(Text en català).
Els mitjans de comunicació ens han commocionat pels recents atemptats a Noruega, però recordem també les víctimes, molt més nombroses, de les guerres d'Afganistan, Iraq i Líbia, entre d'altres.
Això ens dona peu a fer memòria d'aquelles persones que, tant des del seu pensament, com des de la seva acció, han lluitat per la pau al món, i l'aplicació de solucions eficaces als seus problemes, com el nostre amic Agustí Chalaux (1911-2006), que el passat dimarts 19 de juliol va fer cent anys del seu naixement.
Fent bo el logotip del nostre bloc, us demanem també el vostre suport per evitar una nova pròrroga de la central nuclear d'Ascó, en el benentès que l'energia nuclear ha de ser substituïda per fonts renovables i, si pot ser, lliures.
Finalment, us oferim una definició de la paraula «evolució», que dona títol al nostre bloc, per a que us faci reflexionar.
B.
Hi ha d'haver llibertaris que enforteixin la societat civil respecte la pressió que exerceix el sector oficial estatal i el sector privat, creant i mantenint sindicats, ateneus, cooperatives, editorials, biblioteques, escoles, publicacions, llibres, recursos d'Internet, traduccions, etc.
Però l'Agustí Chalaux, nascut fa cent anys el 19 de juliol del 1911, va ser un llibertari que no va renunciar a la solució política. Molts llibertaris, i tenen el seu dret, abraçaren les corrents que renuncien a la necessitat de resoldre políticament una sèrie de problemes. L'Agustí els vol resoldre tots: la corrupció i el suborn, els abusos de poder, la misèria, la manca de transparència, el no exercici de la responsabilitat davant la presa de decisions polítiques injustes o lesives, les pèrdues de les llibertats individuals, socials col·lectives i nacionals sota qualsevol pretext (com per exemple l'anomenat «terrorisme»), les pressions que reben polítics i jutges respecte els «lobbies» i els grups de pressió, etc.
Davant de la dicotomia entre comunistes autoritaris: «Cal conquerir el poder per gaudir-lo» i els llibertaris clàssics: «Cal destruir el poder». El lema de l'Agustí és: «Cal conquerir el poder per destruir-lo i substituir-lo per un comandament cívic responsable».
No en va, l'Agustí ens recorda el moment de la història on els seus amics llibertaris aconseguiren el major poder a Catalunya, i procura aprendre de les seves errades: «Ja hem perdut la guerra i la revolució per no haver sabut, des d'un principi, dominar la moneda i la banca com a instruments al servei del poble; hem considerat, com uns adolescents, que les armes i la violència ho eren tot», li digué a l'Agustí el dirigent llibertari Abad de Santillán, el setembre del 1936.
L'Agustí va anar al darrere d'en Xirinacs, que l'evitava, fins que un bon dia, l'Agustí el va convèncer: «Si tu tens excedents de carxofes i hi ha gent que pateix fam, tu pots inventar el diner necessari per que aquestes persones comprin les carxofes que sobren, i amb això faràs que la gent no pateixi fam, sense crear inflació».
I fou llavors que en Lluís Maria, l'Agustí, i un grup de persones interessades en oferir una alternativa als dos sistemes imperants durant la passada Guerra Freda, varen crear el Centre d'Estudis Joan Bardina, doncs l'Agustí no volia que la nova associació dugués el seu nom: «Els honors s'han de concedir a les persones quan aquestes ja hi han mort» (no fos cas que aquestes persones traïssin, abans de morir, els ideals defensats i que aquests honors premiaven).
L'ex-jugador de futbol professional i ex-presentador de televisió David Icke afirma, en els seus discursos arreu del món, que l'elit econòmica mundial vol realment abolir el diner anònim de monedes i bitllets, i imposar un diner telemàtic d'ús obligatori, però enterament al seu servei, tot establint una veritable tirania plutocràtica. En el suposat cas que això fos cert, d'acord amb aquest sistema denunciat per Icke, si hom manifestés la seva disconformitat amb el sistema, llavors se'l sotmetria a la indigència, bloquejant-li els comptes corrents de què disposi. Es dedueix, segons Icke, que el diner anònim de monedes i bitllets és un mal necessari per preservar la llibertat de les persones.
Entre el sistema actual, que per una banda suposa la corrupció del diner anònim coexistint amb un diner telemàtic opcional sota control privat, i per l'altra una tirania telemàtica al servei dels rics, l'Agustí Chalaux ofereix una alternativa necessària, que procura preservar els drets i les llibertats, però també fa més difícil la corrupció, tot promovent una transparència que permet l'exercici de la responsabilitat.
Davant d'aquesta possibilitat que s'implanti de qualsevol forma aquesta abolició del diner anònim, el model de l'equip encapçalat per l'Agustí conté un conjunt de mesures de salvaguarda dels drets i llibertats, com ara la necessitat que sigui una justícia independent dels polítics i dels poders econòmics la qui controli la xarxa telemàtica i la seva base de dades.
No val, doncs, qualsevol intent d'imposició del diner telemàtic d'ús obligatori i exclusiu, si es fa en favor dels poders executius i legislatius del estats, o bé en favor del poder de les grans fortunes privades.
Ni tampoc la justícia estarà tant sotmesa a la temptació del suborn. Un jutge amic de l'Agustí, queixós de la indigència en la que estava l'aparell judicial, li digué, en un temps en que a l'Estat espanyol encara valien les pessetes: «Mira, Agustí. La meva dona i les meves filles em recorden contínuament que el col·lega tal ha comprat per la seva dona un abric de pells molt car, i que el col·lega qual s'ha comprat un cotxe nou. T'asseguro que, per un petit suborn d'un o dos milions de pessetes, no cediré, però, davant la pressió de la meva dona i de les meves filles, si em ve alguna persona amb un suborn de cent o dos-cents milions de pessetes, llavors jo l'acceptaré».
Per tal de trencar el possible corporativisme judicial, i suplir la manca de jutges, es permet que un advocat amb deu anys d'exercici, o bé un notari amb cinc, puguin accedir a la judicatura, acomplint uns temps de passanties al servei d'altres jutges, que valoraran la seva capacitat. Com deia repetidament l'Agustí: «Un país amb 10.000 jutges i 100.000 policies va malament, mentre que un país amb 100.000 jutges i 10.000 policies va bé».
Tampoc val, segons l'Agustí, qualsevol xarxa telemàtica per hostatjar el sistema de diner telemàtic que ell reivindica. Cal un nombre senar (3, 5, etc.) de xarxes telemàtiques, amb maquinari i programari diferents entre elles, que coexisteixin simultàniament, tot permetent solucionar les incongruències. A més a més, la xarxa telemàtica més antiga ha d'ésser substituïda, de tant en tant, per una xarxa telemàtica més nova, també amb maquinari i programari diferents, per mantenir l'eficiència del conjunt.
L'Agustí Chalaux, en Lluís Maria Xirinacs i el seu equip varen afirmar que, amb un sistema monetari telemàtic d'aquestes característiques, es podria verificar o desmentir una hipòtesi, segons la qual, es podria inventar el diner necessari per que els consumidors puguin comprar els excedents de producció que no són adquirits, sense crear inflació. La base sobre la qual es podria inventar aquest diner és una riquesa amagada, que no es pot copsar amb l'actual mercat de diner anònim, procedent de tots els invents que ja no tributen drets de patent.
En el cas que aquesta hipòtesi es demostrés, es pot oferir automàticament un salari social o renda bàsica a tota persona que no disposa de cap ingrés, eliminant així la misèria per raó de diner. Al mateix temps, segons el mateix Agustí, el salari mínim passa a ser aproximadament el doble d'aquest salari social, doncs ningú voldria treballar per sota d'aquest llindar.
Així com la justícia ha de ser eficaç i ràpida, en la mesura del possible i sense cap pèrdua de garantia processal, l'Agustí afirma que la legislació ha de ser una labor participativa i meditada: «La incontinència legislativa dels legisladors és avui dia pitjor que la incontinència gàstrica».
Per això l'Agustí proposa, entre altres coses, que les diferents lleis puguin ser també debatudes pels gremis i col·legis professionals que es veuen afectats. Resultant que els professionals mercantils estan obligats a agremiar-se de forma gratuïta i obligatòria en el seu respectiu gremi, unes de les funcions dels quals és establir preus mínims per tal d'evitar el «dumping», o sigui la venda per sota del preu de cost, i difondre una publicitat gremial que substitueixi la sempre enganyosa publicitat privada.
Així com en els òrgans legislatius és lícit que participin persones que pertanyen als diferents partits polítics, els òrgans executius han de ser escollits entre persones independents de cap partit, amb dos anys de carència de militància, doncs han de representar al conjunt de la població afectada i no una part. Es pretén acabar així, doncs, amb la pràctica comuna dels responsables executius d'establir decisions que afavoreixin l'electorat d'un determinat partit propi en detriment de l'electorat dels partits rivals.
Fins ara, les campanyes electorals duraven oficialment un temps molt curt, però el seu cost elevat, amb la conseqüent dependència dels candidats respecte els creditors, era la garantia per un bon resultat. Segons l'Agustí, les campanyes electorals ha de durar un any per tal de facilitar que tots els candidats siguin ben coneguts pels seus electors, però han de basar-se en mitjans i espais públics a l'abast de tothom.
Xirinacs es va caracteritzar en vida per reivindicar la llibertat de totes les nacions, entre elles la catalana. Però tant l'Agustí Chalaux com en Lluís Maria Xirinacs reivindiquen també que la solució final als problemes de violència entre els diferents pobles de la Humanitat passen per una confederació lliure de totes les nacions de la Terra. Això permetria evitar les guerres que assolen el nostre planeta, com les d'Afganistan, Iraq, Líbia, les nombroses guerres africanes, etc. i les seves conseqüències, com els recents atemptats a Noruega.
Una Confederació Mundial d'aquest tipus ens obligarà a nosaltres, els éssers humans, a redreçar les energies que actualment emprem en les diferents guerres, ocupacions i violències contra els nostres congèneres, canalitzant-les en evolucionar cap a l'interior de l'ésser humà i cap a l'exterior del nostre planeta.
L'equip del Centre d'Estudis Joan Bardina va anar desgranant un model, més complert del que hem explicat aquí. Un model que alhora pretén respectar el lliure albir de les persones, com afirma fer-ho la primera via de la democràcia capitalista, com també assegurar la subsistència material d'aquestes mateixes persones, com afirma fer-ho la segona via del comunisme tirànic. En definitiva, una autèntica «Tercera Via».
Podeu consultar aquest model dins dels diferents documents que s'esmenten en el següent lloc web, amb els enllaços que us assenyalem a continuació:
Aquí teniu la demostració de com és necessari que hagi parlamentaris i parlamentàries honestos en les cambres legislatives. Veieu el vídeo, subtitulat en castellà, de la intervenció de la diputada Cidinha Campos, de l'assemblea legislativa de l'Estat de Rio de Janeiro, a Alerj, Brasil, contra alguns dels seus col·legues corruptes:
Fem sentir la nostra veu. Les persones i entitats que formem Tanquem les Nuclears fem una crida a la resistència per a que no renovin el permís d’explotació d’una nuclear vella, perillosa i innecessària. Volem que des del teixit associatiu, tant de Catalunya com de fora de Catalunya, es desautoritzi als que juguen irresponsablement amb la nostra salut i el medi ambient.
Demanda:
El proper 1 d'octubre el govern de l'Estat ha de decidir si renova o no el permís de funcionament de la central nuclear d'Ascó, a la Ribera d'Ebre, Tarragona.
Ascó és una central amb deficiències d'estructura. Ha acumulat gairebé un centenar de problemes de funcionament en els darrers 4 anys. El més greu, el 26 de novembre de 2007, amb una fuita massiva de partícules radioactives que va contaminar els seus edificis i l'entorn, arribant fins la costa. La direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear van amagar la contaminació durant més de 4 mesos, posant en perill el medi ambient i la salut de la població, fins que Greenpeace va denunciar el que havia passat. Encara s'han de depurar les responsabilitats legals.
A més, Ascó està construïda sobre un terreny inestable, el que augmenta el perill.
La catàstrofe de Fukushima, al Japó ha suposat una nova demostració de fins a quin punt un accident nuclear esdevé una catàstrofe permanent: durant dècades la vida resulta afectada, la població ha de ser desplaçada, i la contaminació es dispersa a milers de quilòmetres, afectant l'aire, l'aigua i els aliments. A Catalunya ja vam tenir un seriós advertiment l'octubre de 1989, amb l'accident nuclear de Vandellòs 1.
Ascó porta funcionant 29 anys, i deixarà com a llegat un mínim de 1300 tones de residus radioactius que s'hauran de mantenir en un lloc segur, ja que emetran radiació durant milers d'anys. Cada any que funciona, la central afegeix unes 50 tones més d'aquests residus als que ja existeixen.
L'electricitat que produeix Ascó pot ser substituïda per la que generen altres tecnologies que no són tan perilloses: centrals de cogeneració amb gas, hidràuliques, eòliques, solars o geotèrmiques. De fet, les nombroses vegades que la central ha estat aturada no s'ha notat en el subministrament elèctric.
Per tot això demanem que no es concedeixi la renovació del permís de funcionament d'Ascó, l'1 d'octubre de 2011.
Catalunya, estiu del 2011.
Més informació sobre la situació d’Ascó a:
Dimarts, 12 de juliol del 2011.
Llistat d'arguments a tenir en compte:
- Les centrals nuclears són un sistema molt ineficient de generar energia que consisteix en fer bullir aigua amb l'escalfor d'un reactor i després fer moure una turbina.
- Les deixalles radioactives que generen precisen d'una custòdia molt llarga en el temps que no és finançada amb els suposats beneficis de les centrals.
- Aquestes deixalles permeten ser emprades per crear armament nuclear com el que es va emprar a Hiroshima, Nagasaki, el que va servir per atemorir el món durant la passada Guerra Freda i que pot acabar amb la vida a sobre del nostre planeta. També, probablement, es va emprar de forma secreta en altres confrontacions com, per exemple, en les recents guerres a l'Iraq.
- Quan es produeixen accidents greus, provoquen fuites radioactives perillossíssimes, com ha passat amb les centrals de Harrisburg, Txernòbil i Fukushima, que deixen inhabitables grans extensions durant molt de temps, i afecten fins i tot zones molt allunyades del focus de la fuita.
- És un sistema de produir energia que concentra un excessiu poder econòmic en unes poques mans, capaç de pressionar abusivament l'àmbit polític per perpetuar-se, i no se'n fa responsable de les conseqüències a llarg termini (És allò de «privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues»), a diferència d'altres sistemes de produir energia, més ecològics, que permeten l'existència de fonts de producció de dimensions més reduïdes i amb la possibilitat de ser gestionades per cadascú de nosaltres.
Aquí teniu el vídeo d'un pare de família francès que viu a 200 quilòmetres de Fukushima. Recordem que és l'Estat francès qui fomenta amb més força l'energia nuclear. La narració està en francès subtitulada en castellà:
Moltes mercès pel vostre suport.
Evolució, evolutiu. Així he traduït les paraules sànscrites karma i karmika, doncs he considerat massa general i vague fer-ho com «acció». Específicament, karma significa accions mentals, verbals i físiques que condueixen a conseqüències que afecten la vida i que la constitueixen. El modern punt de vista materialista considera que les estructures de les nostres vides presents han estat causades per encarnacions genètiques de les experiències subtilment codificades de milions d'anteriors representants de la nostra espècie, durant el procés d'evolució biològica. El punt de vista budista considera que les estructures de les nostres vides presents han estat causades per milions de vides prèvies, subtilment codificades en un gen espiritual que portem amb nosaltres, combinant amb els gens físics que rebem dels nostres pares, en un complex procés d'evolució espiritual i biològica. (Padma Sambhava. El libro tibetano de los muertos (El llibre tibetà dels morts). Traducció, introducció i comentaris de Robert A. F. Thurman. Editorial Kairós. Cinquena edició, gener de 2005. Pàgina 333).
