dijous, 20 de gener del 2011

Miren Etxezarreta, les pensions publiques no estan en crisi.


1. Text en català. 
(Text en català). 
A l'Estat espanyol, hi ha qui afirma que el sistema públic de pensions es troba en perill, malgrat el gran augment de la productivitat en aquests darrers anys. La tecnologia, si segueix el seu curs, provocarà que la Humanitat acabi morint-se de gana perquè les màquines faran gairebé tot el treball però no hi haurà diners a la butxaca de les persones per comprar el que aquestes mateixes màquines produeixen. 
Aquí tenim una entrevista a una persona, dotada de titulació acadèmica en economia, que argumenta, des del seu punt de vista, que la crisi de les pensions públiques no té fonament.
B.

Doctora en Economia: «Les pensions públiques no estan en crisi i no hem de creure'ns això».

Miren Etxezarreta és doctora en Economia i catedràtica emèrita d'Economia Aplicada. La reforma té com a objectiu «disminuir les pensions i empobrir la societat».

Kaos. Euskal Herria / Gara.

«Les pensions públiques no estan en crisi i no ens hem de creure això».

Miren Etxezarreta rebutja que calgui emprendre una nova retallada de les pensions. «Es fa per beneficiar el sistema privat de pensions, que tenen un enorme poder». Segons ella, és «una estratègia dissenyada pel poder econòmic» en la qual el Govern espanyol «ha obeït». Creu que CCOO i UGT haurien d'«haver abandonat la taula de negociació».

Miren Etxezarreta és doctora en Economia per la London School of Economics i catedràtica emèrita d'Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Experta en pensions, sosté que la reforma plantejada pel president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, té com a objectiu «disminuir les pensions i empobrir la societat». Critica a CCOO i UGT perquè davant l'«agressió social» que suposa la reforma «s'haurien d'haver aixecat de la taula» però, segons ell, «estan intentant salvar la cara al PSOE».

Quin anàlisi fa del que s'està coneixent fins ara de la reforma de les pensions?

El gener de l'any passat van fer una proposta i estan jugant amb els diferents elements de la mateixa. L'objectiu fonamental és claríssim: disminuir les pensions. Si no ho fan d'una banda, serà per una altra. Això de pujar de 65 a 67 anys és l'«enganyabadocs», però és més greu haver de cotitzar 41 anys, o que augmentin de 15 a 25 anys el còmput per calcular la pensió, o que pugin de 15 a 18 anys cotitzats per tenir dret a una pensió. Ara, si tens 14,5 anys cotitzats no tens dret a pensió, si passen de 15 a 18 anys es complicarà per a molta gent. Tenen una sèrie de fitxes-objectiu i les van traient i jugant com més els convé a nivell polític. Treuen unes i amaguen altres, però al final les s'empraran totes. D'altra banda, els sindicats el que estan intentant de totes totes és aconseguir alguna cosa per no haver de fer la vaga general, perquè ja era hora que s'haguessin aixecat i s'haguessin anat de la taula.

¿Es refereix a CCOO i UGT?

Sí CCOO i UGT estan cercant motius per salvar la cara. Si no fos tan patètic i tan dramàtic, seria divertit. Segueixen hores i hores parlant, però saben que no es poden moure. Estan salvant la cara al Govern del PSOE. Malauradament és així, ho vesteixin com ho vesteixin.

¿Aquesta reforma beneficia les pensions privades?

L'objectiu de tota l'operació no és cap altre. Té una dimensió que supera l'europea, és mundial. Tot això s'inicia amb l'informe del Banc Mundial de l'any 1994, des de llavors estan fent passes en aquesta direcció. El Pacte de Toledo en 1995 va anar cap aquests objectius i ara han vist una oportunitat fantàstica de fer-ho dins dels programes d'ajustament. Si acceptéssim que tot això és necessari, em pregunto per què es vol fer el 2011 quan en el pitjor dels casos els problemes del sistema públic començarien l'any 2023.

Per què hem de confiar en que han fallat sempre amb les prediccions?

Cert. Van fallar amb la projecció de la població. Ens van dir que el sistema públic faria fallida amb el canvi de segle, etc. Són errades de gruix. En el fons de tot això hi ha una operació de llarg abast del sistema financer. Pensa que els grans fons de pensions són el primer inversor del món. De tots els fluxos de capitals que hi ha rondant per tot el món, representen el 22%. Molt més gran que qualsevol altre. Es juguen molt.

És complicat donar-li la volta a aquesta situació?

No és complicat, és un problema de poder. N'hi hauria prou amb que es fes una forta reforma fiscal perquè els impostos paguessin una part important de les pensions. Per què dimonis els pensionistes han d'estar finançats amb les cotitzacions dels treballadors i de les empreses? Qui finança l'Exèrcit, la Casa Reial, l'Educació, etc? Molt fàcil, els impostos. Per què les pensions s'han de pagar amb les contribucions dels actius? Els arguments existeixen, però és un problema de poder.

El Govern del PSOE no té poder?

No, en absolut. Ni poder, ni voluntat.

I l'europeu?

Tampoc. Pensa una cosa, i és que l'any 1988, abans de l'informe del Banc Mundial, l'Estat espanyol va aprovar la llei que permetia les pensions privades amb fortes desgravacions fiscals. Això ve de lluny.

Està planificat?

Crec que sí. Aprofiten ara perquè és un bon moment. L'argument de Zapatero que som tan mascles que ens sacrifiquem per alguna cosa que s'ha de fer..., no és veritat que calgui fer-ho d'aquesta manera.

¿La seva opinió, què és el que caldria fer?

No és senzill. Primer, que ningú signi pensions privades. La publicitat és més forta que mai en aquest moment. No creure'ns que les pensions públiques estan en crisi, perquè no és real i és dubtós que ho hagin d'estar en les dates que ens diuen. Si fos així imaginem-nos, hi ha altres remeis: com pagar amb impostos, però per això cal una reforma fiscal amb fonament.

Com es podria aplicar?

Hi ha com tres etapes. Què es pot fer immediatament? Pujar les contribucions. Perquè els vells som família dels joves, si no hi ha pensions, qui manté els vells. Segon, depurar les despeses que paga la Seguretat Social que no hauria de pagar. Per exemple, les bonificacions als empresaris per contractació. Revisar quines despeses ha de pagar. I, en tercer lloc, pujar els intervals de salaris, cada pensió entra en un interval de salari, el màxim salari és de 3.186 euros. Que es pugi perquè paguin més. Però el més important és la millora del mercat de treball. Hi ha pocs cotitzants, hi ha quatre milions d'aturats que estan a l'espera de contribuir, però que no tenen feina. Caldria millorar això i portar endavant una reforma fiscal profunda.

Ja, però amb la darrera reforma laboral hem anat a l'altra banda, a la precarització del mercat.

Cert. Ens diuen que és un problema seriós, sí, però no hi ha voluntat d'enfrontar amb seriositat, s'estan movent dins de paràmetres que fan impossible arribar a una mínima solució. A termini més llarg, crec que és important oferir perspectives reals. Crec que hem d'anar a un sistema de pensions que no tingui relació amb la vida laboral de la gent. Si resulta que la riquesa d'un país és fruit de l'esforç d'aquest país, per què han de pagar les cotitzacions dels actius? Per què no ha de pagar el capital? Si de la riquesa la meitat se'n va al capital, seria lògic que el capital pagui una part del manteniment de la gent gran. Ara, no paguen res.

La tercera etapa?

La tercera seria buscar altres sistemes a termini llarg, però a curt i mitjà termini no hi ha cap imminència que hagi crisi de la pensions. Des de 1971 la riquesa de l'Estat espanyol s'ha doblat. Si som més rics que mai, on són els diners? Cal canviar el plantejament dels governs, perquè no he trobat una referència al benestar dels pensionistes.

El benestar de la gent gran els preocupa poc, perquè aquí a Hego Euskal Herria el 71% dels pensionistes estan per sota del llindar de la pobresa.

A l'Estat espanyol arriba al 84%. Cal fer un esforç per desmitificar el seu plantejament. Ens diuen que hi ha més vells i menys treballadors, el que ens porta a la conseqüència que falten diners. Cal contestar què fem amb els vells, qui els mantindrà. Aquesta és la clau, perquè una vegada que abandones la feina ja no compten amb tu.

Què li sembla que, malgrat aquests retalls i agressions als pensionistes i als treballadors, UGT i CCOO hagen donat suport a les mesures derivades del Pacte de Toledo des de 1995?
 
Tristament són còmplices en el procés de privatització de les pensions. No són ximples. Ho justifiquen com complement de les pensions. Han assumit que les pensions públiques estan en perill. Si fos veritat, el complement de les pensions podria ser públic també. A Catalunya una part de l'augment de salaris dels funcionaris va a fons privats [com en la CAB] i no pots renunciar. BBVA, amb CCOO i UGT, té muntada una empresa per gestionar les pensions privades. Ho justifiquen dient que si estan és millor, perquè controlen aquest tema. Però això els dóna un munt de diners. Si ells creuen el que diuen, és que estan mal assessorats, i si no s'ho creuen, és molt més greu encara. Quina capacitat tindran davant BBVA, si ni el BBVA en té.

El 27 a Hego Euskal Herria i a Galícia hi haurà vaga.

El Govern espanyol té per descomptat això, però està bé. Cal tornar a recuperar la presència i el poder des de baix.

«Una tercera part del que aportes al sistema privat de pensions se'n va en comissions».

Si no hi ha diners dins el sistema públic per garantir les pensions, tampoc ho haurà en el privat?

Aquest és un altre dels problemes. Si de veritat no tenim recursos, imagina't en una situació de guerra, hi ha racionament per a tots. Però ens diuen que no hi ha per sostenir el sistema públic, però sí que pots fer un pla de pensió privat. Hi ha diners.

El sistema privat perd?

Està perdent diners per tot arreu. Quant has de tenir perquè et donin una pensió privada similar a la pública? La patronal del sector Inverco assenyala que, per obtenir una pensió de 898 euros al mes després de 35 anys de cotització, hauries de tenir 225.000 euros acumulats i per tenir una pensió de 2.400 euros, que és la màxima de la Seguretat Social, hauries de tenir acumulats 751.265 euros. I, per descomptat, no està assegurat. Les cotitzacions socials t'asseguren la pensió, però aquests fons privats no, perquè els privats perden. És clar, ens volen portar a la ruïna, a aprimar l'Estat de Benestar per que es quedi en un mer Estat Assistencial.

¿Perd sempre el que menys té?

El que més té sempre és la banca i el sistema financer. Segons Ignacio Zubiri, un economista ortodox que ha estudiat aquest tema, el cost de les comissions és del 37% de la pensió en 35 anys, perquè et cobren més d'un 1% en comissions. Una tercera part del que aportes al sistema se'n va en comissions pels bancs i les entitats. És un cost altíssim.
J. Basterra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada