divendres, 22 de juliol de 2011

Centenari d'Agustí Chalaux. Tanquem Ascó. Una definició d'evolució.

1. Text en català.

(Text en català).


Els mitjans de comunicació ens han commocionat pels recents atemptats a Noruega, però recordem també les víctimes, molt més nombroses, de les guerres d'Afganistan, Iraq i Líbia, entre d'altres.

Això ens dona peu a fer memòria d'aquelles persones que, tant des del seu pensament, com des de la seva acció, han lluitat per la pau al món, i l'aplicació de solucions eficaces als seus problemes, com el nostre amic Agustí Chalaux (1911-2006), que el passat dimarts 19 de juliol va fer cent anys del seu naixement.

Fent bo el logotip del nostre bloc, us demanem també el vostre suport per evitar una nova pròrroga de la central nuclear d'Ascó, en el benentès que l'energia nuclear ha de ser substituïda per fonts renovables i, si pot ser, lliures.

Finalment, us oferim una definició de la paraula «evolució», que dona títol al nostre bloc, per a que us faci reflexionar.

B.


Elogi d'Agustí Chalaux (1911-2006) en ocasió del centenari del seu naixement.

Hi ha d'haver llibertaris que enforteixin la societat civil respecte la pressió que exerceix el sector oficial estatal i el sector privat, creant i mantenint sindicats, ateneus, cooperatives, editorials, biblioteques, escoles, publicacions, llibres, recursos d'Internet, traduccions, etc.

Però l'Agustí Chalaux, nascut fa cent anys el 19 de juliol del 1911, va ser un llibertari que no va renunciar a la solució política. Molts llibertaris, i tenen el seu dret, abraçaren les corrents que renuncien a la necessitat de resoldre políticament una sèrie de problemes. L'Agustí els vol resoldre tots: la corrupció i el suborn, els abusos de poder, la misèria, la manca de transparència, el no exercici de la responsabilitat davant la presa de decisions polítiques injustes o lesives, les pèrdues de les llibertats individuals, socials col·lectives i nacionals sota qualsevol pretext (com per exemple l'anomenat «terrorisme»), les pressions que reben polítics i jutges respecte els «lobbies» i els grups de pressió, etc.

Davant de la dicotomia entre comunistes autoritaris: «Cal conquerir el poder per gaudir-lo» i els llibertaris clàssics: «Cal destruir el poder». El lema de l'Agustí és: «Cal conquerir el poder per destruir-lo i substituir-lo per un comandament cívic responsable».

No en va, l'Agustí ens recorda el moment de la història on els seus amics llibertaris aconseguiren el major poder a Catalunya, i procura aprendre de les seves errades: «Ja hem perdut la guerra i la revolució per no haver sabut, des d'un principi, dominar la moneda i la banca com a instruments al servei del poble; hem considerat, com uns adolescents, que les armes i la violència ho eren tot», li digué a l'Agustí el dirigent llibertari Abad de Santillán, el setembre del 1936.

Durant els foscos dies del franquisme espanyol, l'Agustí va esperar l'ocasió per clarificar l'alternativa que estava gestant en el seu cap, fins que aquesta ocasió arribà, durant la transició política, de la mà del llavors senador independent per Barcelona Lluís Maria Xirinacs, un polític ètic com pocs, lluitador no violent per l'amnistia dels presos i pels drets i llibertats individuals, col·lectius i nacionals. Una persona capaç, des del seu despatx de senador, de proposar una constitució alternativa complerta, davant l'oposició de la majoria dels seus col·legues. Una persona que, amb el temps, va arribar a crear un model filosòfic de coneixement de la realitat, que permet classificar més eficientment tot el coneixement humà.

L'Agustí va anar al darrere d'en Xirinacs, que l'evitava, fins que un bon dia, l'Agustí el va convèncer: «Si tu tens excedents de carxofes i hi ha gent que pateix fam, tu pots inventar el diner necessari per que aquestes persones comprin les carxofes que sobren, i amb això faràs que la gent no pateixi fam, sense crear inflació».

I fou llavors que en Lluís Maria, l'Agustí, i un grup de persones interessades en oferir una alternativa als dos sistemes imperants durant la passada Guerra Freda, varen crear el Centre d'Estudis Joan Bardina, doncs l'Agustí no volia que la nova associació dugués el seu nom: «Els honors s'han de concedir a les persones quan aquestes ja hi han mort» (no fos cas que aquestes persones traïssin, abans de morir, els ideals defensats i que aquests honors premiaven).

L'ex-jugador de futbol professional i ex-presentador de televisió David Icke afirma, en els seus discursos arreu del món, que l'elit econòmica mundial vol realment abolir el diner anònim de monedes i bitllets, i imposar un diner telemàtic d'ús obligatori, però enterament al seu servei, tot establint una veritable tirania plutocràtica. En el suposat cas que això fos cert, d'acord amb aquest sistema denunciat per Icke, si hom manifestés la seva disconformitat amb el sistema, llavors se'l sotmetria a la indigència, bloquejant-li els comptes corrents de què disposi. Es dedueix, segons Icke, que el diner anònim de monedes i bitllets és un mal necessari per preservar la llibertat de les persones.

Entre el sistema actual, que per una banda suposa la corrupció del diner anònim coexistint amb un diner telemàtic opcional sota control privat, i per l'altra una tirania telemàtica al servei dels rics, l'Agustí Chalaux ofereix una alternativa necessària, que procura preservar els drets i les llibertats, però també fa més difícil la corrupció, tot promovent una transparència que permet l'exercici de la responsabilitat.

Davant d'aquesta possibilitat que s'implanti de qualsevol forma aquesta abolició del diner anònim, el model de l'equip encapçalat per l'Agustí conté un conjunt de mesures de salvaguarda dels drets i llibertats, com ara la necessitat que sigui una justícia independent dels polítics i dels poders econòmics la qui controli la xarxa telemàtica i la seva base de dades.

No val, doncs, qualsevol intent d'imposició del diner telemàtic d'ús obligatori i exclusiu, si es fa en favor dels poders executius i legislatius del estats, o bé en favor del poder de les grans fortunes privades.

Però una justícia no és realment independent si no disposa dels recursos necessaris per mantenir la seva labor, i si els seus jutges són nomenats pels poders executius i legislatius dels estats. És per això que l'Agustí proposa que la justícia rebi un percentatge fix, per llei, dels pressupostos ordinaris i extraordinaris de l'Estat, i s'administri ella mateixa aquests recursos. Així, la justícia no serà un cos indigent a mercè dels capricis d'un poder polític que acapara tots els recursos, i incapaç d'investigar amb celeritat totes les causes judicials obertes.

Ni tampoc la justícia estarà tant sotmesa a la temptació del suborn. Un jutge amic de l'Agustí, queixós de la indigència en la que estava l'aparell judicial, li digué, en un temps en que a l'Estat espanyol encara valien les pessetes: «Mira, Agustí. La meva dona i les meves filles em recorden contínuament que el col·lega tal ha comprat per la seva dona un abric de pells molt car, i que el col·lega qual s'ha comprat un cotxe nou. T'asseguro que, per un petit suborn d'un o dos milions de pessetes, no cediré, però, davant la pressió de la meva dona i de les meves filles, si em ve alguna persona amb un suborn de cent o dos-cents milions de pessetes, llavors jo l'acceptaré».

Per tal de trencar el possible corporativisme judicial, i suplir la manca de jutges, es permet que un advocat amb deu anys d'exercici, o bé un notari amb cinc, puguin accedir a la judicatura, acomplint uns temps de passanties al servei d'altres jutges, que valoraran la seva capacitat. Com deia repetidament l'Agustí: «Un país amb 10.000 jutges i 100.000 policies va malament, mentre que un país amb 100.000 jutges i 10.000 policies va bé».

Tampoc val, segons l'Agustí, qualsevol xarxa telemàtica per hostatjar el sistema de diner telemàtic que ell reivindica. Cal un nombre senar (3, 5, etc.) de xarxes telemàtiques, amb maquinari i programari diferents entre elles, que coexisteixin simultàniament, tot permetent solucionar les incongruències. A més a més, la xarxa telemàtica més antiga ha d'ésser substituïda, de tant en tant, per una xarxa telemàtica més nova, també amb maquinari i programari diferents, per mantenir l'eficiència del conjunt.

L'Agustí Chalaux, en Lluís Maria Xirinacs i el seu equip varen afirmar que, amb un sistema monetari telemàtic d'aquestes característiques, es podria verificar o desmentir una hipòtesi, segons la qual, es podria inventar el diner necessari per que els consumidors puguin comprar els excedents de producció que no són adquirits, sense crear inflació. La base sobre la qual es podria inventar aquest diner és una riquesa amagada, que no es pot copsar amb l'actual mercat de diner anònim, procedent de tots els invents que ja no tributen drets de patent.

En el cas que aquesta hipòtesi es demostrés, es pot oferir automàticament un salari social o renda bàsica a tota persona que no disposa de cap ingrés, eliminant així la misèria per raó de diner. Al mateix temps, segons el mateix Agustí, el salari mínim passa a ser aproximadament el doble d'aquest salari social, doncs ningú voldria treballar per sota d'aquest llindar.

Tant si es confirma aquesta hipòtesi com si no, i per raons de prudència econòmica, s'aplicaria un impost sobre cada transacció comercial o factura-xec. També hi hauria un impost sobre les rendes de la terra, tal com defensava Henry George. El diner telemàtic, com ens ho recorda l'economista Arcadi Oliveres, permetria suprimir el frau fiscal i el mercat negre. Tot plegat facilitaria una disminució dràstica de la pressió fiscal.

Així com la justícia ha de ser eficaç i ràpida, en la mesura del possible i sense cap pèrdua de garantia processal, l'Agustí afirma que la legislació ha de ser una labor participativa i meditada: «La incontinència legislativa dels legisladors és avui dia pitjor que la incontinència gàstrica».

Per això l'Agustí proposa, entre altres coses, que les diferents lleis puguin ser també debatudes pels gremis i col·legis professionals que es veuen afectats. Resultant que els professionals mercantils estan obligats a agremiar-se de forma gratuïta i obligatòria en el seu respectiu gremi, unes de les funcions dels quals és establir preus mínims per tal d'evitar el «dumping», o sigui la venda per sota del preu de cost, i difondre una publicitat gremial que substitueixi la sempre enganyosa publicitat privada.

Així com en els òrgans legislatius és lícit que participin persones que pertanyen als diferents partits polítics, els òrgans executius han de ser escollits entre persones independents de cap partit, amb dos anys de carència de militància, doncs han de representar al conjunt de la població afectada i no una part. Es pretén acabar així, doncs, amb la pràctica comuna dels responsables executius d'establir decisions que afavoreixin l'electorat d'un determinat partit propi en detriment de l'electorat dels partits rivals.

Fins ara, les campanyes electorals duraven oficialment un temps molt curt, però el seu cost elevat, amb la conseqüent dependència dels candidats respecte els creditors, era la garantia per un bon resultat. Segons l'Agustí, les campanyes electorals ha de durar un any per tal de facilitar que tots els candidats siguin ben coneguts pels seus electors, però han de basar-se en mitjans i espais públics a l'abast de tothom.

Xirinacs es va caracteritzar en vida per reivindicar la llibertat de totes les nacions, entre elles la catalana. Però tant l'Agustí Chalaux com en Lluís Maria Xirinacs reivindiquen també que la solució final als problemes de violència entre els diferents pobles de la Humanitat passen per una confederació lliure de totes les nacions de la Terra. Això permetria evitar les guerres que assolen el nostre planeta, com les d'Afganistan, Iraq, Líbia, les nombroses guerres africanes, etc. i les seves conseqüències, com els recents atemptats a Noruega.

Una Confederació Mundial d'aquest tipus ens obligarà a nosaltres, els éssers humans, a redreçar les energies que actualment emprem en les diferents guerres, ocupacions i violències contra els nostres congèneres, canalitzant-les en evolucionar cap a l'interior de l'ésser humà i cap a l'exterior del nostre planeta.

L'equip del Centre d'Estudis Joan Bardina va anar desgranant un model, més complert del que hem explicat aquí. Un model que alhora pretén respectar el lliure albir de les persones, com afirma fer-ho la primera via de la democràcia capitalista, com també assegurar la subsistència material d'aquestes mateixes persones, com afirma fer-ho la segona via del comunisme tirànic. En definitiva, una autèntica «Tercera Via».

Podeu consultar aquest model dins dels diferents documents que s'esmenten en el següent lloc web, amb els enllaços que us assenyalem a continuació:



Aquí teniu la demostració de com és necessari que hagi parlamentaris i parlamentàries honestos en les cambres legislatives. Veieu el vídeo, subtitulat en castellà, de la intervenció de la diputada Cidinha Campos, de l'assemblea legislativa de l'Estat de Rio de Janeiro, a Alerj, Brasil, contra alguns dels seus col·legues corruptes:




Per la finalització del permís de la central nuclear d'Ascó.

Fem sentir la nostra veu. Les persones i entitats que formem Tanquem les Nuclears fem una crida a la resistència per a que no renovin el permís d’explotació d’una nuclear vella, perillosa i innecessària. Volem que des del teixit associatiu, tant de Catalunya com de fora de Catalunya, es desautoritzi als que juguen irresponsablement amb la nostra salut i el medi ambient.

Us animem a que des de cada associació, cooperativa, grup cultural, esportiu o juvenil, fundació, empresa o comerç; des de cada secció o seu local de cada sindicat, des de cada agrupació local o sectorial de cada força política, des d’ajuntaments i consells comarcals, o des del món de l’ensenyament..., entreu a la web http://www.tanquemlesnuclears.org/ i recolzeu el text bàsic que denuncia aquesta decisió irracional, i que us reproduïm tot seguit.

Demanda:

El proper 1 d'octubre el govern de l'Estat ha de decidir si renova o no el permís de funcionament de la central nuclear d'Ascó, a la Ribera d'Ebre, Tarragona.

Ascó és una central amb deficiències d'estructura. Ha acumulat gairebé un centenar de problemes de funcionament en els darrers 4 anys. El més greu, el 26 de novembre de 2007, amb una fuita massiva de partícules radioactives que va contaminar els seus edificis i l'entorn, arribant fins la costa. La direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear van amagar la contaminació durant més de 4 mesos, posant en perill el medi ambient i la salut de la població, fins que Greenpeace va denunciar el que havia passat. Encara s'han de depurar les responsabilitats legals.

A més, Ascó està construïda sobre un terreny inestable, el que augmenta el perill.

La catàstrofe de Fukushima, al Japó ha suposat una nova demostració de fins a quin punt un accident nuclear esdevé una catàstrofe permanent: durant dècades la vida resulta afectada, la població ha de ser desplaçada, i la contaminació es dispersa a milers de quilòmetres, afectant l'aire, l'aigua i els aliments. A Catalunya ja vam tenir un seriós advertiment l'octubre de 1989, amb l'accident nuclear de Vandellòs 1.

Ascó porta funcionant 29 anys, i deixarà com a llegat un mínim de 1300 tones de residus radioactius que s'hauran de mantenir en un lloc segur, ja que emetran radiació durant milers d'anys. Cada any que funciona, la central afegeix unes 50 tones més d'aquests residus als que ja existeixen.

L'electricitat que produeix Ascó pot ser substituïda per la que generen altres tecnologies que no són tan perilloses: centrals de cogeneració amb gas, hidràuliques, eòliques, solars o geotèrmiques. De fet, les nombroses vegades que la central ha estat aturada no s'ha notat en el subministrament elèctric.

Per tot això demanem que no es concedeixi la renovació del permís de funcionament d'Ascó, l'1 d'octubre de 2011.

Catalunya, estiu del 2011.

Més informació sobre la situació d’Ascó a:


Dimarts, 12 de juliol del 2011.

Llistat d'arguments a tenir en compte:
  • Les centrals nuclears són un sistema molt ineficient de generar energia que consisteix en fer bullir aigua amb l'escalfor d'un reactor i després fer moure una turbina.
  • Les deixalles radioactives que generen precisen d'una custòdia molt llarga en el temps que no és finançada amb els suposats beneficis de les centrals.
  • Aquestes deixalles permeten ser emprades per crear armament nuclear com el que es va emprar a Hiroshima, Nagasaki, el que va servir per atemorir el món durant la passada Guerra Freda i que pot acabar amb la vida a sobre del nostre planeta. També, probablement, es va emprar de forma secreta en altres confrontacions com, per exemple, en les recents guerres a l'Iraq.
  • Quan es produeixen accidents greus, provoquen fuites radioactives perillossíssimes, com ha passat amb les centrals de Harrisburg, Txernòbil i Fukushima, que deixen inhabitables grans extensions durant molt de temps, i afecten fins i tot zones molt allunyades del focus de la fuita.
  • És un sistema de produir energia que concentra un excessiu poder econòmic en unes poques mans, capaç de pressionar abusivament l'àmbit polític per perpetuar-se, i no se'n fa responsable de les conseqüències a llarg termini (És allò de «privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues»), a diferència d'altres sistemes de produir energia, més ecològics, que permeten l'existència de fonts de producció de dimensions més reduïdes i amb la possibilitat de ser gestionades per cadascú de nosaltres.
Aquí teniu el vídeo d'un pare de família francès que viu a 200 quilòmetres de Fukushima. Recordem que és l'Estat francès qui fomenta amb més força l'energia nuclear. La narració està en francès subtitulada en castellà:




Moltes mercès pel vostre suport.

Una definició de la paraula evolució.

Evolució, evolutiu. Així he traduït les paraules sànscrites karma i karmika, doncs he considerat massa general i vague fer-ho com «acció». Específicament, karma significa accions mentals, verbals i físiques que condueixen a conseqüències que afecten la vida i que la constitueixen. El modern punt de vista materialista considera que les estructures de les nostres vides presents han estat causades per encarnacions genètiques de les experiències subtilment codificades de milions d'anteriors representants de la nostra espècie, durant el procés d'evolució biològica. El punt de vista budista considera que les estructures de les nostres vides presents han estat causades per milions de vides prèvies, subtilment codificades en un gen espiritual que portem amb nosaltres, combinant amb els gens físics que rebem dels nostres pares, en un complex procés d'evolució espiritual i biològica. (Padma Sambhava. El libro tibetano de los muertos (El llibre tibetà dels morts). Traducció, introducció i comentaris de Robert A. F. Thurman. Editorial Kairós. Cinquena edició, gener de 2005. Pàgina 333).

Centenario de Agustí Chalaux. Cerremos Ascó. Una definición de evolución.


2. Texto en castellano.

(Texto en castellano).


Los medios de comunicación nos han conmocionado por los recientes atentados en Noruega, pero recordemos también las víctimas, mucho más numerosas, de las guerras de Afganistán, Irak y Libia, entre otras.

Esto nos da pie a hacer memoria de aquellas personas que, tanto desde su pensamiento, como desde su acción, han luchado por la paz en el mundo, y la aplicación de soluciones eficaces a sus problemas, como nuestro amigo Agustí Chalaux (1911-2006), que el pasado martes 19 de julio hizo cien años de su nacimiento.

Haciendo bueno el logotipo de nuestro blog, os pedimos también vuestro apoyo para evitar una nueva prórroga de la central nuclear de Ascó, en la condición de que la energía nuclear debe ser sustituida por fuentes renovables y, a ser posible, libres.

Finalmente, os ofrecemos una definición de la palabra «evolución», que da título a nuestro blog, para que os haga reflexionar.

B.


Elogio de Agustí Chalaux (1911-2006) en ocasión del centenario de su nacimiento.

Deben de haber libertarios que fortalezcan la sociedad civil respecto a la presión que ejerce el sector oficial estatal y el sector privado, creando y manteniendo sindicatos, ateneos, cooperativas, editoriales, bibliotecas, escuelas, publicaciones, libros, recursos de Internet, traducciones, etc.

Pero Agustí Chalaux, nacido hace cien años el 19 de julio de 1911, fue un libertario que no renunció a la solución política. Muchos libertarios, y tienen su derecho, abrazaron las corrientes que renuncian a la necesidad de resolver políticamente una serie de problemas. Agustí los quiere resolver todos: la corrupción y el soborno, los abusos de poder, la miseria, la falta de transparencia, el no ejercicio de la responsabilidad ante la toma de decisiones políticas injustas o lesivas, las pérdidas de las libertades individuales, sociales colectivas y nacionales bajo cualquier pretexto (como por ejemplo el llamado «terrorismo»), las presiones que reciben políticos y jueces respecto a los «lobbies» y los grupos de presión, etc.

Ante la dicotomía entre comunistas autoritarios: «Hay que conquistar el poder para disfrutarlo» y los libertarios clásicos: «Hay que destruir el poder». El lema de Agustí es: «Hay que conquistar el poder para destruirlo y sustituirlo por un mandato cívico responsable».

No en vano, Agustí nos recuerda el momento de la historia donde sus amigos libertarios lograron el mayor poder en Cataluña, y procura aprender de sus errores: «Ya hemos perdido la guerra y la revolución por no haber sabido, desde un principio, dominar la moneda y la banca como instrumentos al servicio del pueblo, hemos considerado, como unos adolescentes, que las armas y la violencia lo eran todo», le dijo a Agustí el dirigente libertario Abad de Santillán, el septiembre de 1936.

Durante los oscuros días del franquismo español, Agustí esperó la ocasión para clarificar la alternativa que estaba gestando en su mente, hasta que esta ocasión llegó, durante la transición política, de la mano del entonces senador independiente por Barcelona Lluís Maria Xirinacs, un político ético como pocos, luchador no violento por la amnistía de los presos y los derechos y libertades individuales, colectivos y nacionales. Una persona capaz, desde su despacho de senador, de proponer una constitución alternativa completa, ante la oposición de la mayoría de sus colegas. Una persona que, con el tiempo, llegó a crear un modelo filosófico de conocimiento de la realidad, que permite clasificar más eficientemente todo el conocimiento humano.

Agustí fue tras de Xirinacs, que le evitaba, hasta que un buen día, Agustí le convenció: «Si tú tienes excedentes de alcachofas y hay gente que sufre hambre, tú puedes inventar el dinero necesario para que estas personas compren las alcachofas que sobran, y con ello harás que la gente no sufra hambre, sin crear inflación».

Y fue entonces cuando Luis María, Agustí, y un grupo de personas interesadas en ofrecer una alternativa a los dos sistemas imperantes durante la pasada Guerra Fría, crearon el Centro de Estudios Joan Bardina, pues Agustí no quería que la nueva asociación llevara su nombre: «Los honores se concederán a las personas cuando éstas ya han muerto» (no sea que estas personas traicionaran, antes de morir, los ideales defendidos y que estos honores premiaban).

El ex-jugador de fútbol profesional y ex-presentador de televisión David Icke afirma, en sus discursos en todo el mundo, que la élite económica mundial quiere realmente abolir el dinero anónimo de monedas y billetes, e imponer un dinero telemático de uso obligatorio, pero enteramente a su servicio, estableciendo una verdadera tiranía plutocrática. En el supuesto caso de que esto fuera cierto, de acuerdo con este sistema denunciado por Icke, si alguien manifestara su disconformidad con el sistema, entonces se le sometería a la indigencia, bloqueándole las cuentas corrientes de que disponga. Se deduce, según Icke, que el dinero anónimo de monedas y billetes es un mal necesario para preservar la libertad de las personas.

Entre el sistema actual, que por un lado supone la corrupción del dinero anónimo coexistiendo con un dinero telemático opcional bajo control privado, y por otro una tiranía telemática al servicio de los ricos, Agustí Chalaux ofrece una alternativa necesaria, que procura preservar los derechos y las libertades, pero también hace más difícil la corrupción, promoviendo una transparencia que permite el ejercicio de la responsabilidad.

Ante esta posibilidad que se implante de cualquier forma esta abolición del dinero anónimo, el modelo del equipo encabezado por Agustí contiene un conjunto de medidas de salvaguarda de los derechos y libertades, como la necesidad de que sea una justicia independiente los políticos y los poderes económicos la que controle la red telemática y su base de datos.

No vale, pues, cualquier intento de imposición del dinero telemático de uso obligatorio y exclusivo, si se hace en favor de los poderes ejecutivos y legislativos de los estados, o bien en favor del poder de las grandes fortunas privadas.

Pero una justicia no es realmente independiente si no dispone de los recursos necesarios para mantener su labor, y si sus jueces son nombrados por los poderes ejecutivos y legislativos de los estados. Es por ello que Agustí propone que la justicia reciba un porcentaje fijo, por ley, de los presupuestos ordinarios y extraordinarios del Estado, y se administre ella misma estos recursos. Así, la justicia no será un cuerpo indigente a merced de los caprichos de un poder político que acapara todos los recursos, e incapaz de investigar con celeridad todas las causas judiciales abiertas.

Ni tampoco la justicia estará tanto sometida a la tentación del soborno. Un juez amigo de Agustí, quejoso de la indigencia en la que estaba el aparato judicial, le dijo, en un tiempo en que en España todavía valían las pesetas: «Mira, Agustí. Mi mujer y mis hijas me recuerdan continuamente que el colega tal ha comprado para su mujer un abrigo de pieles muy caro, y que el colega cual se ha comprado un coche nuevo. Te aseguro que, por un pequeño soborno de uno o dos millones de pesetas, no cederé, pero, ante la presión de mi mujer y de mis hijas, si me viene alguien con un soborno de cien o doscientos millones de pesetas, entonces yo lo aceptaré».

Para romper el posible corporativismo judicial, y suplir la falta de jueces, se permite que un abogado con diez años de ejercicio, o bien un notario con cinco, puedan acceder a la judicatura, cumpliendo unos tiempos de pasantias al servicios de otros jueces, que valorarán su capacidad. Como decía repetidamente Agustí: «Un país con 10.000 jueces y 100.000 policías va mal, mientras que un país con 100.000 jueces y 10.000 policías va bien».

Tampoco vale, según Agustí, cualquier red telemática para hospedar el sistema de dinero telemático que él reivindica. Ha de haber un número impar (3, 5, etc.) de redes telemáticas, con hardware y software diferentes entre ellas, que coexistan simultáneamente, permitiendo solucionar las incongruencias. Además, la red telemática más antigua debe ser sustituida, de vez en cuando, por una red telemática más nueva, también con hardware y software diferentes, para mantener la eficiencia del conjunto.

Agustí Chalaux, Lluís Maria Xirinacs y su equipo afirmaron que, con un sistema monetario telemático de estas características, se podría verificar o desmentir una hipótesis, según la cual, se podría inventar el dinero necesario para que los consumidores puedan comprar los excedentes de producción que no son adquiridos, sin crear inflación. La base sobre la que se podría inventar este dinero es una riqueza escondida, que no se puede captar con el actual mercado de dinero anónimo, procedente de todos los inventos que ya no tributan derechos de patente.

En el caso de que esta hipótesis se demostrara, se puede ofrecer automáticamente un salario social o renta básica a toda persona que no dispone de ningún ingreso, eliminando así la miseria por razón de dinero. Al mismo tiempo, según el propio Agustí, el salario mínimo pasa a ser aproximadamente el doble de este salario social, pues nadie querría trabajar por debajo de este umbral.

Tanto si se confirma esta hipótesis como si no, y por razones de prudencia económica, se aplicaría un impuesto sobre cada transacción comercial o factura-cheque. También habría un impuesto sobre las rentas de la tierra, tal como defendía Henry George. El dinero telemático, como nos lo recuerda el economista Arcadi Oliveres, permitiría eliminar el fraude fiscal y el mercado negro. Todo ello facilitaría una disminución drástica de la presión fiscal.

Así como la justicia debe ser eficaz y rápida, en la medida de lo posible y sin pérdida de garantía procesal, Agustí afirma que la legislación debe ser una labor participativa y meditada: «La incontinencia legislativa de los legisladores es hoy en día peor que la incontinencia gástrica».

Por eso Agustí propone, entre otras cosas, que las diferentes leyes puedan ser también debatidas por los gremios y colegios profesionales que se ven afectados. Resultando que los profesionales mercantiles están obligados a agremiarse de forma gratuita y obligatoria en su respectivo gremio, una de cuyas funciones es establecer precios mínimos para evitar el «dumping», o sea la venta por debajo del precio de coste, y difundir una publicidad gremial que sustituya la siempre engañosa publicidad privada.

Así como en los órganos legislativos es lícito que participen personas que pertenecen a diferentes partidos políticos, los órganos ejecutivos deben ser elegidos entre personas independientes de ningún partido, con dos años de carencia de militancia, pues deben representar al conjunto de la población afectada y no una parte. Se pretende acabar así, pues, con la práctica común de los responsables ejecutivos de establecer decisiones que favorezcan el electorado de un determinado partido propio en detrimento del electorado de los partidos rivales.

Hasta ahora, las campañas electorales duraban oficialmente un tiempo muy corto, pero su elevado coste, con la consecuente dependencia de los candidatos respecto a los acreedores, eran la garantía para un buen resultado. Según Agustí, las campañas electorales deben durar un año para facilitar que todos los candidatos sean bien conocidos por sus electores, pero deben basarse en medios y espacios públicos al alcance de todos.

Xirinacs se caracterizó en vida por reivindicar la libertad de todas las naciones, entre ellas la catalana. Pero tanto Agustí Chalaux como Lluís Maria Xirinacs reivindican también que la solución final a los problemas de violencia entre los diferentes pueblos de la Humanidad pasan por una confederación libre de todas las naciones de la Tierra. Esto permitiría evitar las guerras que asolan nuestro planeta, como las de Afganistán, Irak, Libia, las numerosas guerras africanas, etc. y sus consecuencias, como los recientes atentados en Noruega.

Una Confederación Mundial de este tipo nos obligará a nosotros, los seres humanos, a enderezar las energías que actualmente empleamos en las diferentes guerras, ocupaciones y violencias contra nuestros congéneres, canalizándolas a evolucionar hacia el interior del ser humano y hacia el exterior de nuestro planeta.

El equipo del Centro de Estudios Joan Bardina fue desgranando un modelo, más completo de lo que hemos explicado aquí. Un modelo que a la vez pretende respetar el libre albedrío de las personas, como afirma hacerlo la primera vía de la democracia capitalista, así como asegurar la subsistencia material de estas mismas personas, como afirma hacerlo la segunda vía del comunismo tiránico. En definitiva, una auténtica «Tercera Vía».

Podéis consultar este modelo dentro de los diferentes documentos que se mencionan en el siguiente sitio web, con los enlaces que os señalamos a continuación:



Aquí tenéis la demostración de cómo es necesario que haya parlamentarios y parlamentarias honestos en las cámaras legislativas. Ver el video, subtitulado en castellano, de la intervención de la diputada Cidinha Campos, de la asamblea legislativa del Estado de Río de Janeiro, en Alerj, Brasil, contra algunos de sus colegas corruptos:





Por la finalización del permiso de la central nuclear de Ascó.

Hagamos oír nuestra voz. Las personas y entidades que formamos «Tanquem les Nuclears» («Cerremos las Nucleares») hacemos un llamamiento a la resistencia para que no renueven el permiso de explotación de una nuclear vieja, peligrosa e innecesaria. Queremos que desde el tejido asociativo, tanto de Cataluña como de fuera de Cataluña, se desautorice a los que juegan irresponsablemente con nuestra salud y el medio ambiente.

Os animamos a que desde cada asociación, cooperativa, grupo cultural, deportivo o juvenil, fundación, empresa o comercio; desde cada sección o su local de cada sindicato, desde cada agrupación local o sectorial de cada fuerza política, desde ayuntamientos y consejos comarcales, o desde el mundo de la enseñanza..., entréis en la web http://www.tanquemlesnuclears.org/ y apoyéis el texto básico que denuncia esta decisión irracional, y que os reproducimos a continuación.

Demanda:

El próximo 1 de octubre el gobierno del Estado debe decidir si renueva o no el permiso de funcionamiento de la central nuclear de Ascó, en la Ribera d'Ebre, Tarragona.

Ascó es una central con deficiencias de estructura. Ha acumulado casi un centenar de problemas de funcionamiento en los últimos 4 años. Lo más grave, el 26 de noviembre de 2007, con una fuga masiva de partículas radiactivas que contaminó sus edificios y el entorno, llegando hasta la costa. La dirección de la central y el Consejo de Seguridad Nuclear escondieron la contaminación durante más de 4 meses, poniendo en peligro el medio ambiente y la salud de la población, hasta que Greenpeace denunció lo ocurrido. Aún se han de depurar las responsabilidades legales. Además, Ascó está construida sobre un terreno inestable, lo que aumenta el peligro.

La catástrofe de Fukushima, en Japón, ha supuesto una nueva demostración de hasta qué punto un accidente nuclear se convierte en una catástrofe permanente: durante décadas la vida resulta afectada, la población debe ser desplazada, y la contaminación se dispersa en miles de kilómetros, afectando el aire, el agua y los alimentos. En Cataluña ya tuvimos una seria advertencia en octubre de 1989, con el accidente nuclear de Vandellós 1.

Ascó lleva funcionando 29 años, y dejará como legado un mínimo de 1300 toneladas de residuos radiactivos que se deberán mantener en un lugar seguro, ya que emitirán radiación durante miles de años. Cada año que funciona, la central añade unas 50 toneladas más de estos residuos a los que ya existen.

La electricidad que produce Ascó puede ser sustituida por la que generan otras tecnologías que no son tan peligrosas: centrales de cogeneración con gas, hidráulicas, eólicas, solares o geotérmicas. De hecho, las numerosas veces que la central ha sido parada no se ha notado en el suministro eléctrico.

Por todo ello pedimos que no se conceda la renovación del permiso de funcionamiento de Ascó, el 1 de octubre de 2011.

Cataluña, verano de 2011.

Más información sobre la situación de Ascó a:


Martes, 12 de julio de 2011.

Listado de argumentos a tener en cuenta:

  • Las centrales nucleares son un sistema muy ineficiente de generar energía que consiste en hacer hervir agua con el calor de un reactor y luego hacer mover una turbina.
  • Los desechos radiactivos que generan precisan de una custodia muy larga en el tiempo que no es financiada con los supuestos beneficios de las centrales.
  • Estos desechos permiten ser utilizados para crear armamento nuclear como el que se empleó en Hiroshima, Nagasaki, el que sirvió para atemorizar el mundo durante la pasada Guerra Fría y que puede acabar con la vida sobre el planeta. También, probablemente, se empleó de forma secreta en otras confrontaciones como, por ejemplo, en las recientes guerras en Irak.
  • Cuando se producen accidentes graves, provocan fugas radiactivas peligrosísimas, como ha ocurrido con las centrales de Harrisburg, Chernobil y Fukushima, que dejan inhabitables grandes extensiones durante mucho tiempo, y afectan incluso zonas muy alejadas del foco de la fuga.
  • Es un sistema de producir energía que concentra un excesivo poder económico en unas pocas manos, capaz de presionar abusivamente el ámbito político para perpetuarse, y no se hace responsable de las consecuencias a largo plazo (Es aquello de «privatizar los beneficios y socializar las pérdidas»), a diferencia de otros sistemas de producir energía, más ecológicos, que permiten la existencia de fuentes de producción de dimensiones más reducidas y con la posibilidad de ser gestionadas por cada uno de nosotros.
Aquí tenéis el vídeo de un padre de familia francés que vive a 200 kilómetros de Fukushima. Recordemos que es el Estado francés quien fomenta con más fuerza la energía nuclear. La narración está en francés subtitulada en castellano:



Muchas gracias por vuestro apoyo.

Una definición de la palabra evolución.

Evolución, evolutivo. Así he traducido las palabras sánscritas karma y karmika, pues he considerado demasiado general y vago hacerlo como «acción». Específicamente, karma significa acciones mentales, verbales y físicas que conducen a consecuencias que afectan a la vida y que la constituyen. El moderno punto de vista materialista considera que las estructuras de nuestras vidas presentes han sido causadas por encarnaciones genéticas de las experiencias sutilmente codificadas de millones de anteriores representantes de nuestra especie, a través del proceso de evolución biológica. El punto de vista budista considera que las estructuras de nuestras vidas presentes han sido causadas por millones de vidas previas, sutilmente codificadas en un gen espiritual que llevamos con nosotros, combinando con los genes físicos que recibimos de nuestros padres, en un complejo proceso de evolución espiritual y biológica. (Padma Sambhava. El libro tibetano de los muertos. Traducción, introducción y comentarios de Robert A. F. Thurman. Editorial Kairós. Quinta edición, Enero del 2005. Página 333).