1. Text en català.
2. Texto en castellano.
(Text en català).
2. Texto en castellano.
Sumari:
Aprofitant que a l'Estat espanyol s'atansa la data de les properes eleccions municipals de l'any 2011, creiem que es bo fer un repàs d'algunes propostes diferents que poden aplicar-se a aquest nivell, que han estat o estan sent aplicades en diferents indrets del món. Totes elles han estat o són difoses des del lloc web del Centre d'Estudis Joan Bardina (http://bardina.org i http://chalaux.org), com part o complement del model polític, econòmic i social de l'equip encapçalat per l'Agustí Chalaux (1911-2006) i en Lluís Maria Xirinacs (1932-2007).
No, tampoc nosaltres coneixem aquesta història fins fa una setmana. La hem descobert llegint «Capitalisme natural» de Paul Hawken, Amory i Hunter Lovins. És realment increïble que hom no sàpiga res perquè Curitiba és una de les més grans experiències de canvi social que mai ha estat realitzada.
Curitiba no és una petita comunitat alternativa. És una ciutat de quasi 2 milions i mig d'habitants. Es troba al sud de Brasil. No es tracta tampoc d'una història nova: Funciona des de fa 30 anys. L'any 1971, en plena dictadura feixista, una sèrie de casualitats els dugueren a la designació de Jaime Lerner com a alcalde de la ciutat. L'elegiren perquè era un inofensiu expert d'arquitectura. Un trenta-tres anyer que no es va embolicar mai políticament i que va semblar l'ideal per posar d'acord les moltes faccions en el poder.
Jaime Lerner es va posar una mica a organitzar-se i després, en el 1972, va decidir crear la primera illa de vianants del món. Lerner sabia que tenia en contra a bona part de la ciutat. Els comerciants estaven terroritzats per la idea que els seus negocis fossin perjudicats per la prohibició d'accés al centre dels cotxes. I els automobilistes odiaven l'idea de tenir que anar caminant al centre. Els adversaris diuen que tingué por que la seva iniciativa fos aturada per un requeriment judicial. El fet és que els treballs s'iniciaren justament un divendres, una hora després del tancament del tribunal. Una horda d'obrers va envair el centre de la ciutat i començaren a arreglar faroles i testos, repavimentaren els carrers i cavaren bancals plantant arbres. Treballaren ininterrompudament durant 48 hores. Quan el primer contingent va caure exhaust fou reemplaçat per un segon batalló d'obrers i feren així successivament. El dilluns al matí, quan el tribunal va reobrir els treballs, estaven enllestits. Creiem que a l'història del món cap obra pública no fou realitzada mai tan ràpidament.
Jaime Lerner.
Els ciutadans de Curitiba es quedaren bocabadats. Milers de plantes florals foren plantades. Una cosa mai no vista. I la població va començar a arrencar totes les flors per a endur-les a casa. Però Lerner ho va preveure i ja tenia llestos equips de jardiners que reemplaçaren seguidament les plantes. Va durar uns dies però al final els ciutadans s'aturaren de robar les flors. Després els comerciants es sorprenien perquè es varen adonar que el centre ciutadà transformat en una sala d'estar va animar les vendes. I quan el dissabte següent un seguici de cotxes de l'Automòbil-club va intentar envair l'illa de vianants es va trobar davant l'impossibilitat de fer-ho perquè milers de nens estaven pintant grans tires de paper que cobriren bona part de la pavimentació. Des d'aleshores tots els dissabtes els nens de la ciutat es troben a l'illa de vianants cobrint de dibuixos meravellosos enormes rotlles de paper estès per terra.
Vista de Curitiba.
La segona operació de Lerner fou crear un sistema de transports revolucionaris amb carrers principals reservats als autobusos i pendents especials cobertes (de tubs transparents) que posaven la voravia al mateix pla dels transports públics, permetent als passatgers pujar a l'autobús sense pujar esglaons i, per tant, més ràpidament. Aquests trams donaven la possibilitat també d'accedir als transports públics als usuaris de cadira de rodes. Particular atenció fou donada als enllaços amb els barris pobres de la ciutat, foren adquirits autobusos compostos de 3 vagons, amb portes més grans que s'obriren en correspondència de les portes corredores dels trams coberts. Per reduir els costos i els temps els taquillers també foren abolits i es va decidir confiar en el fet que si els transports funcionen realment bé el ciutadà paga el bitllet de bon grat. Mercès a aquestes innovacions els temps de recorregut dels autobusos de Curitiba són 3 cops més ràpids i transporten en una hora 3 cops el nombre dels passatgers, amb una relació, entre el diner invertit i els passatgers, superior al 69%. Pràcticament crearen un extraordinari metro a cel obert.
Autobús turístic de Curitiba.
Les autovies de Curitiba transporten 20 mil passatgeres per hora (més dels que viatgen en els mitjans públics de Nova York). Els autobusos recorren cada dia una distància igual a 9 cops la volta del món. Río té un metro que transporta un quart de passatgers i costa 200 cops més.
Mercès a aquesta gestió acurada dels costos les línies de transport s'autofinancen només amb el cost dels bitllets (unes mil lires), amortitzen els costos mitjans d'un parc que costa 45 milions de dòlars, ofereixen beneficis a les 10 empreses que tenen en contracte el servei i recompensen el capital invertit amb una taxa de beneficis del 12% anual. L'autorització concedida als gestors del servei és revocable immediatament.
Els bancs, refrectaris a col·laborar amb altres administracions locals estan ben disposats a prestar diner a l'ajuntament de Curitiba. Els transports són tan eficients que el 1991 un quarta part dels automobilistes de la ciutat va renunciar a posseir un cotxe i el 28% dels passatgers fins i tot posseint un cotxe va preferir no usar-lo. I això malgrat que el tràfic és molt fluid i els embossaments desconeguts.
Entrada lateral del mercat municipal de Curitiba.
A aquest rebuig massiu del cotxe també contribueixen 160 quilòmetres de carrils de bicicleta. Iniciar la reforma de la ciutat dels transports per Lerner fou fonamental perquè ell teoritza que res no influencia més ràpidament la consciència dels ciutadans que l'eficiència dels mitjans públics.
Però la reforma no s'ha aturat als transports. El problema del barraquisme i la misèria ha estat afrontat trobant sistemes simples capaços d'oferir a llarg termini efectes positius immediats i un canvi radical de la cultura. És la fantasia de les solucions el que sobta més. Semblen boges però contenen una eficiència enorme. Hi ha serveis de distribució quotidiana de menjar gratuïts. 14 mil cases populars han estat construïdes. Però s'ha procedit també a la distribució de petits trossos de terra per horts i per construir cases. Els materials de construcció s'adquireixen amb un finançament municipal a llarg termini recompensat amb terminis mensuals semblants al cost de 2 paquets de cigarretes. Cada nova casa rep després de franc per l'ajuntament un arbre fruiter i un d'ornamental. L'ajuntament també ofereix una hora de consultoria d'un arquitecte que ajuda les famílies a construir-se cases més confortables i harmonioses. Els barris pobres en Curitiba són els més bells del món.
Existeix un servei de furgons que donen una volta per la ciutat intercanviant 2 quilos d'escombraries subdividits (recollida selectiva) per un bonus de compra que permet adquirir un quilogram de menjar (o bé quaderns, llibres o bitllets pels autobusos). Així el 96% de les escombraries de la ciutat és recollida i reciclada. La qual cosa ha permès estalviar milions de dòlars per a construir i administrar un abocador. Per la neteja de la ciutat i una millor alimentació de la població pobre s'ha aconseguit una neta millora de la salut.
La taxa de mortalitat infantil és un terç respecte la mitjana nacional. Hi ha 36 hospitals amb 4500 llits, medicines gratuïtes i assistència mèdica distribuïda per tot el territori. Hi ha 24 línies telefòniques a disposició dels ciutadans per informacions de tot tipus. Una d'aquestes línies proveeix als ciutadans més pobres els preus corrents de 222 productes de base. D'aquesta forma se'ls garanteix als consumidors de no caure víctimes de comerciants deshonestos.
També hi ha 30 biblioteques de barri amb 7 mil volums cadascuna. S'anomenen «Fars del saber» i són casetes prefabricades i dotades d'un tub a tires blanques i vermelles de 15 metres d'altura. Sobre el cim de la torre hi ha una bombolla de vidre des de la qual un policia controla que nens i gent gran puguin anar a la biblioteca tranquil·lament. Hi ha 20 teatres, 74 museus i centres culturals i totes les 120 escoles de la ciutat ofereixen cursos nocturns.
S'organitzen cursos de formació professional per 10 mil persones l'any. El «Telèfon de la solidaritat» serveix per a recollir electrodomèstics i mobles usats que els arreglen els aprenents artesans i es revenen a baix preu als mercats o es regalen.
Mercès al microcrèdit un cop apresa una professió els joves poden establir-se. També s'ajuden els que volen arribar a ser comerciants ambulants amb la concessió d'autoritzacions al comerç facilitat. I és precisament la lògica amb la que s'enfronten els problemes el que és diferent. Per exemple les accions d'un grup de joves gamberros que arrencaren flors de l'hort botànic foren interpretades com una sol·licitud d'ajut i els nois foren assumits com jardiners adjunts.
Una altra gran iniciativa de Lerner ha estat crear desenes de parcs dotats de petits llacs i de plantar arbres per tot arreu. Curitiba és la ciutat més verda del món. En fi, un paradís amb el 96% d'alfabetització (l'any 1996). Els habitants que tenen un títol d'estudis superiors son el 83%. La ciutat té un terç menys de pobres que la resta del Brasil i la vida mitjana arriba a 72 anys, a grosso modo com en els EE.UU. però amb una renda per capita que arriba només al 27% de la dels Estats Units. Aleshores, per ser una ciutat del tercer món no està malament...
A aquest punt però cal preguntar-se perquè la experiència de Curitiba no és coneguda a Itàlia. Hem fet una recerca i ens han dit que, fa anys, la revista «Nuova Ecologia» va publicar un llarg article sobre aquest miracle de l'honestedat creativa. I també l'«Espresso» va parlar d'això. Aleshores com ha succeït que Curitiba no s'ha convertit en un exemple a imitar? Per què no s'han convertit aquestes tècniques enginyoses i engrescadores en el cavall de batalla de la nostra esquerra? Què tenen els nostres polítics? Estan desproveïts de sentit pràctic? S'han emmalaltit de seriositat? Ja no saben somiar?.
Dario Fo i Franca Rame News... El C@C@O de la domenica de Dario Fo, Franca Rame i Jacopo Fo.
15 de juliol del 2001.
A Köln (Colònia, Alemanya) es va aprovar un projecte per implantar taxis elèctrics.
Els taxis portaven un remolc, amb rodes, que s'acoblava i desacoblava amb facilitat, a la part posterior del vehicle. Aquest remolc duia les bateries necessàries pel funcionament del taxi.
Dibuix d'un taxi elèctric. En veritat els remolcs eren més grans.
En els indrets de subministrament d'energia, hi havia estacionats diferents remolcs amb les bateries carregant-se d'electricitat. La suficient provisió de remolcs feia que un taxi amb les bateries quasi descarregades arribés al lloc de càrrega, canviés de remolc, i continués funcionant normalment, sense excessives pèrdues de temps.
D'aquesta forma, els taxis utilitzaven una d'energia gens contaminant i gens sorollosa. Amb l'ús de l'electricitat es donava l'oportunitat d'utilitzar fonts d'energia renovables.
Aquesta proposta hagués pogut anar acompanyada d'una altra, que és la prohibició de la circulació dels vehicles particulars a l'interior de la ciutat, però s'interposà el veto de l'administració d'ocupació dels Estats Units, imposada després de la Segona Guerra Mundial a Alemanya.
La proposta fracassada hagués establert a Colònia el monopoli dels vehicles de transport públic, com ara autobusos, metros, taxis, tramvies i troleibusos, a la circulació de l'interior de la ciutat. El trànsit hagués estat molt més fluid i menys perillós pels vianants. A més a més, estava prevista la construcció de grans zones d'aparcaments a les rodalies de la població, que estarien a prop dels accessos dels transports públics.
Barcelona, a dilluns 19 de juliol del 1999.
Agustí Chalaux. Brauli Tamarit.
Agustí Chalaux. Brauli Tamarit.
La terra es un bé limitat, no està produïda per l'home i, originàriament, era de propietat comunitària. Per tant, cal restablir l'antiga situació perquè els municipis puguin realitzar un urbanisme amb capacitat de decisió sobre el seu territori.
Aquesta era la proposta política que els antics georgistes volien dur a terme. La posaren en pràctica en algunes comunitats aïllades arreu del món, però on tingueren més ressò fou a l'Hongria de després de la Primera Guerra Mundial.
Després de l'anomenada Gran Guerra, el comte Mihaly Kàroly, també anomenat el «Comte Roig», va prendre el poder a Hongria, on va decidir aplicar al seu Estat les propostes georgistes.
Comte Mihaly Kàroly.
En primer lloc, va constituir en cada municipi un consell tripartit format per representants dels propietaris, dels funcionaris i dels ciutadans. A zones més poblades com Budapest, el consell treballava a nivell de districte.
Amb aquest sistema, cada municipi hongarès iniciava un procés progressiu de compra de les terres, requisit previ per poder realitzar una autèntica política urbanística amb possibilitats.
Aquest sistema durà uns pocs mesos, doncs Lenin, en la veïna Unió Soviètica, veié amb mals ulls un sistema de municipalització de la terra tan pacífic i engrescador, mentre que al seu Estat ell eliminava violentament els camperols. Lenin decidí intervindre a Hongria, segurament amb el consentiment, en aquell temps, dels Estats britànic i francès, gens interessats en sistemes reeixits d'eliminació de la propietat privada de la terra.
Així, de resultes de la intervenció soviètica, arribà al poder Bela Kun. Però el seu govern fou efímer, doncs l'almirall hongarès Horthy va agrupar en regiments els seus marins estacionats a Trieste, on havia quedat bloquejada l'antiga armada austro-hongaresa durant la Gran Guerra, i es va dirigir a Budapest, on expulsà a Bela Kun del poder.
Un cop Horthy en el poder, es va constituir en regent de la monarquia hereditària hongaresa, però sense deixar venir al rei. Horthy va retornar les terres als antics propietaris, establint un impost reduït de la terra, d'un 0,25%, però sobre el valor de cadastre actualitzat, que van declarar els mateixos propietaris durant el govern del «Comte Roig». Aquest impost permeté a Hongria disposar d'uns recursos econòmics suficients com per que Horthy governés fins l'any 1944, disposant d'una total autonomia respecte a Hitler.
L'any 1944, però, Hitler imposà a Hongria el tirà feixista Szalasi, davant l'eventualitat que Horthy fes abandonar Hongria l'aliança que tenia amb Alemanya. Posteriorment, l'exèrcit soviètic va treure Szalasi del poder.
I així va evolucionar —involucionar— la situació fins ara.
Barcelona, a dissabte 31 de juliol del 1999.
Agustí Chalaux. Brauli Tamarit.
Per la seva implementació cal, en primer lloc, la voluntat política per iniciar el procés, doncs es tracta d'una proposta que suposa un procés que requereix una inversió de temps considerable.
Un cop aconseguida aquesta voluntat política inicial, amb el consens necessari de les forces polítiques presents en el consistori, s'encarregarà un estudi de les àrees d'implementació possible d'aquestes galeries.
Les galeries contindran les conduccions següents:
- Aigua.
- Gas.
- Electricitat.
- Telèfon.
- Cable de fibra òptica.
- Serveis públics com transformadors, analitzadors, cabines de semàfors, mesuradors de clima, etc.
- Serveis concertats amb usuaris o empreses particulars.
- Altres conduccions públiques a estudiar en el futur.
Aquestes galeries substituiran l'actual caos existent tant en el subsòl de la població, com en les façanes i els sostres, millorant considerablement la seguretat, l'eficiència, la salut i la presència estètica. Però hi ha avantatges específiques per cada servei:
- En el cas de l'aigua, el canvi pot representar una millora de la qualitat del líquid, degut a la substitució de conduccions i juntures que dipositen dins el líquid matèries nocives per la salut dels consumidors.
- En el cas del gas, l'increment de la seguretat pot ser notable, a l'ésser el nou sistema més eficaç per a fer front a futur problemes de fuites.
- En el cas del telèfon, així com també la televisió i les emissores de ràdio, es facilita enormement la modernització de les instal·lacions, amb la implantació de les conduccions per cable de fibra òptica.
- En el cas del subministrament del fluid elèctric i les emissores, el canvi pot representar un estalvi considerable a llarg termini, a més d'una disminució de les interferències.
- En el cas de serveis futurs, les galeries posen l'Ajuntament en una situació privilegiada per poder oferir un sistema reglat de conduccions als particulars.
Advertim que la implementació de les galeries, al ser un procés progressiu, deixa temps més que suficient per l'adaptació i reconversió d'aquestes empreses.
La seva dedicació a obres puntuals, i els seus ingressos en funció de les avaries que es produeixen passaran, també d'una manera progressiva, a ésser una mena de «leasing» en el manteniment dels serveis degudament canalitzats, «leasing» que no s'haurà de veure incentivat precisament per la mala salut crònica de les conduccions.
Dins l'estudi d'implementació progressiva de les galeries s'haurà de comptar amb la possibilitat de realitzar una experiència pilot, preferentment en illes de cases dels barris on les illes de cases són regulars.
Les obres s'hauran d'iniciar en un o diferents indrets de la població, avançant per trams contigus de carrer compresos entre dos de perpendiculars.
Aquest avenç constitueix com una mena de «taca d'oli» que lenta i inexorable va envaint els carrers amb un mínim d'amplada a la ciutat. Es poden deixar per accions posteriors els carrers i passatges més estrets i els dels barris de planta antiga.
Abans d'atacar un tram de carrer, caldrà el concurs de representants de les diferents companyies afectades, els quals hauran de proporcionar la informació de la localització actual de les seves conduccions.
També s'haurà de tenir en compte la localització de les clavegueres, la solidesa dels fonaments de les cases del voltant i la possible existència d'elements naturals, com vies d'aigua, nius d'animals o arrels d'arbres, restes arqueològiques o construccions soterrades, com túnels de metro i ferrocarril, pàrquings, etc.
En cas que l'Ajuntament no disposés dels planells relatius a tots els serveis de l'àrea a modificar, caldrà realitzar-los expressament per l'ocasió, fins a l'extrem, si és necessari, de realitzar una obertura expressa en el subsòl per fer una investigació.
Elements a tenir en compte a les galeries:
- Consolidació d'una superfície més estable, amb un enrajolat ben anivellat, estèticament correcte i amb les jardineres harmònicament construïdes.
- Preveure la circulació de, com a mínim, un operari a peu dret dins l'interior de la galeria i tenir elements a punt de condicionament, com ventilació o de seguretat com refugis o alarmes, per cassos d'accident.
- Preparació per l'accés al seu interior de forma centralitzada, des d'un comandament extern que vigilarà el bon funcionament de tots els serveis de l'àrea.
- Existència de portes que separin els diferents trams de galeria en compartiments estancs, restringint els accessos i incrementant així la seguretat de la galeria en cas d'avaria greu.
- Preveure la separació necessària entre algunes conduccions, la proximitat de les quals pugui resultar perillosa, com ara la electricitat amb el gas o l'aigua.
- Preveure una obra complementària a la galeria per part dels edificis de nova construcció, mitjançant una conducció transversal que anirà a parar als serveis específics de la finca.
- Preveure el pas per les galeries de la instal·lació regular d'alguns serveis superficials com coordinació de semàfors, fanals, cabines de telèfons, fonts d'aigua pública, boques d'incendi, «pirulís» amb mesuradors climàtics, panells de publicitat o d'expressió ciutadana, etc.
- Evitar la previsible patologia superficial entre els vianants, fruit de la presència concurrent de camps electromagnètics i vies d'aigua. Els seients per repòs dels vianants s'hauran d'apartar de les zones «malaltes».
- Supressió progressiva de les antigues conduccions soterrades, dels cables que pengen de les parets i de les antenes dels sostres. Anàlisi i eliminació conjunta de les antenes afectades per radioactivitat i reciclatge selectiu dels materials.
Sabem que de les obres de manteniment dels servies en les vies públiques d'algunes ciutats de l'Estat espanyol l'alcalde, altres funcionaris i representants públics de l'ajuntament poden rebre una comissió. Per no deixar de incentivar aquestes autoritats municipals en la creació de les galeries de servei, es tractaria de substituir progressivament les actuals obres de manteniment per un lloguer per part de l'Ajuntament a les empreses de serveis públics per l'ús dels túnels, de tal forma que es garantirien uns ingressos periòdics de les persones interessades.
Barcelona, a dissabte 10 d'abril del 1999.
Agustí Chalaux. Brauli Tamarit.
Agustí Chalaux. Brauli Tamarit.
Vaga General el 27-G.
El dijous, 27 de gener, hi ha vaga general a Euskal Herria i Galiza, abans de l'engegada de la contrareforma del sistema de pensions prevista pel pròxim 28 de gener.
A nivell de Catalunya i les illes Balears també hi ha la convocatòria de vaga general el mateix 27 de gener. A Catalunya els primers convocants són la CGT, la CNT, la COS, SOLIDARITAT OBRERA.
A més hi ha tot un seguit de convocatòries aquests dies. En aquest sentit, la mesa cívica pels drets socials de Girona convoca una concentració al pont de Pedra el dijous 20 de gener a les 20h. Tothom ha d'intentar anar com si anés de dol, es farà l'enterrament de les pensions.
Veure, escoltar: Passi de DVDs.
A la propera sessió de dissabte, 15 de gener del 2011 a les 11 h.
Krishnamurti per Lluís M. Xirinacs i Raimon Panikkar.
* Inici d’Una lectura d’El Fedó: Dimarts, 25 de gener del 2011, de 19,30 a 21 h.
«Per a l’home lliure, la seva saviesa no és meditació de la mort, sinó meditació de la vida».
Spinoza (Ètica, IV, T. 67) .
El Fedó és una inspirada obra de Plató centrada en la reflexió sobre la mort, en particular, de la mort de Sòcrates mentre esperava, a la presó, l’execució de la sentència. És una obra molt celebrada de l’autor i, també, una de les més influents en la nostra cultura occidental.
Aquestes sessions que us proposem tenen com a finalitat realitzar una aproximació temàtica i interpretativa a una de les obres de Plató més estimades per en Lluís Maria Xirinacs.
És convenient (no necessari) que les persones interessades disposin del text per a la lectura.
Sessions quinzenals (gener-febrer-març) de 19,30 a 21 h.:
1a.: 25 de gener del 2011
2a.: 8 de febrer del 2011
3a.: 22 de febrer del 2011
4a.: 8 de març del 2011
A càrrec d’Àngels Baldó.
Preus:
10 € per sessió
Totes les sessions: 35 €
Pels socis:
8 € per sessió
Totes les sessions: 20 €
* Més informació a http://xirinacs.cat
A Obra i biografia i a les Darreres entrades hi trobareu la transcripció del curs que Lluís M. Xirinacs va fer l'agost de 2001 a La Plana (Bages): FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA.
Si cliqueu aquest enllaç:
podreu guardar directament el document: «Lluís Maria Xirinacs. Filosofia i pràctica de la no violència ».
Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.
Rambla de Badal, 121, 1r.
08028 Barcelona.
Telèfon: 93-4194747
Dimarts 18 de gener del 2011 a les 19:30 hores.
Xerrada-col·loqui: L’homosexualitat en els darrers 50 anys i en l’actualitat, amb Juan Pedro Ruz Guzmán i Sebastián Ayala Belloso (executius de banca jubilats).
L’homosexualitat com a orientació de la sexualitat cap a persones del mateix sexe. Ampli ventall de circumstàncies en les quals aquesta es manifesta quan es tracta el sexe com una necessitat bàsica de l’ésser humà. Consideració de les generalitats que es contemplen sota aquesta faceta humana des de la condició homosexual.
Dificultats i impediments que s’han tingut en els anys passats i dels quals encara queden prejudicis, pel desenvolupament normalitzat d’aquesta orientació sexual. Millores conquerides en els últims anys que han permès donar un gir en la mentalitat i la concepció social del que ha constituït una opressió cap a altres persones. L’homosexualitat avui des de diferents òptiques, i les diferents actituds que es manifesten segons els col·lectius dels quals procedeixen.
Dimarts 25 de gener del 2011 a les 19:30 hores.
Taula rodona en commemoració del 10è. aniversari de la supressió del servei militar obligatori: L’objecció de consciència i la cultura de la pau, amb Pepe Beúnza (objector), Miquel Bolart (president de l’Associació de Paracaigudistes de Catalunya) i Arcadi Oliveras (economista).
L’objecció va ser el nostre inici i després de trenta anys de dura lluita i un balanç espectacular, es va aconseguir l’objectiu... «adéu a la mili». Ens queda el més important. Cada nen que ve al món, en lloc d’aliment, cultura, amor... rep quinze condemnes a mort, que és l’armament nuclear que tenim acumulat. Desarmar aquesta bomba de rellotgeria ha de ser l’objectiu clar dels qui estimem la vida.
Ecoconcern-Innovació Social.
De la Mare de Déu del Pilar 15, principal.
08003 Barcelona.
Telèfon: 93 319 03 51
Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org
Plural-21. Gener 2011.
Cicle Divulgatiu: PROGRAMACIÓ GENER 2011.
Cada dimarts, 11-18-25 gener i 1 febrer del 2011 de 10-14h (quatre sessions).
TÈCNICA METAMÒRFICA. IV NIVELL (Taller).
María del Carmen Boira (http://www.mcarmenboira.com), Naturòpata, Fundadora de l'Associació Metamòrfica Espanyola, Federada a «The Metamorphic Association» (Londres). Autora dels llibres «Guía práctica de la Técnica Metamórfica» («Guia pràctica de la Tècnica Metamòrfica») i «La Técnica Metamórfica y los niños» («La Tècnica Metamòrfica i els nens»). Amb una experiència de 34 anys aplicant Tècnica Metamòrfica. Deixeble del creador de la Tècnica Metamòrfica Robert St. John.
Aportació: 180 Euros.
Més informació sobre l'activitat:
Dijous, 20 de gener del 2011 a les 20h.
CICLE «CRISI: UNA GRAN OPORTUNITAT».
1. Presentació: Quines són totes les vessants a abordar i esclarir?
Lluís Botinas, investigador independent, president de Plural-21.
Gratuït.
Divendres, 21 de gener del 2011 a les 11-14h (taller).
RESPIRACIÓ, MOVIMENT I ENERGIA-DE-TERRA-I-CEL:
CLAUS DE LA NOSTRA SALUT-I-VITALITAT.
Antonio Tagliati, investigador independent, responsable de l'àrea càncer de Plural-21.
Aportació: 30 euros.
Dissabte, 22 de gener del 2011 de 10-14h i 16-20h.
CÀNCER: el seu significat biològic i com acompanyar-lo.
Antonio Tagliati, investigador independent, responsable de l'àrea càncer de Plural-21.
Aportació: 80 euros.
Dijous, 27 de gener del 2011 a les 20h.
TROBADA AMB... Lluís Botinas per abordar el tema:
LA «ENGINYERIA GENÈTICA», ÉS ENGINYERIA?.
Aportació: 10 euros no socis, i 5 euros socis.
Divendres, 28 de gener del 2011 a les 20h.
DVD-FÒRUM: «La granja de Frankenstein» .
Fins on pot arribar l'anomenada enginyeria genètica: Vaques amb el doble de la seva massa muscular, un supersalmó que pot créixer el seu primer any de vida quatre cops més de la seva mida normal, gallines sense una sola ploma, conills que il·luminen dins la foscor i l'«arròs d'or» que, mercès a un bacteri i els gens del narcís, és capaç de produir betacarotè, un dels elements bàsics de la vitamina A. Aquests són alguns dels éssers vius que el documental reuneix en una granja de ficció poblada sols per plantes i animals que han estat objecte d'alguna forma de manipulació genètica.
Aportació: 10 euros no socis i 5 euros socis.
Dissabte, 29 de gener del 2011 de 10 a 14h.
CICLE «CRISI: UNA GRAN OPORTUNITAT».
2. LA QUESTIÓ CLAU: DUALITAT O NO-DUALITAT?.
Quina és l'arrel autèntica de desconfiança, impotència, por, desequilibri, destructivitat, soledat, angoixa, desesperació, etc., que impregnen les societats econòmicament desenvolupades, i que es troben a la base de la crisi que vivim, disfressada amb termes com «immobiliària», «econòmica», «financera», «de model de desenvolupament», «de capitalisme», «de valors», etc.?
Dr. Arcadio Rojo, llicenciat en Filosofia i doctor en Antropologia (per la Carnegie Mellon University, EE.UU., investigant la «tribu» dels pares inventors de les Noves Tecnologies i de les Cultures Informàtiques). Ha seguit dos períodes d'estudi i meditació sobre l'obra bàsica del Shivaïsme Cashmir, Paramarthasara de Abhinavagupta. El primer a la Kalidasa Academy (Ujjain, estat de Madhya Pradesh, India), i el segon a Benarés. Els va impartir el seu mestre tradicional, Kamlesh Dutta Tripathi, també doctor en sànscrit i en teatre tradicional hindú. Arcadio estudia sànscrit des de fa quatre anys. Fundador i director del desaparegut «Grup d'Estudis Tradicionals (GET)», així com impulsor de les dobles jornades «Les tradicions del món a Catalunya (2005-2006)». Co-autor «DE MARX A PLATÓN. Retorno a la tradición occidental» («DE MARX A PLATÓ. Retorn a la tradició occidental»). (Llibres Límit, 1999).
Aportació: 40 euros.
ÉS NECESSARI INSCRIPCIÓ PER ASSEGURAR REALITZACIÓ DEL CURS I PLAÇA.
DESCOMPTE: 33% en els cursos per socis, aturats, jubilats i estudiants.
NOTA: Que ningú deixi de vindre per raons econòmiques.
A més: Conferències de franc a les 20h.
Cada dimarts: CÀNCER: Un procés bio-lògic al nostre servei.
Cada dimecres: DESMUNTAR LA SIDA.
La SIDA no és una malaltia a tractar sinó un muntatge «made in USA» a desmuntar.
Plural-21, Associació per la cura de la vida en un planeta viu.
Cartagena 230, 5è 1a (tocant carrer Mallorca. Metro L2 Encants, L5 Sagrada Familia).
Telèfon: 93-4501300.
Email: info@plural-21.info
La primera, dirigida a exigir per la via penal a l'estat italià el reconeixement de responsabilitats pels crims de guerra perpetrats durant la guerra d'Espanya entre el 1936 i el 1939.
La segona per l'eliminació de les bales de goma dels arsenals policials .
Lloc: C/ Sant Pere més Alt, 25 - metro: Urquinaona.
Hora: de 19 a 21 h.
Podeu trobar totes les informacions a:
Envieu si us plau les adhesions a:
BARCELONA (El Barcelonès), Dimarts 18 de gener del 2011.
Conferència i sopar: «Els monuments nacionals de Catalunya: Personatges, fets Històrics, símbols, referents identitaris i la gestió de l'administració realitzada», amb Jordi Peñarroja i Jordi Salat.
El Cercle Català d'Història us convida a la segona de les conferèncias de la temporada, i que tindrà lloc el proper 18 de gener com és habitual, al Centre Comarcal Lleidatà. En aquest cas, parlarem dels monuments i símbols arquitectònics relatius a la nostra història, i la deficient gestió que l'administració pública realitza. Parlarem especialment d'un monument de plena actualitat, les «quatre columnes de Puig i Cadafalch».
Sopar: Un cop acabat l'acte, estarem encantats de què tots aquells que vulgueu, ens acompanyeu en el posterior sopar-tertúlia que celebrarem en un restaurant proper al Centre Comarcal Lleidatà. Us recomanem reserva prévia per qüestions d'organització. Podeu fer-ho trucant al telèfon 619-579-870 o enviant email ainfo@cch.cat.
Lloc conferència:
Centre Comarcal Lleidatà
Av. Gran Via de les Corts Catalanes núm. 592, 1er
Barcelona (El Barcelonès)
Data i hora: Dimarts 18 de gener a les 7 de la tarda (conferència) i a les 9 del vespre (sopar).
Cercle Català d'Història
http://www.cch.cat/php/ls.php?fx=cat&fy=1
CONFERÈNCIA I PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D'ALBERT GARCIA ESPUCHE «Barcelona 1700».
A càrrec de l'autor mateix.
Dia: Dimarts, 25 de gener del 2011.
Lloc: al Centre Cultural Lleidatà de Barcelona (Rda. Universitat, 1, entrada per l'Hotel Conestable).
Sopar: a les 9 del vespre.
Conferència: a 2/4 d'11.
Preu adscrits a l'Institut Nova Història: 17€.
Preu per a la resta d'assistents: 22 €
Cal inscriure's abans del dia 23 a info@novahistoria.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada