Miren Etxezarreta, les pensions publiques no estan en crisi.

1. Text en català. 

2. Texto en castellano.

(Text en català). 

A l'Estat espanyol, hi ha qui afirma que el sistema públic de pensions es troba en perill, malgrat el gran augment de la productivitat en aquests darrers anys. La tecnologia, si segueix el seu curs, provocarà que la Humanitat acabi morint-se de gana perquè les màquines faran gairebé tot el treball però no hi haurà diners a la butxaca de les persones per comprar el que aquestes mateixes màquines produeixen. 

Aquí tenim una entrevista a una persona, dotada de titulació acadèmica en economia, que argumenta, des del seu punt de vista, que la crisi de les pensions públiques no té fonament.

B.

Doctora en Economia: «Les pensions públiques no estan en crisi i no hem de creure'ns això».

Miren Etxezarreta és doctora en Economia i catedràtica emèrita d'Economia Aplicada. La reforma té com a objectiu «disminuir les pensions i empobrir la societat».

Kaos. Euskal Herria / Gara.

http://www.kaosenlared.net/noticia/doctora-economia-pensiones-publicas-no-estan-crisis-no-debemos-creerno

«Les pensions públiques no estan en crisi i no ens hem de creure això».

Miren Etxezarreta rebutja que calgui emprendre una nova retallada de les pensions. «Es fa per beneficiar el sistema privat de pensions, que tenen un enorme poder». Segons ella, és «una estratègia dissenyada pel poder econòmic» en la qual el Govern espanyol «ha obeït». Creu que CCOO i UGT haurien d'«haver abandonat la taula de negociació».

Miren Etxezarreta és doctora en Economia per la London School of Economics i catedràtica emèrita d'Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Experta en pensions, sosté que la reforma plantejada pel president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, té com a objectiu «disminuir les pensions i empobrir la societat». Critica a CCOO i UGT perquè davant l'«agressió social» que suposa la reforma «s'haurien d'haver aixecat de la taula» però, segons ell, «estan intentant salvar la cara al PSOE».

Quin anàlisi fa del que s'està coneixent fins ara de la reforma de les pensions?

El gener de l'any passat van fer una proposta i estan jugant amb els diferents elements de la mateixa. L'objectiu fonamental és claríssim: disminuir les pensions. Si no ho fan d'una banda, serà per una altra. Això de pujar de 65 a 67 anys és l'«enganyabadocs», però és més greu haver de cotitzar 41 anys, o que augmentin de 15 a 25 anys el còmput per calcular la pensió, o que pugin de 15 a 18 anys cotitzats per tenir dret a una pensió. Ara, si tens 14,5 anys cotitzats no tens dret a pensió, si passen de 15 a 18 anys es complicarà per a molta gent. Tenen una sèrie de fitxes-objectiu i les van traient i jugant com més els convé a nivell polític. Treuen unes i amaguen altres, però al final les s'empraran totes. D'altra banda, els sindicats el que estan intentant de totes totes és aconseguir alguna cosa per no haver de fer la vaga general, perquè ja era hora que s'haguessin aixecat i s'haguessin anat de la taula.

¿Es refereix a CCOO i UGT?

Sí CCOO i UGT estan cercant motius per salvar la cara. Si no fos tan patètic i tan dramàtic, seria divertit. Segueixen hores i hores parlant, però saben que no es poden moure. Estan salvant la cara al Govern del PSOE. Malauradament és així, ho vesteixin com ho vesteixin.

¿Aquesta reforma beneficia les pensions privades?

L'objectiu de tota l'operació no és cap altre. Té una dimensió que supera l'europea, és mundial. Tot això s'inicia amb l'informe del Banc Mundial de l'any 1994, des de llavors estan fent passes en aquesta direcció. El Pacte de Toledo en 1995 va anar cap aquests objectius i ara han vist una oportunitat fantàstica de fer-ho dins dels programes d'ajustament. Si acceptéssim que tot això és necessari, em pregunto per què es vol fer el 2011 quan en el pitjor dels casos els problemes del sistema públic començarien l'any 2023.

Per què hem de confiar en que han fallat sempre amb les prediccions?

Cert. Van fallar amb la projecció de la població. Ens van dir que el sistema públic faria fallida amb el canvi de segle, etc. Són errades de gruix. En el fons de tot això hi ha una operació de llarg abast del sistema financer. Pensa que els grans fons de pensions són el primer inversor del món. De tots els fluxos de capitals que hi ha rondant per tot el món, representen el 22%. Molt més gran que qualsevol altre. Es juguen molt.

És complicat donar-li la volta a aquesta situació?

No és complicat, és un problema de poder. N'hi hauria prou amb que es fes una forta reforma fiscal perquè els impostos paguessin una part important de les pensions. Per què dimonis els pensionistes han d'estar finançats amb les cotitzacions dels treballadors i de les empreses? Qui finança l'Exèrcit, la Casa Reial, l'Educació, etc? Molt fàcil, els impostos. Per què les pensions s'han de pagar amb les contribucions dels actius? Els arguments existeixen, però és un problema de poder.

El Govern del PSOE no té poder?

No, en absolut. Ni poder, ni voluntat.

I l'europeu?

Tampoc. Pensa una cosa, i és que l'any 1988, abans de l'informe del Banc Mundial, l'Estat espanyol va aprovar la llei que permetia les pensions privades amb fortes desgravacions fiscals. Això ve de lluny.

Està planificat?

Crec que sí. Aprofiten ara perquè és un bon moment. L'argument de Zapatero que som tan mascles que ens sacrifiquem per alguna cosa que s'ha de fer..., no és veritat que calgui fer-ho d'aquesta manera.

¿La seva opinió, què és el que caldria fer?

No és senzill. Primer, que ningú signi pensions privades. La publicitat és més forta que mai en aquest moment. No creure'ns que les pensions públiques estan en crisi, perquè no és real i és dubtós que ho hagin d'estar en les dates que ens diuen. Si fos així imaginem-nos, hi ha altres remeis: com pagar amb impostos, però per això cal una reforma fiscal amb fonament.

Com es podria aplicar?

Hi ha com tres etapes. Què es pot fer immediatament? Pujar les contribucions. Perquè els vells som família dels joves, si no hi ha pensions, qui manté els vells. Segon, depurar les despeses que paga la Seguretat Social que no hauria de pagar. Per exemple, les bonificacions als empresaris per contractació. Revisar quines despeses ha de pagar. I, en tercer lloc, pujar els intervals de salaris, cada pensió entra en un interval de salari, el màxim salari és de 3.186 euros. Que es pugi perquè paguin més. Però el més important és la millora del mercat de treball. Hi ha pocs cotitzants, hi ha quatre milions d'aturats que estan a l'espera de contribuir, però que no tenen feina. Caldria millorar això i portar endavant una reforma fiscal profunda.

Ja, però amb la darrera reforma laboral hem anat a l'altra banda, a la precarització del mercat.

Cert. Ens diuen que és un problema seriós, sí, però no hi ha voluntat d'enfrontar amb seriositat, s'estan movent dins de paràmetres que fan impossible arribar a una mínima solució. A termini més llarg, crec que és important oferir perspectives reals. Crec que hem d'anar a un sistema de pensions que no tingui relació amb la vida laboral de la gent. Si resulta que la riquesa d'un país és fruit de l'esforç d'aquest país, per què han de pagar les cotitzacions dels actius? Per què no ha de pagar el capital? Si de la riquesa la meitat se'n va al capital, seria lògic que el capital pagui una part del manteniment de la gent gran. Ara, no paguen res.

La tercera etapa?

La tercera seria buscar altres sistemes a termini llarg, però a curt i mitjà termini no hi ha cap imminència que hagi crisi de la pensions. Des de 1971 la riquesa de l'Estat espanyol s'ha doblat. Si som més rics que mai, on són els diners? Cal canviar el plantejament dels governs, perquè no he trobat una referència al benestar dels pensionistes.

El benestar de la gent gran els preocupa poc, perquè aquí a Hego Euskal Herria el 71% dels pensionistes estan per sota del llindar de la pobresa.

A l'Estat espanyol arriba al 84%. Cal fer un esforç per desmitificar el seu plantejament. Ens diuen que hi ha més vells i menys treballadors, el que ens porta a la conseqüència que falten diners. Cal contestar què fem amb els vells, qui els mantindrà. Aquesta és la clau, perquè una vegada que abandones la feina ja no compten amb tu.

Què li sembla que, malgrat aquests retalls i agressions als pensionistes i als treballadors, UGT i CCOO hagen donat suport a les mesures derivades del Pacte de Toledo des de 1995?

 

Tristament són còmplices en el procés de privatització de les pensions. No són ximples. Ho justifiquen com complement de les pensions. Han assumit que les pensions públiques estan en perill. Si fos veritat, el complement de les pensions podria ser públic també. A Catalunya una part de l'augment de salaris dels funcionaris va a fons privats [com en la CAB] i no pots renunciar. BBVA, amb CCOO i UGT, té muntada una empresa per gestionar les pensions privades. Ho justifiquen dient que si estan és millor, perquè controlen aquest tema. Però això els dóna un munt de diners. Si ells creuen el que diuen, és que estan mal assessorats, i si no s'ho creuen, és molt més greu encara. Quina capacitat tindran davant BBVA, si ni el BBVA en té.

El 27 a Hego Euskal Herria i a Galícia hi haurà vaga.

El Govern espanyol té per descomptat això, però està bé. Cal tornar a recuperar la presència i el poder des de baix.

«Una tercera part del que aportes al sistema privat de pensions se'n va en comissions».

Si no hi ha diners dins el sistema públic per garantir les pensions, tampoc ho haurà en el privat?

Aquest és un altre dels problemes. Si de veritat no tenim recursos, imagina't en una situació de guerra, hi ha racionament per a tots. Però ens diuen que no hi ha per sostenir el sistema públic, però sí que pots fer un pla de pensió privat. Hi ha diners.

El sistema privat perd?

Està perdent diners per tot arreu. Quant has de tenir perquè et donin una pensió privada similar a la pública? La patronal del sector Inverco assenyala que, per obtenir una pensió de 898 euros al mes després de 35 anys de cotització, hauries de tenir 225.000 euros acumulats i per tenir una pensió de 2.400 euros, que és la màxima de la Seguretat Social, hauries de tenir acumulats 751.265 euros. I, per descomptat, no està assegurat. Les cotitzacions socials t'asseguren la pensió, però aquests fons privats no, perquè els privats perden. És clar, ens volen portar a la ruïna, a aprimar l'Estat de Benestar per que es quedi en un mer Estat Assistencial.

¿Perd sempre el que menys té?

El que més té sempre és la banca i el sistema financer. Segons Ignacio Zubiri, un economista ortodox que ha estudiat aquest tema, el cost de les comissions és del 37% de la pensió en 35 anys, perquè et cobren més d'un 1% en comissions. Una tercera part del que aportes al sistema se'n va en comissions pels bancs i les entitats. És un cost altíssim.

J. Basterra.

Miren Etxezarreta, las pensiones publicas no estan en crisis.

1. Text en català.

2. Texto en castellano.

(Texto en castellano).

En el Estado español, hay quien afirma que el sistema público de pensiones se halla en peligro, a pesar del gran aumento de la productividad en estos últimos años. La tecnología, si sigue su curso, provocará que la Humanidad acabe muriéndose de hambre porque las máquinas harán casi todo el trabajo pero no habrá dinero en el bolsillo de las personas para comprar lo que estas mismas máquinas producen. 

Aquí tenemos una entrevista a una persona, dotada de titulación académica en economía, que argumenta, desde su punto de vista, que la crisis de las pensiones públicas no tiene fundamento.

B.

Doctora en Economía: «Las pensiones públicas no están en crisis y no debemos creernos eso».

Miren Etxezarreta es doctora en Economía y catedrática emérita de Economía Aplicada. La reforma tiene como objetivo «disminuir las pensiones y empobrecer a la sociedad». 

Kaos. Euskal Herria/Gara.

http://www.kaosenlared.net/noticia/doctora-economia-pensiones-publicas-no-estan-crisis-no-debemos-creerno

«Las pensiones públicas no están en crisis y no debemos creernos eso».

Miren Etxezarreta rechaza que haya que acometer un nuevo recorte de las pensiones. «Se hace para beneficiar al sistema privado de pensiones, que tienen un enorme poder». A su juicio, es «una estrategia diseñada por el poder económico» en la que el Gobierno español «ha obedecido». Cree que CCOO y UGT tendrían que «haber abandonado ya la mesa de negociación». 

Miren Etxezarreta es doctora en Economía por la London School of Economics y catedrática emérita de Economía Aplicada en la Universidad Autónoma de Barcelona. Experta en pensiones, sostiene que la reforma planteada por el presidente del Gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, tiene como objetivo «disminuir las pensiones y empobrecer a la sociedad». Critica a CCOO y UGT porque ante la «agresión social» que supone la reforma «se tendrían que haber levantado de la mesa» pero, a su juicio, «están intentando salvar la cara al PSOE». 

¿Qué análisis hace de lo que se está conociendo hasta ahora de la reforma de las pensiones?

En enero del año pasado hicieron una propuesta y están jugando con los distintos elementos de la misma. El objetivo fundamental es clarísimo: disminuir las pensiones. Si no lo hacen por un lado, será por otro. Lo de subir de 65 a 67 años es el «engañabobos», pero es más grave tener que cotizar 41 años, o que aumenten de 15 a 25 años el cómputo para calcular la pensión; o que suban de 15 a 18 años cotizados para tener derecho a una pensión. Ahora, si tienes 14,5 años cotizados no tienes derecho a pensión, si pasan de 15 a 18 años se complicará para mucha gente. Tienen una serie de fichas-objetivo y las van sacando y jugando como más les conviene a nivel político. Sacan unas y esconden otras, pero al final las emplearán todas. Por otra parte, los sindicatos lo que están intentando a toda costa es conseguir algo para no tener que hacer la huelga general, porque ya era hora que se hubieran levantado y se hubieran ido de la mesa. 

¿Se refiere a CCOO y UGT? 

Sí. CCOO y UGT están buscando motivos para salvar la cara. Si no fuera tan patético y tan dramático, sería chistoso. Siguen horas y horas hablando, pero saben que no se puede mover. Están salvando la cara al Gobierno del PSOE. Desgraciadamente es así, lo vistan como lo vistan. 

¿Esta reforma beneficia a las pensiones privadas? 

El objetivo de toda la operación no es otro. Tiene un calado que supera al europeo, es mundial. Todo esto se inicia con el informe del Banco Mundial del año 1994, desde entonces están dando pasos en esa dirección. El Pacto de Toledo en 1995 fue hacia esos objetivos y ahora han visto una oportunidad fantástica de hacerlo dentro de los programas de ajuste. Si aceptáramos que todo esto es necesario, me pregunto por qué se quiere hacer en 2011 cuando en el peor de los casos los problemas del sistema público empezarían en el año 2023. 

¿Por qué debemos confiar en quienes han fallado siempre con las predicciones? 

Cierto. Fallaron con la proyección de la población. Nos dijeron que el sistema público quebraría con el cambio de siglo, etc. Son fallos garrafales. En el fondo de todo esto hay una operación de largo alcance del sistema financiero. Piensa que los grandes fondos de pensiones son el primer inversor del mundo. De todo los flujos de capitales que hay rondando por todo el mundo, representan el 22%. Mucho mayor que cualquier otro. Se juegan mucho. 

¿Es complicado darle la vuelta a esta situación?

No es complicado, es un problema de poder. Bastaría con que se hiciese una fuerte reforma fiscal para que los impuestos pagasen una parte importante de las pensiones. ¿Por qué demonios los pensionistas tienen que estar financiados con las cotizaciones de los trabajadores y de las empresas? ¿Quién financia el Ejército, la Casa Real, la Educación, etc? Muy fácil, los impuestos. ¿Por qué las pensiones se tienen que pagar con las contribuciones de los activos? Los argumentos existen, pero es un problema de poder. 

¿El Gobierno del PSOE no tiene poder? 

No, en absoluto. Ni poder, ni voluntad. 

¿Y el europeo? 

Tampoco. Piensa una cosa, y es que el año 1988, antes del informe del Banco Mundial, el Estado español aprobó la ley que permitía las pensiones privadas con fuertes desgravaciones fiscales. Esto viene de lejos. 

¿Está planificado?

 

Creo que sí. Aprovechan ahora porque es buen momento. El argumento de Zapatero de que somos tan machos que nos sacrificamos por algo que hay que hacer..., no es verdad que haya que hacerlo de esa manera. 

¿A su juicio, qué es lo que habría que hacer?

 

No es sencillo. Primero, que nadie firme pensiones privadas. La publicidad es más fuerte que nunca en este momento. No creernos que las pensiones públicas están en crisis, porque no es real y es dudoso que lo vayan a estar en las fechas que nos dicen. Si fuera así imaginémosnos, hay otros remedios: como pagar con impuestos, pero para eso hace falta una reforma fiscal con fundamento. 

¿Cómo se podría aplicar?

Hay como tres etapas. ¿Qué se puede hacer inmediatamente? Subir las contribuciones. Porque los viejos somos familia de los jóvenes, si no hay pensiones, quién va a mantener a los viejos. Segundo, depurar los gastos que paga la Seguridad Social que no tendría que pagar. Por ejemplo, las bonificaciones a los empresarios por contratación. Revisar qué gastos tiene que pagar. Y, en tercer lugar, subir los intervalos de salarios; cada pensión entra en un intervalo de salario, el máximos salario es de 3.186 euros. Que se suba para que paguen más. Pero lo más importante es la mejora del mercado de trabajo. Hay pocos cotizantes, hay cuatro millones de parados que están a la espera de contribuir, pero que no tienen trabajo. Habría que mejorar eso y llevar adelante una reforma fiscal profunda. 

Ya, pero con la última reforma laboral hemos ido al otro lado, a la precarización del mercado. 

Cierto. Nos dicen que es un problema serio, sí; pero no hay voluntad de enfrentarlo con seriedad, se están enfrentando den- tro de parámetros que hacen imposible alcanzar una mínima solución. A plazo más largo, creo que es importante ofrecer perspectivas reales. Creo que debemos ir a un sistema de pensiones que no tenga relación con la vida laboral de la gente. Si resulta que la riqueza de un país es fruto del esfuerzo de ese país, ¿por qué tienen que pagar las cotizaciones los activos? ¿Por qué no tiene que pagar el capital? Si de la riqueza la mitad se va al capital, sería lógico que el capital pague una parte del mantenimiento de los ancianos. Ahora, no pagan nada. 

¿La tercera etapa?

 

La tercera sería buscar otros sistemas a plazo largo, pero a corto y medio plazo no hay ninguna inminencia que haya crisis de la pensiones. Desde 1971 la riqueza del Estado español se ha doblado. Si somos más ricos que nunca, ¿dónde está el dinero? Hay que cambiar el planteamiento de los gobiernos, porque no he encontrado una referencia al bienestar de los pensionistas. 

El bienestar de los mayores les preocupa poco, porque aquí en Hego Euskal Herria el 71% de los pensionistas están por debajo del umbral de la pobreza. 

En el Estado español llega al 84%. Hay que hacer un esfuerzo por desmitificar su planteamiento. Nos dicen que hay más viejos y menos trabajadores, lo que nos lleva a la consecuencia de que falta dinero. Hay que contestarles qué hacemos con los viejos, quién les mantendrá. Ésa es la clave, porque una vez que abandonas el trabajo ya no cuentan contigo. 

¿Qué le parece que, a pesar de estos recortes y agresiones a los pensionistas y a los trabajadores, UGT y CCOO hayan apoyado las medidas derivadas del Pacto de Toledo desde 1995? 

Tristemente son cómplices en el proceso de privatización de las pensiones. No son tontos. Lo justifican como complemento de las pensiones. Han asumido que las pensiones públicas están en peligro. Si fuera verdad, el complemento de las pensiones podría ser público también. En Catalunya una parte del aumento de salarios de los funcionarios va a fondos privados [como en la CAV] y no puedes renunciar. BBVA, con CCOO y UGT, tiene montada una empresa para gestionar las pensiones privadas. Lo justifican diciendo que si están es mejor, porque controlan ese tema. Pero eso les da un montón de dinero. Si ellos creen lo que dicen, es que están mal asesorados, y si no lo creen, es mucho más grave todavía. Qué capacidad van a tener frente a BBVA, si ni el BBVA la tiene. 

El 27 en Hego Euskal Herria y en Galicia habrá huelga.

 

El Gobierno español tiene descontado eso, pero está bien. Hay que volver a recuperar la presencia y el poder desde abajo. 

«Una tercera parte de lo que aportas al sistema privado de pensiones se va en comisiones». 

¿Si no hay dinero en el sistema público para garantizar las pensiones, tampoco lo habrá en el privado? 

Ése es otro de los problemas. Si de verdad no tenemos recursos, imagínate en una situación de guerra, hay racionamiento para todos. Pero nos dicen que no hay para sostener el sistema público, pero sí puedes hacer un plan de pensión privado. Hay dinero. 

¿El sistema privado pierde?

 

Está perdiendo dinero por todas partes. ¿Cuánto tienes que tener para que te den una pensión privada similar a la pública? La patronal del sector Inverco indica que, para obtener una pensión de 898 euros al mes después de 35 años de cotización, tendrías que tener 225.000 euros acumulados y para tener una pensión de 2.400 euros, que es la máxima de la Seguridad Social, tendrías que tener acumulados 751.265 euros. Y, por supuesto, no está asegurado. Las cotizaciones sociales te aseguran la pensión, pero estos fondos privados no, porque los privados pierden. Está claro, nos quieren llevar a la ruina, a adelgazar el Estado de Bienestar para que se quede en un mero Estado Asistencial. 

¿Pierde siempre el que menos tiene?

 

El que más tiene siempre es la banca y el sistema financiero. Según Ignacio Zubiri, un economista ortodoxo que ha estudiado este tema, el coste de las comisiones es el 37% de la pensión en 35 años, porque te cobran más de un 1% en comisiones. Una tercera parte de lo que aportas al sistema se va en comisiones para los bancos y las entidades. Es un coste altísimo. 

J. Basterra.