantejar el panorama que li vingui de gust però mig any abans de l'enfonsament d'Enron va dir que era meravellosa. Jo no puc canviar governs, però sí dir què faig amb el meu treball i el meu diner.
—Com encaixa la seva presència la banca tradicional?
—És una revolució en el món. És un fenomen fort i hi ha bancs preocupats.
—La gent és receptiva?
—Som l'únic banc que està obrint oficines, contractant gent i captant milers de clients. No venen perquè paguem més, sinó perquè volem canviar l'economia.
—A Mallorca som una mica fenicis.
—El mes passat, sense tenir oficina, férem més de 300 usuaris. Aquests dies estic seleccionant locals per obrir una sucursal.
—Coneix el perfil del client?
—No n'hi ha. Tenim des d'estudiants universitaris que disposen de 200 euros a gent que et porta milions i et diu: «Ja ho tinc tot i mentre no empro el meu diner, que sigui útil per la societat». Existeix un canvi de paradigma dins la societat.
—Algú pot pensar que incorren en xerrameca, en un mètode més de màrketing per captar clients.
—Triodos va néixer el 1971 a Holanda i s'ha estès per Europa. A Espanya portem set anys. Quan ets una farsa et detecten en quatre dies.
—Cobren comissions?
—No hi ha comissions de manteniment i es pot treure diner amb tarja des de qualsevol caixer.
—Les seves hipoteques tenen sòl?
—No acostumem a fer hipoteques. Només si ens ho demana un client per un primer habitatge.
Enllaç original:
Us oferim el discurs complert, adreçat a la premsa, del President dels Estats Units de Nordamèrica John Fitzgerald Kennedy, fet a l'Hotel Waldorf Astoria de la ciutat de Nova York el 27 d'abril de 1961.
En aquest discurs, emmarcat dins del clima de Guerra Freda entre els EUA i la URSS i la por a un apocalipsi nuclear, s'ha volgut veure, a més a més, una denúncia del perill que suposen les societats secretes, que no responen de les seves accions més que davant de Déu i de la Història, i l'existència de les quals no hauria de deixar a ningú indiferent.
Hi ha qui afirma que l'assassinat del President Kennedy, uns dos anys i mig després, va ser conseqüència d'un conflicte d'interessos amb alguna o algunes d'aquestes societats. Com exercici de transparència i per a que cadascú es faci la seva opinió, aquí teniu el discurs complert, traduït a l'idioma català.
El President i la Premsa: L'Associació Americana d'Editorials Periodístiques [American Newspaper Publishers Association].
Hotel Waldorf Astoria, Nova York.
Sr. president, senyores i senyors:
Agraeixo enormement la seva generosa invitació per estar aquí aquesta nit.
Vostès suporten greus responsabilitats en aquests temps. Hi ha un article que vaig llegir fa algun temps i que em va recordar la càrrega peculiarment dura dels esdeveniments presents i que recauen en la seva professió.
Recordaran que el 1851 el New York Tribune, amb el patrocini i direcció d'Horace Greeley, va contractar com corresponsal de Londres a un fosc periodista que atenia al nom de Karl Marx.
Se'ns va dir que el corresponsal d'exteriors Marx, pobre i amb la seva família malalta i desnodrida, constantment apel·lava per un augment en el seu miserable salari de 5 dòlars per lliurament a Greeley i l'editor en cap Charles Dana, un salari que ell i Engels desagraïdament van qualificar com «el més barat dels enganys burgesos».
Però quan totes les seves apel·lacions financeres van ser denegades, Marx va cercar al seu voltant altres formes de vida i fama, fins que finalment va acabar la seva relació amb el Tribune, dedicant els seus talents en exclusiva a la causa que culminaria amb la germinació mundial del Leninisme, Stalinisme, revolució i guerra freda.
Si tot just aquest diari capitalista novaiorquès l'hagués tractat amb més amabilitat, si tot just Marx hagués continuat com a corresponsal, la història podria haver estat diferent. I jo espero que tots els editors recordin aquesta lliçó quan temin un augment en el seu compte de despeses per compte d'una sol·licitud d'augment de sou realitzada per algun fosc periodista que tracti de reduir la seva pobresa.
He triat com a títol per les meves observacions d'aquesta nit: «el president i la Premsa». Alguns podrien suggerir que s'enunciés d'una forma més natural com: «El president contra la Premsa». Però no és així com em sento aquesta nit.
No obstant, és cert que quan un conegut diplomàtic d'un altre país demanda recentment que el nostre Departament d'Estat repudiï certs atacs de la premsa cap a un col·lega seu, es va fer innecessari de la nostra part respondre que aquesta Administració no era responsable de la premsa, i és que la premsa ja havia deixat clar que no era responsable de l'Administració.
De totes formes, el meu propòsit aquí aquesta nit no és pronunciar el típic atac en l'anomenat encontre de la premsa. Al contrari, fa alguns mesos que no he escoltat queixes de parcialitat política en la premsa, excepte per part d'alguns republicans. Tampoc és el meu propòsit aquí aquesta nit discutir o defensar que les conferències de premsa presidencials siguin televisades. Considero que és altament beneficiós comptar amb uns 20 milions d'americans que regularment veuen aquestes conferències des de casa seva i comproven la intel·ligència incisiva i l'habilitat retòrica dels nostres corresponsals a Washington, si és que puc descriure'ls així.
Finalment, tampoc és la intenció d'aquestes observacions examinar el grau de privacitat que la premsa hauria de concedir al President i a la seva família.
Si en els últims mesos reporters seus a la Casa Blanca han estat acudint als serveis religiosos amb regularitat, estic segur que això no els haurà fet cap mal.
D'altra banda, sóc conscient que els seus empleats i els fotògrafs de la premsa poden queixar-se de no estar gaudint del privilegi dels cursos de golf locals que un dia van tenir.
És veritat que el meu antecessor no objectava com jo objecto que es fotografiï la meva habilitat golfística en acció. Però, d'altra banda, mai ha estat un home dels serveis secrets.
El meu tema d'aquesta nit és un molt més sobri que competeix a editorials i editors.
Vull parlar sobre la nostra responsabilitat comuna a l'encarar un perill comú. Els esdeveniments de les últimes setmanes potser ajuden a il·luminar el desafiament per a alguns, però la dimensió d'aquesta amenaça s'ha format en l'horitzó al llarg de molts anys. Siguin quines siguin les seves esperances per al futur, ja sigui que aquesta amenaça es redueixi o que s'hagi de viure amb ella, no hi ha escapatòria ni davant la seva gravetat ni davant el desafiament complet a la nostra supervivència i la nostra seguretat, un desafiament que, de forma no convencional, confronta a cadascuna de les esferes de l'activitat humana.
Aquest desafiament mortal imposa a la nostra societat dues exigències d'interès directe tant a la premsa com a la presidència, dues exigències que poden semblar contradictòries en to, però que han de ser reconciliades i emplenades si volem superar aquest perill. Em refereixo, primerament, a la necessitat de moltíssima més informació pública, i, després, a la necessitat de major secretisme oficial.
La mateixa paraula «secretisme» és repugnant en una societat oberta i lliure, nosaltres som gent que per la nostra herència i història ens oposem a les societats secretes, als juraments secrets i als procediments secrets. Fa molt que vam decidir que els perills d'una excessiva ocultació, sense garanties de fets pertinents, superaven amb escreix els perills que són citats per justificar-ho. Fins i tot avui en dia no hi ha gran mèrit en oposar-se a l'amenaça d'una societat tancada en imitar l'arbitrarietat de les seves restriccions. Fins i tot, avui dia, no hi ha gran valor en assegurar la supervivència de la nostra nació si les nostres tradicions no sobreviuen amb ella. I hi ha un gran perill en què una necessitat anunciada d'incrementar la fiabilitat és presa a càrrec d'aquells que estan ansiosos per expandir el seu significat al límit mateix de la censura oficial i l'ocultació.
No pretenc que es permeti fins al límit que està al meu control. I cap oficial de la meva administració, sense dependre del seu rang, alt o baix, militar o civil, ha d'interpretar les meves paraules d'aquesta nit com una excusa per censurar la informació, contenir la dissidència, encobrir els nostres errors o ocultar a la premsa i al públic els fets que mereixin conèixer.
Però sí li pregunto a cada editorial, a cada editor i cada periodista de la nació que reexamini seus propis estàndards i que reconegui la naturalesa del perill del nostre país. En temps de guerra, el govern i la premsa han tingut el costum d'unir-se en l'esforç basat principalment en l'autodisciplina, per prevenir filtracions no autoritzades a l'enemic. En temps de «perill clar i present», les càmeres han retingut els privilegis dels drets de la Primera Esmena han de cedir espai a la necessitat pública de seguretat nacional.
Avui en dia no s'ha declarat la guerra i, malgrat la duresa de l'esforç, potser mai es declari segons les formes tradicionals. La nostra forma de vida està amenaçada. Aquells que fan de sí mateixos el nostre enemic estan avançant per tot el globus. La supervivència dels nostres amics està en perill. No obstant això, no s'ha declarat cap guerra, no hi ha tropes avançant sobre fronteres, no s'han disparat coets.
Si la premsa està esperant una declaració de guerra abans que s'imposi l'autodisciplina pròpia de condicions de combat, aleshores, jo només puc dir que mai hi ha hagut una guerra que plantegi una amenaça més gran a la nostra seguretat. Si estan esperant que sorgeixi un «perill clar i present», llavors, només puc dir que el perill no ha estat més clar i la seva presència mai ha estat més imminent.
Cal un canvi de perspectiva, canvis en les tàctiques, un canvi en missions –per part del govern, de la gent, de cada home de negocis o líder laboral, i de cada diari. I és que ens veiem enfrontats per una conspiració monolítica i despietada que, al voltant del planeta, es recolza, principalment, en mètodes d'encobriment per expandir la seva esfera d'influència– a través d'infiltració en lloc d'invasió, subversió en lloc d'eleccions, intimidació en lloc de l'elecció lliure, guerrilles nocturnes en lloc d'exèrcits diürns.
És un sistema que ha reclutat una vasta font de recursos humans i materials teixint una troca impenetrable, una màquina altament eficient que combina l'exèrcit, la diplomàcia, la intel·ligència, l'economia, la ciència i les operacions polítiques.
Les seves preparacions són ocultes, no es publiquen. Els seus errors són enterrats, no apareixen en titulars. Els seus dissidents són silenciats, no celebrats. No hi ha despesa que es qüestioni, no hi ha remor que s'imprimeixi, no hi ha secret revelat. Gestiona la Guerra Freda, en poques paraules, seguint una disciplina que recorda els temps de guerra i que cap sistema democràtic esperaria o desitjaria igualar.
De totes maneres, totes les democràcies reconeixen les restriccions necessàries de la seguretat nacional –i la pregunta roman; ¿s'ha d'observar més estrictament aquestes restriccions si volem oposar-nos a aquest tipus d'atac de la mateixa manera que ens oposem a una invasió exterior?
I és que la veritat respecte a aquest tema és que els enemics d'aquesta nació han presumit obertament d'adquirir a través dels nostres diaris informació que no haurien aconseguit sinó a través del pagament a agents, que l'haurien aconseguit mitjançant el robatori, del suborn o de l'espionatge, que els detalls de la preparació secreta d'aquesta nació per contrarestar les operacions enemigues encobertes han estat disponibles a tots els diaris, tant amics com enemics, que la grandària, la força, la localització i la naturalesa de les nostres forces, armament i els nostres plans i estratègies per al seu ús, han estat publicats per la premsa i per altres mitjans de comunicació a un nivell suficient com per satisfer qualsevol poder estranger. Aquest fet en almenys un cas, la publicació dels detalls concernents a un mecanisme secret a través del qual els satèl·lits podien ser seguits, va exigir que es donessin alteracions, el que va comportar un considerable despesa de temps i diners.
Els diaris que van publicar aquestes notícies eren lleials, patriòtics, responsables i estaven ben intencionats. Si haguéssim estat sotmesos a una guerra oberta, indubtablement no haurien publicat semblants dades. Però, sense que estiguem en una guerra oberta, reconeixen únicament les tesis de periodisme i no les de la seguretat nacional. La meva pregunta aquesta nit és si no es faria necessària l'adopció de mesures addicionals.
Aquesta pregunta l'han de respondre únicament vostès. Cap oficial públic ha de respondre per vostès. Cap pla governamental ha d'imposar les seves restriccions sobre la seva voluntat. Però jo estaria faltant al meu deure envers la nació si considerant totes les responsabilitat que ara recauen sobre nosaltres i comptant amb tots els mitjans amb què comptem per respondre a aquestes responsabilitats, no destaqués aquest problema davant vostès, i no els instés a que ho consideressin en tota la seva extensió.
En moltes ocasions anteriors, he dit –i els seus diaris ho han dit en repetides ocasions–que hi ha moments que apel·len al sentit de sacrifici de tots els ciutadans i a la seva autodisciplina. Es fa una crida perquè cada ciutadà sospesi seus drets i comoditats amb el bé comú. En l'actualitat, no puc creure que aquests ciutadans que serveixen al negoci de la premsa es consideren a si mateixos exempts d'aquesta crida.
No tinc la intenció d'establir una nova Oficina d'Informació de Guerra per controlar el corrent d'informació.
No suggereixo cap forma nova de censura o nous tipus de classificació de seguretat. No tinc una resposta senzilla pel dilema que els he presentat, i si en té no ho tractaria d'imposar. Però, convido als professionals del periodisme i de la indústria d'aquest país a què reexaminin les seves pròpies responsabilitats, que considerin el grau i naturalesa del perill present, i que considerin el deure de la autolimitació en resposta a aquest perill que planeja sobre les nostres caps.
Tots els diaris es pregunten a sí mateixos, respecte a cada història: «És notícia?» Tot el que els suggereixo és que afegeixin la pregunta: «És en l'interès de la seguretat nacional?» I espero que tots els grups en els sindicats d'Amèrica, entre els homes de negocis i els oficials públics, a tots els nivells, es facin la mateixa pregunta que fa als seus esforços, i que subordinin les seves accions en exactament els mateixos paràmetres.
I en el cas que la premsa americana considerés i recomanés l'assumpció voluntària de nous passos en la maquinària, puc assegurar-los que cooperarem de tot cor amb aquestes recomanacions.
Potser no hi hagi recomanacions. Potser no hi ha resposta al dilema amb què s'enfronta la societat lliure i oberta en una guerra freda i secreta. En temps de pau, qualsevol discussió sobre aquest tema, i qualsevol acció resultant, són les dues doloroses i no tenen precedents. Però aquest és un temps de pau i perill que no coneix precedent històric.
És la naturalesa sense precedents d'aquest desafiament el que demana la seva segona obligació, una obligació que jo comparteixo: informar i alertar, amb la seguretat que els americans coneguin tots els fets amb els que necessiten comptar, i també que els entenguin; són seus els perills, les propostes del nostre programa i les opcions amb què comptem.
Cap president ha de témer una estreta observació pública del seu programa. Doncs d'aquesta estreta observació sorgeix l'enteniment, i d'aquest enteniment sorgeix el suport o l'oposició, i ambdós són necessaris. No demano que els seus diaris donin suport a l'administració, sinó que els demano la seva ajuda en l'enorme tasca d'informar i alertar els americans. Ja que tinc total confiança en la resposta i dedicació dels nostres ciutadans quan aquests estan ben informats.
No només no podria eliminar la polèmica entre els seus lectors, sinó que li dono la benvinguda. Aquesta administració tracta de ser franca en relació als seus errors, i és que com va dir un savi: «Una errada no es converteix en errada fins que no se li ha negat la correcció». És la nostra intenció acceptar tota la responsabilitat per les nostres errades i esperem de vosaltres que els assenyalen quan nosaltres els passem per alt.
Sense debat ni crítica no hi ha administració ni país que pot tenir èxit i cap república pot sobreviure. Aquesta és la raó per la qual el legislador atenès Soló va decretar que seria crim que qualsevol ciutadà arronsi les espatlles davant la polèmica. Per això és pel que la nostra premsa va ser protegida per la Primera Esmena –l'únic negoci a Amèrica específicament protegit per la Constitució–, no precisament perquè delectés o entretingués, ni perquè emfatitzés el trivial i el sentimental, i no perquè simplement «donés al públic el que aquest vol», sinó per informar, per provocar, per reflectir, per pronunciar els nostres perills i les nostres opcions, per indicar les nostres crisi i les nostres oportunitats, per liderar, modelar, educar i, de vegades fins i tot, agitar la opinió pública.
Això implica una major cobertura i anàlisi de les notícies internacionals –ja que no es tracta més d'una cosa llunyana i estrangera, sinó propera i local. Implica una major atenció per a millorar l'enteniment de les notícies de la mateixa manera que millores en la seva transmissió. Implica, finalment, que el govern, a tots els nivells, ha de complir amb la seva obligació de proveir amb la major quantitat d'informació possible fora dels estretíssims marges de la seguretat nacional, el que és la nostra intenció.
Ja en el segle XVII, Francis Bacon es va pronunciar sobre les tres invencions que estaven en aquell moment transformant el món: el compàs, la pólvora i la premsa escrita. Ara, els enllaços entre nacions primerament forjats pel compàs han fet que siguem ciutadans del món, les esperances i amenaces d'uns passen a ser les esperances i amenaces de tots. En la temptativa d'aconseguir que visquem junts, l'evolució de la pólvora, en les seves últimes conseqüències, ha alertat a l'home de les terribles conseqüències del seu fracàs.
Així que és de la premsa escrita, com a registre dels fets de l'home, el guardià de la seva consciència, el seu missatger de noves, de qui esperem fortalesa i resistència, confiança en què, amb la seva ajuda, l'home serà el que ha de ser per naixement: lliure i independent.
Cada confederació serà prou flexible com per permetre que tinguin veu pròpia totes les nacions que així ho desitgin. Llavors hi haurà un exèrcit mundial destinat a posar pau entre els pobles en conflicte. Alhora, les energies actualment destinades a fer-se la guerra unes nacions contra les altres serviran per fer evolucionar totes les vessants de l'ésser humà, tant cap a l'interior com cap a l'exterior. Potser en aquest instant descobrirem una altra confederació d'àmbit superior que ens donarà la benvinguda pública per haver aprovat la nostra assignatura política planetària, i llavors serem nosaltres qui acabarem ajudant a d'altres de més endarrerits en llur respectiva evolució.
Mentrestant, una part de la nació catalana vol posar en marxa aquest objectiu posant en pràctica el seu dret a decidir.
Després de fer-ho el proper dissabte 9 d'abril a Vallgorguina, aquest diumenge 10 d'abril culminarà, a Barcelona i 21 municipis més (Bellmunt d'Urgell, Bellprat, Blanes, Calaf, Calonge de Segarra, Campins, Castellfollit de Riubregós, El Bruc, El Perelló, Fogars de Montclús, Gavà, La Pobla de Montornès, Montseny, Prades, Pujalt, Rellinars, Sant Climent de Llobregat, Sant Julià de Ramis, Sant Pere Sallavinera, Santa Margarida de Montbui i Viladecans), el procés de consultes que va començar el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, per iniciativa d'una part de la societat civil, amb la voluntat de decidir si la nació catalana ha de ser o no un estat de ple dret dins de la Unió Europea.
Podeu veure el vídeo titulat «No votis» de la campanya «Barcelona Decideix»:
Spot realitzat amb la col·laboració de: Quim Masferrer, Màrius Serra, Pep Anton Muñoz, Anna Sahun, Joan Carreras, Roger Coma, Bibiana Ballbé, Joel Joan, Òscar Dalmau, Toni Albà, Agnès Busquets, Beth Rodergas, Sílvia Bel, Mercè Pons i Lloll Bertran.
Càmera i Muntatge: Maria Giribet.
Productora Calidos.
Estudi La Fotogràfica.
Maquillatge: Núria Llunell.
Fotografia: Marc Vidal i Marta Fàbregas.
Producció: Núria Clotet.
Per més informació i oferir col·laboracions podeu accedir al lloc web:
Agenda d'abril del 2011.
* Diumenge, 3 d’abril a les 11,30 h.:
Trobada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona per fer difusió del projecte de l’Arbre de les Assemblees, iniciat per Lluís M. Xirinacs.
Trobada d’abril del 2011 a la Plaça de Sant Jaume – ALS PARTITS POLÍTICS, hi trobareu el document per ser llegit a la Plaça. A baix de tot, hi ha l’enllaç corresponent per tal que el pugueu baixar i guardar.
Amb el suport de germanies.
* Dissabte, 9 d’abril a les 11 h.:
Passi de DVDs. DVD previst per a la sessió d’abril:
Lluís M. Xirinacs: Vers una mentalitat global.
Enregistrat el 28 de gener de 1993. Eines d’expressió d’un model global. El llenguatge: definicions. Noció de variable. Conceptes. Dimensions.
Branca d’Audiovisuals de la Fundació Randa..
* Podeu iniciar el CURS D’INTRODUCCIÓ AL GLOBÀLIUM:
Exposició de les vint-i-sis àrees bàsiques d’un model global de la realitat:
Model Menor. Sessions d’abril: Els dilluns 4 i 18 de 19 a 20,30 h.
Professors: Manuel García i Joan Parés.
Si és del vostre interès començar el curs en aquest mes d’abril, adreceu-vos a info@fundacioranda.org. També podeu trucar al 934194747. Si no ens hi trobeu, deixeu el missatge i us atendrem el més aviat possible.
* CURS D’APROFUNDIMENT EN EL GLOBÀLIUM:
Exposició de les vuitanta àrees d’un model global de la realitat: Model Major.
Adreçat a tota persona individual i a tot col·lectiu que hagin fet el curs d’introducció i vulguin continuar l’estudi del model sencer, amb un repàs de les àrees bàsiques i amb l’estudi de la resta de categories del model, fins a les 80.
Sessió d’abril: El dilluns 11, de 19 a 20,30 h.
Professors: Manuel García i Joan Parés.
Si és del vostre interès començar el curs en aquest mes d’abril, adreceu-vos a info@fundacioranda.org. També podeu trucar al 934194747. Si no ens hi trobeu, deixeu el missatge i us atendrem el més aviat possible.
Us esperem a la
FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACS
Rambla de Badal, 121, 1r.
08028-Barcelona -Tel. 934194747
Autobusos: 56, 57, 70, 72, 153, 157 – Metro: Badal (Línia 5) – Mercat Nou (Línia 1) - Plaça de Sants (Línia 1, Línia 5).
Agenda d’activitats dels dimarts. Abril 2011.
Les activitats es faran al local social, c/ Mare de Déu del Pilar, 15 pral. (molt a prop del Palau de la Música), excepte aquelles per a les quals s’especifiqui un lloc diferent.
Dimarts 5 d’abril a les 19:30 hores.
Xerrada-col·loqui: La sal de la mort, salinitat del riu Llobregat, fins quan?, amb
Roger Lloret Ríos (Químic i meteoròleg especialista en aigües).
La extraordinària salinitat de les aigües superficials i subàlvies aprofitades per a l’abastament a la part baixa de la conca del riu Llobregat és causada per les explotacions mineres, principalment de Súria i Sallent, comarca del Bages (iniciades els anys 20 del segle passat), i no deguda a aportacions d’origen natural. Aquesta salinització, actualment queda fonamentalment caracteritzada per l’augment del contingut en ions, clorur, sodi, potassi, bromur i magnesi aigües avall de cada zona extractiva, degut als abocaments a cel obert, dels materials residuals del procés industrial de separació de la potassa.
El tractament de les aigües pels diferents usos a què es destini, per excés de salinitat, comporta costos elevats, per part de les empreses subministradores i/o els particulars, industries, reg, etc., perquè els sistemes convencionals de sanejament públic no ho eliminen. S’han de fer costoses inversions, per l’acompliment de les recomanacions de la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea, i son inviables econòmicament, sobretot, pel manteniment dels límits la qualitat salina dels ecosistemes fluvials d’aigües dolces. Els costos que tot això implica, corren a càrrec de fons públics diversos, mentre que l’empresa explotadora internalitza els beneficis privats de les explotacions, amb poca incidència en els tractaments dels residus que aboca, on projectes varis de restauració dels runams salins, a proposta de les administracions, s’eternitzen.
Dimarts 12 d’abril a les 19,30 hores al local social d’EcoConcern, cinefòrum amb la
projecció del documental Una altre vida és possible – Homenatge a Catalunya II (2010), de Joana Conill, Manuel Castells i Àlex Ruiz.
El documental «Homenatge a Catalunya II» forma part d'un procés de recerca, una història d’històries sobre la construcció d’una economia sostenible, solidària i descentralitzada. És una eina que hem realitzat per investigar noves cultures econòmiques, teixint xarxes que superen la individualització i la divisió jeràrquica del treball. Milers de persones cada dia arreu del món. Aquí i ara. No és un treball acabat, sinó un treball en progressió, per això és important comptar amb les vostres opinions, els vostres comentaris, i és important que sigui un espai obert.
Dimarts 26 d’abril a les 19:30 hores
Xerrada-col·loqui: Els manifestos ciutadans per a la protecció del medi ambient a Catalunya, amb Mª Àngels Alió (doctora en geografia UB).
Presentació d’una investigació recent del Grup de Recerca en Ecologia Social sobre la formació de les noves cultures ambientals a Catalunya des de la perspectiva del moviment ecologista i la població implicada en la defensa del medi ambient des de 1974 fins el 2010. Aquesta recerca ha generat un conjunt inicial de 136 documents a partir dels quals es pot aprofundir en la seva dimensió històrica, els seus condicionants i expectatives, i també les característiques dels seus protagonistes.
Sopar de Sant Jordi.
Ecoconcern-Innovació Social.
De la Mare de Déu del Pilar 15, principal.
08003 Barcelona.
Telèfon: 93-319.03.51.
Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org
La línia d'investigació basada en les centrals nuclears provoca la concentració del poder de generar energia elèctrica en unes poques mans. Però les centrals nuclears han de ser estatals o bé, si estan en mans privades, han de rebre contínuament subvencions ordinàries i extraordinàries, doncs en sí mateixes són deficitàries. A més a més, en el seu rendiment econòmic no es té en compte la conservació adequada dels residus que generen, doncs s'hauria d'exigir la capitalització d'un fons a temps indefinit els rèdits del qual haurien de servir per tenir cura de l'emmagatzematge d'aquests residus. Per si això fos poc, alguns materials que generen faciliten la construcció d'armament nuclear que pot accelerar l'extinció de la vida en el nostre planeta. En resum: Pa per avui i gana per demà.
Contràriament, hi ha fonts d'energies renovables i lliures que ofereixen el poder de generar energia elèctrica de forma descentralitzada, sense els riscs d'accidents greus com els esdevinguts a Harrisburg, Txernòbil i Fukushima, i amb la possibilitat que les deixalles que generen es puguin reciclar. Si només empréssim fonts d'energies renovables i lliures, no caldrien moltes de les guerres que actualment es produeixen, com per exemple les d'Iraq, Afganistan, Líbia i d'altres, provocades pel desig de controlar el monopoli de les fonts d'energia no renovables i altres recursos naturals.
En definitiva, tenim el potencial de disposar de l'energia que ens cal si fem una reconversió ecològica de les seves fonts. També podem disposar de tota la matèria que necessitem si produïm només bens reciclables i reciclem tota la matèria de rebuig. A més a més, podem produir aliments per més del doble de la població mundial actual, contràriament als falsos dogmes establerts, si emprem la pagesia ecològica de petita explotació. Hem de tenir en compte que, si no es produeixen grans cataclismes, la població humana mundial s'estabilitzarà cap a l'any 2050.
La conclusió evident és que els ecologistes ens mostren el camí a la pau, la justícia i la suficiència energètica i material, si emprem els recursos amb responsabilitat i saviesa.
25è ANIVERSARI DE L'ACCIDENT A LA C.N. DE TXERNÒBIL
XXV CONFERÈNCIA CATALANA PER UN FUTUR SENSE NUCLEARS I ENERGÉTICAMENT SOSTENIBLE
Mudant l'energia: Què s'ha fet malament i què s'hauria de fer?
13 d'abril de 2011.
Si es vol baixar el tríptic del programa, clica aquí:
Si es vol descarregar el cartell, clica aquí:
PROGRAMA
17:00 h. Obertura
Dr. Josep Puig
Membre del GCTPFNN.
17:10 h. Tancar les nuclears a Catalunya sense augmentar les emissions de CO2.
Kristian Petrick.
Consultor i co-autor de l’estudi, All Green Energies.
Sitges, Catalunya.
17:40 h. Catalunya Solar II: un sistema elèctric 100% renovable per a Catalunya.
Harry Lehmann.
Coautor de l’estudi, Isusi.
Alemanya.
18:10 h. Passi del film «The Sacrifice» d’Emmanuela Andreoli i Wladimir Tchertkoff (VO subtitulada en anglès).
18:45 h. Changing the way the world Works.
Walt Patterson.
Associate fellow Energy, Environment and
Development Program, Chatham House and visiting
fellow, University of Sussex.
Londres, Anglaterra, Regne Unit.
19:30 h. Presentació de la «Fundación Renovables».
Javier Garcia Breva, president.
Fundación Renovables.
Madrid, Espanya.
20:00 h. Estrena del film «The 4th Revolution: Energy Autonomy» (VO subtitulada en castellà).
21:15 h. Cloenda.
Josep Enric Llebot (pendent de comfirmar).
Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat.
Generalitat de Catalunya.
© GCTFNN i entitats afins.
Benvolguda/ Benvolgut,
Com ja sabreu, Acció Cultural del País Valencià no ha pogut pagar la multa de 600.000 euros que li va imposar el Govern valencià per no tallar les emissions de TV3 al País Valencià dins del termini de pagament voluntari.
Per això, a partir d'ara ha de suportar un recàrrec sobre aquest import que suposarà haver de pagar al voltant de 800.000 euros en un termini aproximat de 50 dies, quantitat que una entitat com la nostra sense ànim de lucre no pot assumir.
És per això que necessitem el vostre ajut, perquè el temps se'ns acaba, i si no paguem s'iniciaria un procés d'embargament dels nostres comptes corrents i béns mobles i immobles.
Us demanem doncs el vostre suport econòmic. Ens podeu ajudar de tres formes:
- Agafant bons d'ajut (n'hi ha de 5, 10, 20, 30 i 50 euros, i podeu agafar-ne tants com vulgueu) a qualsevol Casal d'ACPV o a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (C/Sant Ferran, 12) de València, per a repartir-ne i vendre'n als vostres familiars i amistats.
- Podeu fer una donació mitjançant un ingrés als comptes:
2100-0700-12-0200294927
2077-0001-27-3103581289
- Podeu explicar-ho als familiars i amistats perquè col·laboren a la venda de bons i a fer que més persones participen a la recollida d'aportacions.
Si voleu més informació, podeu simplement contestar al correu comunicacio@acpv.cat o telefonar al vostre Casal o a l'OCCC (96-3157799 extensió 209).
Manifestació 16 d'abril a València. 18h. Torres de Quart.
Amb Carles Santos i Lluís Llach.
Sí a TV3! Sí a la Llengua! Sí a la transparència!
Més informació:
Des del canal de televisió lliure de Barcelona «LaTele» es projectarà el vídeo editat pel Centre d'Estudis Joan Bardina, titulat: «La moneda telemàtica, una eina per la pau».
El vídeo es passarà a partir de l'1 d'abril al canal 37 de la TDT. No podem assegurar-vos encara en quina franja, encara que el més probable és que es passi més d'una vegada i en diferents horaris. Aprofitem per convidar-nos a visitar a la pàgina web (http://latele.cat/ - http://www.okupemlesones.org) i conèixer una mica més el projecte.
Moltes gràcies.
LaTele.
Centre d'Estudis Joan Bardina.
Cada any, la Fundació Pare Manel organitza un festival titulat «Guanyat el cel amb el Pare Manel» per recaptar fons per les seves labors d'ajut social.
Recentment, s'ha sabut que el Pare Manel va ajudar a una noia decidida a avortar en un local sense les degudes condicions. Ell era coneixedor del cas anterior d'una altra noia, a la qual el capellà li va aconsellar que no avortés, però que va anar a un local similar i degut a això va morir. Llavors el Pare Manel va pagar l'avortament a aquesta segona noia, aquest cop en una clínica en condicions.
És per aquest motiu que l'Arquebisbat de Barcelona ha obert un expedient per excomunicar el Pare Manel.
Creiem que, en la mesura del possible, s'han d'evitar tant els embarassos no desitjats com els avortaments, però creiem que l'actitud del Pare Manel s'ajusta a l'ètica que se li pot exigir a tot ésser humà.
Podeu donar el vostre suport al Pare Manel i la seva Fundació mitjançant el següent lloc web:
Dijous, 14 d'abril, 19h
El crash del 2010
Prof. Santiago Nen Becerra, Professor Catedràtic d'Economia de la Universitat Raimon Llull des de 1992, col·laborador de L'Econòmic, autor del llibre «El crash del 2010». S'ha destacat per explicar en les seves paraules «el que no es parla de l'economia», en aquests moments on una de les qüestions a debatre és la crisi econòmica.
Entrades limitades, prèvia reserva, preguem que si estàs interessat a assistir, retirar les teves entrades abans del dilluns 11 d'abril del 2011, o fer la inscripció via correu electrònic.
Aportació: 10 euros publico general i 8 euros socis.
A Múrcia, Dijous, 14 d'abril, 19h
Conferència «Simplement... acabar amb la SIDA» i presentació del llibre «Desmuntar la SIDA»
Lluís Botinas, investigador independent, president de Plural-21. La presentació del llibre es realitza dins de les Jornades obertes sobri: Paradigmes sostenibles en ciències de la vida i la salut: altres enfocaments són possibles, organitzades per CAUAC Editorial Nativa de l'11 al 14 d'abril en Hemiciclo de Derecho, Campus de la Merced i en el Centro Social Universitario (CSU), Campus de Espinardo, tots dos de la Universitat de Múrcia.
Gratuït
Més informació sobre l'activitat
A Múrcia, Dissabte, 16 d'abril, 11h
Curso «Desmuntar la SIDA. 1981-2011: 30 anys d'engany criminal organitzat pels CDC»
El curs tindrà lloc en l'Ateneo huertano Los Pájaros, carril de los Chorros 65 – La Arboleja, Murcia i serà impartit per Lluís Botinas, investigador independent, president de Plural-21.
Aportació: 40 euros
Més informació sobre l'activitat
A Múrcia, Diumenge, 17 d'abril, 11h
Curs de formació «Desmontadors/ores de la SIDA. Desfent un invent made in USA»
El curs tindrà lloc a l'Ateneo huertano Los Pájaros, carril de los Chorros 65 – La Arboleja, Múrcia i serà impartit per Lluís Botinas, investigador independent, president de Plural-21.
Més informació sobre l'activitat
Dissabte, 16 i diumenge 17 d'abril (a partir de les 10h)
16ena Fira per la Terra, Parc de la Ciutadella stand i presentació de dues conferències a confirmar.
Gratuït
Dijous, 27 d'abril
Trobada amb... Abel
Començarem amb la medicalització de la societat. Parlarem del sofriment en la Modernitat en els seus diferents símptomes: angoixa, depressió, fòbies, suïcidi, símptomes corporals i d'altres. La importància de la Paraula i els seus efectes, tant en el subjectiu com en el cos. En aquesta trobada compartirem l'experiència de més de 20 anys amb Abel en la seva experiència terapèutica, comentarà que és el Psicoanàlisi en l'època actual, no sempre compresa en la seva veritable dimensió.
Abel Frontan, Psicoanalista
Aportació: +/- 5 euros
Divendres, 29 d'abril a les 19h en Plural 21 i Divendres, 8 d'abril a les 20h en la Societat Naturista i Vegetariana (Casp 78, principal - Barcelona)
Presentació del llibre:
Història de la Salut Natural
Com superar les malalties sense medicaments ni operacions
pel seu autor:
Dr. Octavi Piulats, Doctor en Filosofia, Prof. de la Universitat de Barcelona, naturista.
Presentació a càrrec del Dr. Pere Ródenas, mèdic naturista, participació de l'editor Ramón Guitó d'Abadia Editors.
En aquesta obra Octavi Piulats ens proposa un viatge per la història de la Medicina Natural, des dels temps primitius i Egipte fins al segle XX. L'exposició ens porta a conèixer els avatars i fets de molts dels naturòpates i mèdics naturistes que van guarir a centenars de milers de pacients a través de l'higienisme i de les teràpies naturals, sovint enfrontats amb la medicina oficial.
Gratuït.
Dissabte, 30 d'abril, de 10-14 i 16-20 h.
Curs: La SIDA és un muntatge made in USA
S'expliquen els elements científics i tècnics per comprendre que la SIDA no és una malaltia a tractar (ni tan sols alternativament) sinó un muntatge a desmantellar.
Lluís Botinas, investigador independent, president de Plural-21.
Aportació: 80 euros
Més informació sobre l'activitat
Diumenge, 1 de maig, de 10-14 i 16-20 h.
Curs: Formació de desmuntadors de la SIDA
Per a persones que, entès que la SIDA és un muntatge, vulguin dedicar part del seu temps, energia i creativitat a desmantellar-ho (p. ex., declarant-se Territori lliure de SIDA).
Lluís Botinas, investigador independent, president de Plural-21.
Aportació: Voluntària per a una Conferència Internacional ACABAR AMB LA SIDA
Més informació sobre l'activitat
Dissabte, 7 de maig d'11 a 14h i de 16 a 20h
El càncer, un procés bio-lògic amb causes perfectament conegudes, reverteix espontàniament quan les causes cessen d'alterar l'equilibri,
per Antonio Tagliati responsable d'àrea càncer de Plural-21
El càncer és un procés reversible en qualsevol moment i que depèn de factors exteriors a la cèl·lula, i per res a una errada cel·lular. Ho expliquen estudis del Dr. Otto Warburg, premi Nobel 1931, seguits pels del Dr. Heinrich Kremer. La ciència occidental moderna ignora de forma criminal i conscient aquests estudis i segueix matant als seus pacients amb quimioteràpia i radioteràpia.
Aportació: 50 euros
* Diumenge, 8 de maig de 10 a 14h
Principis Essencials de la Nutrició Cel·lular Activa aplicada al càncer i a la fibromiàlgia
Felipe Hernández, Diplomat Universitari en Nutrició Humana i Dietètica, coordinador per a Espanya de AFMO (Associació Francesa de Medicina Ortomolecular), President de AENOC (Associació Espanyola de Nutricionistes Ortomoleculars). Autor: Que els teus aliments siguin la teva medicina; Antienvelliment amb nutrició ortomolecular; Menjar SÍ dóna la felicitat
Aportació: 70 euros (inclou material de documentació)
* Organitza: AULA DE FORMACIÓ CONTINUADA DE LA SALUT.
JORNADES SUPERIORS DE NATUROPATÍA
Per a inscripcions, per favor, trucar a Daniel: 661040367
Divendres 13 al diumenge 16 de maig (a partir de les 10h)
Biocultura, Palau de Sant Jordi, Stand 416
NOTA: Que ningú deixi de venir per raons econòmiques
ÉS NECESSARI INSCRIPCIÓ PER ASSEGURAR REALITZACIÓ DEL CURS I PLAÇA
DESCOMPTE: 33% en els cursos per socis/ès, aturats/ades, jubilat/ades i estudiants
A més: Conferències gratuïtes a les 20h.
Cada dimarts: CÀNCER: Un procés bio-lògic al nostre servei
Cada dimecres: DESMUNTAR LA SIDA
La SIDA no és una malaltia a tractar sinó un embull made in USA a desmantellar
Plural-21, Associació per a la cura de la vida en un planeta viu
Cartagena 230, 5º 1ª (tocant c/ Mallorca. Metre L2 Encants, L5 Sagrada Família)
Telèfon: 93 450 13 00
Email: info@plural-21.info
Benvolguts,
Us comuniquem que aquest divendres 8 d'abril estrenem als Cinemes Girona (C/ Girona 175, Barcelona) el documental «COLOM I LA CASA REIAL CATALANA», produït per PILAR MONTOLIU amb la col·laboració de l'Institut Nova Història, escrit per DAVID GRAU, responsable dels documentals «L'apropiació del descobriment d'Amèrica», «A la recerca del Grial» i «Enigma Cervantes».
«Colom i la Casa Reial Catalana» intenta desmuntar la fal·làcia d'un Cristòfor Colom plebeu, analfabet i estranger que té els alts càrrecs polítics i militars que només tenien els membres de la casa reial i certs nobles.
És possible que un estranger analfabet arribés al cim més alt de l'estructura de l'estat? És possible que ho aconseguís enganyant el Rei Ferran i tota la cancelleria, sense que ningú no ho denunciés?
O potser el que realment va passar és que el diputat, militar, almirall i ambaixador Colom es va emparentar amb una dona de la reialesa de Portugal i de Catalunya –una descendent del Comte Jaume d'Urgell–, i per aquesta raó va poder accedir als càrrecs a què va accedir i viure a les corts on va viure, amb la més absoluta de les normalitats i sense cap denúncia institucional?
El documental, basant-se en els estudis d'en Jordi Bilbeny, mira d'explicar els fets i de donar sentit a la mentalitat reial del Descobridor i a la dinastia que els Colom van crear a l'altre costat de l'Atlàntic.
Preguem que difongueu aquesta informació i us convidem a veure el documental als Cinemes Girona a partir d'avui mateix.
Cordialment,
Pilar Montoliu
Dijous 5 de maig a les 19:30h a l'Ateneu la Torna
carrer de Sant Pere Màrtir, 37 (Vila de Gràcia)
Sessió informativa sobre el BARCELONA CONSENSUS:
«Cap a un món habitable per a tothom»
És imprescindible un nou consens sobre què necessitem i com ens organitzem mundialment: quins objectius i quins mitjans ens donem perquè el sistema polític i de seguretat, econòmic i financer, cultural i comunicatiu... garanteixin les necessitats bàsiques de totes i cadascuna de les persones en un planeta limitat i amenaçat.
A càrrec de Martí Olivella i Solé, periodista, responsable del projecte i Director de Nova - Centre per la Innovació Social.
Presentació del llibre APORTACIONES AL BARCELONA CONSENSUS
Les propostes del Consens de Barcelona són contribucions d'alguns centenars de participants elegits equilibradament en la geografia i en el seu repartiment per sexe. Aquí hem triat particularment els suggeriments en contingut i en redacció de Juan Carlos Anselmi Elissalde, col·laborador del Centre d'Estudis Joan Bardina a Uruguai, i un dels participants i redactors del referit Consens de Barcelona.
A càrrec del seu autor, Juan Carlos Anselmi Elissalde, Enginyer, Investigador social a Cúdita-Uruguay i també investigador-associat al Centre d’Estudis Joan Bardina a l’Uruguai.
Presentarà l’acte: Marc Sansalvadó Chalaux, President del Centre d’Estudis Joan Bardina.
ORGANITZA:
Nova – Innovació Social.
Centre d'Estudis Joan Bardina.
