Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Platon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Platon. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de febrer del 2011

Agendes febrer y març 2011


1. Text en català.

(Text en català).

Us informem de noves aportacions a les agendes d'aquests mesos de febrer i març, que hem incorporat a una nova entrada del bloc «Evolució Terra»:


1. Conferència d'en Jordi Bilbeny, 12 de febrer del 2011.
12 de febrer del 2011.
Conferència sobre «La història esborrada de la Catalunya imperial».
Per Jordi Bilbeny, Escriptor i investigador, Cap de Recerca de l'Institut Nova Història.

El dissabte 12 de febrer a les 20 hores.
Lloc: Casal dels Avis de Vilafant. - Plaça de l’Ajuntament s/n.

Organitza: Els amics del Manol i Palol Sabaldoria.


2. Vaga de consum d'energia, 15 de febrer del 2011, a les 22 hores.

Rebut d'uns internautes cabrejats per l'augment de les tarifes de l'energia a l'Estat espanyol:

(Primera carta d'amor)

«Benvolgut senyor:

Endesa Distribució va a procedir properament a la substitució del seu comptador d'electricitat per un de nou que disposa de capacitat de Telegestió, en compliment de la normativa vigent (RD 1110/2007 de 24 d'agost i Ordre TC/3860/2007 de 28 de desembre). El nou sistema de Telegestió permetrà entre altres funcions la lectura a distància del seu consum.

Al llarg del proper trimestre, un operari autoritzat per Endesa substituirà el comptador que vostè té actualment instal·lat. Si el seu comptador es troba en la cambra de comptadors o és accessible des de l'exterior del seu habitatge, no caldrà que estigueu present. En cas contrari, l'operari es posarà en contacte amb vostè per poder realitzar el canvi de comptador.

El cost de la substitució anirà a càrrec d'Endesa i vostè només haurà d'abonar una quantitat en concepte de Drets de connexió, que segons s'estableix en la legislació actual és de 9,04 euros. D'altra banda, el cost mensual de lloguer del comptador a aplicar serà de 0,81 euros.

Si necessita qualsevol esclariment sobre aquesta substitució o desitja realitzar alguna consulta, pot contactar amb nosaltres dirigint-se al Telèfon d'Atenció d'Endesa Distribución Eléctrica 902509600. Estarem encantats d'atendre'l.
Agraint per endavant la seva col.laboració, rebi una cordial salutació».

II (Resposta. Segona carta d'amor).

«Benvolguts senyors d'Endesa Distribució:

He rebut la seva amable carta de data indeterminada (perquè no la posen) en la qual em comuniquen una sèrie de fets consumats basats, naturalment, que vostès com monopoli fan sempre el que els surt dels electrons i a nosaltres, com a membres de l'honorable manada de borregos forçosament consumidors, ens queda l'única opció joiosa de pagar.

Els dirigeixo aquesta carta perquè en el text que m'han enviat, com a molts altres milers de consumidors, suposo, hi ha algunes qüestions que m'han sumit en un estat d'estupor, catatonia i sorpresa. O dit d'una altra manera, que m'han fos vostès els ploms.

Perquè anem a veure. Em diuen vostès amablement que van a procedir a canviar-me «el meu» comptador d'electricitat.

Una qüestió força curiosa perquè resulta que en el desglossament de la factura que els pagament a vostès tots els mesos els abonament una quantitat en concepte de lloguer de comptador. I dic jo, com és possible que els hagi pagat un lloguer per alguna cosa que era meva? ¿Hauran incorregut vostès, estimat monopoli, en una involuntària i petita errada pel que m'han estat cobrant indegudament una modesta però significativa quantitat al llarg dels últims anys?

Segueixo endavant amb la carta i observo que m'expliquen vostès que el nou comptador permet la lectura a distància (és a dir, més gent a l'atur, em temo, maleïda tecnologia) la qual cosa, com fàcilment comprendran, als usuaris ens la refanfinfla. Dit d'una altra manera, que em fa que llegeixin vostès el comptador a mig metre o des de les cinquenes ximbambes, a condició que les lectures siguin les reals.

Afegeixen que el cost de la substitució –en compliment de la normativa legal– anirà a càrrec d'Endesa. I dic jo que faltaria més que ens cobressin a nosaltres per alguna cosa que ni hem demanat ni maleïda la falta que ens fa. O sigui, que els agraeixo la informació encara que sigui irrellevant.

El que m'ompla de sorpresa és que em indiquin que «només» hauré de pagar «una quantitat en concepte de drets de connexió que segons la legislació actual és de 9,04 euros». Anem a veure, estimat monopoli, com ens van a cobrar als usuaris un reenganxament d'un desenganxament que ni hem demanat, ni hem contractat? Perquè dic jo que perquè a vostès els surti del flux d'electrons canviar els comptadors, com els podria donar per canviar aquestes divertides torretes elèctriques de coloraines amb les que generosament ens han adornat les autopistes per millorar la nostra imatge turística, a mi que m'expliquen? Això del dret de connexió, que ha de ser un assumpte més complex que el dret romà, és un guany que es produeix quan un usuari es dóna d'alta a la xarxa per primera vegada o ho torna a fer després que li hagin tallat la llum per impagament. Però com li poden cobrar connexió a un consumidor que no s'ha desenganxat, que està al corrent dels seus pagaments i que té un contracte vigent amb vostès per al subministrament en unes condicions pactades?
És que si tenim en compte que tenen vostès, un suposar, 600.000 usuaris a les Canàries, a gairebé deu euros per barba, es van a embutxacar així com qui no vol la cosa uns sis milions d'euros, que hi ha mesos que no els guanya un, creguin-me, encara que sigui expresident de Govern i a més de portar la picossada de 80.000 a l'any nets de pols (encara que no em consta que de palla) cobrin per fer de lobby per a algunes de les grans empreses espanyoles.

El que ja és un daltabaix complert és que afegeixin –suposo que intentant convertir la carta en un relat kafkià– que el cost mensual del lloguer del comptador a aplicar (un lapsus sintàctic perquè en tot cas voldran dir vostès: el cost mensual a aplicar del lloguer del comptador...) serà de 0,81 euros. A veure. Si el comptador és meu em pagaran vostès 0,81 euros mensuals? O serà que realment el comptador és de qui és –és a dir, vostès– i amablement em comuniquen que em cobraran aquesta mòdica quantitat mensual?. I si és de vostès, per què principia parlant de «el meu» comptador?

Benvolguts amics del monopoli. No s'emboliquin. El comptador és de vostès. Ho era abans i ho és ara. Per això em cobraven abans el lloguer i m'ho cobraran ara.

I ho canvien vostès per imperatiu legal, de forma que aquesta pretensió de cobrar deu euros als usuaris em sembla senzillament que és treure les potes del test i donar-li una mica de morro a l'assumpte. Sobretot perquè el que realment es callen en la seva amable carta -en les cartes, com en la vida, és més important el que es calla que el que s'explica- és que el nou comptador tecnològicament avançat que ens estan trencant per decisió unilateral els permetrà als seus senyories detectar aquells usuaris –habitatges, oficines, bars, restaurants i altres– que estan consumint lleugerament per sobre de la potència contractada. O dit d'una altra manera, que aquells consumidors que tenen amb vostès un contracte de potència de 5 kW i resulta que de mitjana estan consumint una mica per sobre –que com bé saben són una munió– hauran de pagar-los aquesta energia extra amb un substanciós recàrrec i, de propina, estaran obligats a realitzar un nou contracte de major potència. És a dir, que amb aquests nous comptadors van a detectar vostès els petits sobreconsums que ara se'ls escapen, van a cobrar amb banderilles i faran el negoci rodó augmentant el rang de potència dels contractes. Vostès ho saben. Jo ho sé. Els usuaris no ho sabien.
Resulta descoratjador que mentre fan vostès tot això, la gent que se suposa que representa els interessos dels ciutadans segueixin discutint del sexe dels llebrers i els conillers. Si això fos un lliure mercat, a dures penes perquè estarien exercint amb tota legitimitat els seus drets com a empresa i els usuaris estarien en condicions de triar. Com resulta que tenen vostès el monopoli real de la distribució no estem parlant d'un mercat lliure i les regles del joc han de ser diferents. Per descomptat no hauria de passar perquè vostès facin el que els surti del folre dels calaixos dels electrons i als usuaris, forçosos, no els quedi una altra que empassar.

Els agraeixo la seva amable i distorsionada informació al voltant dels seus plans per estrènyer una mica més les butxaques, els recomano encaridament que el seu grup de producció compri energies renovables dels nous parcs eòlics del Cabildo de Tenerife (i de pas formatges, vi, iogurts, pinsos, vaques... o jugar-se fins i tot uns calerons en els casinos de la casa) i els asseguro que com se'ls passi cobrar deu euros per un reenganxament que no he demanat, penso anar a l'Organització de Consumidors i Usuaris perquè no em facin gens de cas, perdre el temps, frustrar-me i pensar una vegada més que estem indefensos davant els monopolis, els mercats intervinguts i els ineptes que se suposen que han de defensar-nos.

Rebin una cordial salutació.

III. (I una objecció desesperada).

PD. El número d'informació què m'assenyalen a la carta que he de trucar (el 902.509.600 d'Atenció al Client d'Endesa Distribución Eléctrica) és un centre d'atenció telefònica –com diuen els moderns– que està a Madrid (m'agradaria que creïn llocs de treball on jo pago, no sé si m'entenen). T'atén primer un sistema robotitzat i després una amable persona que només encerta a repetir el manual de la companyia que ve a ser: «Li entenem, però li anem a cobrar. Això és el que hi ha». Ah. I el nombre és de tarifació especial, de pagament, de manera que a més d'esperar, preguntar i no tenir resposta, també acabem pagant.

Per cert, per molt que m'he llegit les disposicions legals que citen a la seva carta –i altres– sobre el canvi en els equips de mesures bàsics, enlloc he vist una altra interpretació que la que són vostès els que han de instal·lar i pagar el cost de la instal·lació».

Aquest pot ser el començament.

ANEM A PASSAR del cabreig ALS FETS.
APAGADA GENERAL DIA 15 DE FEBRER.

El DIA 15 DE FEBRER DIA DEL CONSUMIDOR, apagada general d'electricitat a les llars de l'Estat espanyol a les 22 hores en senyal de protesta per la pujada abusiva que ENDESA, IBERDROLA i FENOSA han dut a terme en les seves tarifes elèctriques.

El DIA 15 DE FEBRER DIA DEL CONSUMIDOR, apagada general d'electricitat a les llars espanyoles a les 22 hores en senyal de protesta per la pujada abusiva que ENDESA, IBERDROLA i FENOSA han dut a terme en les seves tarifes elèctriques.

L'única manera que tenim de lluitar dels consumidors contra aquestes pràctiques abusives, és amb mesures com aquesta per això us convoquem a seguir aquesta iniciativa que començarà a les 22 hores i dura 5 minuts.

¡¡¡¡AMB NOMÉS 5 MINUTS FAREM UN BUIT EN ELS SEVES ARQUES, que s'enrecordaran DE TOTS ELS QUE ENS ESTAN ROBANT!!!!

US PREGUEM QUE EL FEU PASSAR AL MAJOR NOMBRE DE CORREUS ELECTRÒNICS AMB CÒPIA OCULTA!

3. Primeres Jornades d'Història i Censura, febrer i març del 2011.

PRIMERES JORNADES D'HISTÒRIA I CENSURA
Organitzades per:

Institut Nova Història

Associació per tenir cura de la vida en un planeta viu

LA FALSIFICACIÓ DE LA HISTÒRIA DE LA CATALUNYA IMPERIAL PER LA CENSURA ESPANYOLA (s. XV, XVI i XVII)
Rastres, proves i documents.

Una aproximació a les lleis censores i de control ideològic dels segles XVI i XVII a l'Estat espanyol. Amb les referències de les lleis i de com les van viure diversos autors a través del que ens en van deixar dit en llurs obres. En el curs s'hi mostrarà també com, tot i la censura, han quedat moltíssims rastres que ens permeten entrellucar, en alguns casos (El cantar del mío Cid,...; «Marco Polo»,...; Sixte IV, Juli II,...; «León Battista Alberti»; «San Juan de la Cruz»,...; «Leonardo da Vinci»; «El Greco», «Lope de Vega»; «Velázquez»,...; «Espinoza»,...), o veure nítidament, en d'altres («El Gran Capitán»; Colom, els germans Ianyes-Pinçon, el pare Bartomeu Cases, «Hernán Cortés»,...; Joan de la Cossa, «John Cabot»,...; Jeroni Bosch,...; La celestina, Amadís de Gaula; Garcilasso, El lazarillo de Tormes, «Cervantes» i El Quixot,...; «Santa Teresa de Jesús»,...), qui eren aquells autors i artistes, en quina llengua van escriure i en quin país es va esdevenir la seva vida i la vida dels seus personatges literaris o històrics.

De 8 a 10 del vespre
Cada sessió començarà amb una conferència d'una hora (aprox.) i la resta de temps de debat
FEBRER
Dijous, 17: Les lleis censores i la seva aplicació (1).
Dijous, 24: Les lleis censores i la seva aplicació (2).

MARÇ
Dijous, 3: Documental:
L'apropiació del descobriment d'Amèrica. Una conspiració d'Estat?, de David Grau.
Dijous, 10: El que ha quedat després d'esborrar el passat (1).
Dijous, 17: El que ha quedat després d'esborrar el passat (2).
Dijous, 24: Documental:
L'enigma Cervantes, de David Grau i Jordi Bilbeny.


Jordi Bilbeny
Escriptor i investigador. Cap de Recerca de L'Institut Nova Història.

Contribució: 90 € per tot el cicle. 20€ per sessió solta
Socis INH i P-21 (i entitats col·laboradores): 33% descompte
NOTA: Que ningú deixi de venir per raons econòmiques

Lloc:
Plural-21.
Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a Mallorca)
08013 Barcelona

4. Agenda de Plural 21, febrer i març del 2011.

President d’Honor: RAIMON PANIKKAR
(des del 6-10-1999 al 26-8-2010 †)

Associació membre de la Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans

Número del Registre d’Associacions:
Espanya: 165.827
Catalunya: 22.986

Cartagena, 230, 5º 1ª (tocant a c/ Mallorca)
Telèfon: 93.450 13 00
Metro: L2 Encants, L5 Sagrada Família
Bus: 15, 19, 33, 34, 35, 43, 44, 50, 51, 62, 92, B20, B24

PROGRAMA D'ACTIVITATS
Febrer 2011

Dimarts - 1
Tècnica Metamòrfica: última sessió del IV nivell.
Divendres - 4
DVD-Fòrum: Zero: una investigació sobre l'11-S. 19,30 h.
Dijous - 10
Trobada amb Albert Llaó sobre els enormes beneficis de l'aigua de mar. 20 h.
Divendres - 11
Cicle CRISI-III: DVD-Fòrum: Recuperar alguns oficis perduts. 20 h.
Dissabte - 12
Cicle CRISI-IV: Defensar la Societat del Benestar quan és la societat del mal viure i del pitjor morir? En canvi: canvis qualitatius seguida. 10-14 h.
Dijous - 17
HISTÒRIA I CENSURA de Catalunya per l'Estat Espanyol - 1 / 6. 20-22 h.
Divendres - 18
Presentació del llibre «El cas Scala» pel seu autor Xavier Cañadas. 20 h.
Dissabte - 19
Curs: La SIDA és un muntatge made in USA. 10-14 i 16-20 h.
Diumenge - 20
Curs A: Formació de desmuntadors de la SIDA. 10-14 i 16-20 h.
Curs B: Principis actius de la Nutrició Cel lular Activa-NAC. 10-14 h.
Dijous - 24
HISTÒRIA I CENSURA de Catalunya per l'Estat Espanyol - 2 / 6. 20-22 h.
Divendres - 25
DVD-Fòrum: Cicle CRISI-V La belle verte (una actualització dels Papalagi). 20h.
Dissabte - 26
Curs: Càncer: el seu significat biològic i com acompanyar-lo. 10-14 i 16-20 h.

Març 2011

Dijous - 3
HISTÒRIA I CENSURA de Catalunya per l'Estat Espanyol - 3 / 6. 20-22 h.
Divendres - 4
DVD-Fòrum: Cicle CRISI VI El camí a la utopia. Juan Manuel Sánchez Gordillo.
Dijous - 10
HISTÒRIA I CENSURA de Catalunya per l'Estat Espanyol - 4 / 6. 20-22 h.
Divendres - 11
Cicle CRISI-VII: Per què ningú parla del que passa a Islàndia?. 20 h.
Dissabte - 12
Cicle CRISI-VIII: ABANS DE LA CRISI: Per guanyar-se la vida, cal perdre-la? AMB CRISI: Recuperar l'alegria de viure. 10-14 h.
Dijous - 17
HISTÒRIA I CENSURA de Catalunya per l'Estat Espanyol - 5 / 6. 20-22 h.
Divendres - 18
Presentació del llibre Molly: història sobre els centres de menors a Catalunya (Molly: historia sobre los centros de menores en Cataluña). 20 h.
Dissabte - 19
Curs: La SIDA és un muntatge made in USA. 10-14 i 16-20 h.
Diumenge - 20
Curs: Formació de desmuntadors de la SIDA. 10-14 i 16-20 h.
Dijous - 24
HISTÒRIA I CENSURA de Catalunya per l'Estat Espanyol - 6 / 6. 20-22 h.
Divendres - 25
Tertúlia: 11-M: ni PSOE-morets ni PP-ETA. Aproximació a la veritat. 20 h.
Dissabte - 26
Curs: Càncer: el seu significat biològic i com acompanyar-lo. 10-14 i 16-20 h.

Si és del vostre interès començar aquest curs en aquest mes de febrer, adreceu-vos a info@fundacioranda.org. També podeu trucar al 934194747. Si no ens hi trobeu, deixeu el missatge i us atendrem el més aviat possible.

* CURS D’APROFUNDIMENT EN EL GLOBÀLIUM:

Exposició de les vuitanta àrees d’un model global de la realitat: Model Major.

Adreçat a tota persona individual i a tot col·lectiu que hagin fet el curs d’introducció i vulguin continuar l’estudi del model sencer, amb un repàs de les àrees bàsiques i amb l’estudi de la resta de categories del model, fins a les 80.

Sessions de febrer: Els dilluns 14 i 28, de 19 a 20,30 h.

Professors: Manuel García i Joan Parés.

Si és del vostre interès començar aquest curs en aquest mes de febrer, adreceu-vos a info@fundacioranda.org. També podeu trucar al 93-4194747. Si no ens hi trobeu, deixeu el missatge i us atendrem el més aviat possible.

Us esperem a la:

Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.
Rambla de Badal, 121, 1r.
08028 Barcelona.
Telèfon: 93-4194747

Autobús: 70 – Metro: Badal (Línia V) – Mercat Nou (Línia I) - Plaça de Sants (Línia I).

6. Agenda d'Ecoconcern entre febrer i juny del 2011.

Agenda d’activitats – segon quadrimestre del curs 2010-2011.

El passat dia 18 de desembre es va fer una sessió de treball per delimitar la programació del segon quadrimestre del curs 2010-2011, en referència a les activitats dels dimarts, que començaran a les 19:30 hores. Una vegada estudiades totes les propostes enviades per diferents sòcies i socis, es programen les següents:

Mes de febrer:

Dia 1: Xerrada col·loqui sobre «Responsabilitat Social Corporativa», com va sorgir i com ha evolucionat, amb Josep Ma Canyelles (expert en responsabilitat social i promotor de Responsabilitat Global).
Dia 8: Cinefòrum. Projecció del documental «Lucio, anarquista, atracador, falsificador, però sobre tot paleta», d’Aitor Arregi i Jose Mari Goenaga.
Dia 15: Tema d’actualitat – «Els desnonaments d'habitatges», amb Ada Colau (Coordinadora de la plataforma afectats per la hipoteca).
Dia 22: Xerrada-col·loqui sobre «Qui tindrà cura de nosaltres?», una mirada crítica a la llei de dependència, amb Carme Alemany (Sociòloga).

Mes de març:

Dia 1: Xerrada-col·loqui sobre Presentació del número 101 de papers d’Innovació social – «Els reptes pendents d'Alexandre Deulofeu i les seves solucions segons Agustí Chalaux», amb Juli Gutièrrez Deulofeu (Enginyer agrícola) i Brauli Tamarit (membre d’EcoConcern).
Dia 8: Cinefòrum. Projecció del documental «¿Quién debe a quién?, la deuda ecològica» («Qui deu a qui?»), del grup Ekologistak.
Dia 15: Tema d’actualitat – A determinar.
Dia 22: Xerrada-col·loqui sobre «La immigració. Enemiga o aliada de la independència de Catalunya», amb Víctor Alexandre (periodista i escriptor en llengua catalana).
Dia 29: Xerrada col·loqui a determinar.

Mes d’abril:

Dia 5: Xerrada-col·loqui sobre «La sal de la mort», amb Roger Lloret Rios (Químic i meteoròleg especialista en aigües).
Dia 12: Cinefòrum. Projecció del documental «Una altre vida és possible - Homenatge a Catalunya II (2010)», de Joana Conill, Manuel Castells i Àlex Ruiz.
Dia 19: No hi ha activitat en ser dimarts de Setmana Santa.
Dia 26: Xerrada-col·loqui sobre «Aportacions de la ciutadania en la formulació de propostes mediambientals a Catalunya», amb Ma Àngels Alió Torres (Geògrafa UB). Sopar de Sant Jordi.

Mes de maig:

Dia 3: Xerrada-col·loqui sobre «Dimensions sociopolítiques de les cooperatives de consum ecològic. Aproximacions a tres col·lectius de Barcelona», amb Patrícia Homs (Biòloga i màster en antropologia).
Dia 10: Cinefòrum. Projecció del documental «El taxista Full», de Jo sol.
Dia 17: Tema d’actualitat – A determinar en el seu moment.
Dia 24: Taula rodona sobre «Xarxes d’intercanvis de coneixements, habilitats i serveis (sense diners)», amb Rafa Juncadella (Centre cultural Ton i Guida – Nou Barris) i María Toral (El Pati de l’intercanvi – Casc Antic).
Dia 31: Xerrada col·loqui sobre «Contradiccions en l’ús de la llengua catalana. Proposta d’un model superador», amb Jordi Miravet (Economista).

Mes de juny:

Dia 7: Xerrada-col·loqui sobre «ISO 26000. La nova norma ètica per a les empreses i els governs i la seva repercussió mundial», amb Jordi Griera (Enginyer industrial i Màster d’ESADE).
Dia 14: Cinefòrum. Projecció del documental «Los ojos cerrados de América Latina» («Els ulls clucs d'Amèrica Llatina»), de Miguel Mirra.
Dia 21: Assemblea ordinària d’Ecoconcern i Sopar de final de curs.

Ecoconcern-Innovació Social.
De la Mare de Déu del Pilar 15, principal.
08003 Barcelona.
Telèfon: 93-319.03.51.
Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org

7. Agenda de Ciència i Esperit de febrer i març del 2011.

PROPERS ESDEVENIMENTS:

- Dia 12 de Febrer:

George Kavassilas a Barcelona: Un contactat que ve d'Austràlia a explicar les seves experiències sobre qui està rera del teló.

- Dies 5 i 6 de març:

VI Congrés de Ciència i Esperit a Madrid: Amb Daniel Estulin, l'autor del llibre «El Club Bilderberg», Enrique de Vicente, director de la revista Any Zero, Dr Fermín Moriano, deixeble del Dr . Hamer en la curació del càncer i un total de 16 ponents que parlaran sobre temes com la veritat del 11/Septiembre, el gran frau de la SIDA, societats secretes, alquímia i consciència.

- Dies 12 i 13 de Març:

1a Fira-Congrés d'Alimentació Conscient: Especialistes internacionals tractaran temes com el perill de l'aspartam, els glutamats, el fluor o els transgènics, aportant solucions com plantes prohibides que curen malalties greus. Amb més de 100 estands de petits productors que oferiran la venda de productes sans, ètics i ecològics. «Som el que mengem».

Organitza:

Ciència i Esperit.


8. Xerrada sobre les Caixes d'Estalvi a Ecoconcern, dijous 17 de febrer del 2011.


Dijous 17 de febrer a les 19,30 hores al local social
Què està passant amb les Caixes d'Estalvi? 

La reestructuració del sistema financer espanyol que s'està duent a terme amb la reforma de les Caixes d'Estalvi i l'avaluació de la importància de la mateixa per als interessos populars mereix una reflexió detallada. Dos membres del Seminari Taifa –Miren Etxezarreta i Francisco Ferrer– exposaran els seus anàlisis i la seva avaluació, amb elements comuns i les seves discrepàncies. 

Aquesta sessió s'ha programat com a part de la proposta del seminari TAIFA:
Proposta del seminari Taifa per a xerrades sobre temes d'actualitat, en economia 

Davant els durs atacs a les condicions de vida i drets socials que la població i les classes treballadores estan experimentant en aquests darrers temps, i convençuts que és important que les persones interessades tinguin la possibilitat de debatre sobre la natura d'aquests atacs, les seves causes i les seves conseqüències, el seminari Taifa es proposa iniciar unes xerrades de debat que puguin facilitar l'aprofundiment en la comprensió d'aquestes dinàmiques. L'anàlisi i el comentari serà des del punt de vista de les classes populars. 

Les xerrades tindran una periodicitat mensual i tindran lloc a Ecoconcern a les 19:30h. Es proposa que un ponent faci una exposició prèvia d'uns 45 minuts i es dediquin al debat uns altres 30 o 45 minuts. Els ponents seran membres del seminari Taifa tot i que ocasionalment es contempla convidar altres ponents. El programa es beneficia de la cooperació d'Ecoconcern, que presta el suport logístic. 

ECOCONCERN-INNOVACIÓ SOCIAL
Mare de Déu del Pilar 15, principal. 08003 BARCELONA
Telèfon: 93 319 03 51
Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org
Pangea, internet solidari.

9. Conferència Institut Nova Història, dimarts 22 de febrer del 2011.

L'Institut Nova Història
Us convida a la presentació de la investigació: 

La Descoberta Catalana d'Austràlia
PROVES DOCUMENTALS 

a càrrec
d'en Manel Capdevila 

Dimarts 22 de febrer
Al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona
Rda. Universitat, 1, entrada per l'Hotel Conestable
Sopar a les 9 del vespre i conferència a 2/4 d'11. 

PREU:
Adscrits a l'Institut Nova Història: 17€
Preu per a la resta d'assistents: 22€ 

Cal inscriure's abans del dia 25 a info@novahistoria.org, places limitades 

Consulteu la resta d' activitats d'aquest mes a :


Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , , , , , ,

divendres, 14 de gener del 2011

Propostes muncipals. Agendes gener 2011.


1. Text en català.
2. Texto en castellano.

(Text en català).

Sumari:


Aprofitant que a l'Estat espanyol s'atansa la data de les properes eleccions municipals de l'any 2011, creiem que es bo fer un repàs d'algunes propostes diferents que poden aplicar-se a aquest nivell, que han estat o estan sent aplicades en diferents indrets del món. Totes elles han estat o són difoses des del lloc web del Centre d'Estudis Joan Bardina (http://bardina.org i http://chalaux.org), com part o complement del model polític, econòmic i social de l'equip encapçalat per l'Agustí Chalaux (1911-2006) i en Lluís Maria Xirinacs (1932-2007).

1. Has sentit mai parlar de Curitiba?.
 
No, tampoc nosaltres coneixem aquesta història fins fa una setmana. La hem descobert llegint «Capitalisme natural» de Paul Hawken, Amory i Hunter Lovins. És realment increïble que hom no sàpiga res perquè Curitiba és una de les més grans experiències de canvi social que mai ha estat realitzada.

Curitiba no és una petita comunitat alternativa. És una ciutat de quasi 2 milions i mig d'habitants. Es troba al sud de Brasil. No es tracta tampoc d'una història nova: Funciona des de fa 30 anys. L'any 1971, en plena dictadura feixista, una sèrie de casualitats els dugueren a la designació de Jaime Lerner com a alcalde de la ciutat. L'elegiren perquè era un inofensiu expert d'arquitectura. Un trenta-tres anyer que no es va embolicar mai políticament i que va semblar l'ideal per posar d'acord les moltes faccions en el poder.

Jaime Lerner es va posar una mica a organitzar-se i després, en el 1972, va decidir crear la primera illa de vianants del món. Lerner sabia que tenia en contra a bona part de la ciutat. Els comerciants estaven terroritzats per la idea que els seus negocis fossin perjudicats per la prohibició d'accés al centre dels cotxes. I els automobilistes odiaven l'idea de tenir que anar caminant al centre. Els adversaris diuen que tingué por que la seva iniciativa fos aturada per un requeriment judicial. El fet és que els treballs s'iniciaren justament un divendres, una hora després del tancament del tribunal. Una horda d'obrers va envair el centre de la ciutat i començaren a arreglar faroles i testos, repavimentaren els carrers i cavaren bancals plantant arbres. Treballaren ininterrompudament durant 48 hores. Quan el primer contingent va caure exhaust fou reemplaçat per un segon batalló d'obrers i feren així successivament. El dilluns al matí, quan el tribunal va reobrir els treballs, estaven enllestits. Creiem que a l'història del món cap obra pública no fou realitzada mai tan ràpidament.


Jaime Lerner.

Els ciutadans de Curitiba es quedaren bocabadats. Milers de plantes florals foren plantades. Una cosa mai no vista. I la població va començar a arrencar totes les flors per a endur-les a casa. Però Lerner ho va preveure i ja tenia llestos equips de jardiners que reemplaçaren seguidament les plantes. Va durar uns dies però al final els ciutadans s'aturaren de robar les flors. Després els comerciants es sorprenien perquè es varen adonar que el centre ciutadà transformat en una sala d'estar va animar les vendes. I quan el dissabte següent un seguici de cotxes de l'Automòbil-club va intentar envair l'illa de vianants es va trobar davant l'impossibilitat de fer-ho perquè milers de nens estaven pintant grans tires de paper que cobriren bona part de la pavimentació. Des d'aleshores tots els dissabtes els nens de la ciutat es troben a l'illa de vianants cobrint de dibuixos meravellosos enormes rotlles de paper estès per terra.


Vista de Curitiba.

La segona operació de Lerner fou crear un sistema de transports revolucionaris amb carrers principals reservats als autobusos i pendents especials cobertes (de tubs transparents) que posaven la voravia al mateix pla dels transports públics, permetent als passatgers pujar a l'autobús sense pujar esglaons i, per tant, més ràpidament. Aquests trams donaven la possibilitat també d'accedir als transports públics als usuaris de cadira de rodes. Particular atenció fou donada als enllaços amb els barris pobres de la ciutat, foren adquirits autobusos compostos de 3 vagons, amb portes més grans que s'obriren en correspondència de les portes corredores dels trams coberts. Per reduir els costos i els temps els taquillers també foren abolits i es va decidir confiar en el fet que si els transports funcionen realment bé el ciutadà paga el bitllet de bon grat. Mercès a aquestes innovacions els temps de recorregut dels autobusos de Curitiba són 3 cops més ràpids i transporten en una hora 3 cops el nombre dels passatgers, amb una relació, entre el diner invertit i els passatgers, superior al 69%. Pràcticament crearen un extraordinari metro a cel obert.


Autobús turístic de Curitiba.

Les autovies de Curitiba transporten 20 mil passatgeres per hora (més dels que viatgen en els mitjans públics de Nova York). Els autobusos recorren cada dia una distància igual a 9 cops la volta del món. Río té un metro que transporta un quart de passatgers i costa 200 cops més.

Mercès a aquesta gestió acurada dels costos les línies de transport s'autofinancen només amb el cost dels bitllets (unes mil lires), amortitzen els costos mitjans d'un parc que costa 45 milions de dòlars, ofereixen beneficis a les 10 empreses que tenen en contracte el servei i recompensen el capital invertit amb una taxa de beneficis del 12% anual. L'autorització concedida als gestors del servei és revocable immediatament.

Els bancs, refrectaris a col·laborar amb altres administracions locals estan ben disposats a prestar diner a l'ajuntament de Curitiba. Els transports són tan eficients que el 1991 un quarta part dels automobilistes de la ciutat va renunciar a posseir un cotxe i el 28% dels passatgers fins i tot posseint un cotxe va preferir no usar-lo. I això malgrat que el tràfic és molt fluid i els embossaments desconeguts.

Entrada lateral del mercat municipal de Curitiba.

A aquest rebuig massiu del cotxe també contribueixen 160 quilòmetres de carrils de bicicleta. Iniciar la reforma de la ciutat dels transports per Lerner fou fonamental perquè ell teoritza que res no influencia més ràpidament la consciència dels ciutadans que l'eficiència dels mitjans públics.

Però la reforma no s'ha aturat als transports. El problema del barraquisme i la misèria ha estat afrontat trobant sistemes simples capaços d'oferir a llarg termini efectes positius immediats i un canvi radical de la cultura. És la fantasia de les solucions el que sobta més. Semblen boges però contenen una eficiència enorme. Hi ha serveis de distribució quotidiana de menjar gratuïts. 14 mil cases populars han estat construïdes. Però s'ha procedit també a la distribució de petits trossos de terra per horts i per construir cases. Els materials de construcció s'adquireixen amb un finançament municipal a llarg termini recompensat amb terminis mensuals semblants al cost de 2 paquets de cigarretes. Cada nova casa rep després de franc per l'ajuntament un arbre fruiter i un d'ornamental. L'ajuntament també ofereix una hora de consultoria d'un arquitecte que ajuda les famílies a construir-se cases més confortables i harmonioses. Els barris pobres en Curitiba són els més bells del món.

Existeix un servei de furgons que donen una volta per la ciutat intercanviant 2 quilos d'escombraries subdividits (recollida selectiva) per un bonus de compra que permet adquirir un quilogram de menjar (o bé quaderns, llibres o bitllets pels autobusos). Així el 96% de les escombraries de la ciutat és recollida i reciclada. La qual cosa ha permès estalviar milions de dòlars per a construir i administrar un abocador. Per la neteja de la ciutat i una millor alimentació de la població pobre s'ha aconseguit una neta millora de la salut.

La taxa de mortalitat infantil és un terç respecte la mitjana nacional. Hi ha 36 hospitals amb 4500 llits, medicines gratuïtes i assistència mèdica distribuïda per tot el territori. Hi ha 24 línies telefòniques a disposició dels ciutadans per informacions de tot tipus. Una d'aquestes línies proveeix als ciutadans més pobres els preus corrents de 222 productes de base. D'aquesta forma se'ls garanteix als consumidors de no caure víctimes de comerciants deshonestos.

També hi ha 30 biblioteques de barri amb 7 mil volums cadascuna. S'anomenen «Fars del saber» i són casetes prefabricades i dotades d'un tub a tires blanques i vermelles de 15 metres d'altura. Sobre el cim de la torre hi ha una bombolla de vidre des de la qual un policia controla que nens i gent gran puguin anar a la biblioteca tranquil·lament. Hi ha 20 teatres, 74 museus i centres culturals i totes les 120 escoles de la ciutat ofereixen cursos nocturns.

S'organitzen cursos de formació professional per 10 mil persones l'any. El «Telèfon de la solidaritat» serveix per a recollir electrodomèstics i mobles usats que els arreglen els aprenents artesans i es revenen a baix preu als mercats o es regalen.

Mercès al microcrèdit un cop apresa una professió els joves poden establir-se. També s'ajuden els que volen arribar a ser comerciants ambulants amb la concessió d'autoritzacions al comerç facilitat. I és precisament la lògica amb la que s'enfronten els problemes el que és diferent. Per exemple les accions d'un grup de joves gamberros que arrencaren flors de l'hort botànic foren interpretades com una sol·licitud d'ajut i els nois foren assumits com jardiners adjunts.

Una altra gran iniciativa de Lerner ha estat crear desenes de parcs dotats de petits llacs i de plantar arbres per tot arreu. Curitiba és la ciutat més verda del món. En fi, un paradís amb el 96% d'alfabetització (l'any 1996). Els habitants que tenen un títol d'estudis superiors son el 83%. La ciutat té un terç menys de pobres que la resta del Brasil i la vida mitjana arriba a 72 anys, a grosso modo com en els EE.UU. però amb una renda per capita que arriba només al 27% de la dels Estats Units. Aleshores, per ser una ciutat del tercer món no està malament...

A aquest punt però cal preguntar-se perquè la experiència de Curitiba no és coneguda a Itàlia. Hem fet una recerca i ens han dit que, fa anys, la revista «Nuova Ecologia» va publicar un llarg article sobre aquest miracle de l'honestedat creativa. I també l'«Espresso» va parlar d'això. Aleshores com ha succeït que Curitiba no s'ha convertit en un exemple a imitar? Per què no s'han convertit aquestes tècniques enginyoses i engrescadores en el cavall de batalla de la nostra esquerra? Què tenen els nostres polítics? Estan desproveïts de sentit pràctic? S'han emmalaltit de seriositat? Ja no saben somiar?.

Dario Fo i Franca Rame News... El C@C@O de la domenica de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo.
15 de juliol del 2001.

2. Taxis elèctrics i restricció del tràfic a l'interior de les ciutats.

A Köln (Colònia, Alemanya) es va aprovar un projecte per implantar taxis elèctrics.

Els taxis portaven un remolc, amb rodes, que s'acoblava i desacoblava amb facilitat, a la part posterior del vehicle. Aquest remolc duia les bateries necessàries pel funcionament del taxi.

Dibuix d'un taxi elèctric. En veritat els remolcs eren més grans.

En els indrets de subministrament d'energia, hi havia estacionats diferents remolcs amb les bateries carregant-se d'electricitat. La suficient provisió de remolcs feia que un taxi amb les bateries quasi descarregades arribés al lloc de càrrega, canviés de remolc, i continués funcionant normalment, sense excessives pèrdues de temps.

D'aquesta forma, els taxis utilitzaven una d'energia gens contaminant i gens sorollosa. Amb l'ús de l'electricitat es donava l'oportunitat d'utilitzar fonts d'energia renovables.

Aquesta proposta hagués pogut anar acompanyada d'una altra, que és la prohibició de la circulació dels vehicles particulars a l'interior de la ciutat, però s'interposà el veto de l'administració d'ocupació dels Estats Units, imposada després de la Segona Guerra Mundial a Alemanya.

La proposta fracassada hagués establert a Colònia el monopoli dels vehicles de transport públic, com ara autobusos, metros, taxis, tramvies i troleibusos, a la circulació de l'interior de la ciutat. El trànsit hagués estat molt més fluid i menys perillós pels vianants. A més a més, estava prevista la construcció de grans zones d'aparcaments a les rodalies de la població, que estarien a prop dels accessos dels transports públics.

Barcelona, a dilluns 19 de juliol del 1999.
Agustí Chalaux. Brauli Tamarit.

3. Municipalització del sol, l'experiència d'Hongria.

La terra es un bé limitat, no està produïda per l'home i, originàriament, era de propietat comunitària. Per tant, cal restablir l'antiga situació perquè els municipis puguin realitzar un urbanisme amb capacitat de decisió sobre el seu territori.

Aquesta era la proposta política que els antics georgistes volien dur a terme. La posaren en pràctica en algunes comunitats aïllades arreu del món, però on tingueren més ressò fou a l'Hongria de després de la Primera Guerra Mundial.

Després de l'anomenada Gran Guerra, el comte Mihaly Kàroly, també anomenat el «Comte Roig», va prendre el poder a Hongria, on va decidir aplicar al seu Estat les propostes georgistes.

Comte Mihaly Kàroly.

En primer lloc, va constituir en cada municipi un consell tripartit format per representants dels propietaris, dels funcionaris i dels ciutadans. A zones més poblades com Budapest, el consell treballava a nivell de districte.

Aquest consell anava a veure cada propietari. Li demanava les escriptures de les terres que tenia i li proposaven que fixés un preu per a cadascuna de les seves propietats. Si el preu de cada propietat era considerat massa elevat pel consell, aquest comunicava al propietari que havia de pagar, per endavant, al municipi un impost anual del 6% del valor declarat. Aleshores, el propietari podia disminuir aquest valor. Si el preu de la propietat no era massa alt, llavors el consell decidia comprar aquella propietat, donant immediatament un 6% del seu valor declarat, doncs les arques públiques hongareses es consideraven massa empobrides per la guerra com per fer front, de bon principi, al preu total.

Amb aquest sistema, cada municipi hongarès iniciava un procés progressiu de compra de les terres, requisit previ per poder realitzar una autèntica política urbanística amb possibilitats.

Aquest sistema durà uns pocs mesos, doncs Lenin, en la veïna Unió Soviètica, veié amb mals ulls un sistema de municipalització de la terra tan pacífic i engrescador, mentre que al seu Estat ell eliminava violentament els camperols. Lenin decidí intervindre a Hongria, segurament amb el consentiment, en aquell temps, dels Estats britànic i francès, gens interessats en sistemes reeixits d'eliminació de la propietat privada de la terra.

Així, de resultes de la intervenció soviètica, arribà al poder Bela Kun. Però el seu govern fou efímer, doncs l'almirall hongarès Horthy va agrupar en regiments els seus marins estacionats a Trieste, on havia quedat bloquejada l'antiga armada austro-hongaresa durant la Gran Guerra, i es va dirigir a Budapest, on expulsà a Bela Kun del poder.

Un cop Horthy en el poder, es va constituir en regent de la monarquia hereditària hongaresa, però sense deixar venir al rei. Horthy va retornar les terres als antics propietaris, establint un impost reduït de la terra, d'un 0,25%, però sobre el valor de cadastre actualitzat, que van declarar els mateixos propietaris durant el govern del «Comte Roig». Aquest impost permeté a Hongria disposar d'uns recursos econòmics suficients com per que Horthy governés fins l'any 1944, disposant d'una total autonomia respecte a Hitler.

L'any 1944, però, Hitler imposà a Hongria el tirà feixista Szalasi, davant l'eventualitat que Horthy fes abandonar Hongria l'aliança que tenia amb Alemanya. Posteriorment, l'exèrcit soviètic va treure Szalasi del poder.

I així va evolucionar —involucionar— la situació fins ara.

Barcelona, a dissabte 31 de juliol del 1999.
Agustí Chalaux. Brauli Tamarit.

4. Introducció progressiva de les galeries de serveis a les vies públiques de ciutats i pobles.

Les galeries de serveis són la solució racional, a llarg termini, a l'actual caos existent a les canalitzacions i conductes de comunicació de tot tipus en els carrers, amb un mínim d'amplada, a les ciutats i pobles.

Per la seva implementació cal, en primer lloc, la voluntat política per iniciar el procés, doncs es tracta d'una proposta que suposa un procés que requereix una inversió de temps considerable.

Un cop aconseguida aquesta voluntat política inicial, amb el consens necessari de les forces polítiques presents en el consistori, s'encarregarà un estudi de les àrees d'implementació possible d'aquestes galeries.

Les galeries contindran les conduccions següents:

  • Aigua.
  • Gas.
  • Electricitat.
  • Telèfon.
  • Cable de fibra òptica.
  • Serveis públics com transformadors, analitzadors, cabines de semàfors, mesuradors de clima, etc.
  • Serveis concertats amb usuaris o empreses particulars.
  • Altres conduccions públiques a estudiar en el futur.

Aquestes galeries substituiran l'actual caos existent tant en el subsòl de la població, com en les façanes i els sostres, millorant considerablement la seguretat, l'eficiència, la salut i la presència estètica. Però hi ha avantatges específiques per cada servei:

  • En el cas de l'aigua, el canvi pot representar una millora de la qualitat del líquid, degut a la substitució de conduccions i juntures que dipositen dins el líquid matèries nocives per la salut dels consumidors.
  • En el cas del gas, l'increment de la seguretat pot ser notable, a l'ésser el nou sistema més eficaç per a fer front a futur problemes de fuites.
  • En el cas del telèfon, així com també la televisió i les emissores de ràdio, es facilita enormement la modernització de les instal·lacions, amb la implantació de les conduccions per cable de fibra òptica.
  • En el cas del subministrament del fluid elèctric i les emissores, el canvi pot representar un estalvi considerable a llarg termini, a més d'una disminució de les interferències.
  • En el cas de serveis futurs, les galeries posen l'Ajuntament en una situació privilegiada per poder oferir un sistema reglat de conduccions als particulars.

Com és natural, caldrà tenir en compte els interessos empresarials i administratius associats a les actuals obres de reparació dels vells serveis.

Advertim que la implementació de les galeries, al ser un procés progressiu, deixa temps més que suficient per l'adaptació i reconversió d'aquestes empreses.

La seva dedicació a obres puntuals, i els seus ingressos en funció de les avaries que es produeixen passaran, també d'una manera progressiva, a ésser una mena de «leasing» en el manteniment dels serveis degudament canalitzats, «leasing» que no s'haurà de veure incentivat precisament per la mala salut crònica de les conduccions.

Dins l'estudi d'implementació progressiva de les galeries s'haurà de comptar amb la possibilitat de realitzar una experiència pilot, preferentment en illes de cases dels barris on les illes de cases són regulars.

Les obres s'hauran d'iniciar en un o diferents indrets de la població, avançant per trams contigus de carrer compresos entre dos de perpendiculars.

Aquest avenç constitueix com una mena de «taca d'oli» que lenta i inexorable va envaint els carrers amb un mínim d'amplada a la ciutat. Es poden deixar per accions posteriors els carrers i passatges més estrets i els dels barris de planta antiga.

Abans d'atacar un tram de carrer, caldrà el concurs de representants de les diferents companyies afectades, els quals hauran de proporcionar la informació de la localització actual de les seves conduccions.

També s'haurà de tenir en compte la localització de les clavegueres, la solidesa dels fonaments de les cases del voltant i la possible existència d'elements naturals, com vies d'aigua, nius d'animals o arrels d'arbres, restes arqueològiques o construccions soterrades, com túnels de metro i ferrocarril, pàrquings, etc.

En cas que l'Ajuntament no disposés dels planells relatius a tots els serveis de l'àrea a modificar, caldrà realitzar-los expressament per l'ocasió, fins a l'extrem, si és necessari, de realitzar una obertura expressa en el subsòl per fer una investigació.

Elements a tenir en compte a les galeries:

  • Consolidació d'una superfície més estable, amb un enrajolat ben anivellat, estèticament correcte i amb les jardineres harmònicament construïdes.
  • Preveure la circulació de, com a mínim, un operari a peu dret dins l'interior de la galeria i tenir elements a punt de condicionament, com ventilació o de seguretat com refugis o alarmes, per cassos d'accident.
  • Preparació per l'accés al seu interior de forma centralitzada, des d'un comandament extern que vigilarà el bon funcionament de tots els serveis de l'àrea.
  • Existència de portes que separin els diferents trams de galeria en compartiments estancs, restringint els accessos i incrementant així la seguretat de la galeria en cas d'avaria greu.
  • Preveure la separació necessària entre algunes conduccions, la proximitat de les quals pugui resultar perillosa, com ara la electricitat amb el gas o l'aigua.
  • Preveure una obra complementària a la galeria per part dels edificis de nova construcció, mitjançant una conducció transversal que anirà a parar als serveis específics de la finca.
  • Preveure el pas per les galeries de la instal·lació regular d'alguns serveis superficials com coordinació de semàfors, fanals, cabines de telèfons, fonts d'aigua pública, boques d'incendi, «pirulís» amb mesuradors climàtics, panells de publicitat o d'expressió ciutadana, etc.
  • Evitar la previsible patologia superficial entre els vianants, fruit de la presència concurrent de camps electromagnètics i vies d'aigua. Els seients per repòs dels vianants s'hauran d'apartar de les zones «malaltes».
  • Supressió progressiva de les antigues conduccions soterrades, dels cables que pengen de les parets i de les antenes dels sostres. Anàlisi i eliminació conjunta de les antenes afectades per radioactivitat i reciclatge selectiu dels materials.

Sabem que de les obres de manteniment dels servies en les vies públiques d'algunes ciutats de l'Estat espanyol l'alcalde, altres funcionaris i representants públics de l'ajuntament poden rebre una comissió. Per no deixar de incentivar aquestes autoritats municipals en la creació de les galeries de servei, es tractaria de substituir progressivament les actuals obres de manteniment per un lloguer per part de l'Ajuntament a les empreses de serveis públics per l'ús dels túnels, de tal forma que es garantirien uns ingressos periòdics de les persones interessades.
Barcelona, a dissabte 10 d'abril del 1999.
Agustí Chalaux. Brauli Tamarit.

5. Vaga general el 27 de gener del 2011.

Vaga General el 27-G. 

El dijous, 27 de gener, hi ha vaga general a Euskal Herria i Galiza, abans de l'engegada de la contrareforma del sistema de pensions prevista pel pròxim 28 de gener. 

A nivell de Catalunya i les illes Balears també hi ha la convocatòria de vaga general el mateix 27 de gener. A Catalunya els primers convocants són la CGT, la CNT, la COS, SOLIDARITAT OBRERA. 

A més hi ha tot un seguit de convocatòries aquests dies. En aquest sentit, la mesa cívica pels drets socials de Girona convoca una concentració al pont de Pedra el dijous 20 de gener a les 20h. Tothom ha d'intentar anar com si anés de dol, es farà l'enterrament de les pensions.

6. Agenda Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.

Veure, escoltar: Passi de DVDs. 

A la propera sessió de dissabte, 15 de gener del 2011 a les 11 h.
Krishnamurti per Lluís M. Xirinacs i Raimon Panikkar.
 
* Inici d’Una lectura d’El Fedó: Dimarts, 25 de gener del 2011, de 19,30 a 21 h.
«Per a l’home lliure, la seva saviesa no és meditació de la mort, sinó meditació de la vida».
Spinoza (Ètica, IV, T. 67) .

El Fedó és una inspirada obra de Plató centrada en la reflexió sobre la mort, en particular, de la mort de Sòcrates mentre esperava, a la presó, l’execució de la sentència. És una obra molt celebrada de l’autor i, també, una de les més influents en la nostra cultura occidental.
Aquestes sessions que us proposem tenen com a finalitat realitzar una aproximació temàtica i interpretativa a una de les obres de Plató més estimades per en Lluís Maria Xirinacs. 

És convenient (no necessari) que les persones interessades disposin del text per a la lectura.

Sessions quinzenals (gener-febrer-març) de 19,30 a 21 h.: 

1a.: 25 de gener del 2011
2a.: 8 de febrer del 2011
3a.: 22 de febrer del 2011
4a.: 8 de març del 2011
A càrrec d’Àngels Baldó.

Preus:
10 € per sessió
Totes les sessions: 35 €

Pels socis:

8 € per sessió
Totes les sessions: 20 €

* Més informació a http://xirinacs.cat

A Obra i biografia i a les Darreres entrades hi trobareu la transcripció del curs que Lluís M. Xirinacs va fer l'agost de 2001 a La Plana (Bages): FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA. 

Si cliqueu aquest enllaç:
podreu guardar directament el document: «Lluís Maria Xirinacs. Filosofia i pràctica de la no violència ».

Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.
Rambla de Badal, 121, 1r.
08028 Barcelona.
Telèfon: 93-4194747

7. Agenda d'Ecoconcern de gener.
Dimarts 18 de gener del 2011 a les 19:30 hores.

Xerrada-col·loqui: L’homosexualitat en els darrers 50 anys i en l’actualitat, amb Juan Pedro Ruz Guzmán i Sebastián Ayala Belloso (executius de banca jubilats).

L’homosexualitat com a orientació de la sexualitat cap a persones del mateix sexe. Ampli ventall de circumstàncies en les quals aquesta es manifesta quan es tracta el sexe com una necessitat bàsica de l’ésser humà. Consideració de les generalitats que es contemplen sota aquesta faceta humana des de la condició homosexual.

Dificultats i impediments que s’han tingut en els anys passats i dels quals encara queden prejudicis, pel desenvolupament normalitzat d’aquesta orientació sexual. Millores conquerides en els últims anys que han permès donar un gir en la mentalitat i la concepció social del que ha constituït una opressió cap a altres persones. L’homosexualitat avui des de diferents òptiques, i les diferents actituds que es manifesten segons els col·lectius dels quals procedeixen.

Dimarts 25 de gener del 2011 a les 19:30 hores.

Taula rodona en commemoració del 10è. aniversari de la supressió del servei militar obligatori: L’objecció de consciència i la cultura de la pau, amb Pepe Beúnza (objector), Miquel Bolart (president de l’Associació de Paracaigudistes de Catalunya) i Arcadi Oliveras (economista).

L’objecció va ser el nostre inici i després de trenta anys de dura lluita i un balanç espectacular, es va aconseguir l’objectiu... «adéu a la mili». Ens queda el més important. Cada nen que ve al món, en lloc d’aliment, cultura, amor... rep quinze condemnes a mort, que és l’armament nuclear que tenim acumulat. Desarmar aquesta bomba de rellotgeria ha de ser l’objectiu clar dels qui estimem la vida.

Ecoconcern-Innovació Social.
De la Mare de Déu del Pilar 15, principal.
08003 Barcelona.
Telèfon: 93 319 03 51
Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org

8. Agenda de Plural 21 de gener.
Plural-21. Gener 2011. 

Cicle Divulgatiu: PROGRAMACIÓ GENER 2011. 

Cada dimarts, 11-18-25 gener i 1 febrer del 2011 de 10-14h (quatre sessions). 
TÈCNICA METAMÒRFICA. IV NIVELL (Taller).
María del Carmen Boira (http://www.mcarmenboira.com), Naturòpata, Fundadora de l'Associació Metamòrfica Espanyola, Federada a «The Metamorphic Association» (Londres). Autora dels llibres «Guía práctica de la Técnica Metamórfica» («Guia pràctica de la Tècnica Metamòrfica») i «La Técnica Metamórfica y los niños» («La Tècnica Metamòrfica i els nens»). Amb una experiència de 34 anys aplicant Tècnica Metamòrfica. Deixeble del creador de la Tècnica Metamòrfica Robert St. John.
Aportació: 180 Euros.
Més informació sobre l'activitat:

Dijous, 20 de gener del 2011 a les 20h.
CICLE «CRISI: UNA GRAN OPORTUNITAT».
1. Presentació: Quines són totes les vessants a abordar i esclarir?
Lluís Botinas, investigador independent, president de Plural-21.
Gratuït. 

Divendres, 21 de gener del 2011 a les 11-14h (taller).
RESPIRACIÓ, MOVIMENT I ENERGIA-DE-TERRA-I-CEL:
CLAUS DE LA NOSTRA SALUT-I-VITALITAT.
Antonio Tagliati, investigador independent, responsable de l'àrea càncer de Plural-21.
Aportació: 30 euros. 

Dissabte, 22 de gener del 2011 de 10-14h i 16-20h.
CÀNCER: el seu significat biològic i com acompanyar-lo.
Antonio Tagliati, investigador independent, responsable de l'àrea càncer de Plural-21.
Aportació: 80 euros. 

Dijous, 27 de gener del 2011 a les 20h.
TROBADA AMB... Lluís Botinas per abordar el tema:
LA «ENGINYERIA GENÈTICA», ÉS ENGINYERIA?.
Aportació: 10 euros no socis, i 5 euros socis. 

Divendres, 28 de gener del 2011 a les 20h.
DVD-FÒRUM: «La granja de Frankenstein» .
Fins on pot arribar l'anomenada enginyeria genètica: Vaques amb el doble de la seva massa muscular, un supersalmó que pot créixer el seu primer any de vida quatre cops més de la seva mida normal, gallines sense una sola ploma, conills que il·luminen dins la foscor i l'«arròs d'or» que, mercès a un bacteri i els gens del narcís, és capaç de produir betacarotè, un dels elements bàsics de la vitamina A. Aquests són alguns dels éssers vius que el documental reuneix en una granja de ficció poblada sols per plantes i animals que han estat objecte d'alguna forma de manipulació genètica.
Aportació: 10 euros no socis i 5 euros socis. 

Dissabte, 29 de gener del 2011 de 10 a 14h.
CICLE «CRISI: UNA GRAN OPORTUNITAT».
2. LA QUESTIÓ CLAU: DUALITAT O NO-DUALITAT?.
Quina és l'arrel autèntica de desconfiança, impotència, por, desequilibri, destructivitat, soledat, angoixa, desesperació, etc., que impregnen les societats econòmicament desenvolupades, i que es troben a la base de la crisi que vivim, disfressada amb termes com «immobiliària», «econòmica», «financera», «de model de desenvolupament», «de capitalisme», «de valors», etc.? 

Dr. Arcadio Rojo, llicenciat en Filosofia i doctor en Antropologia (per la Carnegie Mellon University, EE.UU., investigant la «tribu» dels pares inventors de les Noves Tecnologies i de les Cultures Informàtiques). Ha seguit dos períodes d'estudi i meditació sobre l'obra bàsica del Shivaïsme Cashmir, Paramarthasara de Abhinavagupta. El primer a la Kalidasa Academy (Ujjain, estat de Madhya Pradesh, India), i el segon a Benarés. Els va impartir el seu mestre tradicional, Kamlesh Dutta Tripathi, també doctor en sànscrit i en teatre tradicional hindú. Arcadio estudia sànscrit des de fa quatre anys. Fundador i director del desaparegut «Grup d'Estudis Tradicionals (GET)», així com impulsor de les dobles jornades «Les tradicions del món a Catalunya (2005-2006)». Co-autor «DE MARX A PLATÓN. Retorno a la tradición occidental» («DE MARX A PLATÓ. Retorn a la tradició occidental»). (Llibres Límit, 1999).
Aportació: 40 euros. 

ÉS NECESSARI INSCRIPCIÓ PER ASSEGURAR REALITZACIÓ DEL CURS I PLAÇA. 

DESCOMPTE: 33% en els cursos per socis, aturats, jubilats i estudiants. 

NOTA: Que ningú deixi de vindre per raons econòmiques. 

A més: Conferències de franc a les 20h. 

Cada dimarts: CÀNCER: Un procés bio-lògic al nostre servei. 

Cada dimecres: DESMUNTAR LA SIDA.
La SIDA no és una malaltia a tractar sinó un muntatge «made in USA» a desmuntar.

Plural-21, Associació per la cura de la vida en un planeta viu.
Cartagena 230, 5è 1a (tocant carrer Mallorca. Metro L2 Encants, L5 Sagrada Familia).
Telèfon: 93-4501300.

9. Campanya Altraitalia.

El proper dimarts 18 de gener l'associació Altraitalia convoca una assamblea oberta per presentar dues campanyes.

La primera, dirigida a exigir per la via penal a l'estat italià el reconeixement de responsabilitats pels crims de guerra perpetrats durant la guerra d'Espanya entre el 1936 i el 1939.

La segona per l'eliminació de les bales de goma dels arsenals policials .

Lloc: C/ Sant Pere més Alt, 25 - metro: Urquinaona.
Hora: de 19 a 21 h.
Podeu trobar totes les informacions a:

Envieu si us plau les adhesions a:

10. Conferencia Cercle Català d'Història.

BARCELONA (El Barcelonès), Dimarts 18 de gener del 2011.

Conferència i sopar: «Els monuments nacionals de Catalunya: Personatges, fets Històrics, símbols, referents identitaris i la gestió de l'administració realitzada», amb Jordi Peñarroja i Jordi Salat.

El Cercle Català d'Història us convida a la segona de les conferèncias de la temporada, i que tindrà lloc el proper 18 de gener com és habitual, al Centre Comarcal Lleidatà. En aquest cas, parlarem dels monuments i símbols arquitectònics relatius a la nostra història, i la deficient gestió que l'administració pública realitza. Parlarem especialment d'un monument de plena actualitat, les «quatre columnes de Puig i Cadafalch».

Sopar: Un cop acabat l'acte, estarem encantats de què tots aquells que vulgueu, ens acompanyeu en el posterior sopar-tertúlia que celebrarem en un restaurant proper al Centre Comarcal Lleidatà. Us recomanem reserva prévia per qüestions d'organització. Podeu fer-ho trucant al telèfon 619-579-870 o enviant email ainfo@cch.cat.

Lloc conferència:

Centre Comarcal Lleidatà
Av. Gran Via de les Corts Catalanes núm. 592, 1er
Barcelona (El Barcelonès)

Data i hora: Dimarts 18 de gener a les 7 de la tarda (conferència) i a les 9 del vespre (sopar).
Cercle Català d'Història
http://www.cch.cat/php/ls.php?fx=cat&fy=1


11. Conferència Institut Nova Història.
CONFERÈNCIA I PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D'ALBERT GARCIA ESPUCHE «Barcelona 1700».
A càrrec de l'autor mateix.
Dia: Dimarts, 25 de gener del 2011.
Lloc: al Centre Cultural Lleidatà de Barcelona (Rda. Universitat, 1, entrada per l'Hotel Conestable).
Sopar: a les 9 del vespre.
Conferència: a 2/4 d'11.
Preu adscrits a l'Institut Nova Història: 17€.
Preu per a la resta d'assistents: 22 €
Cal inscriure's abans del dia 23 a info@novahistoria.org

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)