dissabte, 8 de gener de 2011

Entrevista a Josep Pàmies a Discovery Dsalud. Entrevista a Josep Pàmies en Discovery DSalud.


1. Text en català.
2. Texto en castellano.




(Text en català).

Entrevista a Josep Pàmies a Discovery Dsalud.

Discovery Dsalud. Número 133. Pàgines 82 a 90. Alimentació.
Josep Pàmies, pagès activista porta deu anys lluitant per aturar a Espanya l’avenç dels conreus transgènics, protagonitza ara una altra singular batalla: que s’aprovi a Espanya i Europa l’ús de l’estèvia, una planta que pot cultivar-se però no afegir-se als productes alimentaris i de la que malgrat tot es pot obtenir un edulcorant molt més sa que els actualment aprovats a més de ser útil en casos de diabetis, hipertensió i altres patologies.

A més d'edulcorant natural.
L'estèvia és útil en casos de diabetis i hipertensió.

Que la labor de Josep Pàmies per difondre les propietats de l'estèvia comença a donar fruits després d'anys d'esforç i lluita en solitari ho demostra que en poc temps ha aconseguit que se crei una xarxa de suport a tota Espanya per aquesta planta i s'estigui promovent centres locals d'autoconreu per estendre el seu consum. Encara més, el passat 18 de setembre del 2010 va aconseguir reunir a nombrosos professionals de la salut vingut de tota Espanya per estudiar la forma de transmetre el coneixement i el poder ancestral que guarden les plantes medicinals i, molt especialment en aquesta ocasió, de l'estèvia. Hem parlat per això extensament amb ell.

Sabem que vostè es va passar a l'agricultura ecològica. Quan i per què va prendre la decisió?

Jo soc pagès i un dia vaig començar a patir contradiccions greus entre el que havia descobert i sabia i l'agricultura que havia estat fent en les darreres dècades. Miri, per poder produir aliments teníem cada any que emprar més productes químics perquè les males herbes, els insectes, els fongs i els bacteris s'havien fet resistents a l'ús indiscriminat de productes químics que la mal anomenada Revolució Verda ens va vendre com la panacea. Ara tinc 62 anys i després del canvi que he fet a una pagesia més ecològica les meves terres han recuperat la vida. I la meva família i jo mateix també.

Després, conèixer el rerefons dels motius que impedeixen legalitzar una planta como l'estèvia em feu obrir els ulls i veure com els mateixos laboratoris farmacèutics que pressionen per que no es legalitzin moltes plantes medicinals són qui després patenten les llavors i les perverteixen amb manipulacions genètiques, les que produeixen els fitosanitaris químics amb els quals enverinen la terra i, alhora, qui ens impedeixen recuperar la salut amb medicaments que no curen sinó que cronifiquen les mateixes malalties que ens provoquen. Perquè jo he arribat a la conclusió, com moltes altres persones, que la salut no és negoci.

Com va descobrir l'estèvia?

Fa uns 10 anys, esbrinant per la xarxa sobre l'empresa Monsanto –multinacional farmacèutica i productora líder de llavors transgèniques– em vaig trobar amb una associació nord-americana de pares de nens amb diabetis morts que havien demandat a l'empresa i a l'Administració estatunidenca per entendre que l'aspartam, edulcorant sintètic d'aquesta multinacional, podia haver estat la causa de les morts dels seus fills. Lamentablement encara avui es recomana a les persones amb diabetis. I el cas és que el petit organisme d'un nen que abusi de les coca-coles Light ó Zero –i és quelcom molt freqüent– no pot absorbir i eliminar tant de tòxic. Perquè ambdues contenen aspartam.

Després vaig saber que aquesta associació de pares, alhora que lluitava per que es prohibís l'ús d'aquest edulcorant tòxic, demanava a crits que es substituís en els productes de consum per un edulcorant fet a base d'una planta anomenada estèvia al ser aquest orgànic, natural i inofensiu i que si s'empra en el seu estat més natural funciona a més com antidiabètic. Fou aleshores quan vaig començar a conèixer els interessos bastards que permeteren legalitzar un edulcorant tòxic com l'aspartam mentre les autoritats sanitàries tancaven el pas a l'estèvia perquè legalitzar-la podia significar l'enfonsament del negoci de l'aspartam.

Conèixer aquesta història i no compartir-la em semblava una irresponsabilitat així que vaig decidir interessar-me pel conreu d'aquesta planta prohibida –segueix encara siguent prohibida a Europa– i estendre els coneixements sobre la mateixa mitjançant un acte positiu como és l'autoconreu per les persones afectades de diabetis.

Ja en el número 122 de la revista vàrem publicar un article titulat L'estèvia, singular i nou edulcorant natural en el que parlàrem de les seves propietats, però digueu-nos: què la fa al seu judici tan interessant?

La fa interessant el fet de conjugar-se en una sola planta no només la possibilitat d'obtindre un bon edulcorant que permeti gaudir del dolç sense problemes als diabètics sinó també el disposar de propietats medicinals per tractar aquesta mateixa malaltia. Quelcom que si encara és desconegut per la majoria de la gent és perquè ha estat censurat i la planta «criminalitzada» per una indústria farmacèutica assassina que gaudeix dels favors d'una Administració sanitària venuda als seus interessos. Curar no és negoci, provocar malalties en canvi sempre ha estat molt rentable i quasi mai ningú no ha pagat per això.

Darrerament m'arriben notícies que alguns metges –pocs per sort– desaconsellen prendre estèvia perquè diuen que pot provocar «insuficiència hepàtica» però quan se'ls pregunta en quins estudis es basen per fer una tan grossa asseveració la resposta és el silenci. Aquests mateixos metges, en canvi, no informen de les contraindicacions –molt greus i estudiades– de gran part dels medicaments que recepten.

I quines són les propietats medicinals de l'estèvia?

A més de les que la pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix ja per la diabetis tipus 2 i la hipertensió, la nostra experiència amb milers de diabètics de tot tipus ens diu que incloent en els casos de diabetis tipus 1 es pot fins i tot retrocedir la glucosa a nivells normals si a l'inici de la malaltia es combina la insulina amb la ingesta d'estèvia. El que ens du a pensar que o bé el pàncrees es regenera o el pàncrees no estava tan malament i l'estèvia fa que la insulina produïda pel «malalt» sigui assimilada pel seu propi cos.

Quines millores concretes han observat?

Nombroses. L'estèvia redueix en els diabètics el nivell de PSA –considerat l'antigen específic de la pròstata–, el de triglicèrids –en dos o tres mesos– i el de colesterol –suposem que per la millora evident de la circulació arterial capil·lar la qual cosa també repercuteix en millora de la hipertensió–. Tanmateix millora la circulació capil·lar de les cames i el cap, les ulceracions dels dits dels peus i atura l'avenç de les retinopaties millorant en part la visió. També ajuda en la retenció de líquids –els diabètics són molt propensos a aquest problema– i redueix l'ansietat que du als diabètics a menjar en excés, quelcom que repercuteix en una pèrdua de pes lenta però visible. I encara que hagi qui ho posi en dubte una cataplasma d'estèvia, aplicada tòpicament, redueix les potes de gall.

Tot això explica que la multinacional farmacèutica Roche tingui ja la patent d'un producte elaborat amb concentrat d'estèvia assenyalat per millorar el rendiment cerebral de nens i avis així com el rendiment d'esportistes d'elit.

Es doncs evident que el sistema d'autoconreu i reproducció d'estèvia que nosaltres proposem permetria per un import insignificant resoldre molts problemes de salut a milions de persones.

Crida l'atenció que a Espanya la planta del tabac sigui legal i l'estèvia estigui perseguida...

El tabac provoca càncer i moltes altres malalties però les «autoritats sanitàries» es donen per satisfetes advertint-nos que «pot matar» i permetent la seva venda i consum massiu. Així és el comportament criminal de les nostres autoritats. Però és que, amb quin diner anaven a sufragar sinó les seves impressionants campanyes electorals? Amb el que aporten els seus afiliats? Perquè desconec quantes donacions «desinteressades» reben els partits majoritaris –recolzats tots pel clan farmacèutic– però als Estats Units es sap que tant Obama com el seu candidat rival republicà, John McCain, reberen només de Monsanto ¡80 milions de dòlars! per les seves campanyes. Cadascú; així guanyés qui guanyés Monsanto sabia que anava a ser escollit un personatge «agraït».

I evidentment, és lícit preguntar-se què feia a Espanya l'any passat l'ex-ministressa de Sanitat Trinidad Jiménez defenent com una boja la vacunació massiva de la grip A...

Provocar legalment malalties amb el tabac, els additius alimentaris o els medicaments –perquè tots tenen efectes secundaris greus– és negoci doncs mantenen a la població malalta. En canvi les propietats de l'estèvia i altres moltes plantes medicinals procuren amagar-les a la gent. La Inquisició cremava a les dones sàvies titllant-les de bruixes. Bé, doncs dins l'àmbit sanitari estem vivint una versió moderna de la Inquisició.

Sabem que vostè va intentar que s'investigués l'estèvia pel sistema sanitari...

Fa uns anys, després que centenars de diabètics m'haguessin relatat que mercès a l'estèvia que es duien de casa meva –i prenien fresca o amb infusions– havien pogut normalitzar els seus nivells de glucosa, vaig ser tan il·lús que em vaig adreçar a l'Institut d'Investigació de l'Atenció Primària (IDIAP) –depenent de la Generalitat de Catalunya– per proposar-los investigar les seves propietats dins la diabetis. La resposta de la seva directora fou: «De quin capital disposa vostè per fer la investigació? Perquè l'institut no viu de la caritat sinó del que paguen les empreses per a que s'investigui».

Quan li vaig respondre si havien oblidat que la investigació pública es l'única que pot assegurar salut i no beneficis per les empreses agro-farmacèutiques es va enfadar i es va treure del mig no sense abans dir-me que fes com Danone que paga per que s'investiguin els afegits que posa als seus làctics de diferents extractes de plantes. El que se li va «oblidar» dir-me és que Danone, com altres empreses làctiques, té el privilegi legal de fer publicitat de les propietats medicinals dels extractes de plantes que afegeixen als seus productes quan la llei de l'etiquetatge prohibeix expressament fer el mateix a qualsevol pagès o herbolari amb les seves plantes medicinals.

Una altra experiència lamentable fou la que vaig viure amb diferents associacions de diabètics. Tan aviat vaig compartir amb ells les meves experiències amb l'estèvia «desaparegueren»... no sense abans reconèixer que molts d'ells la consumien. Al·legaren que si feien públiques des de les seves associacions les propietats de l'estèvia els patrocinis i subvencions de les farmacèutiques s'acabarien i no podrien finançar les seves estructures. Amb la qual cosa vaig arribar a la conclusió que els seus representants prefereixen els diners amb els que mantenir viva l'organització –encara que això suposi sotmetre's als interessos farmacèutics– que cercar solucions als seus associats. Vaig entendre així que si les pròpies associacions de malalts accepten estar sotmeses a aquests interessos què no anaven a fer els nostres «democràtics» i alhora «febles» governs.
El passat mes de juny vostè va explicar en el seu bloc (http://joseppamies.wordpress.com/) com les autoritats sanitàries catalanes li prohibiren comercialitzar flors comestibles i l'estèvia atenint-se a les normes europees que regulen l'assumpte (eglament (CE) 258/1997) Què opina de la situació?

Després que ens obrissin dos expedients per vendre i etiquetar amb les seves propietats l'estèvia el sistema sanitari català els va deixar prescriure. El darrer el novembre del 2007. Suposem que per por a la reacció pública doncs eren diversos milers les persones que la consumien i no els interessava un escàndol. Però el juny del 2010 ens comunicaren també que havíem de deixar de vendre flors comestibles fins que no demostréssim la seva innocuïtat com demana el Reglament (CE) 258/1997. Però, ja farts, vàrem decidir ignorar el requeriment i denunciar l'assetjament que patírem. Denuncia a la que s'afegiren nombrosos restaurants que convocaren jornades gastronòmiques amb flors comestibles! Aconseguirem així que la Generalitat renunciés al seu objectiu.

Com s'explica que la OMS autoritzés l'estèvia com segura i beneficiosa per la salut humana, i malgrat això segueixi sent il·legal a tota Europa la seva comercialització? A què creu que es deu aquest plantejament tan irracional?

Un comitè científic conjunt de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) va certificar com inofensiu –és a dir, com quelcom segur– el consum d'estèvia el 2008. I la va registrar sota el nom científic de Steviol Glucócid.

Bé, doncs malgrat això a Europa –cor de la bèstia farmacèutica– no s'ha autoritzat encara. No oblidem que tres de les més importants multinacionals farmacèutiques europees són fruit de la divisió forçada pel tribunal de Nuremberg d'I G Farben, la farmacèutica amb la que Adolf Hitler va experimentar exterminant jueus amb molts dels gasos tòxics que avui s'han reconvertit en els plaguicides per la pagesia amb la que ens han estat enverinant lentament durant dècades.

I això que al Japó fa ja més de 30 anys que obligaren a substituir en les begudes el cancerigen aspartam per estèvia. Fins i tot l'empresa Coca-Cola té prohibit allí l'aspartam en les seves begudes Light i Zero. Aquí, en canvi, ens enverinen amb total impunitat amb aquest edulcorant. Però si fins i tot als Estats Units és legal des de fa molts anys tanmateix com en molts altres països tant sud-americans com orientals.

Així que infereixo que a Europa, abans de legalitzar l'estèvia, s'estan assegurant que el nou mercat el puguin dominar els mateixos que durant anys ens han estat intoxicant amb els edulcorants sintètics. De fet Coca-Cola ja ha patentat el seu ús per 24 aplicacions alimentàries! I Roche, com vaig dir abans, també té ja patentat un extracte d'estèvia per a que els avis no perdin capacitats intel·lectuals i els nens no fracassin tant a l'escola. És patètic!

Però el que finalment va a autoritzar la Unió Europea –un comitè d'«experts» ja ha donat llum verda– és només l'edulcorant. La comercialització de la fulla –verda o seca– que és la que conserva totes les propietats per regular la glucosa i una infinitat més de patologies serà novament aparcada per no perjudicar a la feixista indústria farmacèutica.

Suposen –amb raó– que donar el vist i plau a la seva comercialització implicaria una significativa reducció del consum d'insulina i altres medicaments per la diabetis, la hipertensió, la mala circulació... Amb l'estalvi que l'estèvia suposaria per la malparada tresoreria de la nostra Seguretat Social! Però no hi ha res a fer: prioritzen els interessos de la gran indústria que té als seus peons ben col·locats dins totes les administracions.

Per què té llavors tan «mala fama» l'estèvia?

Perquè ha estat intentada desprestigiar per Monsanto per que no perjudiqués els multimilionaris beneficis que obté amb l'aspartam que és de la seva propietat. En aquests moments totes les empreses que tenen patentades utilitzacions amb l'estèvia estan intentant obtindre llavors transgèniques que continguin només un dels seus dos edulcorants: el rebaudiòsid. Per què? Perque endolceix però no té –que es sàpiga– cap propietat medicinal. És a dir, volen que desaparegui de les llavors transgèniques el steviòsid que sí les té. La idea és fer desaparèixer aquest principi de la genètica de les noves llavors per a que no perjudiqui la venda dels fàrmacs que avui comercialitzen les farmacèutiques per patologies que es resoldrien amb el seu consum.

Així que ja sabem el que ens toca fer: preservar les plantes medicinals que encara existeixen i reproduir-les per esqueixos per evitar la contaminació transgènica via pol·len que les noves llavors d'estèvia poden fer.

Sabem que vostè ha tingut ja problemes amb la justícia per impedir el conreu de transgènics. Com van els seus assumptes judicials?

L'any 2003, quan diferents col·lectius sabérem que la varietat de blat de moro transgènic Compa de la farmacèutica suïssa Novartis-Syngenta que es conreava a Espanya havia estat prohibida als Estats Units per provocar resistència als antibiòtics en humans, demanàrem a l'Administració la seva retirada sense obtenir resposta. Així doncs decidirem segar simbòlicament un camp d'experimentació de Novartis-Syngenta i dur-lo al davant de la Delegació del Govern a Lleida protagonitzant una tancada de protesta en el seu interior. Bé, doncs any i mig després vaig rebre una denúncia que havia posat en contra meu el guàrdia civil que estava a la porta de la delegació en la que se m'acusava de que li havia agredit i lesionat. I celebrat el judici se'm va condemnar a 4 anys de presó i 50.000 euros d'indemnització! Bé, doncs durant el judici no es va aportar ni l'historial mèdic del guàrdia civil que mostrés el seu estat de salut abans del dia dels fets ni l'enregistrament de les càmeres de seguretat –que existien– on podria haver-se visualitzat si era veritat o no que havia agredit a aquest guàrdia. Així que vaig recórrer al·legant indefensió. I l'Audiència Provincial va determinar que no només no s'havia demostrat en el judici anterior que hagués cap agressió per la meva part sinó que es va posar de manifest que la lesió que aquest guàrdia civil al·legava que li vaig produir ¡Era anterior als fets denunciats! En definitiva, es va intentar de forma indigna atribuir-me una agressió que no vaig cometre ¡I posar-me a la presó! Això sí, per a rentar-se la cara –suposo– se'm va condemnar a 6 mesos ¡Per desobediència a l'autoritat!

En tot cas ho dono per ben emprat doncs mercès a aquesta acció –entre d'altres– el desembre del 2004 es va prohibir a Espanya el conreu d'aquest blat de moro polèmic. Després vàrem saber que malgrat aquesta prohibició aquest blat de moro ¡es va continuant sembrant impunement durant 2 anys més!

I en el que es refereix a l'estèvia ha tingut problemes?

Sí: una denúncia per vendre-la en diferents mercats espanyols i una altra per posar a l'etiqueta les seves propietats. Però a dia d'avui, transcorregut ja un cert temps, no han fet efectives les amenaces de sancions. El xocant és que es ven per Internet sense cap problema des de diferents països.

Així que com no li deixen vendre-la ha decidit proposar a la gent que la conrei pel seu compte...

Sí, proposo el seu autoconreu per part de les persones interessades i la desobediència a aquesta norma injusta. De fet, com a fruit de la nostra negativa a acatar els requeriments de l'Administració a no vendre estèvia en fulla verda com aliment i medicament natural –paradoxalment comprar i vendre testos d'estèvia és legal!– molts herbolaris de Catalunya i cada cop més de la resta de l'Estat estan ja venent estèvia en fulla seca per infusions.

Iniciativa que ha orquestrat mitjançant una associació sense afany de lucre –en lloc d'una empresa comercial per promocionar l'estèvia– que ha batejat com Dolça Revolució...

Els dos germans que integrem l'empresa Pàmies Hortícoles creiem que la salut de les persones no és un tema per fer negoci. Per això quan després d'uns anys de començar la història de l'estèvia es disparaven les visites i les peticions d'informació i de plantes –durant 6 anys vàrem regalar milers de testos– una associació a la qual pertanyo, Slow Food, va plantejar la creació d'una nova associació que ens ajudi en la tasca de produir plantes, informar de les seves propietats i estimular l'autoconreu de les mateixes com sistema quasi gratuït de produir cada persona les plantes que li puguin ser beneficioses i recuperar amb un treball de camp els coneixements ancestrals sobre aquest tema que encara moltes àvies i avis atresoren. Aquesta associació s'anomena avui La Dolça Revolució de les Plantes Medicinals. I rep el nom de dolça pel sabor ensucrat de l'estèvia i per ser aquesta planta la punta de llança que ens pot ajudar a fer possible aquesta revolució pacífica però necessària d'una societat cansada de tant engany i manipulació. Si només un 10% dels 5 ó 6 milions de persones que pateixen diabetis a Espanya obrís els ulls... aquesta revolució dolça triomfaria.

Hi ha algun exemple similar al seu a Espanya o altres països que lluiten per defendre la legalitat i els beneficis de l'estèvia?

Ho ignoro. Només em consta que existeix l'Associació Europea per la Legalització de l'estèvia però es tracta d'una entitat en la que estan les empreses interessades en fer negoci amb l'edulcorant que es fabrica amb aquesta. Coca Cola inclosa.

Ha rebut alguna resposta esperançadora de les autoritats sanitàries al darrera de la seva iniciativa?

Cap. No sembla preocupar-los la salut. Suposo que els interessa mantenir a la gent malalta i sotmesa als vergonyants interessos de les farmacèutiques. Una persona sana és una persona més lliure i això li donaria força suficient per plantar cara a aquesta denigrant situació.

Sabem que a més de l'estèvia estan vostès investigant dins l'associació altres plantes. Podem saber quines i quines propietats creuen que tenen?

En aquests moments estudiem les propietats de tres varietats de Kalanchoe (Daigremontiana, Gastonis i Pinnata) perquè amb el seu consum hem vist alguns casos de millores radicals de càncer en persones desesperançades pels oncòlegs. I d'una sola planta es poden obtindre fàcilment milers.

La Lepidium Latifolium està resultant, per la seva banda, de gran ajut en persones amb pedres de oxalat de cal en el ronyó; inclús les de major grandària. I només cal una planta a casa per tractar-se tota la vida.

L'oli que s'obté amb les llavors de la Perilla Fruteceos sembla tenir gran potencial com antihistamínic natural però també hi ha problemes para comercialitzar-la a herbolaris i dietètiques. Malgrat això a la cuina oriental s'utilitza per fer el sushi i evitar les al·lèrgies de peixos i mariscs. És més, la Universidad de Granada ha descobert que macerant en aquest oli durant unes hores peix amb anisakis aquesta bestiola mor. I com és ric en omega 3 i àcid rosmarínic té moltes altres propietats. A més es reprodueix anualment amb llavors que la mateixa planta produeix amb generositat.

També ens està interessant l'Artemisia Annua, planta d'origen xinès que combat la malària i millora els símptomes del que anomenen SIDA així com alguns càncers. Novartis ha patentat ja un antibiòtic batejat com Artemisina que s'ha extret d'aquesta planta. I Bill Gates ha pagat 40 milions de dòlars a un investigador prostituït per a que sintetitzés la molècula d'Artemisina amb un cultiu de bacteris transgènics i poder així patentar-la. Amb la qual cosa al cap d'un temps, amb el vist i plau de l'OMS, intentarà substituir la molècula orgànica per la seva. Tot assenyala que n'hi ha prou amb unes simples infusions de la planta natural durant una setmana per tractar eficaçment la malària millorant el sistema immunitari; és més, aconsegueix millores en les infeccions englobades avui en allò que s'anomena «SIDA». És indignant que un tractament com aquest, enormement eficaç i barat, no es proporcioni de forma gratuïta als milions de persones que pateixen actualment malària i es permeti que morin anualment prop de 2 milions de nens a l'Àfrica perquè no els hi arriben els sofisticats i cars antibiòtics dels laboratoris.

Òbviament estem estudiant altres plantes de propietats igual de poderoses que en els propers anys esperem anar donant a conèixer tan aviat tinguem experiències de conreu i de malalties vençudes que podem compartir.

Creu realment que hi ha esperança per la seva Dolça Revolució i per l'estèvia? I que algun cop la gent es responsabilitzarà de la seva salut?

Si no tinguéssim esperança no estaríem en aquesta lluita. Sabem que les pressions i amenaces seran moltes. Més grans a mesura que més gran sigui el nombre de gent que vagi accedint a aquests coneixements però crec que el temps juga al nostre favor i ens donarà la raó. El sistema sanitari està en fallida i li cal d'iniciatives com la nostra. No només per salvar els comptes dels nostres irresponsables polítics sinó també per a que les persones visquem amb una mica més de felicitat i benestar.

Una darrera pregunta: han celebrat vostès recentment un encontre entre terapeutes i gent que recolza la seva Dolça Revolució? Com va anar l'encontre? Quines perspectives de futur preveuen?

Per inclemències del temps només pogueren assistir 65 professionals de la salut, tant de la Medicina convencional com de les alternatives, però d'aquest primer encontre ja ha sortit un grup de voluntaris que integraran un Consell de Salut que atengui per Internet consultes de persones amb malalties greus i/o desesperançades per la medicina oficial; com complement a la recomanació de plantes que la Dolça Revolució està fent i que ja ha experimentat amb èxit en alguns casos.

A més un altre equip ajudarà a l'associació a fer un seguiment dels efectes de noves plantes amb voluntaris que tinguin alguna afecció per la seva posterior divulgació, recerca d'estudis científics que avalin aquestes propietats i experimentació de noves teràpies naturals de baix cost que alguns metges o xamans ens ofereixen gratuïtament pera desenvolupar a Espanya. No ho sé, crec que el tema ens pot desbordar. És tanta la informació relacionada amb plantes que ens arriba que necessitarem de moltes persones per experimentar amb elles i de professionals de la salut que ens ajudin en aquesta tasca.

Una altra decisió que es va adoptar és no deixar perdre ja més saviesa popular i sortir a enregistrar a persones grans –que a tot arreu existeixen–, catalogar-les com catedràtics de la Natura i amb aquest material editar petits llibres ó DVDs en els que de forma viva puguin compartir els seus coneixements i saviesa amb el conjunt de la societat. Per aquesta labor s'oferiren voluntaris tres professionals.

Afegiré que diferents metges del sistema públic sanitari assistents a l'acte varen mostrar gran interès per conèixer les propietats de les plantes medicinals ja experimentades per poder recomanar-les en les seves consultes –ja que mancaven d'aquest coneixement– i així poder millorar o substituir els tractaments farmacològics que suggereixen als seus pacients doncs saben que en realitat la majoria són ineficaços quan no perjudicials.

També coincidim en que no té sentit esperar anys i panys a que les propietats de les plantes medicinals s'avalin amb «prou estudis científics» que avalin el seu ús mèdic reglat. Hi ha una molt ampla experiència mil·lenària a tot el món sobre aquestes i evidències de millores radicals amb persones amb malalties molt greus sense les quals ja haurien mort segons els paràmetres oficials.

Òbviament sabem que tot això és una tasca complicada donada la nul·la col·laboració de les autoritats sanitàries. Però igualment sabem que si les lleis impedeixen allò que la raó ens dicta –caminar en la recerca de l'autosuficiència en la salut– llavors és necessari desobeir aquestes lleis. Ningú ens pot impedir optar per cercar solucions als nostres problemes de salut al marge del sistema sanitari imperant. Perquè ningú ens ha d'imposar un tractament en contra de la nostra voluntat.

Luís Antonio Lázaro.

(Texto en castellano).

Entrevista a Josep Pàmies en Discovery DSalud.

Discovery Dsalud. Número 133. Páginas 82 a 90. Alimentación.
Josep Pàmies, agricultor activista que lleva diez años luchando para detener en España el avance de los cultivos transgénicos, protagoniza ahora otra singular batalla: que se apruebe en España y Europa el uso de la estevia, una planta que puede cultivarse pero no agregarse a los productos alimentarios y de la que sin embargo se puede obtener un edulcorante mucho más sano que los actualmente aprobados además de ser útil en casos de diabetes, hipertensión y otras patologías.

Además de edulcorante natural.
La estevia es útil en casos de diabetes e hipertensión.

Que la labor de Josep Pàmies para difundir las propiedades de la estevia empieza a dar frutos tras años de esfuerzo y lucha en solitario lo demuestra que en poco tiempo ha logrado que se monte una red de apoyo en toda España a esta planta y se estén promoviendo centros locales de autocultivo para extender su consumo. Es más, el pasado 18 de septiembre del 2010 logró reunir a numerosos profesionales de la salud llegados de toda España para estudiar la forma de transmitir el conocimiento y el poder ancestral que guardan las plantas medicinales y, muy especialmente en esta ocasión, de la estevia. Hemos hablado por ello extensamente con él.

Sabemos que usted se pasó a la agricultura ecológica. ¿Cuándo y por qué tomó la decisión?

Yo soy agricultor y un día empecé a sufrir contradicciones graves entre lo que había descubierto y sabía y la agricultura que había venido realizando en las últimas décadas. Mire, para poder producir alimentos teníamos cada año que utilizar más productos químicos porque las malas hierbas, los insectos, los hongos y las bacterias se habían hecho resistentes al uso indiscriminado de productos químicos que la mal llamada Revolución Verde nos vendió como panacea. Ahora tengo 62 años y tras el cambio que he hecho a una agricultura más ecológica mis tierras han recuperado la vida. Y mi familia y yo mismo también.

Luego, conocer el trasfondo de los motivos que impiden legalizar una planta como la estevia me hizo abrir los ojos y ver cómo los mismos laboratorios farmacéuticos que presionan para que no se legalicen muchas plantas medicinales son quienes luego patentan las semillas y las pervierten con manipulaciones genéticas, los que producen los fitosanitarios químicos con los que envenenan la tierra y, a la vez, quienes nos impiden recuperar la salud con medicamentos que no curan sino que cronifican las mismas enfermedades que nos provocan. Porque yo he llegado a la conclusión, como muchas otras personas, de que la salud no es negocio.

¿Cómo descubrió la estevia?

Hace unos 10 años, indagando por la red sobre la empresa Monsanto –multinacional farmacéutica y productora líder en semillas transgénicas– me encontré con una asociación norteamericana de padres de niños con diabetes muertos que habían demandado a la empresa y a la Administración estadounidense por entender que el aspartamo, edulcorante sintético de esa multinacional, podía haber sido la causa de las muertes de sus hijos. Lamentablemente aún hoy se recomienda a las personas con diabetes. Y el caso es que el pequeño organismo de un niño que abuse de las coca-colas Light o Zero –y es algo muy frecuente– no puede absorber y eliminar tanto tóxico. Porque ambas contienen aspartamo.

Luego supe que esa asociación de padres, a la vez que luchaba para que se prohibiera el uso de ese edulcorante tóxico, pedía a gritos que se sustituyera en los productos de consumo por un edulcorante hecho a base de una planta llamada estevia al ser éste orgánico, natural e inofensivo y que si se utiliza en su estado más natural funciona además como antidiabético. Fue entonces cuando empecé a conocer los intereses bastardos que permitieron legalizar un edulcorante tóxico como el aspartamo mientras las autoridades sanitarias cerraban el paso a la estevia sólo porque legalizarla podía significar el hundimiento del negocio del aspartamo.

Conocer esa historia y no compartirla me parecía una irresponsabilidad así que decidí interesarme por el cultivo de esa planta prohibida –sigue aún estándolo en Europa– y extender los conocimientos sobre la misma mediante un acto positivo como es el autocultivo por las personas afectadas de diabetes.

Ya en el n° 122 de la revista publicamos un artículo titulado La estevia, singular y novedoso edulcorante natural en el que hablamos de sus propiedades, pero díganos: ¿qué la hace a su juicio tan interesante?

La hace interesante el hecho de conjugarse en una sola planta no solo la posibilidad de obtener un buen edulcorante que permita gozar del dulce sin problemas a los diabéticos sino también el disponer de propiedades medicinales para tratar esa misma enfermedad. Algo que si aún es desconocido por la mayoría de la gente es porque ha estado censurado y la planta «criminalizada» por una industria farmacéutica asesina que goza de los favores de una Administración sanitaria vendida a sus intereses. Curar no es negocio, provocar enfermedades en cambio siempre ha sido muy rentable y casi nunca nadie ha pagado por ello.

Últimamente me llegan noticias de que algunos médicos –pocos por suerte– desaconsejan tomar estevia porque dicen que puede provocar «insuficiencia hepática» pero cuando se les pregunta en qué estudios se basan para hacer tamaña aseveración la respuesta es el silencio. Esos mismos médicos, en cambio, no informan de las contraindicaciones –muy graves y estudiadas– de gran parte de los medicamentos que recetan.

¿Y cuáles son las propiedades medicinales de la estevia?

Además de las que la propia Organización Mundial de la Salud (OMS) reconoce ya para la diabetes tipo 2 y la hipertensión, nuestra experiencia con miles de diabéticos de todo tipo nos dice que incluso en los casos de diabetes tipo 1 se puede hacer retroceder la glucosa a niveles normales si al inicio de la enfermedad se combina la insulina con la toma de estevia. Lo que nos lleva a pensar que o bien el páncreas se regenera o el páncreas no estaba tan mal y la estevia hace que la insulina producida por el «enfermo» sea asimilada por su propio cuerpo.

¿Qué mejorías concretas han observado?

Numerosas. La estevia reduce en los diabéticos el nivel de PSA –considerado el antígeno específico de la próstata–, el de triglicéridos –en dos o tres meses– y el de colesterol –suponemos que por la mejora evidente de la circulación arterial capilar lo que también redunda en mejora de la hipertensión–. Asimismo mejora la circulación capilar de piernas y cabeza, las ulceraciones de los dedos de los pies y detiene el avance de las retinopatías mejorando en parte la visión. También ayuda en la retención de líquidos –los diabéticos son muy propensos a este problema– y reduce la ansiedad que lleva a los diabéticos a comer en exceso, algo que redunda en una pérdida de peso lenta pero visible. Y aunque haya quien lo ponga en duda una cataplasma de estevia, aplicada tópicamente, reduce las patas de gallo.

Todo lo cual explica que la multinacional farmacéutica Roche tenga ya la patente de un producto elaborado con concentrado de estevia indicado para mejorar el rendimiento cerebral de niños y abuelos así como el rendimiento de deportistas de élite.

Es pues evidente que el sistema de autocultivo y reproducción de estevia que nosotros proponemos permitiría por un importe insignificante resolver muchos problemas de salud a millones de personas.

Llama la atención que en España la planta del tabaco sea legal y la estevia esté perseguida...

El tabaco provoca cáncer y muchas otras enfermedades pero las «autoridades sanitarias» se dan por satisfechas advirtiéndonos de que «puede matar» y permitiendo su venta y consumo masivo. Tal es el comportamiento criminal de nuestras autoridades. Pero es que, ¿con qué dinero iban a sufragar si no sus impresionantes campañas electorales? ¿Con lo que aportan sus afiliados? Porque desconozco cuántas donaciones «desinteresadas» reciben los partidos mayoritarios –apoyados todos por el clan farmacéutico– pero en Estados Unidos se sabe que tanto Obama como su candidato rival republicano, John McCain, recibieron sólo de Monsanto ¡80 millones de dólares! para sus campañas. Cada uno; así ganara quien ganara Monsanto sabía que iba a ser elegido un personaje «agradecido».

Y claro, es lícito preguntarse qué hacía en España el año pasado la ex ministra de Sanidad Trinidad Jiménez defendiendo como una loca la vacunación masiva de la gripe A...

Provocar legalmente enfermedades con el tabaco, los aditivos alimentarios o los medicamentos –porque todos tienen efectos secundarios graves– es negocio ya que mantienen a la población enferma. En cambio las propiedades de la estevia y otras muchas plantas medicinales procuran ocultárselos a la gente. La Inquisición quemaba a las mujeres sabias tildándolas de brujas. Bueno, pues en el ámbito sanitario estamos viviendo una versión moderna de la Inquisición.

Sabemos que usted intentó que se investigara la estevia por el sistema sanitario...

Hace unos años, después de que cientos de diabéticos me hubieran relatado que gracias a la estevia que se llevaban de mi casa –y tomaban fresca o en infusiones– habían podido normalizar sus niveles de glucosa, fui tan iluso que me dirigí al Instituto de Investigación en la Atención Primaria (IDIAP) –dependiente de la Generalitat de Cataluña– para proponerles investigar sus propiedades en la diabetes. La respuesta de su directora fue: «¿De qué capital dispone usted para hacer la investigación? Porque el instituto no vive de la caridad sino de lo que pagan las empresas para que se investigue».

Cuando le respondí si habían olvidado que la investigación pública es la única que puede asegurar salud y no beneficios para las empresas agro-farmacéuticas se enfadó y se quitó del medio no sin antes decirme que hiciera como Danone que paga para que se investiguen los añadidos que pone a sus lácteos de diferentes extractos de plantas. Lo que se le «olvidó» decirme es que Danone, como otras empresas lácteas, tiene el privilegio legal de publicitar las propiedades medicinales de los extractos de plantas que añaden a sus productos cuando la ley del etiquetaje prohíbe expresamente hacer lo mismo a cualquier agricultor o herbolario con sus plantas medicinales.

Otra experiencia lamentable fue la que viví con varias asociaciones de diabéticos. En cuanto compartí con ellos mis experiencias con la estevia «desaparecieron»... no sin antes reconocerme que muchos de ellos la consumían. Alegaron que si hacían públicas desde sus asociaciones las propiedades de la estevia los patrocinios y subvenciones de las farmacéuticas se acabarían y no podrían financiar sus estructuras. Con lo que llegué a la conclusión de que sus representantes prefieren dinero con el que mantener viva la organización –aunque eso suponga someterse a los intereses farmacéuticos– que buscar soluciones a sus asociados. Entendí así que si las propias asociaciones de enfermos aceptan estar sujetas a esos intereses ¿qué no iban a hacer nuestros «democráticos» y a la vez «débiles» gobiernos.
El pasado mes de junio usted contó en su blog (http://joseppamies.wordpress.com/) cómo las autoridades sanitarias catalanas le prohibieron comercializar flores comestibles y la estevia ateniéndose a las normas europeas que regulan al asunto (Reglamento (CE) 258/1997) ¿Qué opina de la situación?

Después de que nos abrieran dos expedientes por vender y etiquetar con sus propiedades la estevia el sistema sanitario catalán los dejó prescribir. El último en noviembre del 2007. Suponemos que por temor a la reacción pública ya que eran varías millares las personas que la consumían y no les interesaba un escándalo. Pero en junio del 2010 nos comunicaron también que debíamos dejar de vender flores comestibles hasta que no demostremos su inocuidad como exige el Reglamento (CE) 258/1997. Pero, hartos, decidimos ignorar el requerimiento y denunciar el acoso que sufrimos. ¡Denuncia a la que se sumaron numerosos restaurantes que convocaron jornadas gastronómicas con flores comestibles! Conseguimos así que la Generalitat renunciara a su objetivo.

¿Cómo se explica que la OMS autorizara la estevia como segura y beneficiosa para la salud humana, y a pesar de ello siga siendo ilegal en toda Europa su comercialización? ¿A que cree que se debe tan irracional planteamiento?

Un comité científico conjunto de la Organización Mundial de la Salud (OMS) y la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO) certificó como inocuo –es decir, como algo seguro– el consumo de estevia en el 2008. Y la registró bajo el nombre científico de Steviol Glucócido.

Bueno, pues a pesar de ello en Europa –corazón de la bestia farmacéutica– no se ha autorizado aún. No olvidemos que tres de las más importantes multinacionales farmacéuticas europeas son fruto de la división forzada por el tribunal de Nuremberg de I G Farben, la farmacéutica con la que Adolf Hitler experimentó exterminando judíos muchos de los gases tóxicos que hoy se han reconvertido en los plaguicidas para la agricultura con la que nos han estado envenenado lentamente durante décadas.

Y eso que en Japón hace ya más de 30 años que obligaron a sustituir en las bebidas el cancerígeno aspartamo por estevia. Hasta la empresa Coca-Cola tiene prohibido allí el aspartamo en sus bebidas Light y Zero. Aquí, en cambio, nos envenenan con total impunidad con ese edulcorante. Pero si hasta en Estados Unidos es legal desde hace muchos años así como en muchos otros países tanto sudamericanos como orientales.

Así que infiero que en Europa, antes de legalizar la estevia, se deben estar asegurando de que el nuevo mercado lo puedan dominar los mismos que durante años nos han estado intoxicando con los edulcorantes sintéticos. De hecho Coca-Cola ya ha patentado su uso ¡para 24 aplicaciones alimentarias! Y Roche, como antes dije, también tiene ya patentado un extracto de estevia para que los abuelos no pierdan capacidades intelectuales y los niños no fracasen tanto en la escuela. ¡Es patético!

Pero lo que finalmente va a autorizar la Unión Europea –un comité de «expertos» ya ha dado luz verde– es solo el edulcorante. La comercialización de la hoja –verde o seca– que es la que conserva todas las propiedades para regular la glucosa y un sinfín más de patologías va a ser nuevamente dejada de lado para no perjudicar a la fascista industria farmacéutica.

Suponen –con razón– que dar el visto bueno a su comercialización implicaría una significativa reducción del consumo de insulina y demás medicamentos para la diabetes, la hipertensión, la mala circulación... ¡Con el ahorro que la estevia supondría para la maltrecha tesorería de nuestra Seguridad Social! Pero no hay nada que hacer: priman los intereses de la gran industria que tiene a sus peones bien colocados en todas las administraciones.

¿Por qué tiene entonces tan «mala fama» la estevia?

Porque ha sido intentada desprestigiar por Monsanto para que no perjudicara los multimillonarios beneficios que obtiene con el aspartamo que es de su propiedad. En estos momentos todas las empresas que tienen patentadas utilizaciones con la estevia están intentando obtener semillas transgénicas que contengan sólo uno de sus dos edulcorantes: el rebaudiósido. ¿Por qué? Porque endulza pero no tiene –que se sepa– ninguna propiedad medicinal. Es decir, quieren que desaparezca de las semillas transgénicas el steviósido que sí las tiene. La idea es hacer desaparecer ese principio de la genética de las nuevas semillas para que no perjudique la venta de los fármacos que hoy comercializan las farmacéuticas para patologías que se resolverían con su consumo.

Así que ya sabemos lo que nos toca hacer: preservar las plantas medicinales que aún existen y reproducirlas por esquejes para evitar la contaminación transgénica vía polen que las nuevas semillas de estevia puedan hacer.

Sabemos que usted ha tenido ya problemas con la justicia por impedir la siembra de transgénicos. ¿Cómo andan sus cuitas judiciales?

En el 2003, cuando diferentes colectivos supimos que la variedad de maíz transgénico Compa de la farmacéutica suiza Novartis-Syngenta que se cultivaba en España había estado prohibida en Estados Unidos por provocar resistencia a los antibióticos en humanos, pedimos a la Administración su retirada sin obtener respuesta. Así que decidimos segar simbólicamente un campo de experimentación de Novartis-Syngenta y llevarlo delante de la Delegación del Gobierno en Lleida protagonizando un encierro de protesta en su interior. Bueno, pues año y medio después recibí una denuncia que había puesto contra mí el guardia civil que estaba en la puerta de la delegación en la que se me acusaba de que le había agredido y lesionado. Y celebrado el juicio se me condenó ¡a 4 años de cárcel y 50.000 euros de indemnización! Bueno, pues durante el juicio no se aportó ni el historial médico del guardia civil que mostrara su estado de salud antes del día de los hechos ni la grabación de las cámaras de seguridad –que existían– donde podría haberse visualizado si era verdad o no que había agredido a ese guardia. Así que recurrí alegando indefensión. Y la Audiencia Provincial determinó que no sólo no se había demostrado en el juicio anterior que hubiera agresión por mi parte sino que se puso de manifiesto que la lesión que ese guardia civil alegaba le produje era ¡anterior a los hechos denunciados! En suma, se intentó de forma indigna atribuirme una agresión que no cometí ¡Y meterme en la cárcel! Eso sí, para salvar la cara –supongo– se me condenó a 6 meses ¡Por desobediencia a la autoridad!

En todo caso lo doy por bien empleado ya que gracias a esa acción –entre otras– en diciembre del 2004 se prohibió en España el cultivo de ese maíz polémico. Luego sabríamos que a pesar de tal prohibición ese maíz ¡se siguió sembrando impunemente durante 2 años más!

¿Y en lo que se refiere a la estevia ha tenido problemas?

Sí: una denuncia por venderla en diferentes mercados españoles y otra por poner en la etiqueta sus propiedades. Pero a día de hoy, transcurrido ya cierto tiempo, no han hecho efectivas las amenazas de sanciones. Lo chocante es que se vende por Internet sin problema desde diferentes países.

Así que como no le dejan venderla ha decidido proponer a la gente que la cultive por su cuenta...

Sí, propongo su autocultivo por parte de las personas interesadas y la desobediencia a esta norma injusta. De hecho, como fruto de nuestra negativa a acatar los requerimientos de la Administración a no vender estevia en hoja verde como alimento y medicamento natural –¡paradójicamente comprar y vender macetas de estevia es legal!– muchos herbolarios de Cataluña y cada vez más del resto del Estado están ya vendiendo estevia en hoja seca para infusiones.

Iniciativa que ha orquestado a través de una asociación sin ánimo de lucro –en lugar de una empresa comercial para promocionar la estevia– que ha bautizado como Dulce Revolución...

Los dos hermanos que integramos la empresa Pàmies Hortícoles creemos que la salud de las personas no es un tema para hacer negocio. Por eso cuando al cabo de unos años de empezar la historia de la estevia se disparaban las visitas y las peticiones de información y de plantas –durante 6 años regalamos miles de macetas– una asociación a la que pertenezco, Slow Food, planteó la creación de una nueva asociación que nos ayudara en la tarea de producir plantas, informar de sus propiedades y estimular el autocultivo de las mismas como sistema casi gratuito de producir cada persona las plantas que le pudieran ser beneficiosas y recuperar con un trabajo de campo los conocimientos ancestrales sobre este tema que aún muchas abuelas y abuelos atesoran. Esa asociación se llama hoy La Dulce Revolución de las Plantas Medicinales. Y recibe el nombre de dulce por el sabor azucarado de la estevia y por ser esta planta la punta de lanza que nos puede ayudar a hacer posible esta revolución pacífica pero necesaria de una sociedad cansada de tanto engaño y manipulación. Si sólo un 10% de los 5 o 6 millones de personas que sufren diabetes en España abriera los ojos... esta revolución dulce triunfaría.

¿Hay algún ejemplo similar al suyo en España u otros países que luchen por defender la legalidad y los beneficios de la estevia?

Lo ignoro. Solo me consta que exista la Asociación Europea para la Legalización de la estevia pero se trata de una entidad en la que están las empresas interesadas en hacer negocio con el edulcorante que se fabrica con ella. Coca Cola incluida.

¿Ha recibido alguna respuesta esperanzadora de las autoridades sanitarias tras su iniciativa?

Ninguna. No parece preocuparles la salud. Supongo que les interesa mantener a la gente enferma y sometida a los vergonzosos intereses de las farmacéuticas. Una persona sana es una persona más libre y eso la daría fuerza suficiente para plantar cara a esta denigrante situación.

Sabemos que además de la estevia están ustedes investigando en la asociación otras plantas. ¿Podemos saber cuáles y qué propiedades creen que tienen?

En estos momentos estudiamos las propiedades de tres variedades de Kalanchoe (Daigremontiana, Gastonis y Pinnata) porque con su consumo hemos visto algunos casos de mejoras radicales de cáncer en personas desahuciadas por los oncólogos. Y de una sola planta se pueden obtener fácilmente miles.

La Lepidium Latifolium está resultando, por su parte, de gran ayuda en personas con piedras de oxalato de cal en el riñón; incluso las de gran tamaño. Y basta una planta en casa para tratarse toda la vida.

El aceite que se obtiene con las semillas de la Perilla Fruteceos parece tener gran potencial como antihistamínico natural pero también hay problemas para comercializarla en herbolarios y dietéticas. Sin embargo en la cocina oriental se utiliza para hacer el sushi y evitar las alergias de pescados y mariscos. Es más, la Universidad de Granada ha descubierto que macerando en ese aceite durante unas horas pescado con anisakis tan peligroso bichito muere. Y como es rico en omega 3 y ácido rosmarínico tiene muchas otras propiedades. Además se reproduce anualmente con semillas que la misma planta produce con generosidad.

También nos está interesando la Artemisia Annua, planta de origen chino que combate la malaria y mejora los síntomas de lo que llaman SIDA así como algunos cánceres. Novartis ha patentado ya un antibiótico bautizado como Artemisina que se ha extraído de esta planta. Y Bill Gates ha pagado 40 millones de dólares a un investigador prostituido para que sintetizara la molécula de Artemisina con un cultivo de bacterias transgénicas y poder así patentarla. Con lo que al cabo de un tiempo, con el beneplácito de la OMS, intentará sustituir la molécula orgánica por la suya. Todo indica que bastan unas simples infusiones de la planta natural durante una semana para tratar eficazmente la malaria mejorando el sistema inmunitario; es más, consigue mejorías en las infecciones englobadas hoy en lo que se llama «SIDA». Es indignante que un tratamiento como éste, enormemente eficaz y barato, no se proporcione de forma gratuita a los millones de personas que sufren actualmente malaria y se permita que mueran anualmente cerca de 2 millones de niños en África porque no les llegan los sofisticados y caros antibióticos de los laboratorios.

Obviamente estamos estudiando otras plantas de propiedades igual de poderosas que en los próximos años esperamos ir dando a conocer tan pronto tengamos experiencias de cultivo y de enfermedades vencidas que podamos compartir.

¿Cree realmente que hay esperanza para su Dulce Revolución y para la estevia? ¿Y que alguna vez la gente se responsabilizará de su salud?

Si no tuviéramos esperanza no estaríamos en esta lucha. Sabemos que las presiones y amenazas van a ser muchas. Mayores a medida que mayor sea el número de gente que vaya accediendo a estos conocimientos pero creo que el tiempo juega a nuestro favor y nos dará la razón. El sistema sanitario está en quiebra y necesita de iniciativas como la nuestra. No sólo para salvar las cuentas de nuestros irresponsables políticos sino también para que las personas vivamos con un poco mas de felicidad y bienestar.

Una última pregunta: han celebrado ustedes recientemente un encuentro entre terapeutas y gente que apoya su Dulce Revolución? ¿Cómo fue el encuentro? ¿Qué perspectivas de futuro prevén?

Por inclemencias del tiempo sólo pudieron asistir 65 profesionales de la salud, tanto de la Medicina convencional como de las alternativas, pero de este primer encuentro ya ha salido un grupo de voluntarios que integrarán un Consejo de Salud que atienda por Internet consultas de personas con enfermedades graves y/o desahuciadas por la medicina oficial; como complemento a la recomendación de plantas que la Dulce Revolución está haciendo y que ya ha experimentado con éxito en algunos casos.

Además otro equipo ayudará a la asociación a hacer un seguimiento de los efectos de nuevas plantas con voluntarios que tengan alguna afección para su posterior divulgación, búsqueda de estudios científicos que avalen esas propiedades y experimentación de nuevas terapias naturales de bajo coste que algunos médicos o chamanes nos ofrecen gratuitamente para desarrollar en España. No sé, creo que el tema nos puede desbordar. Es tanta la información relacionada con plantas que nos llega que necesitaremos de muchas personas para experimentar con ellas y de profesionales de la salud que nos ayuden en esta tarea.

Otra decisión que se adoptó es no dejar perder ya más sabiduría popular y salir a grabar a personas mayores –que en todas partes existen–, catalogarlas como catedráticos de la Naturaleza y con ese material editar pequeños libros o DVDs en los que de forma viva puedan compartir sus conocimientos y sabiduría con el conjunto de la sociedad. Para este menester se ofrecieron voluntarios tres profesionales.

Añadiré que varios médicos del sistema público sanitario asistentes al acto mostraron gran interés en conocer las propiedades de las plantas medicinales ya experimentadas para poder recomendarlas en sus consultas –ya que carecían de ese conocimiento– y así poder mejorar o sustituir los tratamientos farmacológicos que sugieren a sus pacientes pues saben que en realidad la mayoría son ineficaces cuando no perjudiciales.

También coincidimos en que no tiene sentido esperar años a que las propiedades de las plantas medicinales se avalen con «estudios científicos suficientes» que avalen su uso médico reglado. Hay una amplísima experiencia milenaria en todo el mundo sobre ellas y evidencias de mejoras radicales en personas con enfermedades muy graves sin las cuales ya habrían muerto según los parámetros oficiales.

Obviamente sabemos que todo esto es una tarea complicada dada la nula colaboración de las autoridades sanitarias. Pero igualmente sabemos que si las leyes impiden lo que la razón nos dicta –caminar en la búsqueda de la autosuficiencia en la salud– entonces es necesario desobedecer tales leyes. Nadie nos puede impedir optar por buscar soluciones a nuestros problemas de salud al margen del sistema sanitario imperante. Porque nadie nos debe imponer un tratamiento en contra de nuestra voluntad.

Luís Antonio Lázaro.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada