Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pau. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de juliol del 2011

Centenari d'Agustí Chalaux. Tanquem Ascó. Una definició d'evolució.

1. Text en català.

(Text en català).


Els mitjans de comunicació ens han commocionat pels recents atemptats a Noruega, però recordem també les víctimes, molt més nombroses, de les guerres d'Afganistan, Iraq i Líbia, entre d'altres.

Això ens dona peu a fer memòria d'aquelles persones que, tant des del seu pensament, com des de la seva acció, han lluitat per la pau al món, i l'aplicació de solucions eficaces als seus problemes, com el nostre amic Agustí Chalaux (1911-2006), que el passat dimarts 19 de juliol va fer cent anys del seu naixement.

Fent bo el logotip del nostre bloc, us demanem també el vostre suport per evitar una nova pròrroga de la central nuclear d'Ascó, en el benentès que l'energia nuclear ha de ser substituïda per fonts renovables i, si pot ser, lliures.

Finalment, us oferim una definició de la paraula «evolució», que dona títol al nostre bloc, per a que us faci reflexionar.

B.


Elogi d'Agustí Chalaux (1911-2006) en ocasió del centenari del seu naixement.

Hi ha d'haver llibertaris que enforteixin la societat civil respecte la pressió que exerceix el sector oficial estatal i el sector privat, creant i mantenint sindicats, ateneus, cooperatives, editorials, biblioteques, escoles, publicacions, llibres, recursos d'Internet, traduccions, etc.

Però l'Agustí Chalaux, nascut fa cent anys el 19 de juliol del 1911, va ser un llibertari que no va renunciar a la solució política. Molts llibertaris, i tenen el seu dret, abraçaren les corrents que renuncien a la necessitat de resoldre políticament una sèrie de problemes. L'Agustí els vol resoldre tots: la corrupció i el suborn, els abusos de poder, la misèria, la manca de transparència, el no exercici de la responsabilitat davant la presa de decisions polítiques injustes o lesives, les pèrdues de les llibertats individuals, socials col·lectives i nacionals sota qualsevol pretext (com per exemple l'anomenat «terrorisme»), les pressions que reben polítics i jutges respecte els «lobbies» i els grups de pressió, etc.

Davant de la dicotomia entre comunistes autoritaris: «Cal conquerir el poder per gaudir-lo» i els llibertaris clàssics: «Cal destruir el poder». El lema de l'Agustí és: «Cal conquerir el poder per destruir-lo i substituir-lo per un comandament cívic responsable».

No en va, l'Agustí ens recorda el moment de la història on els seus amics llibertaris aconseguiren el major poder a Catalunya, i procura aprendre de les seves errades: «Ja hem perdut la guerra i la revolució per no haver sabut, des d'un principi, dominar la moneda i la banca com a instruments al servei del poble; hem considerat, com uns adolescents, que les armes i la violència ho eren tot», li digué a l'Agustí el dirigent llibertari Abad de Santillán, el setembre del 1936.

Durant els foscos dies del franquisme espanyol, l'Agustí va esperar l'ocasió per clarificar l'alternativa que estava gestant en el seu cap, fins que aquesta ocasió arribà, durant la transició política, de la mà del llavors senador independent per Barcelona Lluís Maria Xirinacs, un polític ètic com pocs, lluitador no violent per l'amnistia dels presos i pels drets i llibertats individuals, col·lectius i nacionals. Una persona capaç, des del seu despatx de senador, de proposar una constitució alternativa complerta, davant l'oposició de la majoria dels seus col·legues. Una persona que, amb el temps, va arribar a crear un model filosòfic de coneixement de la realitat, que permet classificar més eficientment tot el coneixement humà.

L'Agustí va anar al darrere d'en Xirinacs, que l'evitava, fins que un bon dia, l'Agustí el va convèncer: «Si tu tens excedents de carxofes i hi ha gent que pateix fam, tu pots inventar el diner necessari per que aquestes persones comprin les carxofes que sobren, i amb això faràs que la gent no pateixi fam, sense crear inflació».

I fou llavors que en Lluís Maria, l'Agustí, i un grup de persones interessades en oferir una alternativa als dos sistemes imperants durant la passada Guerra Freda, varen crear el Centre d'Estudis Joan Bardina, doncs l'Agustí no volia que la nova associació dugués el seu nom: «Els honors s'han de concedir a les persones quan aquestes ja hi han mort» (no fos cas que aquestes persones traïssin, abans de morir, els ideals defensats i que aquests honors premiaven).

L'ex-jugador de futbol professional i ex-presentador de televisió David Icke afirma, en els seus discursos arreu del món, que l'elit econòmica mundial vol realment abolir el diner anònim de monedes i bitllets, i imposar un diner telemàtic d'ús obligatori, però enterament al seu servei, tot establint una veritable tirania plutocràtica. En el suposat cas que això fos cert, d'acord amb aquest sistema denunciat per Icke, si hom manifestés la seva disconformitat amb el sistema, llavors se'l sotmetria a la indigència, bloquejant-li els comptes corrents de què disposi. Es dedueix, segons Icke, que el diner anònim de monedes i bitllets és un mal necessari per preservar la llibertat de les persones.

Entre el sistema actual, que per una banda suposa la corrupció del diner anònim coexistint amb un diner telemàtic opcional sota control privat, i per l'altra una tirania telemàtica al servei dels rics, l'Agustí Chalaux ofereix una alternativa necessària, que procura preservar els drets i les llibertats, però també fa més difícil la corrupció, tot promovent una transparència que permet l'exercici de la responsabilitat.

Davant d'aquesta possibilitat que s'implanti de qualsevol forma aquesta abolició del diner anònim, el model de l'equip encapçalat per l'Agustí conté un conjunt de mesures de salvaguarda dels drets i llibertats, com ara la necessitat que sigui una justícia independent dels polítics i dels poders econòmics la qui controli la xarxa telemàtica i la seva base de dades.

No val, doncs, qualsevol intent d'imposició del diner telemàtic d'ús obligatori i exclusiu, si es fa en favor dels poders executius i legislatius del estats, o bé en favor del poder de les grans fortunes privades.

Però una justícia no és realment independent si no disposa dels recursos necessaris per mantenir la seva labor, i si els seus jutges són nomenats pels poders executius i legislatius dels estats. És per això que l'Agustí proposa que la justícia rebi un percentatge fix, per llei, dels pressupostos ordinaris i extraordinaris de l'Estat, i s'administri ella mateixa aquests recursos. Així, la justícia no serà un cos indigent a mercè dels capricis d'un poder polític que acapara tots els recursos, i incapaç d'investigar amb celeritat totes les causes judicials obertes.

Ni tampoc la justícia estarà tant sotmesa a la temptació del suborn. Un jutge amic de l'Agustí, queixós de la indigència en la que estava l'aparell judicial, li digué, en un temps en que a l'Estat espanyol encara valien les pessetes: «Mira, Agustí. La meva dona i les meves filles em recorden contínuament que el col·lega tal ha comprat per la seva dona un abric de pells molt car, i que el col·lega qual s'ha comprat un cotxe nou. T'asseguro que, per un petit suborn d'un o dos milions de pessetes, no cediré, però, davant la pressió de la meva dona i de les meves filles, si em ve alguna persona amb un suborn de cent o dos-cents milions de pessetes, llavors jo l'acceptaré».

Per tal de trencar el possible corporativisme judicial, i suplir la manca de jutges, es permet que un advocat amb deu anys d'exercici, o bé un notari amb cinc, puguin accedir a la judicatura, acomplint uns temps de passanties al servei d'altres jutges, que valoraran la seva capacitat. Com deia repetidament l'Agustí: «Un país amb 10.000 jutges i 100.000 policies va malament, mentre que un país amb 100.000 jutges i 10.000 policies va bé».

Tampoc val, segons l'Agustí, qualsevol xarxa telemàtica per hostatjar el sistema de diner telemàtic que ell reivindica. Cal un nombre senar (3, 5, etc.) de xarxes telemàtiques, amb maquinari i programari diferents entre elles, que coexisteixin simultàniament, tot permetent solucionar les incongruències. A més a més, la xarxa telemàtica més antiga ha d'ésser substituïda, de tant en tant, per una xarxa telemàtica més nova, també amb maquinari i programari diferents, per mantenir l'eficiència del conjunt.

L'Agustí Chalaux, en Lluís Maria Xirinacs i el seu equip varen afirmar que, amb un sistema monetari telemàtic d'aquestes característiques, es podria verificar o desmentir una hipòtesi, segons la qual, es podria inventar el diner necessari per que els consumidors puguin comprar els excedents de producció que no són adquirits, sense crear inflació. La base sobre la qual es podria inventar aquest diner és una riquesa amagada, que no es pot copsar amb l'actual mercat de diner anònim, procedent de tots els invents que ja no tributen drets de patent.

En el cas que aquesta hipòtesi es demostrés, es pot oferir automàticament un salari social o renda bàsica a tota persona que no disposa de cap ingrés, eliminant així la misèria per raó de diner. Al mateix temps, segons el mateix Agustí, el salari mínim passa a ser aproximadament el doble d'aquest salari social, doncs ningú voldria treballar per sota d'aquest llindar.

Tant si es confirma aquesta hipòtesi com si no, i per raons de prudència econòmica, s'aplicaria un impost sobre cada transacció comercial o factura-xec. També hi hauria un impost sobre les rendes de la terra, tal com defensava Henry George. El diner telemàtic, com ens ho recorda l'economista Arcadi Oliveres, permetria suprimir el frau fiscal i el mercat negre. Tot plegat facilitaria una disminució dràstica de la pressió fiscal.

Així com la justícia ha de ser eficaç i ràpida, en la mesura del possible i sense cap pèrdua de garantia processal, l'Agustí afirma que la legislació ha de ser una labor participativa i meditada: «La incontinència legislativa dels legisladors és avui dia pitjor que la incontinència gàstrica».

Per això l'Agustí proposa, entre altres coses, que les diferents lleis puguin ser també debatudes pels gremis i col·legis professionals que es veuen afectats. Resultant que els professionals mercantils estan obligats a agremiar-se de forma gratuïta i obligatòria en el seu respectiu gremi, unes de les funcions dels quals és establir preus mínims per tal d'evitar el «dumping», o sigui la venda per sota del preu de cost, i difondre una publicitat gremial que substitueixi la sempre enganyosa publicitat privada.

Així com en els òrgans legislatius és lícit que participin persones que pertanyen als diferents partits polítics, els òrgans executius han de ser escollits entre persones independents de cap partit, amb dos anys de carència de militància, doncs han de representar al conjunt de la població afectada i no una part. Es pretén acabar així, doncs, amb la pràctica comuna dels responsables executius d'establir decisions que afavoreixin l'electorat d'un determinat partit propi en detriment de l'electorat dels partits rivals.

Fins ara, les campanyes electorals duraven oficialment un temps molt curt, però el seu cost elevat, amb la conseqüent dependència dels candidats respecte els creditors, era la garantia per un bon resultat. Segons l'Agustí, les campanyes electorals ha de durar un any per tal de facilitar que tots els candidats siguin ben coneguts pels seus electors, però han de basar-se en mitjans i espais públics a l'abast de tothom.

Xirinacs es va caracteritzar en vida per reivindicar la llibertat de totes les nacions, entre elles la catalana. Però tant l'Agustí Chalaux com en Lluís Maria Xirinacs reivindiquen també que la solució final als problemes de violència entre els diferents pobles de la Humanitat passen per una confederació lliure de totes les nacions de la Terra. Això permetria evitar les guerres que assolen el nostre planeta, com les d'Afganistan, Iraq, Líbia, les nombroses guerres africanes, etc. i les seves conseqüències, com els recents atemptats a Noruega.

Una Confederació Mundial d'aquest tipus ens obligarà a nosaltres, els éssers humans, a redreçar les energies que actualment emprem en les diferents guerres, ocupacions i violències contra els nostres congèneres, canalitzant-les en evolucionar cap a l'interior de l'ésser humà i cap a l'exterior del nostre planeta.

L'equip del Centre d'Estudis Joan Bardina va anar desgranant un model, més complert del que hem explicat aquí. Un model que alhora pretén respectar el lliure albir de les persones, com afirma fer-ho la primera via de la democràcia capitalista, com també assegurar la subsistència material d'aquestes mateixes persones, com afirma fer-ho la segona via del comunisme tirànic. En definitiva, una autèntica «Tercera Via».

Podeu consultar aquest model dins dels diferents documents que s'esmenten en el següent lloc web, amb els enllaços que us assenyalem a continuació:



Aquí teniu la demostració de com és necessari que hagi parlamentaris i parlamentàries honestos en les cambres legislatives. Veieu el vídeo, subtitulat en castellà, de la intervenció de la diputada Cidinha Campos, de l'assemblea legislativa de l'Estat de Rio de Janeiro, a Alerj, Brasil, contra alguns dels seus col·legues corruptes:




Per la finalització del permís de la central nuclear d'Ascó.

Fem sentir la nostra veu. Les persones i entitats que formem Tanquem les Nuclears fem una crida a la resistència per a que no renovin el permís d’explotació d’una nuclear vella, perillosa i innecessària. Volem que des del teixit associatiu, tant de Catalunya com de fora de Catalunya, es desautoritzi als que juguen irresponsablement amb la nostra salut i el medi ambient.

Us animem a que des de cada associació, cooperativa, grup cultural, esportiu o juvenil, fundació, empresa o comerç; des de cada secció o seu local de cada sindicat, des de cada agrupació local o sectorial de cada força política, des d’ajuntaments i consells comarcals, o des del món de l’ensenyament..., entreu a la web http://www.tanquemlesnuclears.org/ i recolzeu el text bàsic que denuncia aquesta decisió irracional, i que us reproduïm tot seguit.

Demanda:

El proper 1 d'octubre el govern de l'Estat ha de decidir si renova o no el permís de funcionament de la central nuclear d'Ascó, a la Ribera d'Ebre, Tarragona.

Ascó és una central amb deficiències d'estructura. Ha acumulat gairebé un centenar de problemes de funcionament en els darrers 4 anys. El més greu, el 26 de novembre de 2007, amb una fuita massiva de partícules radioactives que va contaminar els seus edificis i l'entorn, arribant fins la costa. La direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear van amagar la contaminació durant més de 4 mesos, posant en perill el medi ambient i la salut de la població, fins que Greenpeace va denunciar el que havia passat. Encara s'han de depurar les responsabilitats legals.

A més, Ascó està construïda sobre un terreny inestable, el que augmenta el perill.

La catàstrofe de Fukushima, al Japó ha suposat una nova demostració de fins a quin punt un accident nuclear esdevé una catàstrofe permanent: durant dècades la vida resulta afectada, la població ha de ser desplaçada, i la contaminació es dispersa a milers de quilòmetres, afectant l'aire, l'aigua i els aliments. A Catalunya ja vam tenir un seriós advertiment l'octubre de 1989, amb l'accident nuclear de Vandellòs 1.

Ascó porta funcionant 29 anys, i deixarà com a llegat un mínim de 1300 tones de residus radioactius que s'hauran de mantenir en un lloc segur, ja que emetran radiació durant milers d'anys. Cada any que funciona, la central afegeix unes 50 tones més d'aquests residus als que ja existeixen.

L'electricitat que produeix Ascó pot ser substituïda per la que generen altres tecnologies que no són tan perilloses: centrals de cogeneració amb gas, hidràuliques, eòliques, solars o geotèrmiques. De fet, les nombroses vegades que la central ha estat aturada no s'ha notat en el subministrament elèctric.

Per tot això demanem que no es concedeixi la renovació del permís de funcionament d'Ascó, l'1 d'octubre de 2011.

Catalunya, estiu del 2011.

Més informació sobre la situació d’Ascó a:


Dimarts, 12 de juliol del 2011.

Llistat d'arguments a tenir en compte:
  • Les centrals nuclears són un sistema molt ineficient de generar energia que consisteix en fer bullir aigua amb l'escalfor d'un reactor i després fer moure una turbina.
  • Les deixalles radioactives que generen precisen d'una custòdia molt llarga en el temps que no és finançada amb els suposats beneficis de les centrals.
  • Aquestes deixalles permeten ser emprades per crear armament nuclear com el que es va emprar a Hiroshima, Nagasaki, el que va servir per atemorir el món durant la passada Guerra Freda i que pot acabar amb la vida a sobre del nostre planeta. També, probablement, es va emprar de forma secreta en altres confrontacions com, per exemple, en les recents guerres a l'Iraq.
  • Quan es produeixen accidents greus, provoquen fuites radioactives perillossíssimes, com ha passat amb les centrals de Harrisburg, Txernòbil i Fukushima, que deixen inhabitables grans extensions durant molt de temps, i afecten fins i tot zones molt allunyades del focus de la fuita.
  • És un sistema de produir energia que concentra un excessiu poder econòmic en unes poques mans, capaç de pressionar abusivament l'àmbit polític per perpetuar-se, i no se'n fa responsable de les conseqüències a llarg termini (És allò de «privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues»), a diferència d'altres sistemes de produir energia, més ecològics, que permeten l'existència de fonts de producció de dimensions més reduïdes i amb la possibilitat de ser gestionades per cadascú de nosaltres.
Aquí teniu el vídeo d'un pare de família francès que viu a 200 quilòmetres de Fukushima. Recordem que és l'Estat francès qui fomenta amb més força l'energia nuclear. La narració està en francès subtitulada en castellà:




Moltes mercès pel vostre suport.

Una definició de la paraula evolució.

Evolució, evolutiu. Així he traduït les paraules sànscrites karma i karmika, doncs he considerat massa general i vague fer-ho com «acció». Específicament, karma significa accions mentals, verbals i físiques que condueixen a conseqüències que afecten la vida i que la constitueixen. El modern punt de vista materialista considera que les estructures de les nostres vides presents han estat causades per encarnacions genètiques de les experiències subtilment codificades de milions d'anteriors representants de la nostra espècie, durant el procés d'evolució biològica. El punt de vista budista considera que les estructures de les nostres vides presents han estat causades per milions de vides prèvies, subtilment codificades en un gen espiritual que portem amb nosaltres, combinant amb els gens físics que rebem dels nostres pares, en un complex procés d'evolució espiritual i biològica. (Padma Sambhava. El libro tibetano de los muertos (El llibre tibetà dels morts). Traducció, introducció i comentaris de Robert A. F. Thurman. Editorial Kairós. Cinquena edició, gener de 2005. Pàgina 333).

Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

diumenge, 5 de juny del 2011

Ni guerra contra Iran, ni Tercera Guerra Mundial (català)


1. Text en català.

(Text en català).


Un cop establerts des d'aquest bloc els enllaços als llocs web i els blocs de les associacions i entitats amigues, podeu consultar les seves agendes dins dels seus respectius recursos d'Internet. Això alleugerirà a partir d'ara les entrades d'aquest bloc.

Dediquem aquesta nova entrada a la reivindicació d'una sortida pacífica a la present crisi que, alhora, ens permeti disposar de la llibertat suficient per crear, visitar i difondre informacions com les que, per exemple, s'esmenten en aquest bloc i els recursos que hem enllaçat. Recordem que hi ha estats del món on la censura impedeix crear, visitar i difondre blocs com aquest en els seus respectius idiomes.

La Humanitat, amb totes les seves nacions, té prou bons recursos materials, energètics, tècnics i científics, a més de solucions organitzatives eficaces, per mantenir tots els seus membres i tendir cap al seu autoequilibri, sense provocar la seva autodestrucció, ni la destrucció de la Natura de la qual depenem. La llibertat relativa de la qual una part dels humans hem gaudit ens ha permès formular i difondre algunes d'aquestes solucions, i aquesta llibertat i actitud de superació l'hem de mantenir.

Tot recordant que una versió oficialment establerta no equival a un dogma inqüestionable, qui volgués forçar una nova sortida bèl·lica a la crisi li caldria emprar unes grans dosis de manipulació mediàtica, per la qual cosa també us oferim un oportú article sobre la manipulació mediàtica dins la recent crisi del cogombre.
B.


1. Vídeos per una sortida pacífica a la crisi.

Marxant una de vídeos!

S'imposa la necessitat que sortim de la crisi actual sense carregar-nos mig planeta, per la qual cosa ens oposem a les guerres locals que, des de fa un temps, s'estan estenent pels estats àrabs i que poden acabar amb una guerra generalitzada.

Aquí teniu un primer vídeo breu (2' 13''), en anglès subtitulat en castellà, on el general condecorat nord-americà Wesley Clark afirma, en una entrevista en un canal de televisió, que el seu govern ja tenia la intenció d'envair set estats àrabs en cinc anys, el darrer d'ells l'Iran.

Com diu ell: «Si la única eina que tens és un martell, tots els problemes es converteixen en claus».





A continuació teniu un altre vídeo, en castellà amb alguns fragments en català, aquest cop d'una conferència del professor d'economia de la Universitat Raimon Llull, Santiago Niño Becerra, impartida el dijous 14 d'abril del 2011, que explica detalls de l'actual crisi.

En el debat, es va formular una pregunta procedent del públic: «Si la crisi del 1929 va acabar amb una cosa anomenada «Segona Guerra Mundial», la crisi actual, acabarà amb una cosa similar?».

Ell respon:

–«No. Actualment una guerra mundial és una cosa impensable. Perquè? En el moment que vostè pot col·locar a 3.000 quilòmetres de distància un «pepino» d'una megatona amb una errada de cinc metres, les guerres s'han acabat. A Líbia ara, amb una precisió quirúrgica, estan disparant Tomahawks a 2.000 quilòmetres de distància, a 1.000 quilòmetres de distància, amb una precisió de metres. Les guerres s'han acabat».

–«Les guerres eren «molt bones» des d'un punt de vista econòmic. S'ha de tenir en compte que, als Estats Units, el PIB entre 1939 i 1943 va pujar com un coet, es va disparar. A Europa no, evidentment, perquè estava sent atacada, no?. Les guerres són «molt rentables», primer perquè s'ha de construir armament i s'ha de reconstruir després, amb una atmosfera de zero control del dèficit, zero control de la despesa i zero control de la inflació, amb la qual cosa això «va molt bé». «Va molt bé» quan hi ha destrucció de veritat i hi ha molta destrucció, però no a Malawi, i és mor molta gent, però no a Zimbawe, perquè sinó no és rentable. Ha de morir molta gent a Alemanya, Estats Units, a França, a Espanya,... i ha d'haver moltes destruccions a França, Suècia, Anglaterra,... sinó no és rendible».

–«De fet, s'ha calculat. S'ha calculat avui quina ha de ser la guerra per a que pugui «ser rentable». Tindria d'haver 500 milions de morts i destruccions al voltant de 30 bilions de dòlars (potser la xifra es queda curta)».

–«Però, és clar, l'armament que hi ha ara és molt sofisticat. Heu sentit parlar de les bombes de neutrons? Maten molta gent, però tampoc destrueixen res, amb la qual cosa tampoc funciona, no?. A més, una guerra consumeix recursos i ja tenim un problema de recursos. A més hi ha un altre problema: Vostè va dir, i té raó, que la Gran Depressió es va acabar amb la Segona Guerra Mundial. El que passa que llavors hi havia una vessant ideològica molt forta. Actualment la ideologia ha desaparegut, no hi ideologia, ni en un lloc, ni en un altre. Què hi hagi un problema focalitzat allí o allà, a Líbia o a un altre lloc sí, però això és molt concret».

(Esperem que aquesta afirmació optimista no l'esguerrin les noves armes que alguns diferents estats han estat investigant tots aquests anys, com per exemple, les antenes HAARP, en el context dels escuts antimíssils, i no facin pensar a aquests mateixos estats que ara sí que és possible i rentable una guerra generalitzada).

«El crash del 2010. Estat de la qüestió»
Barcelona 14-04-2011.

Santiago Niño Becerra a «Plural-21» (1/2 conferència).
(Curiosament, en el moment d'informar-vos d'aquest enllaç, la primera part corresponent a la conferència estava deshabilitada a Blip TV).




Santiago Niño Becerra a «Plural-21» (2/2 debat) (59' 18'').






Enllaç des d'on veure la presentació de «Power Point», en castellà, que va mostrar l'esmentat professor en el decurs de la seva explicació:



Santiago Niño Becerra en «Plural-21» (Barcelona 14-04-2011)
View more presentations from ccbaxter


Aquí teniu un altre vídeo (9' 40''), amb veu en català, amb alguns fragments de veu en castellà i subtítols en castellà, amb un discurs del professor d'economia Arcadi Oliveres a l'acampada de la Plaça de Catalunya, sobre quines mesures polítiques i econòmiques s'haurien de prendre per sortir de la crisi:






2. Crisis, Chalaux i la moneda telemàtica.

Crisi, Chalaux i la moneda telemàtica
Lluís Busquets i Grabulosa
Novembre de 2008

La decisió de Bush d'injectar diners públics per superar la crisi financera, abans que la hi aprovessin les Cambres, va produir el divendres 19-IX una alça borsària inesperada arreu del món. I, això no obstant, entesos com Rodrigo Rato (ex-director del FMI) comparava l'actual crisi amb el crac del 1929, i George Soros, que ha escrit en un llibre que es va fer milionari fraudulentament perquè l'economia lliberal li ho permetia (va bloquejar la lliura esterlina), deia que la possibilitat del crac encara seguirà existint perquè amb la pretesa autoregulació liberal no anem enlloc. Tenien raó: el crac borsari del passat dia 10-X farà història. Els ciutadans de peu, no tenim respostes a les nostres preguntes. (Des de quan una economia liberal s'ha d'intervenir amb diner públic? John Lipsy, actual segon del FMI, venia a dir que la contradicció és gravíssima, però si no es fes, arribaríem al catacrac: la crisi financera «tindria conseqüències devastadores», va declarar textualment). I d'on surten aquests munts de diners. S'ha parlat de 700.000 milions de dòlars o euros, però són molts més. El cost de la intervenció de les autoritats és aquest: 620.000 milions d'euros per adquirir hipoteques tòxiques i fiar als bancs perquè en garanteixin la viabilitat; 273.600 milions d'injecció dels bancs centrals per donar liquiditat al mercat; 140.000 milions per rescatar les societats hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac; 60.000 de finançament a les filials de Lehman Brothers a càrrec del Tresor dels EUA; 58.700 milions per nacionalitzar l'asseguradora AIG; 20.000 milions de préstec a JP Morgan per comprar Bear Sterns; 2.700 milions de garanties per reparar cases abandonades en ser embargades per impagament d'hipoteques. Total, si sumem, un bilió cent setanta-cinc mil milions. Sense comptar els 1,7 bilions de rescat dels bancs europeus de la setmana passada. I seguim fent-nos preguntes. Atès que els diners d'un estat són els dels seus ciutadans, ara els Estats hauran de finançar totes les empreses mal gestionades? Suposant que la meva estigui ben gestionada, per què no he de participar del pastís? En definitiva: els nostres estalvis, si passen dels 100.000 euros, segons la garantia de l'insolvent Solbes, són, doncs, directament, per malgestionar? Es tracta de socialitzar pèrdues i privatitzar guanys?

Enllà de la ironia, cal saber que això passa perquè el món s'ha dotat d'una moneda anònima i opaca i ni els experts més experts poden calcular de cap de les maneres el que pot esdevenir-se. No hi ha enlloc mercometria possible (dades fiables dels mercats financers). Els Estats com l'espanyol miren de surar en el tsunami com poden (els americans encara riuen de les declaracions de ZP dient que la nostra economia era la més forta d'Europa!). Quan es demanà per ràdio al president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà, el passat dia 21-IX, quina nota posaria al Rodríguez Zapatero, va ser molt subtil: «No se li pot posar cap nota perquè no s'ha presentat a l'examen».

Tot això ve a tomb perquè el passat dia 17-IX, a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona, plena de gom a gom, el «Centre d'Estudis Joan Bardina» va presentar el vídeo La moneda telemàtica a partir dels estudis d'Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006). El públic assistent fou obsequiat amb un DVD i el debat de la taula amb economistes com Arcadi Oliveres i Martí Olivella va ser més que interessant. Chalaux va aprendre del banquer Horace Finaly (president de BNP-París Bas) les giragonses de la moneda en la primera guerra europea (les existències d'or només haurien permès cobrir les despeses de la guerra durant els tres primers mesos i, per tant, s'abandonà la convertibilitat en or dels respectius papers-moneda) i es va passar mitja vida estudiant-ne un revulsiu. Finaly es burlava dels seus estudis de Ciències Econòmiques a París i més aviat li indicà una carrera científica. Chalaux estudià aleshores a l'Escola de Química de Mulhose i va voler aplicar el mètode científic, precís i rigorós, als fenòmens socials i científics amb la mateixa exigència. Un seu amic, el llibertari Abad de Santillan, li confessà en plena guerra (in)civil espanyola que l'esquerra havia perdut la guerra i la revolució perquè no havien sabut dominar la moneda i la banca com a instruments al servei del poble.

Quan tornà a Barcelona (1945), i encara més quan deixà la feina de químic (1968), volgué debatre i ensenyar el que havia après. Trobà molts companys de viatge, entre els quals, en Lluís Maria Xirinacs, que ja no el va deixar de petja i inserí en els seus estudis de globalística les idees de moneda responsable de Chalaux. (Poca gent sap que, abans de morir, Xirinacs presentà al Fòrum Social Mundial de Nairobi a Kenya una ponència en vídeo on resumia la possible utilització de la tecnologia actual per la implantació de la moneda telemàtica universal que facilités la pau al món.

(El poden veure en vídeo en català en:
Text del vídeo en català:



Moneda telematica CAT (conf. Ll. M. Xirinacs ) from Bardina on Vimeo.


Els promotors de la moneda telemàtica voldrien suprimir el paper moneda que tots portem a la cartera, perquè és anònim i irresponsable. Tant hi podem pagar un quilo de taronges com l'assassinat d'algú. Ningú no pot saber què fem amb els nostres diners. Podem especular, apilonar munts de diner negre, convertir-nos en mafiosos, comprar terrenys amb escriptures a la baixa, pagar treball infantil, droga o prostitució. També portem moneda nominativa: les targetes de crèdit. Les targetes ens fitxen, deixen traces i indicis de totes les operacions que fem. La moneda telemàtica és aquesta. Per això se li diu responsable i transparent. Els que no ens hem amagar de res, no li tenim cap por; els que han d'amagar certs pagaments, sí. Quan es parlà que la faixa antifalsificació del nou euro fos magnètica per enregistrar l'operació que es feia, hi va haver qui va posar el crit al cel amb l'excusa de no voler posar els ciutadans sota control. Ara ja hi som. Però no sota el control neutre d'un ens administratiu –el qual podria comptabilitzar operacions i obtenir, amb dades on line, la mercometria de què avui no disposem–, sinó de caixes d'estalvis i bancs.

Amb mètode i unes mesures com cal dels mercats financers, no sols es podria dosificar el cabal de diners al mercat més enllà d'inflacions i stagflacions (cf. el llibre que Chalaux va escriure amb l'economista Magdalena Grau: Assaig sobre moneda, mercat i societat, Barcelona (http://www.bardina.org/ammsctin.htm): Centre d'Estudis Joan Bardina, 2000, 3ª edició), sinó aconseguir la denominada «renda bàsica» o «salari mínim social» per a tots els ciutadans. I no pas de la plusvàlua del treball, sinó de la plusvàlua del diner, que ara se'ns amaga injustament, tot i permetre injeccions d'un bilió d'euros com hem explicat al començament.

Sortosament, aquests dies, surten escrits d'economistes alternatius posicionant-se enllà del que s'ha fet fins ara. Tapar forats es retornar on érem. Entendre-ho és del tot revolucionari. I no ho entenen actuals presidents de Caixes ni de borses. Chalaux, en els seus escrits, fins i tot distribueix la societat en àmbits diversos amb totes les necessitats cobertes. Com va dir el professor Oliveres, et posicionis a favor o en contra de la moneda telemàtica, almenys permetria aturar la corrupció, l'especulació i el frau. I més si pensem que el mateix Ministeri d'Economia avalua el frau fiscal en 86.000 milions d'euros. Pensin que Catalunya només en demana de 3.500 a 4.000 milions per al nou finançament, mentre Solbes només en vol deixar anar 1.794!.

3. El cogombre assassí.

El cogombre assassí.

Un cop més els mitjans colpegen. Ara gairebé desmenteixen el que abans gairebé diuen, com sempre, sense afirmar però donant a entendre: el cogombre porta un microbi que mata. Amb això es quedarà el públic i s'estendrà el pànic: missió acomplerta. Els engranatges de la propaganda han funcionat a la perfecció. I dic propaganda referint sense pudor a la tècnica de control social creada per Goebbels durant el nazisme, basada en els 11 principis que segueixen a continuació:

1. Principi de simplificació i de l'enemic únic. Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar l'adversari en un únic enemic.

2. Principi del mètode de contagi. Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris s'han de constituir en suma individualitzada.

3. Principi de la transposició. Carregar sobre l'adversari els propis errors o defectes, responent l'atac amb l'atac. «Si no pots negar les males notícies, inventa altres que les distreguin".

4. Principi de l'exageració i desfiguració. Convertir qualsevol anècdota, per petita que sigui, en amenaça greu.

5. Principi de la vulgarització. Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell al menys intel·ligent dels individus a qui va dirigida. Com més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l'esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa, a més, tenen gran facilitat per oblidar.
6. Principi d'orquestració. La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d'idees i repetir-les incansablement, presentar-les una vegada i una altra des de diferents perspectives, però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D'aquí ve també la famosa frase: «Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en veritat».

7. Principi de renovació. Cal emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que, quan l'adversari respongui, el públic estigui ja interessat en una altra cosa. Les respostes de l'adversari mai han de poder contrarestar el nivell creixent d'acusacions.

8. Principi de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, a través dels anomenats globus sondes o d'informacions fragmentàries.

9. Principi de la silenciació. Fer callar les qüestions sobre les quals no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen l'adversari, també contraprogramant amb l'ajuda de mitjans de comunicació afins.

10. Principi de la transfusió. Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d'un substrat preexistent, ja sigui una mitologia nacional o un complex d'odis i prejudicis tradicionals. Es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.

11. Principi de la unanimitat. Arribar a convèncer a molta gent que pensa «com tot el món», creant una falsa impressió d'unanimitat.

Trobo interessant donar-los un repàs davant de qualsevol notícia i llegir la que ells estan aplicant. De fet solen ser tots, encara que uns més que altres. En aquest cas em sembla que el 4 i, sobretot el 7 són els que més. Però us animo a cadascú a treure les seves conclusions.

El 7 és el més socorregut: es tracta de distreure, que no es parli molt temps de la mateixa cosa. Que no es parli més dels indignats, ni de Fukushima, ni del món àrab, ni de... no sé, perquè amb això del cogombre m'he quedat ben distreta. Res distreu tant com una epidèmia o un atemptat amb bomba, és a dir, un «cogombre», en termes vulgars.

Ja m'imagino als propagandistes de torn reunits parlant una cosa així com:

  • ¿Què els posem, una epidèmia o un «cogombre»?
  • Doncs ... les dues coses alhora: l'epidèmia del cogombre!
  • Bravo! Ets un geni!

I ja el tenim! Pel que fa als fets, ja que res de nou sota el sol: En aquesta societat malalta cada dia moren moltes persones de diarrees i altres trastorns, deguts probablement a efectes secundaris de medicaments, que són la quarta causa de mort, o a altres intoxicacions sense inventariar. De manera que de morts mai falten.

¡De microbis, doncs tampoc, perquè resulta a més que tots tenim, i encara sort!, E.coli en el nostre organisme, així com altres milers de bacteris amb les que vivim en simbiosi. És cert que quan el nostre intestí es desequilibra la seva flora s'altera i E. coli guanya protagonisme. És a dir: en el nostre intestí hem de tenir molts lactobacils i pocs E.coli que quan anem malament això s'inverteix. El desequilibri bacterià és la conseqüència i no la causa de la malaltia, i no al revés, per sorprenent que sembli.

Sorprenent perquè se'ns ha repetit fins la sacietat (principi número 6) que els microbis són la causa de les malalties (principi número 1, és a dir: l'enemic extern). Però no és així: La vigent teoria microbiana resulta ser falsa. Fins al propi Pasteur va acabar reconeixent que «El terreny ho és tot, el microbi no és res». Però ja era tard i als mandataris militars els anava millor pensar en el microbi atacant. I així segueixen, i ens imposen la «salut» a cop de vacunes i antibiòtics igual que li imposen la «democràcia» a bomba net al món sencer.

Penseu senyors, pensin! Facin-preguntes. Jo em faig la següent ¿A qui pot interessar tanta calúmnia? Per a què?

Proposo la següent resposta: Li interessa l'enorme i obsolet sistema sanitari que ha de justificar la seva pròpia existència defensant de microbis atacants i desviant la nostra atenció de les veritables causes de malaltia que són la mala vida que portem, la contaminació i, en molts casos, els propis tractaments mèdics. Interessa que no mengem verdures crues, que són de gran benefici per a la salut. Em consta que els productes ecològics estan molt mal vistos per certs sectors relacionats amb la sanitat. Afirmen que van carregats de microbis, i això no pot ser! ... Convé, doncs, que ens passem al menjar-escombraries en què cap microbi pugui viure. Al poder no li agrada la vitalitat.

Contra el microbi anem contra tot i contra tots. Si no és el cogombre serà un altre aliment, o la mà que ja no podrem estrènyer per por. Enfront de l'epidèmia anem a témer, desconfiar, destruir, usar i llençar. Anem a llanguir, embogir i emmalaltir de pura por, que és el pitjor per a la salut. La por agrada al poder.

Tinc por, doncs, que després del cogombre assassí la maquinària propagandística vagi generant altres alarmes semblants. Proposo que ens armem de sentit comú que, sent el menys comú dels sentits, és l'únic que ens protegirà de tals despropòsits.

Teresa Morera, Naturòpata, ex-Farmacèutica.
Manresa, 2 de juny de 2011.


Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , ,

divendres, 4 de març del 2011

Entrevista a Josep Pàmies a La Directa. Agendes març.


1. Text en català.

(Text en català).

Us informem de noves aportacions en una nova entrada del bloc «Evolució Terra»:


1. Entrevista a Josep Pàmies al setmanari La Directa.

Us oferim una altra entrevista al pagès ecològic Josep Pàmies, aquest cop publicada al setmanari La Directa, després de la que va aparèixer a la revista mensual Discovery Dsalud i que podeu veure dins l'adreça següent:


A la fi d'aquesta nova entrevista us oferim enllaços per les persones que vulguin més informació o bé els productes especificats.

La Directa. Número 215. Dimecres, 9 de febrer del 2011.

La indirecta. L'entrevista.

Josep Pàmies. Pagès i impulsor de la plataforma «Som lo que sembrem».

«Ara cultivem aquelles males herbes que abans matàvem amb herbicides».

Josep Pàmies fa de pagès a Balaguer des de fa més de 30 anys, continuador d'una tradició familiar amb quatre generacions d'història en l'horticultura. Fruit de la seva pròpia inquietud i experiència al camp, va iniciar –ja fa una dècada– una forta militància en la lluita contra els transgènics i a favor d'un canvi en l'agricultura que ens porti cap a la sobirania alimentària. En aquesta línia, és un dels impulsors de la plataforma «Som lo que sembrem».

Oriol Andrés.

Quan tu vas començar a fer de pagès, no es devien conèixer els transgènics, oi?

No. Jo vaig començar als setze anys, cap als anys 60. Dels transgènics, deu fer uns dotze anys que s'en va començar a parlar. Llavors, començava la implantació bèstia a l'agricultura del que es deia la revolució verda: productes químics com herbicides, fungicides, plaguicides... A mi em va il·lusionar perquè creia que era revolucionari, que amb menys feina podies tenir la mateixa producció. Això, amb el temps, va anar canviant fins que, fa uns anys, em vaig adonar que els ecologistes tenien raó.

Com va ser aquest procés?

Veia que les meves terres ja no podien produir més, que estaven saturades de química. Cada vegada necessitàvem productes més potents, més tòxics i més cars que, poc a poc, feien inviable l'explotació. Llavors, em vaig adonar que havíem estat enganyats durant molts anys, que ens havíem equivocat en la manera de produir. I vam començar a canviar cap a una agricultura més ecològica fent petits canvis, amb por de fer-los ràpidament per si la cosa es col·lapsava a nivell econòmic, ja que teníem entre quinze i vint persones treballant. Els canvis van ser molt graduals fins que, fa deu o dotze anys, em vaig assabentar que les llavors transgèniques –aquelles que ja no poden reproduir més– les produïa la mateixa indústria farmacèutica a qui els pagesos compràvem els herbicides, els insecticides... Les mateixes empreses que fan medicaments que no curen. Llavors vaig fer un canvi radical.

I ara, què cultiveu principalment?

Produïm enciams –d'aquells de colors– per la restauració, col xinesa, verdures, flors comestibles, herbes silvestres per fer amanides... Ara cultivem moltes d'aquelles males herbes que abans matàvem amb els herbicides perquè també hem redescobert que tenen propietats medicinals i nutritives. Cultivem la diversitat.

Des del govern, es diu que l'agricultura no podrà sobreviure sense transgènics... Què hi respons?

Des que hi ha transgènics, cada dia pleguen pagesos que tampoc no poden viure. A més, s'encareix la producció perquè les llavors transgèniques són més cares i no produeixen més. Però els interessos polítics i econòmics fan que els propis organismes d'investigació es decantin cap als transgènics quan ells mateixos demostren als camps d'assajos que no són més rendibles. És tota una màfia política, econòmica i farmacèutica que ens està dient cap on hem d'anar.

Una filtració de Wikileaks mostrava que l'Estat espanyol va demanar als EUA que pressionés la Unió Europea a favor dels transgènics. L'oponent és fort, però, se'l pot vèncer?

Sí, home. Encara que no en tinguessis la prova fefaent, ja ho sabies, que hi havia aquesta conxorxa. La ministra de Ciència i Investigació venia d'una empresa de biotecnologia. Però això està caient. Si es fes un referèndum, com a Suïssa, segur que la gent diria que no vol transgènics. El que passa és que, aquí, la democràcia directa fa por. Potser quan ens en cansem també decidirem que no anem a votar fins que no puguem tenir democràcia directa, amb referèndums vinculants; no només per decidir si som un país, sinó també quines solucions econòmiques i socials implantem al país. Això està guanyat, tard o d'hora s'acabarà... perquè aquest model és insostenible.

Tu, a més, cultives i ets un gran defensor de l'estèvia. Què és?

L'estèvia és una d'aquelles poques plantes mestres, que pots prendre tota la vida i amb tantes propietats que sembla impossible: antidiabètica, va bé per la hipertensió, per l'ansietat, per baixar el colesterol i els triglicèrids, per reduir –a vegades– els tumors prostàtics... Em va acabar d'obrir els ulls, sobretot, el negoci brut que hi ha darrere la indústria farmacèutica. Va ser a través d'una associació de pares de nens diabètics americans que lluitaven perquè es prohibís l'espartam, un edulcorant cancerígen –però legal durant molts anys– produït per Monsanto, que també fa els transgènics. Em vaig assabentar de tota la maquinària dedicada a l'autorització i la comercialització ràpida de certs productes –encara que siguin tòxics–, mentre plantes meravelloses com l'estèvia estaven prohibides per la Unió Europea. I encara ho està avui. Vaig decidir cultivar-la. Sabia que era una utopia llavors, però, a vegades, les utopies es converteixen en realitat i, avui dia, a Espanya –i a Catalunya sobretot– pots plantar i vendre estèvia (tot i que està prohibida) sense que les autoritats s'atreveixin a fer res. M'han obert dos expedients sancionadors greus per vendre-la i etiquetar-la, però han prescrit per cansament de les administracions. Els hem guanyat a força de desobeir.

Per on passa el futur del camp?

El futur del camp passa perquè pensem a alimentar les poblacions més pròximes, per la sobirania alimentària. Ara, per exemple, des de fons d'inversió, s'estan retenint cereals en magatzems i això ha inflat el preu gairebé un 100% en pocs mesos. Quan l'aliment s'ha convertit en un negoci, en qualsevol moment, amb aquestes jugades, hi pot haver problemes molt greus de desabastiment. Aquí ens sembla que, com que som rics, podem comprar al preu que sigui. Però això, a països més pobres, ja ha provocat que milions de persones hagin pogut morir de gana. L'agricultura és un dels sectors que sempre s'ha menyspreat, pensant que els aliments ja vindran del Marroc, de la Xina, o dels grans lobbies dels EUA, però és un error i algun dia ho podem pagar car.

Més informació a:

Bloc d'en Josep Pàmies:


Web de la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals, on es pot aconseguir, entre altres coses, plantes d'estèvia, la seva fulla seca o bé endolçant d'estèvia en pols:


Web del setmanari La Directa:


2. Llibres recomanats.

Ja sabem que, en indrets com un bosc o una platja, un bon llibre és millor llegir-lo en paper, però hi ha ocasions que posar un llibre en suport magnètic a Internet permet divulgar el seu contingut a molta més gent, encara que després hi hagi persones a les quals els cal imprimir-lo.

Podeu llegir o descarregar-vos gratuïtament l'interessant llibre en castellà «El rapto de Higea», escrit per Jesús García Blanca, mestre de Málaga, emprant el següent enllaç:


També podeu accedir al bloc del mateix autor, dins l'enllaç següent:


Aquí teniu una entrada d'un altre bloc on es fa una crítica constructiva del llibre de G. Mambretti i J. Séraphin, titulat: «La medicina patas arriba. ¿Y si Hamer tuviera razón?», editat en castellà per Obelisco:


L'adreça principal d'aquest bloc és:


Finalment, us informem de la recent publicació en castellà d'un resum molt econòmic de la Nova Medicina Germànica.

Un excel·lent resum en 80 pàgines, amb llenguatge planer i assequible, que introdueix de ple en la Germànica Nova Medicina i ens ajuda a percebre la gènesi de malalties els diagnòstics de les quals sonen sempre amenaçadors, sota una perspectiva nova, brillant i la comprensió ens pot resultar vital.

ISBN: 978-84-96127-49-4

PVP 6 € + despeses tramesa.

Les comandes poden fer-se a l'editorial:

«Amici di Dirk ®» Edicions de la Nova Medicina SL

A través del correu electrònic:


Per correu postal:

Apartat de Correus 209.
29120 Alhaurín el Grande.
(Màlaga, Spain).

Per Fax:

(034) 952-49.16.97.

O també a la Botiga online:


3. Primeres Jornades d'Història i Censura, març del 2011.

PRIMERES JORNADES D'HISTÒRIA I CENSURA
Organitzades per:

Institut Nova Història

Associació per tenir cura de la vida en un planeta viu

LA FALSIFICACIÓ DE LA HISTÒRIA DE LA CATALUNYA IMPERIAL PER LA CENSURA ESPANYOLA (s. XV, XVI i XVII)
Rastres, proves i documents.

Una aproximació a les lleis censores i de control ideològic dels segles XVI i XVII a l'Estat espanyol. Amb les referències de les lleis i de com les van viure diversos autors a través del que ens en van deixar dit en llurs obres. En el curs s'hi mostrarà també com, tot i la censura, han quedat moltíssims rastres que ens permeten entrellucar, en alguns casos (El cantar del mío Cid,...; «Marco Polo»,...; Sixte IV, Juli II,...; «León Battista Alberti»; «San Juan de la Cruz»,...; «Leonardo da Vinci»; «El Greco», «Lope de Vega»; «Velázquez»,...; «Espinoza»,...), o veure nítidament, en d'altres («El Gran Capitán»; Colom, els germans Ianyes-Pinçon, el pare Bartomeu Cases, «Hernán Cortés»,...; Joan de la Cossa, «John Cabot»,...; Jeroni Bosch,...; La celestina, Amadís de Gaula; Garcilasso, El lazarillo de Tormes, «Cervantes» i El Quixot,...; «Santa Teresa de Jesús»,...), qui eren aquells autors i artistes, en quina llengua van escriure i en quin país es va esdevenir la seva vida i la vida dels seus personatges literaris o històrics.

De 8 a 10 del vespre
Cada sessió començarà amb una conferència d'una hora (aprox.) i la resta de temps de debat

MARÇ
Dijous, 3: Documental:
L'apropiació del descobriment d'Amèrica. Una conspiració d'Estat?, de David Grau.
Dijous, 10: El que ha quedat després d'esborrar el passat (1).
Dijous, 17: El que ha quedat després d'esborrar el passat (2).
Dijous, 24: Documental:
L'enigma Cervantes, de David Grau i Jordi Bilbeny.


Jordi Bilbeny
Escriptor i investigador. Cap de Recerca de L'Institut Nova Història.

Contribució: 90 € per tot el cicle. 20€ per sessió solta
Socis INH i P-21 (i entitats col·laboradores): 33% descompte
NOTA: Que ningú deixi de venir per raons econòmiques

Lloc:
Plural-21.
Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a Mallorca)
08013 Barcelona

4. Agenda de Plural 21, març del 2011.

President d’Honor: RAIMON PANIKKAR
(des del 6-10-1999 al 26-8-2010 †)

Associació membre de la Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans

Número del Registre d’Associacions:
Espanya: 165.827
Catalunya: 22.986

Cartagena, 230, 5º 1ª (tocant a c/ Mallorca)
Telèfon: 93.450 13 00
Metro: L2 Encants, L5 Sagrada Família
Bus: 15, 19, 33, 34, 35, 43, 44, 50, 51, 62, 92, B20, B24

Cicle Divulgatiu:
PROGRAMACIÓ MARÇ 2011

Dijous 3 març 20-22h.
HISTÒRIA I CENSURA de Catalunya per l'Estat Espanyol - 3 / 6
Per primera vegada, Jordi Bilbeny, filòleg i investigador punta de l'Institut Nova Història (INH) (http://www.novahistoria.org/), exposa en un cicle de sis conferències una panoràmica de les investigacions que dirigeix. Els que el coneixen per alguna de les seves conferències i textos sobre la catalanitat de «Cristòfor Colom» i de la primera fase de la conquesta d'Amèrica (fins 1520, aproximadament), o de «Cervantes» i «El Quixot», tenen ara l'oportunitat de conèixer l'enorme abast del conjunt de les seves troballes, que abasten des del segle XI fins avui.
III L'apropiació del Descobriment d'Amèrica. Una conspiració d'Estat, de David Grau.
Contribució: 20 € per sessió solta, si t'apuntes a les dues sessions restants es realitza un descompte del 33%
Socis INH i P-21 (i entitats col·laboradores): 33% descompte
Més informació sobre l'activitat en:

Diumenge, 6 març, a les 12:50 a Madrid.
Conferència: Desmuntar la SIDA un muntatge made in USA
Al Congrés Ciència i Esperit (http://www.cienciayespiritu.com/) Lluís Botinas, investigador independent, president de Plural-21. Autor d'EL VIH / SIDA ÉS UNA FICCIÓ. Preguntes per desmuntar la SIDA, un invent made in USA (en procés d'edició).
Més informació sobre l'activitat:

Dijous 10 març 1920-22h
HISTÒRIA I CENSURA de Catalunya per l'Estat Espanyol - 4 / 6
Per primera vegada, Jordi Bilbeny, filòleg i investigador punta de l'Institut Nova Història (INH), exposa en un cicle de sis conferències una panoràmica de les investigacions que dirigeix.
IV El que ha quedat després d'esborrar el Passat (1).
Contribució: 20 € per sessió solta, si t'apuntes a les dues sessions restants es realitza un descompte del 33%
Socis INH i P-21 (i entitats col·laboradores): 33% descompte
Més informació sobre l'activitat:

Dijous, 17 març 1910-14h
HISTÒRIA I CENSURA de Catalunya per l'Estat Espanyol - 5 / 6
Per primera vegada, Jordi Bilbeny, filòleg i investigador punta de l'Institut Nova Història (INH), exposa en un cicle de sis conferències una panoràmica de les investigacions que dirigeix.
V El que ha quedat després d'esborrar el Passat (2).
Contribució: 20 € per sessió solta, si t'apuntes a les dues sessions restants es realitza un descompte del 33%
Socis INH i P-21 (i entitats col·laboradores): 33% descompte
Més informació sobre l'activitat:

Dissabte 19 març, de 10-14 i 16-20 h.
Curs: La SIDA és un muntatge made in USA
S'expliquen els elements científics i tècnics per a comprendre que la SIDA no és una malaltia a tractar (ni tan sols alternativament) sinó un muntatge a desmantellar.
Lluís Botinas, investigador independent, president de Plural-21. Autor d'EL VIH / SIDA ÉS UNA FICCIÓ. Preguntes per desmuntar la SIDA, un invent made in USA.
Aportació: 80 euros
Més informació sobre l'activitat:

Diumenge 20 març, de 10-14 i 16-20 h.
Curs: Formació de desmuntadors de la SIDA
Per a persones que, entès que la SIDA és un muntatge, vulguin dedicar part del seu temps, energia i creativitat a desmantellar (p. ex., Declarant Territori lliure de SIDA)
Lluís Botinas, investigador independent, president de Plural-21. Autor d'EL VIH / SIDA ÉS UNA FICCIÓ. Preguntes per desmuntar la SIDA, un invent made in USA
Aportació: Voluntària per a una Conferència Internacional ACABAR AMB LA SIDA
Més informació sobre l'activitat:

Dijous, 24 març 1920-22h.
HISTÒRIA I CENSURA de Catalunya per l'Estat Espanyol - 6 / 6
Per primera vegada, Jordi Bilbeny, filòleg i investigador punta de l'Institut Nova Història (INH), exposa en un cicle de sis conferències una panoràmica de les investigacions que dirigeix.
VI L'enigma Cervantes, de David Grau i Jordi Bilbeny.
Contribució: 20 €
Socis INH i P-21 (i entitats col·laboradores): 33% descompte.
Més informació sobre l'activitat:

Divendres, 25 març a les 20h.
DVD-Fòrum: Network (un món implacable) 1976.
Guanyadora de 4 Oscars mostra el poder de la televisió retratant un món competitiu on l'èxit i els rècords d'audiència imposen la seva dictadura. Potser Network, el 1976, fos una advertència del que podria passar, però va acabar sent tot un presagi, fins i tot s'ha quedat curta en alguns aspectes.

Dissabte 26 març 1910-14h i 16-20h.
Curs: el càncer, un procés biològic amb causes perfectament conegudes, reverteix espontàniament quan les causes cessen d'alterar l'equilibri.
Antonio Tagliati, investigador independent, responsable de l'àrea càncer de Plural-21.
Aportació: 50 euros.

CAL INSCRIPCIÓ PER ASSEGURAR REALITZACIÓ DEL CURS I PLAÇA.

DESCOMPTE: 33% en els cursos per a soci/es, aturats/es, jubilats/ades i estudiants

NOTA: Que ningú deixi de venir per raons econòmiques.
A més: Conferències gratuïtes a les 20h.

Cada dimarts: CÀNCER: un procés biològic al nostre servei.

Cada dimecres: DESMUNTAR LA SIDA.
La SIDA no és una malaltia a tractar sinó un muntatge made in USA a desmantellar.

Plural-21,
Associació per a la cura de la vida en un planeta viu
Cartagena 230, 5 º 1 ª (tocant c / Mallorca. Metro L2 Encants, L5 Sagrada Família)
Telèfon: 93 450 13 00

5. Agenda Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.

Agenda de març del 2011:

Entre d'altres:

- Diumenge, 6 de març a les 13 h.: Trobada a la Plaça de Sant Jaume. Document per ser llegit: UN NOU MIL·LENI LLUMINÓS PER A LES NACIONS DE LA TERRA de Lluís M. Xirinacs.

Amb el suport de germanies.




- Curs: UNA LECTURA D'EL FEDÓ: Es farà una sessió més de les previstes. Dates que falten: 8 i 22 de març. De 19,30 a 21 h. A càrrec d'Àngels Baldó. A la seu de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

- Dissabte, 12 de març a les 11 h.: Passi del DVD Lluís M. Xirinacs: Vers una mentalitat global. Enregistrament: 21 de gener de 1993.
Branca d'Audiovisuals. A la seu de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Consulteu també les Darreres entrades i Obra i biografia (http://xirinacs.cat/obra/).



* Publicació del CENTRE D'ESTUDIS JOAN BARDINA:
Suggeriments de nous camins socials, econòmics i polítics:



- Lluís M. Xirinacs. Primera història humana - Agustí Chalaux i Brauli Tamarit. Petita història de la moneda - Agustí Chalaux. Què és el diner? - Agustí Chalaux. Una eina per a construir la pau - Magdalena Grau i Agustí Chalaux. Introducció al Sistema General - Lluís M. Xirinacs i Agustí Chalaux. Sistema General: Economia i societat en 60 punts.
Consulteu http://www.bardina.org/
Enllaç al bloc: http://bardina.blog.pangea.org/lang/es-es/2010/11/17/llibres-i-videos-disponibles-per-a-la-venda/

Gràcies per tot, amics!

Us esperem a la:

Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.
Rambla de Badal, 121, 1r.
08028 Barcelona.
Telèfon: 93-4194747
Autobús: 70 – Metro: Badal (Línia V) – Mercat Nou (Línia I) - Plaça de Sants (Línia I).

6. Agenda d'Ecoconcern març del 2011.

Agenda d’activitats dels dimarts. Març del 2011.

Les activitats es faran al local social, carrer Mare de Déu del Pilar, 15 principal (molt a prop del Palau de la Música), excepte aquelles per a les quals s’especifiqui un lloc diferent.

Dimarts 1 de març a les 19:30 hores.
Xerrada-col·loqui: Presentació del número 101 de papers d’Innovació Social: «Els reptes pendents d’Alexandre Deulofeu i les seves solucions segons Agustí Chalaux», amb Juli Gutiérrez Deulofeu (Enginyer Agrícola) i Brauli Tamarit (membre d’Ecoconcern). Brauli Tamarit ens convida a conèixer dos catalans universals del segle XX que han passat inadvertits, perquè han gosat qüestionar els corrents de pensament «políticament correctes» i cercar com establir un vincle entre les qüestions i les respostes que formulen. És per això que en la conclusió del paper se’ns diu: Alexandre Deulofeu, amb la seva teoria, ens adverteix d’uns possibles perills i amb la seva labor activa per la pau, ens dóna exemple. Agustí Chalaux i el seu equip, paral·lelament, ens donen una eina amb el seu model. Amb aquesta eina i les solucions expressades, podem superar amb èxit aquests reptes, demostrant, amb aquest redreçament del rumb dels humans, fins ara egoista a curt termini, que mereixem continuar existint. A continuació, podrem fer ascendir el nostre planeta i la Humanitat en el camí de l’evolució col·lectiva.

Dimarts 8 de març a les 19,30 hores.
Cinefòrum amb la projecció del documental «¿Quién debe a quién?, la deuda ecològica» («Qui deu a qui?»), del Grup Ekologistak. Els països del Nord o països enriquits gasten el 80% dels recursos naturals i energètics. Aquest model injust amaga un gran deute ecològic cap el Sud. Es parla del deute financer de molts països del Sud amb bancs i governs del Nord, però tenint en compte el deute ecològic del Nord amb el Sud, realment: Qui deu a qui?.

Dimarts 15 de març a les 19:30 hores.
Tema d’actualitat: «Els desnonaments d'habitatges», amb Ada Colau (Coordinadora de la Plataforma afectats per la hipoteca). A les darreres dècades, l'estat espanyol s'ha caracteritzat per una vulneració generalitzada del dret a l'habitatge, amb una política econòmica que ha tractat l'habitatge com un bé d'inversió en lloc de com un dret fonamental. Fruit d'aquesta política, en els darrers anys vam assistir a l'escalada de preus que van portar a l’inflament de la bombolla immobiliària, deixant a bona part de la població amb greus dificultats d'accés a un habitatge digne. Amb la crisi, a aquesta problemàtica no resolta se n'afegeix una de nova igual o més dramàtica: els desnonaments massius per motius econòmics, especialment fruit de les execucions hipotecàries, que avui ja afecten a quasi 300.000 famílies a tot l'estat.

Dimarts 22 de març a les 19:30 hores. Xerrada-col·loqui: «La immigració. Enemiga o aliada de la independència de Catalunya», amb Víctor Alexandre (periodista i escriptor en llengua catalana). D’acord amb les reflexions que faig en el llibre «Nosaltres els catalans», parlarem d’aquestes coses, dels drets i deures de les persones i dels pobles, del dret a viure a qualsevol lloc de la Terra i del deure de respectar la llengua i la cultura de la seva gent, de la necessitat de foragitar les ombres del prejudici, del recel i del racisme i de fer que arreli dintre nostre la ferma convicció que, més enllà de la raça animal, no hi ha cap més raça al món que la raça humana. Una raça humana configurada amb milers d’identitats col·lectives una de les quals som nosaltres, els catalans.

Dimarts 29 de març a les 19,30 hores. Xerrada-col·loqui: «La reforma de les pensions, el pacte social i les seves repercussions», amb membres del col·lectiu TAIFA. Des de principis de 2010 l'economia espanyola s'ha vist sotmesa a grans pressions des de les institucions internacionals i els mercats financers. La magnitud del deute del país sembla haver facilitat una forta pressió sobre el govern espanyol per tal de sotmetre el país a un dur programa d'ajustaments que ha suposat una severíssima política econòmica que ha conduït a deteriorar les condicions de vida, de treball i drets socials de la població. Entre les mesures més recents s’hi destaquen la reforma de les pensions i el pacte social que han signat el govern, la patronal i els sindicats, i que, sens dubte rebrà el suport de la majoria dels partits polítics. En aquesta xerrada es proposa repassar les mesures i intentar avaluar les repercussions de les mateixes en les condicions de vida i els drets socials de les classes populars i el teixit democràtic del país.

Ecoconcern-Innovació Social.
De la Mare de Déu del Pilar 15, principal.
08003 Barcelona.
Telèfon: 93-319.03.51.
Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org

7. Agenda de Ciència i Esperit de març del 2011.

A Madrid, aquest cap de setmana (5 i 6 de Març de 2011).
VI Congrés Ciència i Esperit Madrid.
«Dogmes de la ciència que impedeixen el progrés de la Humanitat».

Ponents i temes:

Enrique de Vicente, Director i fundador de la revista Any Zero: «Què està passant?».
Daniel Estulin: Autor de «El Club Bilderberg».
Àngel Gràcia: «L'aigua de mar i el full de ruta de la Salut».
Rafael López Guerrero: «Fonaments científics de la consciència: La nostra connexió amb l'Univers: el diferencial König-Guerrero».
Loretta Polgrossi: «Chemtrails: manipulació del Temps i de l'Espai».
Pedro Pozas: «Herois del Silenci».
Jose Luis C. de http://mundodesconocido.com: «Alquímia: A la recerca de la pedra filosofal».
Ana Rogelia Monsalve: «Nutrició i medicina quàntica».
Luis Arturo Fruits: «Hologrames, Geometria i Genètica. (Hologeometrogenètica)».
Xavier Pere i Blanca: «La Consciència de l'Ésser».
Marysol González Sterling: «La psico-fisiologia de la consciència, com vam perdre el paradís i ens vam quedar en la tercera dimensió».
Javier Pérez Nieto: «Magus REX UMBRA».
Constança Rua: «La Astrologia com a resposta».
Lluís Botinas: «El gran engany de la SIDA».
Jesús Torrellas: «La Ufología per dins. El que mai ens van explicar».
Keyla: «Dansa del Temple».
Greg Grisham (El Ojo) i Caballero Alcor: «Les conseqüències psicosocials que va tenir el 11/Sep».

PROGRAMA:
DISSABTE DIA 5:

9:00 Lliurament d'acreditacions.
9:40 Miguel Celades, obertura del Congrés.
09:50 Keyla: «Dansa del Temple».
10:00 Ana Rogelia Monsalve: «Nutrició i medicina quàntica».
11:00 Luis Arturo Fruits: «Hologrames, Geometria i Genètica (Hologeometrogenética)».
12:00 Pausa
12:20 Keyla: «Dansa del Temple».
12:30 Xavier Pere i Blanca: «La Consciència de l'Ésser».
13:30 Rafael López Guerrero: «Fonaments científics de la consciència: La nostra connexió amb l'Univers: el diferencial König-Guerrero».
14:30 Pausa per dinar
16:00 Jose Luis C. de http://mundodesconocido.com: «Alquímia: A la recerca de la pedra filosofal».
17:00 Marysol González Sterling: «La psico-fisiologia de la consciència, com vam perdre el paradís i ens vam quedar a la tercera dimensió».
18:00 Pausa
18:30 Enrique de Vicente, Director i fundador de la revista Any Zero: «Què està passant?».
19:30 Debat amb els tres ponents de la tarda.

DIUMENGE DIA 6:

9:30 Acreditacions i obertura de portes.
10:00 Javier Pérez Nieto: «Magus REX UMBRA».
10:50 Constança Rua: «La Astrologia com a resposta».
11:40 Loretta Polgrossi: «Chemtrails: manipulació del Temps i de l'Espai».
12:30 Pausa
12:50 Lluís Botinas: «El gran engany de la SIDA».
13:40 Pere Pozas: «Herois del Silenci».
14:30 Pausa per dinar
16:00 Jesús Torrelles: «La Ufología per dins. El que mai ens van explicar».
17:00 Greg Grisham (El Ojo) i Caballero Alcor: «Les conseqüències psicosocials que va tenir el 11/Sep».
18:00 Pausa
18:30 Àngel Gràcia: «L'aigua de mar i el full de ruta de la Salut».
19:30 Daniel Estulin: Tancament del Congrés.

Hotel Vincci Soma
C / Goya, 79 28001 Madrid
Tel: +34 914357545
Fax: +34 914310943
Preu especial habitacions Congrés Ciència i Esperit: 90 E + iva
Preu inscripcions: 50 Euros

I a Barcelona, el següent cap de setmana: 12 i 13 març 2011

«SOM EL QUE MENGEM».

Programa:

Dissabte 12.

08:30 Recepció d'assistents.
09:00 Videos impactants de denúncia sobre alimentació.
09:30 Miguel Celades Rex. presentació del congrés i la xerrada: Alimentació actual: el futur robat a la humanitat.
10:30 Sr Nicolás Olea Serrano. Pesticides, detergents, plàstics i les conseqüències sobre la salut.
11:30 Pausa.
12:00 Angel Gràcia (Miami). L'aigua del mar com aliment.
13:00 Sr Ramon Rosell. El verí del fluor.
14:00 Pausa dinar i visita a la Fira d'Alimentació Conscient.
16:00 Sra Marga Roldán. Els interessos econòmics i la manipulació darrera d'un plat de menjar.
17:00 Sr Karmelo Bizkarra. Salut individual i millores derivades d'una alimentació vegetariana.
18:00 Pausa.
18:30 Jorge Pérez-Calvo Soler. Nutrició energètica, bases per a una alimentació amb sentit.
19:30 Josep Pàmies. Plantes prohibides per curar malalties greus.
20:30 Fi de la jornada.

Diumenge 13.

09:30 Recepció d'assistents. Videos impactants de denúncia sobre alimentació.
10:00 Miguel Celades Rex. Presentació del Congrés.
10:30 Sr Felipe Hernández. Alimentació moderna: excés de tòxics i deficiència en nutrients.
11:30 Pausa.
12:00 Miquel Vallmitjana. Els transgènics, una amenaça en expansió.
13:00 Sra Lucía Redondo Cuevas. L'altra cara de la llet.
14:00 Pausa dinar i visita a la Fira d'Alimentació Conscient.
16:00 Sra M. Dolors Raigón. Demostració IN SITU dels nitrits en els aliments.
17:00 Cooperativa Integral Catalana. Agroecologia i cooperativisme per recuperar la sobirania alimentària.
18:00 Pausa.
18:30 Sra Montse Bradford. Alimentació energètica, conscient i sostenible.
19.30 Sra Suzanne Powell. La Importància d'una alimentació sana i lliure de substàncies tòxiques.
20:30 Fi del Congrés.

AUDITORI AXA
L'ILLA DIAGONAL
BARCELONA

Més informació:

Telèfon: 93-362.37.00

Preu de la inscripció:

- 1 jornada (dissabte o diumenge): 15 euros.

- 2 jornades: 30 euros.

OBERTES LES INSCRIPCIONS.

Congrés Alimentació Conscient

I en els propers mesos:

- II Cimera de Exopolítica i Exociencias

- Energies Lliures.

Organitza:

Ciència i Esperit.


8. La cara amagada (que amaguen) de Líbia.

Us informem d'una interessant valoració de la situació a Líbia, tant actual com anterior. Un estat amb un règim molt criticat i que ha comès errades, però que havia desterrat la indigència del seu sòl, cosa que no poden afirmar altres estats que l'amenacen envair. Tot i així us oferim aquest article, reivindicant el respecte al lliure albir de les persones i de les nacions, però també reivindicant l'eliminació de la misèria material de la Humanitat, perfectament possible amb els recursos materials, energètics i científics del nostre planeta.

Títol: La cara amagada (que amaguen) de Líbia.

Text de l'article:

Les revoltes socials en el Nord d'Àfrica i en altres llocs del món musulmà, han donat lloc al fet que EUA i els seus socis tornin a la càrrega contra Líbia. El pretext és un supòsat bombardeig de civils, sobre el qual jo almenys tinc els meus dubtes, no sigui que es repeteixi el cas de les armes de destrucció massiva.

Per això utilitzen a l'OTAN, una organització més que desprestigiada que –aquesta sí– no només massacra població civil un dia sí i altre també (47 civils afganesos, fa uns dies) sinó que ha arribat a fer publicitat del seu armament amb bombardejos sobre grups de persones que enarboraven banderes blanques (documental sobre l'Iraq, del Canal 24 hores, retransmès fa unes setmanes) i que van quedar convertides en una carnisseria. L'OTAN, com un Polifem que necessités devorar personatges i països periòdicament, es disposa ara a atacar Líbia. Però qui són els que donaran a Líbia lliçons de drets humans? Els de Guantánamo, els que torturen presoners i realitzen assassinats selectius, els que van ocasionar un milió de morts a l'Iraq?

A Líbia cal situar-la en el seu context geogràfic, que no és Europa. Però els seus dirigents no tenen res a veure amb els d'Egipte o Tunísia (on hi ha tanta pobresa), ni amb els dels Emirats Àrabs, Kuwait... o Oman (a la celebració dels 40 anys en el poder d'aquest sàtrapa TVE li va dedicar 10 minuts de telenotícies), per referir-nos a alguns tan complimentats últimament. A Líbia s'ha repartit la riquesa.

La política líbia –que no es pot mesurar amb paràmetres occidentals– és el resultat d'un delicat equilibri entre tribus i clans, a través del Congrés Popular General, amb un sistema de representació directa, la Jamahiriya, basada en assemblees i comitès populars, a nivell local, regional i nacional.

L'objectiu de Gaddafi era aconseguir un sistema polític intermedi entre el capitalisme i el comunisme, que els ha funcionat, fins al punt que Líbia té la major renda per càpita d'Àfrica. I el major índex de desenvolupament humà d'aquest continent, segons el Programa PNUD, de l'ONU (podeu comprovar-ho per Google). És a dir, els grans èxits en sanitat, en educació, en renda familiar, longevitat, etc. de tota Àfrica. Els nens estan tots escolaritzats i pels estudiants que ho desitgin el Govern libi concedeix beques a l'estranger (estudis, màster, especialitats, doctorats...) Agradi o no Gaddafi, això és inqüestionable.

El seu sistema sanitari compta amb les tecnologies més avançades i els especialistes més ben pagats del món. I les rendes del petroli beneficien a tota la població, fins al punt que «un dels problemes de Líbia –em comentava un amic que coneix bé el tema– és que molta gent ha passat del camell al Mercedes, i això costa assumir» . Per això s'explica que aquest país, amb 4.000.000 d'habitants tingui altres 2.000.000 d'estrangers, que són els que es dediquen, entre altres coses, als treballs que no volen els libis (labors agrícoles, hivernacles, recollida d'escombraries , etc.) A part, és clar, de les nombroses empreses –moltes espanyoles– que tenen substanciosos contractes a Líbia i desplacen aquí el seu personal. Líbia dóna molts llocs de treball.

Ningú va veure mai a un libi en pastera, i és que, com deia D. Manuel Fraga, en aquell viatge que va realitzar a Líbia, i que tantes crítiques li va implicar: «Vostès diran el que vulgui, però jo no he vist cap libi demanant almoïna».

Gaddafi en aquests moments, amb la campanya orquestrada en contra, és un sàtrapa genocida (busquin pels voltants a qui estigui net de culpa). Però els que el coneixen el defineixen com un coronel revolucionari i idealista, que des de petit va destacar en els seus estudis. Fill de pastors, de la Tribu dels Gaddafa, el seu avi patern va morir combatent als italians, que van envair el país, i el seu pare va patir molts anys de presó.

Quan va arribar al poder, va nacionalitzar companyies petrolieres –com la British Petroleum, que la té sentenciada– guanyant el control de l'economia petroliera per distribuir els seus beneficis entre la població líbia. Va nacionalitzar tantmateix nombrosos bancs.

Un altre dels seus èxits va ser aconseguir la retirada dels darrers soldats britànics, que encara campaven a la zona fronterera amb Egipte. Es va bolcar en les obres públiques i en els equipaments per a la seva gent. Esmentem la seva aposta per les tecnologies punta en sectors emergents, com el sistema de captació d'aigua en el desert, basat en atrapar núvols, mitjançant unes estructures metàl·liques, que semblen palmeres, i que han aconseguit una autèntica revolució verda, amb la plantació de milions d'arbres en aquest medi hostil.

Però... el problema de Líbia és el petroli. El 15 d'abril de 1986, esquadrons de la VI Flota nord-americana i del Regne Unit van atacar amb bombes i míssils nombrosos objectius libis, població civil inclosa. Hanna, la filla de Gaddafi de 15 anys, va morir en el bombardeig. L'atac va ser condemnat per l'ONU.

Aquest cop sembla que l'han preparat millor. El Consell de Seguretat ha disposat embargar els comptes de Líbia, dur a Gaddafi davant d'un Tribunal Penal Internacional (Per quan Bush?) I prohibir la venda d'armes a aquest Govern... però no a l'oposició (clamorós). I en aquests moments l'OTAN planeja un «passadís aeri», és a dir, atacar Líbia.

Els destructors de l'Iraq, es preparen ara per destrossar un nou i pròsper país, desenvolupant el mateix programa, que passa per una campanya prèvia de desprestigi dels seus governants i per la utilització en la seva estratègia, un cop més, de la base de Rota, el que ens converteix els gaditans en objectiu militar.

Però són els libis qui han de decidir el seu futur. I, com declaren insistentment els opositors al Govern, no desitgen ingerències de països estrangers.

Per la nostra part, seguirem oposant-nos a que es vessi una sola gota de sang per petroli.

Cadis, 1 de març de 2011.

Signat.: Purificació G. B.

Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)