dissabte, 8 de gener del 2011

Informe Exopolític de Xentor Xentinel. Informe Exopolítico de Xentor Xentinel.


2. Texto en castellano.

(Text en català).


Hi ha una llei còsmica que és el lliure albir. És el nostre lliure albir transmetre a tots vosaltres aquest document, tant en català com en castellà, com el vostre lliure albir és escollir si creieu o no el seu contingut, ja sigui del tot o parcialment.


Sabent que aquest document sol, aïllat de la resta, tot i ser detallat, només afirma i no demostra res del que diu, us l'oferim, tot reivindicant la complerta desclassificació del material relatiu a l'Exopolítica que roman en mans dels Estats del Món, com ja demanen acreditats ex-funcionaris, ex-militars i fins i tot ex-ministres de diferents indrets del nostre planeta.


Creiem que aquest document també ha d'estar en català, com en la resta d'idiomes, doncs la nació catalana ha tingut una especial experiència en posar en contacte permanent mons separats. Recordem que van ser catalans, amb l'almirall Cristòfor Colom al capdavant, qui van posar en contacte permanent dos grups de continents: Europa, Àsia i Àfrica per un costat i les Amèriques per l'altre. Això ho han demostrat amb arguments contundents, entre altres, el peruà Luís de Ulloa en el segle XX i el català Jordi Bilbeny en el segle XXI.

La conclusió és que si no estem sols a l'Univers, la Humanitat ho ha de saber. En canvi, si estem sols o bé no és cert que el nostre Planeta ha estat visitat des de l'exterior, llavors no hi pot haver cap inconvenient per la desclassificació del material esmentat. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.


B.


Enllaç del text original:
http://xentinels.blogspot.com/2008/06/exopolitica.html


Diumenge, 1 juny 2008
Informe Exopolític
Per Xentor Xentinel

Hi ha molta informació fragmentària circulant a través de diferents fonts, sobre relacions polítiques entre potències terrestres i extraterrestres (Exopolítica), al llarg del Segle 20.

El 1989, Milton William Cooper (ex agent de la Marina d'USA), va fer el primer informe general —més o menys seriós— d'aquest tema que s'hagi traduït al castellà: «Un Govern Secret» (http://www.bibliotecapleyades.net/sociopolitica/esp_sociopol_cooper16.htm).

No obstant això, Cooper va cometre algunes errades en aquell informe (principalment pel que fa a dates). A més de donar per certes algunes pistes o informacions falses. I és que en aquest tema, ha existit molta desinformació.

Per això, després de fer la meva pròpia investigació sobre aquest tema, em va semblar bona idea fer la meva pròpia síntesi informativa: el meu propi informe, posant en ordre cronològic els principals esdeveniments de l'«Exopolítica» del Segle 20, que he pogut recopilar fins ara.

OPERACIÓ ALDEBARAN

El 1919, Maria Ortische, famosa mèdium alemanya, i membre de les Societats Thule i Vril, va rebre una sèrie de Missatges psicogràfics, uns en sumeri i altres en el Codi Secret dels Templers.

De la traducció dels textos, es va deduir que provenien d'una civilització alienígena que ocupava dos Planetes del Sistema d'Aldebaran, al Cúmul Estel·lar de les Híades, a la Constel·lació de Taure, a 68 Anys-Llum de la Terra.

A finals de 1919, vuit membres escollits de les societats alemanyes de Thule i el Vril, es van reunir en una vella casa prop de la localitat de Berchtesgarten amb la intenció d'establir un nou contacte, per demanar informació sobre com construir un Vimana o Màquina de Espai-Temps que els transportés fins Aldebaran.

Durant prop de dos anys van estar treballant en la «Operació Aldebaran», per a construir aquesta Màquina. Part d'aquest projecte va tenir a veure amb el desenvolupament d'una «Unitat Motriu Vril de Levitació», peça fonamental en la fabricació de les primeres Naus discoïdals de la Terra.

A principis de 1924, la Màquina va ser desmuntada i les seves peces acuradament emmagatzemades en un lloc desconegut del sud d'Alemanya, potser a la fàbrica d'avions Messerschmidt de Auchberg.

EL «GRUP-K»

Alfred Bielek, enginyer electrònic implicat en l'Experiment Filadèlfia, creu que Nikola Tesla va entaular comunicació i contacte amb Éssers Extraterrestres procedents de les Plèiades des de finals dels anys 20, fins a principis dels 30.

D'aquí sorgiria una Trobada Programada amb el llavors president dels EUA, Franklin Roosevelt, que va signar un Tractat amb ells en 1934. Però els Pleiadians es van negar a facilitar tecnologia, de forma que el Govern Secret dels EUA se les va arreglar per establir una Trobada amb una altra Raça Extraterrestre, també el 1934.

Segons Bielek, l'anomenat «Grup K» (una raça humana d'un color de pell verdós, pertanyent a l'anomenada Confederació Leveró), es va reunir amb Roosevelt enmig de l'Oceà Pacífic —pel que sembla, a bord del Pennsylvania— per signar el Tractat d'intercanvi d'informació tecnològic alienígena, a canvi de certs privilegis planetaris.

Mercès a la informació facilitada pel Grup-K, l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton (USA), va realitzar una prova parcialment reeixida d'invisibilitat a principis de 1936. Però el Grup-K va recomanar que la prova es fes a Filadèlfia, el 12 d'Agost de 1943, data en que sorgiria un brot d'Energies Electromagnètiques que es produeix cada 20 anys. De forma que les proves es van suspendre durant 7 anys.

NAUS ALDEBARANES?

Tornem a Alemanya. En una reunió secreta al juny de 1934, Adolf Hitler va encarregar a Víctor Schauberger (científic proper als Vrilians), el desenvolupament d'una sèrie d'avions circulars i Discs Voladors.

Des de llavors, i durant els següents 11 anys, Schauberger va dissenyar tot tipus de Naus de Tecnologia Electrogravitacional.

Dos fets —afortunats pels nazis— contribuirien a desenvolupar aquesta tecnologia: El 1935 va descendir a la regió alemanya de Floresta Negra, una estranya Nau (Aldebarana?), que aparentment, presentava una avaria. Al seu aterratge, van estar (estranyament) presents altes individualitats de l'Ordre del Vril: entre altres, Rudolf Hess (braç dret de Hitler), Goering (Cap de la Força Aèria Alemanya), i Heinrich Himmler (cap de les SS).

Què feien allà? És que es tractava d'una trobada programada?

Després, l'Estiu del 1937, va caure a la regió alemanya de Gdynia (avui, part de Polònia) una altra Nau estranya, de forma esfèrica. Curiosament, el lloc de l'impacte, formava part d'unes terres pertanyents a la família d'Eva Braun, qui més tard es casaria amb Hitler.

Forces especials de les SS, acompanyades per diversos científics alemanys, entre ells Wernher Eisenberg i Max Von Laue —que després, durant la Segona Guerra Mundial, integrarien un grup de científics que s'investigarien l'Energia Nuclear a Alemanya— van ser desplaçades a l'indret. Les destrosses de la Nau van ser recollides i portades —sota extremes mesures de seguretat—, a un lloc desconegut.

Documents de les SS recollits pels Aliats al final de la Segona Guerra Mundial, i només ara accessibles, mostren que entre 1937 i 1938, els alemanys van edificar immenses galeries subterrànies destinades a la fabricació de Naus desconegudes.

El desembre de 1939, el vaixell Schwaabenland (Suàbia) és enviat a l'Antàrtida, ple de científics, hidroavions i equipatge. Allà reclamen per a Alemanya 600.000 km2 d'una àrea, fins aleshores pertanyent a Noruega, i que és batejada com «Nova Suàbia» (avui, «Terra de la Reina Maud»).

Dins el territori reclamat —i demarcat amb arpons llançats per hidroavions—, es creen diverses bases Secretes per continuar la construcció de prototips. La principal d'elles va ser la Neuberlin (Nova Berlín).

Per despistar, el 1941, a Alemanya, la Societat Thule va començar a treballar també en la fabricació d'un avió circular d'enlairament vertical, però emprant mètodes de propulsió convencional. Per fi, després de superar els problemes inicials, el 1945, l'avió prototip, anomenat V-7, va passar les proves realitzades en el Bàltic: en els seus primers vols, va arribar fins a una alçada de 80.000 peus.

Mentrestant, i sense que els membres de la Societat de Thule tinguessin coneixement, els científics del Vril estaven perfeccionant una enorme Nau de Propulsió Electromagnètica, capaç de portar una càrrega de fins a 100 tones, a més d'una desena d'homes, fins a un punt situat desenes d'anys-llum, mitjançant la creació d'una finestra Transdimensional.

FOO-FIGHTERS

Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), una sèrie de curioses boles lluminoses, generalment de color vermell (les anomenades «Foo-Fighter») es van veure sobrevolant tranquil·lament els territoris de les forces en conflicte. Cada bàndol va creure en un principi que podria tractar-se d'una arma enemiga, però mai van causar mal a ningú.

La matinada del 25 de febrer de 1942, un grup de brillants llums vermelles es va dirigir a la ciutat de Los Angeles des del Oceà Pacífic, activant les sirenes d'alarma aèria davant el que es creia, era un atac japonès.

Durant una hora es va disparar un total de 1.430 projectils en un inútil intent per estimbar els suposats avions japonesos. Sis persones van morir, almenys 3 d'elles van morir d'una aturada cardíaca atribuït a psicosi de guerra, i diversos edificis van resultar danyats, a causa dels projectils que no van explotar.

Quatre hores després, els invasors aeris, sense haver sofert cap deteriorament, van sobrevolar també Santa Mònica i Long Beach abans de perdre's en el cel. Aquests Foo-Fighter no eren ni alemanys ni terrestres.

L'EXPERIMENT FILADÈLFIA

En arribar l'any 1943, es va iniciar el Projecte Arc de Sant Martí, un experiment militar de màxim secret en el qual es intentaria fer invisible un cuirassat, fent servir la informació proporcionada pel Grup-K.

El 20 juliol 1943 va tenir lloc un experiment preliminar, en què el vaixell va desaparèixer durant 20 minuts, provocant notables problemes físics i psíquics a la tripulació. Malgrat aquestes dificultats, les investigacions van prosseguir.

El 12 d'Agost del mateix any es va realitzar la prova definitiva, en la qual el vaixell va romandre invisible al radar durant 67 segons, per després desaparèixer sobtadament, enmig d'un flash blavós. Però l'experiment va esclatar entre dues Dimensions, que era el que realment buscava el Grup-K.

El cuirassat va desaparèixer del lloc, trigant més de tres hores a tornar, però llavors tot havia canviat. La majoria de la tripulació havia desaparegut per sempre, i altres estaven morts.

Dels supervivents, alguns estaven cremant, altres estaven literalment incrustats en l'estructura del vaixell, i altres patien repetits processos de materialització i desmaterialització. Havien embogit i es trobaven en un comprensible estat de desorientació.

Dos dels mariners del cuirassat (Duncan i Edward Cameron) van saltar a l'aigua en ple experiment, pensant que podien allunyar-se de tot això nedant, però quan van arribar a terra es van trobar que es trobaven en Montauk (Long Island), l'any 1983. S'havia produït un enorme Forat hiperespacial, que facilitaria l'arribada dels Grisos (aliats del Grup-K, pertanyents, també, a la Confederació Leveró) a la Terra.

CAP EL FINAL DE LA GUERRA

Poc després, diferents mèdiums amb que comptava la Societat de Vril van obtenir nova informació sobre l'Operació Aldebaran i, al desembre de 1943, es va celebrar una reunió secreta a la ciutat costanera de Kolberg, al Bàltic, per discutir el tema a portes tancades.

Al gener de 1944, Adolf Hitler i Heinrich Himmler van sostenir una reunió per tractar els detalls de l'Operació Aldebaran. Però el temps se'ls estava acabant, i la guerra estava per finalitzar. Què va passar amb els prototips discoïdals alemanys en acabar la guerra?

A principis de 1945, uns 30 submarins equipats amb el nou equip Walter-Schnorkel (que els permetia estar submergits diverses setmanes) van desaparèixer sense deixar rastre. El seu destí van ser ports argentins o instal·lacions alemanyes a l'Antàrtida. Dins dels submarins es trobaven les peces d'alguns dels prototips utilitzats a Alemanya.

En aquells dies, es va produir un altre interessant incident alienígena: el nord-americà Douglas MacArthur, Comandant Suprem de les Forces Aliades a l'Extrem Orient, en companyia d'altres oficials, va tenir una trobada molt proper amb una Nau Extraterrestre als afores de la Base Aèria Clark, a uns quilòmetres de Manila, a les Illes Filipines.

Després d'aquest incident, i per ordre de MacArthur, a l'abril de 1945 es crea el IPU (Unitat de Fenòmens Interplanetaris), més coneguda com a Projecte Blue Team (Equip Blau) o Boines Blaves, que exerciria un important paper en la recuperació de Naus Alienígenes accidentades després de l'Incident Roswell.

L'OPERACIÓ HIGHJUMP

Després de la guerra, els Aliats van descobrir que més de 2.000 científics del Tercer Reich i Itàlia havien desaparegut, al costat de gairebé un milió de persones, i que tots ells s'haurien dirigit a Nova Suàbia, o algun altre lloc de l'Antàrtida.

A causa d'això, al desembre de 1946, els Aliats van realitzar l'Operació Highjump («Salt d'Alçada»), sota el comandament de l'Almirall Richard Byrd. Es va dir a la premsa que es tractava, simplement, de la circumnavegació costanera de 16.000 milles de l'Antàrtida per fer nous mapes.

No obstant això, els USA va portar una força invasora de 13 naus (incloent dos portaavions i un submarí), i 4.200 homes, als quals es van sumar, setmanes després, vaixells d'altres Nacions, incloent Anglaterra, Japó i Rússia, que van aportar en conjunt, altres 2.300 homes.

Aviat el Continent gelat es va trobar literalment envoltat. Eixams d'avions recorrien les seves terres, equipats amb Radars i Localitzadors magnetotèrmics, buscant afanyosament la o les bases Secretes dels Nazis a l'Antàrtida.

El 12 de Febrer de 1947, l'Almirall Byrd va anunciar que havia descobert a l'Antàrtida un «oasi de llacs amb aigua fangosa, de color verd fosc. Aquesta regió lacustre, d'uns 30 Kms d'ample i uns 65 de llarg, està completament desproveïda de gel i és a poca distància de l'illa de Knox».

A partir d'aquí, quelcom va passar. Els Aliats van patir prop de 1.500 baixes, pel que fa a homes, avions de combat i material aeri d'alta tecnologia, a més de greus bonys al casc del Submarí Sennet.

Encara que disposava de 8 mesos i de fons econòmics il·limitats, l'Operació Highjump es va interrompre abruptament als dos mesos d'haver-se iniciat. Byrd va tornar completament derrotat per un desconegut enemic del qual no es va dir res...

Davant la creixent suspicàcia del públic, es va dir que totes les baixes van ser degudes, únicament, a «accidents», i que a l'Antàrtida només hi ha pingüins. Per això es coneix també a això, amb l'irònic nom de la «Guerra dels Pingüins».

L'ERA MODERNA DE LA PRESÈNCIA ALIENÍGENA

L'Era Moderna de la Presència Alienígena va començar el 24 de juny de 1947, amb l'observació al setembre de Naus sobre la Muntanya Rainier al Nord-oest dels Estats Units, pel pilot Kenneth Arnold.

Pocs dies després, el 2 de juliol, es va produir un altre important fita: el primer estavellament d'una Nau Extraterrestre (pel que fa a la «Era Moderna» es refereix), a Roswell (Nou Mèxic).

Entre 1947 i 1952, almenys 16 Naus Extraterrestres es van estavellar o van haver de fer un aterratge d'emergència. Els Boines Blaves van trobar 65 Extraterrestres morts i un supervivent que va ser immediatament ocultat. Una altra Nau va explotar, de la qual no va quedar pràcticament res.

D'aquests esdeveniments, inclòs el de la Nau que va explotar, 13 van tenir lloc a l'interior d'USA: 6 a Nou Mèxic, dos a Arizona, dos a Texas i els altres a Califòrnia, Montana, Nevada i Wyoming. Si més no, dos casos es van produir en altres països, dels quals un va tenir lloc a Mèxic i l'altre a Noruega.

Totes aquestes Naus pertanyien a una mateixa Aliança Extraterrestre dins de la Confederació Leveró: Races de Tipus humanoïde, els membres es caracteritzaven per una mida del voltant d'un metre d'alçada, grans caps en forma de pera invertida, grans ulls negres sense nines, manca d'orelles i nas, i un color de pell que, quan estaven saludables, mostrava una pigmentació verda.

Les observacions d'OVNIs en aquella època van ser tan nombroses que els mitjans disponibles per examinar-los i avaluar-los de forma seriosa, es van revelar insuficients.

Les autòpsies realitzades als cossos van mostrar que aquests no tenien un Sistema Digestiu. Pel que sembla, les seves funcions corporals es basaven en la Fotosíntesi, transformant l'energia lluminosa en energia química, de manera similar a les plantes. El mateix amb les deposicions, excretant les seves deixalles a través dels porus de la pell.

EBE-1

L'Extraterrestre que va sobreviure va ser trobat allunyat de les restes d'un segon accident ocorregut en Roswell el 1949. Se li va posar el nom de EBE-1 (Entitat Biològica Extraterrestre 1). Aquest nom va ser proposat pel Dr Vannevar Bush.

EBE mostrava una propensió a la mentida, i si se li preguntava sobre alguna cosa que no volia contestar, simplement guardava silenci. No obstant això, durant el seu segon any de captivitat, va començar a col·laborar i les informacions que va facilitar van ser sorprenents.

Va dir que la seva raça prové principalment de Serpo, el Quart Planeta de l'Estrella coneguda a la Terra com Zeta Reticuli 2. Però que també tenen aliats (principalment Humanoïdes i reptilians) provinents de Bellatrix, Rigel, i altres Sistemes de la Constel·lació d'Orió. La compilació de les seves revelacions forma la base del que més tard es va anomenar el «Llibre Groc».

A finals de 1951, EBE va emmalaltir, adquirint la seva pell una tonalitat grisenca. El cos mèdic no va ser capaç de determinar la causa de la seva malaltia. No es disposava de cap experiència sobre la qual basar-se. Com les seves funcions corporals es basaven en la Clorofil·la, igual que les plantes, es va decidir trucar a un botànic, el Dr Guillermo Mendoza, que va ser encarregat de vetllar per la seva salut.

El Dr Mendoza es va esforçar a salvar la vida d'EBE-1, però aquest va morir el 18 de Juny de 1952. D'aquesta manera, el Dr Mendoza es va convertir en el primer especialista de Exobiologia (Biologia Extraterrestre) a la Terra.

LA FEDERACIÓ GALÀCTICA

Entre 1952 i 1954, una altra raça de Extraterrestres de Tipus Humà, pertanyents a la anomenada Federació Galàctica, va contactar amb el Govern dels Estats Units, per advertir contra les intencions dels Zeta Reticulians i altres Races no pertanyents a la Federació, i oferir un Pla d'Ajut a la Humanitat de la Terra.

El Comandant Orthon de la Federació Galàctica (mitjançant el Contactat George Adamski), va convocar tres altes personalitats del Govern dels EUA a una Trobada programat a realitzar-la Mitjanit del 25 de desembre de 1952.

En aquest moment, 5 Naus Exploradores de la Federació Galàctica es van fer presents a la Base Aèria Edwards, per efectuar un sincronitzat espectacle de llums i piruetes, que va sorprendre als testimonis.

EISENHOWER

El 20 de gener de 1953, un nou president va entrar a la Casa Blanca: era un home acostumat a una organització molt estructurada i amb una cadena de comandament molt compartimentada. Aquest home era el General Dwight Eisenhower.

En el seu primer any de mandat, almenys 10 Discs Voladors de la Raça insectoïdes es van estavellar i van ser ocultats, resultant 26 morts i 4 supervivents.

Quatre d'aquests 10 accidents van tenir lloc a Arizona, dos a Texas, un a Nou Mèxic, un a Louisiana, un a Montana i un a Àfrica del Sud. Hi va haver més centenars d'observacions d'OVNIS.

Eisenhower sabia que havia de dedicar-se al problema dels Extraterrestres i resoldre'l. Sabia així mateix que no podia, mentre es dedicava a això, posar al corrent el Congrés.

A principis de 1953, el nou president es va dirigir a un amic i col·lega del Consell de Relacions Exteriors (CFR), Nelson Rockefeller, i va demanar el seu ajut en aquest assumpte. Eisenhower i Rockefeller van començar a planificar una organització secreta tenia com a finalitat la vigilància de les activitats dels Extraterrestres.

D'aquesta forma va néixer la idea de crear una Unitat Secreta per a això. Mentrestant, Nelson va ser nomenat Secretari d'Estat.

Durant 1953 va ser creat el Projecte Gleem, el propòsit era reunir tota la informació científica, tecnològica, mèdica i secreta sobre tot el relacionat amb Extraterrestres.

Va començar sent dirigit per la Força Aèria, sota el Projecte Grudge, pagat amb fons de la CIA confidencials i no especificats, però després va passar a mans de l'Agència Nacional de Seguretat (NSA). Sota el seu comandament es formarien una sèrie de nous projectes relacionats amb els Extraterrestres.

Durant aquest mateix any, i sota el Projecte Gleeman, s'inicia el Projecte Sigma, amb l'objectiu de continuar la comunicació amb els Extraterrestres de la Federació Galàctica, i intentar-la també amb els Zeta i altres Races Extraterrestres.

TROBADA FÍSICA

Mentrestant, dins les seves comunicacions, la Federació Galàctica establia, com a condició prèvia per a la seva Pla d'Ajuda, el desarmament nuclear. Es van negar a un intercanvi de tecnologia, argumentant la manca de maduresa espiritual de la Humanitat de la Terra i la seva incapacitat de gestionar les tecnologies que ja disposaven.

Van explicar que la Humanitat de la Terra es trobava en el camí de l'autodestrucció, i que les noves tecnologies només servirien per accelerar el procés. La Federació insistia que s'havien d'aturar les guerres, la contaminació i explotació excessiva de la Terra, i que la Humanitat Terrestre havia d'aprendre a viure en harmonia.

Finalment, es va acordar una Trobada física. Eisenhower va ser portat a passar «un cap de setmana de descans» a Palm Spring, i durant la nit, va ser traslladat en secret a la base Edward.

Allà es va trobar amb dos Emissaris de la Federació Galàctica, de cabell blanc, ulls blau pàl·lid i llavis incolors. Telepàticament, aquests van repetir les seves condicions davant de Eisenhower, i li van advertir novament contra els Zeta i els seus aliats d'Orió. Era el 20 de febrer de 1954. Analitzades pels militars, les condicions de la Federació van ser considerades amb extrema desconfiança, especialment l'exigència principal del desarmament nuclear.

Es va estimar que acceptar aquestes condicions tornaria totalment vulnerable els USA enfront una eventual amenaça extraterrestre. El desarmament nuclear es va considerar finalment com contrari als interessos d'USA, i es va rebutjar l'oferta.

En canvi, es va considerar prioritari per als interessos dels EUA, intentar algun tipus de comunicació, de cara a un possible acord posterior amb els Zeta.

PROJECTES REDLIGHT I SNOWBIRD

Durant aquest temps, es va seguir treballant en el «Llibre Groc», i sota el Projecte Gleeman, es va iniciar el Projecte Redlight, per provar el vol de Naus Alienígenes capturades, que acomiadaven una llum vermella.

El personal era sotmès a un Examen de Seguretat «Q» i a una autorització presidencial. Però el president mai va ser autoritzat a accedir al lloc...

Es va confiar a l'Exèrcit la constitució d'una organització supersecreta per a la protecció dels Projectes Extraterrestres. Aquesta és la NRO (Organització Nacional de Reconeixement), situada a Fort Carson (Colorado).

També va ser creada la Força Delta o «Boines Negres», equips de vigilància per a tot allò que tingués a veure amb Extraterrestres.

Un segon projecte, anomenat Snowbird, es va produir immediatament. La seva funció era donar una explicació oficial a les Obsevacions accidentals de les Naus del Projecte Redlight, fent-los passar per proves aèries de la USAF.

Es van fabricar Naus discoïdals Snowbird, amb tecnologia convencional (probablement el Model AVRO), que van fer vols de demostració per a la premsa. Aquest Projecte va ser també utilitzat per desacreditar les veritables observacions de Naus Extraterrestres.

El Projecte Snowbird va acomplir perfectament la seva missió: els informes sobre OVNIs disminuir sensiblement durant els anys següents.

EL GRUP CUANTICO

El maig de 1954, el President Eisenhower va crear mitjançant Decret NSC-5411, un Grup d'Estudi que havia examinar tots els fets, proves i falsedats dels Extraterrestres i descobrir la veritat sobre ells.

Va ser conegut com el Grup Cuantico, pel nom del lloc de les primeres reunions, la Base Aeronaval de Cuantico. El grup d'estudi el integraven 35 persones que sabien el secret i membres del CFR, coneguts com del grup de la Societat Jason. Es va convidar a Edward Teller (pare de la Bomba H) a participar.

El Dr Zbigniew Brzezinski va presidir aquestes reunions durant els primers 18 mesos. Sens dubte, un dels temes a tractar va ser un estrany descobriment realitzat el juliol de 1954.

Llavors, observadors de la base White Sands van descobrir dos cossos esfèrics de 10 km de longitud, orbitant la Terra en direcció Est-Oest a una alçada de 1.000 Kms, i a una velocitat de 28.000 km/H, completant d'aquesta forma un gir al voltant a la Terra en menys d'una hora.

Al principi es va pensar en asteroides que havien quedat orbitant la Terra, però després van haver de rebutjar aquesta hipòtesi. Semblaven tractar-se de Satèl·lits, però si fos així, no eren Satèl·lits nord-americans.

Després d'un temps, els Satèl·lits varen desaparèixer tan misteriosament com havien aparegut.

MAJESTIC-12

Mentrestant, Nelson Rockefeller va passar a convertir-se en el coordinador dels Serveis Secrets. En el seu nou lloc, estava directament i exclusivament subordinat al president. Prenia part en les sessions del Gabinet, del CFR i del Consell Nacional de Seguretat, el més alt comitè director del Govern.

Fins i tot quan, per Decret NSC-5412 / 2, es va crear el MJ-12 al desembre de 1954, se li va donar a Rockefeller el lloc de director.

El grup es componia de diversos membres «ad hoc», segons l'ordre del dia de la reunió. En contrapartida, els membres permanents eren Rockefeller, un membre de cada un dels ministeris de Defensa i d'Afers Exteriors, i el director de la CIA.

Aquest grup va ser també anomenat el «Comitè 5412», «Grup Coordinador de la Planificació», o el «Grup Especial».

Pel Decret NSC-5412 / 1, es va obligar que aquest Comitè Executiu aprovés les Operacions Secretes, mentre que en el passat aquestes operacions només s'executaven amb l'única autorització del director de la CIA.

Aquest Comitè havia de dirigir i controlar totes les activitats secretes en relació amb la Qüestió Extraterrestre. El Decret 5412 / 1 va seguidament explicar la raó de les seves nombroses reunions en el supòsit que el Congrés o la premsa es tornessin curiosos.

El MJ-12 estava integrat per:

  • Nelson Rockefeller.
  • Allen Welsch Dulles (director de la CIA).
  • John Foster Dulles (Ministre d'Afers Exteriors).
  • Charles Wilson (Ministre de Defensa).
  • L'Almirall Arthur Radford (cap d'Estat Major).
  • John Edgar Hoover (director del FBI).
...I 6 homes del Directori del CFR, anomenats «Els Savis».

«Els Savis» eren membres de la Societat Jason, que normalment reclutava als seus membres d'altres societats Secretes com els Skull & Bones (Calavera i Ossos) i els Scroll & Keys (Pergamí i Claus) de Harvard i Yale. Aquests «Savis» eren els directors del CFR.

MJ-12 comptava, doncs, amb 12 membres: els sis primers procedents de càrrecs del Govern, i el grup de «Savis», format per quadres executius i directors del CFR i, més tard, de la Comissió Trilateral (TC). Gordon Dean, George Bush i Zbigniew Brzezinski formaven part de la mateixa.

Els més importants i els més influents dels «Savis» que van col·laborar en el MJ-12 van ser John McCloy, Robert Lovett, Everall Harriman, Charles Bohlen, George Kennan i Dean Acheson.

La seva influència política havia de romandre fins als anys 70. És significatiu que tant Eisenhower, com els 6 primers membres del MJ-12 procedents del Govern hagin estat així mateix membres del CFR.

El MJ-12 encara existeix:
  • Sota el mandat de Eisenhower i de Kennedy, i per tal de despistar, es va anomenar el Comitè 5412 o el Grup Especial.
  • Durant l'Administració Johnson, es deia el Comitè 303, ja que el nom de 5412 havia estat divulgat en el llibre «El Govern Secret».
  • Sota el mandat de Nixon, Ford i Carter, es va denominar el «Comitè 40».
  • Sota Reagan, el «Comitè PI 40».
  • Després seria conegut com «Grup de Interagència Superior» (SIG).

Durant tots aquests anys, només es va canviar el nom.

Nelson va construir pel MJ-12 i el Grup Cuantico un centre de reunions secret a Maryland al qual només es podia accedir per avió, de forma que les trobades podien realitzar-se sense por de la curiositat aliena. Aquest lloc secret va rebre el nom de «Country Club» (Club de Camp). Hi trobaren complerts, fins i tot un centre de repòs i de reunions.

SATÈL·LITS EXTRATERRESTRES

Poc després de la fundació del MJ-12, va reaparèixer l'alarma sobre artefactes desconeguts orbitant la Terra...

Durant la nit del 25 d'Abril de 1955, dels Observatoris de Leningrad (Rússia) i Mont Palomar (USA) van descobrir que un (només un) dels cossos esfèrics descoberts l'any anterior, havia reaparegut a una altura de 500 km.

Durant el dia, els presidents de les dues potències van convocar a una reunió extraordinària en les seves respectives capitals per tractar el tema. En USA, el Comitè de Seguretat Nacional, va aconsellar convocar una Cimera amb les grans potències (Rússia, Anglaterra i França), per esbrinar si de cas el Satèl·lit era de fabricació russa.

La Cimera, de tres dies de durada, es va fixar per el 18 de juliol de 1955, a Ginebra (Suïssa).

Durant tot el temps que va durar la reunió, es va evitar per tots els mitjans per part de les Potències Aliades (USA, Anglaterra i França), esmentar les paraules «satèl·lit», «objecte desconegut», etc. Les converses es van centrar en el tema de la investigació astronàutica i es van portar al camp de les possibles investigacions conjuntes o paral·leles sobre aquest terreny.

No obstant això els russos no van acceptar obertament les propostes americanes. Només van prometre estudiar detingudament, considerant-les de gran interès. La Casa Blanca i el Pentàgon no van quedar satisfets amb aquesta resposta i tampoc amb l'escassa informació obtinguda en la Cimera, tot i ser tres contra un a l'hora d'observar, suggerir i proposar.

Però al finalitzar el mes, ja estava clar per a les dues Superpotències que el Satèl·lit no era de fabricació terrestre.

Els científics que per part russa i americana estudiaven el cas, es van veure en la necessitat de fer uns informes totalment inusuals, paradoxals i alarmants.

L'objecte seguia accelerant la seva velocitat de gir al voltant de la Terra d'una manera precisa, guanyant uns segons en la seva velocitat en cada mes transcorregut, i si la seva trajectòria no era controlada o detinguda, podia convertir-se en una greu amenaça.

Les dues Superpotències es van posar d'acord per al llançament de coets equipats amb càmeres electròniques i teleobjectius fins a una altura de 500 km.

Tan aviat com els laboratoris científics americans i russos van tenir constància fotogràfica de la naturalesa del Satèl·lit, l'objecte esfèric es va evaporar, desapareixent sense deixar rastre, com l'any anterior. Aquest fet va fer que s'arxivés tota la documentació que es va reunir sobre l'incident, i no es donés en absolut a conèixer al gran públic.

CUANTICO 2

Al novembre de 1955, per Decret NSC-5412 / 2, es va crear un nou comitè per a l'estudi de tots els factors que tendien a establir i executar un pla director per a la política exterior en l'Era Nuclear.

Un cop més, només es tractava d'un vulgar pretext que havia amagar la fi real de l'estudi, és a dir, la Qüestió Extraterrestre.

El NSC-5412 / 2 es va crear només com a tapadora en el cas que la premsa comencés a cercar les raons pels quals homes tan importants es reunien tan sovint.

Es tractava, ni més ni menys, que d'una segona fase del Grup Cuantico (ara anomenat Cuantico 2), les reunions van ser presidides per Henry Kissinger. Nelson Rockefeller va ser un assidu visitant a totes les sessions.

A finals de 1956, el Grup d'Estudi va ser aparentment dissolt i Henry Kissinger va publicar el 1957 els resultats, suposadament oficials, sota el títol «Armes Nuclears i Política Estrangera», publicat pel CFR. Encara que realment Henry Kissinger va escriure més del 80% d'aquest manuscrit durant els seus estudis a Harvard.

El Grup d'Estudis va continuar amb els seus treballs en secret. Hom es pot fer una idea de la importància que Henry Kissinger donava a aquest grup d'estudis escoltant les declaracions de la seva dona i dels seus amics: molts d'entre ells admiraven el fet que aquest abandonava casa seva molt d'hora i tornava a la nit, sense parlar amb ningú i sense contestar cap pregunta. Semblava viure en un món en el qual no hi havia lloc per a cap altre. Aquestes declaracions són molt significatives.

Els resultats de l'estudi sobre la presència i els actes dels Extraterrestres el van haver impressionat profundament. Henry Kissinger no era el mateix durant el temps que van durar aquestes reunions. I mai més va conèixer esdeveniments tan greus com en aquesta època. Treballava sovint fins a molt tard, després d'un intens dia de treball. Aquestes circumstàncies van ser el que li van conduir finalment al divorci.

Una de les conclusions més destacades d'aquest estudi sobre els Extraterrestres va ser que no es podia dir res al gran públic, doncs el seu coneixement hagués conduït probablement a l'ensorrament de l'economia, de les estructures religioses i a un pànic nacional que desembocaria en una anarquia total.

D'aquesta forma la Conspiració del Silenci va seguir endavant. Per tant, donat que no es podia fer públic, el Congrés evidentment no havia de tenir coneixement d'això.

El finançament dels projectes i de la recerca havia per tant havia d'aconseguir-se de fonts extragovernamentals. Com a solució intermèdia es va aconseguir diners del pressupost militar i dels fons secrets disponibles de la CIA.

És llavors que els que posseïen el poder van pensar que una de les possibilitats de finançament dels projectes Extraterrestres o d'altres Projectes Secrets era organitzar un mercat il·legal de la droga.

Es va pensar que la droga, transportada per vaixells de pesca des d'Amèrica del Sud fins a l'illa de Bohr, podria seguidament ser duta a terra per vaixells d'aprovisionament de l'Armada, el carregament no era inspeccionat ni per la duana ni els guardacostes, per la qual cosa no aixecava sospites ni era sotmès a cap control.

Un ambiciós jove membre del CFR va ser contactat. El pla va funcionar millor que el previst i encara avui en dia està en vigor en el món sencer.

Hi ha, evidentment, altres mètodes per introduir drogues al país. Però, malgrat tot, hauríem de recordar que la CIA controla tots els mercats de la droga del món.

Mentrestant, va passar un fet imprevist: ignorant els consells i directrius per establir un projecte conjunt en el control de l'Espai, el 4 d'Octubre de 1957, davant la sorpresa del món i la irritació dels Aliats, els russos van prendre la davantera amb el llançament l'Sputnik 1, el primer Satèl·lit Artificial Terrestre.

Això va ser el que va precipitar l'inici de la Cursa Espacial entre ambdues Superpotències. I durant els 12 anys següents, els militars soviètics i nord-americans, van ser confirmant el que ja sabien o imaginaven, i molt més.

KENNEDY

Bé podríem dir als anys de 1959 a 1969, la «Dècada Meravellosa». Si més no, ho va ser per al MJ-12. El 1959, per fi el Projecte Sigma, gràcies a la utilització d'un llenguatge binari d'ordinador, aconsegueix iniciar una rudimentària comunicació per ràdio amb els Extraterrestres de Zeta Reticuli.

El 1960, sempre sota el Projecte Gleeman, va ser creat el Projecte Plat, amb la missió d'organitzar un aterratge per a establir relacions diplomàtiques amb els Zeta.

El Programa Espacial oficial dels Estats Units va ser notablement incrementat pel president John Kennedy. A l'inici del seu mandat, el 25 de maig de 1961, un Kennedy ferm i serè va sorprendre al món, prometent que, abans de finalitzar la dècada, un home nord-americà caminaria sobre la Lluna.

El 24 de maig de 1962, en una Base de l'Estat de Califòrnia, Kennedy i altres personalitats dels EUA, van assistir a una nova Trobada amb la Federació Galàctica. La notícia de la Trobada es va filtrar per via diplomàtica, i descrita pel Cònsol Alberto Perego, testimoni ocular dels fets.

Segons una altra informació que va circular entre els grans del Pentàgon i els responsables de la política, Kennedy va tenir una segona trobada amb un Ésser Extraterrestre el mateix any. A aquest nou contacte, van seguir altres fets que van confirmar a Kennedy en una determinada línia d'acció i de política internacional.

Però va arribar el moment en que Kennedy va descobrir part de la veritat pel que fa a la droga i els Extraterrestres, i el 1963, va adreçar un ultimàtum al MJ-12. Va amenaçar el comitè d'acabar amb el problema de la droga, si ells no ho feien.

Va informar el MJ-12 de la seva intenció de donar a conèixer al poble americà l'existència dels Extraterrestres, i va preparar un pla per dur a terme aquesta decisió.

La decisió del president Kennedy va inquietar als responsables, i el MJ-12 va decidir el seu assassinat, dut a terme el 22 de novembre de 1963 pels Agents del MJ-12 a Dallas.

Kennedy va ser assassinat per l'Agent William Greer, que conduïa l'automòbil descapotable, a Dallas. Això pot observar-se en la pel·lícula, si es presta atenció al conductor i no a Kennedy. A més, tots els testimonis oculars que van veure Greer disparar sobre Kennedy van ser també assassinats durant els següents dos anys.

La Comissió Warren encarregada d'«investigar» l'assassinat va ser una farsa: es componia en la seva majoria per membres del CFR. Els seus esforços per confondre al públic d'USA van ser reeixits, i en els anys posteriors, molts altres nord-americans que han intentat que la Veritat sigui coneguda, han estat al seu torn assassinats.

PRIMER ATERRATGE

Mentrestant, el MJ-12 va continuar gaudint la seva «Dècada Meravellosa»...

El 25 d'abril de 1964, una Nau Zeta va aterrar a la Base Aeronaval de Holloman (Nou Mèxic), i dos Zeta van baixar per fer una Trobada de 3 Hores de durada, amb dos oficials de la USAF. Van afirmar que la seva Planeta s'extingia i que no podrien viure allí molt més temps, i es va establir un principi d'acord.

Mentrestant, en els inicis dels viatges espacials i dels allunatges, cada expedició era acompanyada per Naus Extraterrestres, generalment de la Federació Galàctica.

En les fotografies enviades per les Sondes a la Lluna, es van poder reconèixer cúpules i grans construccions en forma de bola semblants a sitges, així com enormes vehicles en forma de T per aplanar terrenys, que deixen profundes empremtes a la superfície lunar. I Naus Extraterrestres grans i petites.

La majoria dels Astronautes de l'Apol·lo han resultat enormement impressionats pel que han vist. Al seu retorn, la seva vida, així com alguns rumors sobre ells, demostren clarament les pressions a les quals se'ls ha sotmès per obtenir així el seu silenci absolut, sota pena de mort.

El 20 de juliol de 1969, fins i tot, els Astronautes de l'Apol·lo 11 van arribar a observar i filmar les runes d'una antiga Base Extraterrestre.

EL TRACTAT GREADA

El 1971 va tenir lloc el segon aterratge dels Zeta, aquesta vegada a la Base Aeronaval d'Edward. Aquest esdeveniment històric havia estat prèviament preparat i els detalls de l'acord, previstos amb anterioritat, van ser ratificats.

El president Nixon es va reunir amb els Zeta i es va signar un acord formal entre Serpa i USA. Es va rebre llavors al Diplomàtic «Kril». Aquests dos Aterratges i les Trobades van ser filmats, i les pel·lícules existeixen encara avui en dia.

L'anomenat Tractat Greada estipulava que:

  • Serpa no s'immiscirà en assumptes d'USA, i USA farà el mateix amb Serpa.
  • USA construirà una sèrie de bases Subterrànies per a ús exclusiu de Serpa, i dues d'elles s'adaptaran per a utilització conjunta.
  • Serpa facilitarà ajuda científica i tecnològica a USA.
  • USA mantindrà en secret la presència Zeta a la Terra.
  • Serpa no farà tractes amb altres Nacions de la Terra.
  • USA ocultarà als ciutadans de la seva nació les activitats de Serpa: abducció, mutilacions de bestiar, etc. Serpa lliurarà regularment al MJ-12 i al Consell de Seguretat Nacional una llista dels seus Contactats i Abduïts humans.
  • Cada Nació acollirà un Ambaixador de l'altra, durant tot el temps que el Tractat estigui en vigor.
  • Ambdues Nacions intercanviaran també 12 individus, a fi d'aprendre a conèixer-se mútuament.

Després del Tractat, el Projecte Gleeman va canviar el seu nom a Projecte Aquarius, absorbint tots els projectes previs i abastant encara més, incloent el nou Projecte Serpo. El Projecte Aquarius encara està funcionant.

Així, mentre els convidats Zeta es quedaven a residir sota terra, els convidats terrestres (dos d'ells, dones) van partir a Zeta Reticuli el 1965, i van visitar Serpa. L'intercanvi de tecnologia es va realitzar en les dues bases Conjuntes: Dreamland (Nevada) i Dulce (Nou Mèxic).

Dreamland és també coneguda com a Àrea-51. Els intercanvis es van fer, més específicament, en l'anomenat Sector 4 de l'Àrea-51. Aquest Sector 4, va ser també conegut amb els noms clau de S-4 i «El Costat Fosc de la Lluna» (del nom han sorgit molts malentesos entre els investigadors).

Tots els terrenys utilitzats pels Zeta, així com el personal allà destinat, són encara avui dia controlats exclusivament per la Força Delta i el DON (Ministeri de Marina, que malgrat el seu nom, no té res a veure amb la Marina).

En els anys següents, van començar a arribar altres membres de la Confederació Leveró, Humanoïdes i reptilians procedents de les Constel·lacions d'Orió i Draco, tots aliats dels Zeta.

LA UNIÓ SOVIÈTICA

Però els Zeta enganyaven als USA. Al mateix temps que prometien no fer tractes amb altres Nacions de la Terra, enviaven missatges als russos.

El 1971, i novament el 1972, el Dr Trotski va detectar senyals anormals, provinents de l'Espai que «sonaven com missatges», a causa de la continuïtat dels seus codificacions.

Davant d'aquest extraordinari fet, un grup de 31 experts russos es va traslladar a Sibèria —on la interferència radial és mínima—, proveïts de l'equip més avançat.

Els Radiotelescopis van captar, des de 4 punts diferents de la llavors Unió Soviètica, aquestes senyals. Trotski va anotar al seu quadern de recerca que es tractaven de «senyals provinents d'un vehicle estacionat a l'Espai».

Posteriorment a això, els Zeta baixar i van signar també un Tractat amb la Unió Soviètica, que va facilitar la base de Kasputin Yar, pels intercanvis.

ENGANY

Però per llavors, ja s'havia fet evident per al MJ-12 que els Zeta els estaven enganyant, i incomplien el Tractat.

Es va començar a sospitar que els Zeta no estaven facilitant la llista complerta dels seus Contactats i Abduïts, i es temia que no totes les persones segrestades havien estat retornades. Així mateix es sospitava que col·laboraven també amb la Unió Soviètica, cosa que es confirmaria posteriorment.

En molts indrets, dins i fora d'USA, es van descobrir cadàvers de persones i d'animals mutilats. Els llocs favorits dels Zeta per fer aquestes malifetes eren les selves de l'Amazones i el Vietnam, on no van tenir cap problema a mutilar soldats nord-americans.

Una conclusió important va ser la que els Zeta utilitzaven els humans com animals per aconseguir secrecions glandulars i hormonals de la sang, així com per esgarrifosos experiments genètics...

Es va admetre que els Zeta utilitzaven i segrestaven un gran nombre d'humans amb la finalitat d'examinar, i manipulaven a altres amb l'ajuda de Societats Secretes i mitjançant extraordinaris Poders Psi.

Els Zeta van declarar que la seva forma d'actuar era necessària per a la seva supervivència. Van explicar que la seva estructura genètica es trobava tan deteriorada que no podien reproduir-se. Declaraven que si no podien millorar la seva genètica, la seva raça desapareixeria.

El Majestic 12 va considerar els seus pretextos amb molta desconfiança. No obstant això, atès que les armes terrestres eren inútils enfront de les seves, va decidir mantenir relacions amigables amb ells, fins haver desenvolupat una tecnologia prou avançada per vèncer-los militarment.

Es va començar amb el Projecte Joshua, dedicat a crear un Generador d'Ones infrasòniques a partir d'un Arma Sònica requisada als nazis i que era capaç, ja en aquest temps, de foradar un blindatge de 10 cm de gruix a una distància de gairebé 2 Kms. Es va pensar que aquesta arma seria eficaç per neutralitzar les Naus Zeta i les seves Armes de Raigs.

ELS KOLDASIANS

Mentrestant, una altra Civilització Extraterrestre s'havia fet present. Es tractava de Koldas, un dels 12 Planetes d'una Confederació situada en un Univers Paral·lel.

L'aspecte dels Koldasians era absolutament humà. Tant així que, amb robes terrestres, podien barrejar entre la població, passant totalment desapercebuts. L'única diferència amb l'humà terrestre és una intel·ligència i força física descomunals.

Mitjançant el seu Comandant Wai-Dra, els Koldasians van tenir trobades secretes amb les autoritats d'USA i Rússia, on van afirmar visitar la Terra des dels temps de l'Atlàntida, i posseir diverses bases Subterrànies al nostre Planeta. Una d'aquestes bases es trobava a l'Estat de Nevada (EUA).

En una ocasió, una de les Naus Koldasianes va interceptar una altra que no pertanyia a la seva Confederació. Entre els documents que hi van descobrir, van trobar sinistres plans pels habitants de la Terra, que passava per crear un clima de violència, desmoralització i caos entre els éssers humans, per aconseguir millor les seves darreres finalitats.

Mitjançant el seu Comandant Wai-Dra, els Koldasians van tractar, sense èxit, de convèncer el MJ-12 d'unir a la Terra a la seva Confederació. L'última proposició va ser el setembre de 1974.

ENFRONTAMENTS

L'1 de Maig de 1975, en la base Dulce, es va produir el primer enfrontament entre membres de la Força Delta i els Zeta. Per un malentès, un dels Boines Negres va creure que els Zeta estaven prenent com a ostatges dos científics humans, i va disparar contra un dels Zeta. En una veloç represàlia, els dos científics, i 41 Boines Negres van resultar morts.

El 1976, el MJ-12 va ordenar un atac sorpresa a la base que els Koldasians tenien en Nevada per apoderar-se de tota la seva tecnologia i dels aparells que hi tenien. Els Koldasians es van veure obligats a rebutjar l'atac, aportant un balanç de 200 morts o desapareguts.

A partir de llavors, els Koldasians van tancar totes les seves bases al Planeta, limitant-se a patrullar en grans Naus a gran alçada al voltant de la Terra, tenint a la Lluna com el seu centre d'operacions. Pel que sembla, un bon nombre de tècnics humans que treballaven voluntàriament a Nevada, van ser traslladats allà.

Mentrestant, el 1978, 8 dels 12 militars enviats a Serpa, van tornar per presentar el seu informe, el qual deia que dos d'ells havien mort a la Missió (un en una etapa primerenca del viatge), i altres dos havien decidit quedar-se voluntàriament a Serpa.

El 1979, es va produir una nova confrontació amb els Zeta, en la qual 66 Boines Negres van resultar morts, amb una mena de Làser Atòmic. Els 4 supervivents, van romandre amb altes dosis de Radiació de Cobalt en els seus cossos, morint un d'ells més tard.

Després d'aquest incident, tots els Projectes Conjunts van ser suspesos durant, almenys, dos anys. Hi va haver combats aeris entre caces d'USA i Naus Zeta, confirmant l'aclaparadora superioritat bèl·lica d'aquests darrers.

ANGLATERRA

La nit del 29 al 30 de desembre de 1980, una Nau d'origen desconegut va aterrar a prop de la base de la Reial Força Aèria de Bentwaters (Anglaterra). D'ella, van sortir surant 3 éssers de de 1.50 m aprox., Vestits amb el que semblaven uniformes pressuritzats coberts de niló, en direcció a les oficines del Comandant en Cap.

Els éssers —les mans semblaven urpes de 4 dits, amb polze inclòs—, van parlar en un anglès sintetitzat electrònicament, amb un fort accent americà. Van dir que l'aparell havia aterrat deliberadament, com a part d'una sèrie de visites a bases d'USA i Europa. La conversa va ser enregistrada.

El simple aterratge no va ser considerat com un assumpte que pertanyés a la defensa, a causa de la naturalesa manifestament pacífica del contacte, però els Serveis d'Intel·ligència van continuar les seves investigacions. Com a mesura de precaució, es va recomanar un Pla de Contractació-Informació a nivell local.

Aparentment, això va ser l'inici d'un procés que va desembocar en un Pacte Secret d'Anglaterra amb els alienígenes, del qual encara sabem poc.

PLA DE CONTINGÈNCIA

El MJ-12 va preparar un Pla de Contingència que havia induir a l'equívoc a tota persona que s'acostés a la veritat. Aquest pla es va denominar Majestic 12. Va ser aquest pla el que va decidir la publicació dels supòsits autèntics «Documents MJ-12 preparats pel President Eisenhower», presentats pels ufòlegs William Moore, Stanton Friedman i James Shandera. Aquest document és una falsedat.

Aquest pla no obstant va aconseguir despistar els investigadors seriosos durant anys, resultant una pèrdua de temps en benefici d'investigar informacions falses.

Així mateix va resultar la pèrdua de l'import de 16.000 dòlars que va rebre Friedman per part del «Fons per a la Recerca OVNI» per investigar el contingut del document. Es van dedicar milers d'hora de treball, sense cap profit, a la recerca de «fantasmes».

FÀTIMA

Mentrestant, el 13 de maig de 1981, el Papa Joan Pau II va patir un atemptat, de part d'Ali Agca, un expert tirador que, no obstant, i malgrat trobar-se a només 3 metres del seu blanc en el moment del tret, va errar el tir.

Això passava el dia d'aniversari de la primera de les Aparicions de Fàtima, i el Pontífex, malferit però supervivent, no li va tremolar la veu a l'anunciar que la mateixa Mare de Déu de Fàtima havia desviat les bales, versió que confirmaria més tard Agca, des del seu presó.

Llavors, els fets de Fàtima (Portugal), que van tenir lloc entre el 13 de maig i el 13 de Octubre de 1917, van ser examinats detingudament pel MJ-12, davant la sospita que podia tractar d'una Manipulació Extraterrestre.

Una operació d'espionatge es va desenvolupar per esclarir el misteri. Els Estats Units van utilitzar els seus contactes iniciats amb el Vaticà durant la Segona Guerra Mundial i van rebre, poc temps després, l'estudi complet del Vaticà referent a la Profecia.

Aquesta deia que si l'ésser humà no es distanciava del mal, el planeta s'autodestruiria i els esdeveniments anunciats en la Bíblia tindrien lloc realment.

De l'estudi d'aquesta i altres Profecies, es desprenia que el 1992, un home sintonitzarien a tot el món amb un Pla de Pau i una Nova Religió.

Cap el 1995, els pobles descobririen, però, que la Religió era falsa i malvada. I que ell en realitat era l'Anticrist.

El 1996, una Guerra Mundial esclataria a l'Orient Mitjà, amb la invasió d'Israel per una Nació Àrab Unida, en principi amb armes convencionals, desembocant en un Holocaust Nuclear en 1999.

Entre 1999 i 2003, la major part del planeta patiria atroçment, destruint la vida. El Retorn de Jesucrist tindria lloc el 2012.

RECONCILIACIÓ

Quan es va arribar a un acord amb els Zeta, i es va prosseguir amb la col·laboració, se'ls va consultar sobre el resultat de l'estudi, i van confirmar la seva veracitat.

Declaraven haver creat a la Humanitat per encreuament genètic, i que havien manipulat la Raça Humana gràcies a la Religió, la Màgia i l'Ocultisme.

Els Zeta van mostrar un Holograma que va ser filmat pel Govern, i que pretenia ser realment la Crucifixió de Jesucrist. I declararen que aquest va ser part d'un Programa Zeta per instaurar a la Terra una Civilització Cristiana.

Els membres del MJ-12 ja no sabien què creure. Realment els Zeta han utilitzat les nostres Religions per manipular-nos, o han estat els veritables artífexs de les mateixes, mitjançant les quals continuen manipulant? Ningú va poder donar una resposta clara i definitiva.

Així mateix, els Zeta van declarar que eren capaços de viatjar en el temps i que els esdeveniments previstos, efectivament, tindrien lloc. La utilització posterior de la tecnologia per viatjar en el temps va confirmar totalment aquesta Profecia.

El 12 d'Agost de 1983, en el marc del Projecte Fènix (també conegut com a Projecte Montauk), es va utilitzar la Tecnologia per viatjar en el temps, per fer «salts» a dates com 1997 i 2003, confirmant totalment aquesta Profecia. Aquest va ser el Experiment que va connectar amb l'Experiment Filadèlfia de 1943.

La raó per la qual actualment veiem que no s'han complert aquests esdeveniments, és per la intervenció dels Pleiadians, una altra Raça Extraterrestre que ha inserit una Xarxa de Túnels de Temps, desviant la nostra Línia temporal en una altra direcció.

GUERRA FREDA INTERPLANETARIA

Mentrestant, en aquell mateix 1983 es va iniciar el Projecte SDI (Iniciativa de Defensa Estratègica), més conegut com a Projecte Starwars, destinat a defensar la Terra d'una possible agressió alienígena.

Seguidament, el 1985, es va oferir a la Unió Soviètica i a altres potències a col·laborar a la supervivència de la Humanitat. Certament, el Projecte Starwars no estava destinat (com es va dir) a la defensa dels EUA contra un possible atac soviètic.

L'agost de 1987, es va produir en la base Dreamland una violenta disputa entre Zetes i científics de USA, on va morir una gran quantitat d'humans. L'incident va suposar la cancel·lació definitiva del Tractat de Greada.

En conseqüència, es va reactivar amb urgència el Projecte Starwars, fent grans esforços per acabar els projectes subordinats a ell.

El 21 de setembre de 1987, davant una Assemblea General de l'ONU, el President Reagan va declarar, a manera de indirecta per Gorbatxov:

«De vegades penso el ràpid que desapareixerien totes les nostres diferències, si tinguéssim una amenaça general provinent d'éssers d'altres mons . Hi haurà ja entre nosaltres una Força Extraterrestre?».

Gorbatxov va comprendre el missatge i, al desembre, es va reunir a Washington amb Reagan, per signar un Tractat Secret de defensa mútua en cas d'agressió alienígena.

El Tractat estableix que USA i Rússia passaran llista al seu millor armament: Satèl·lits equipats amb raigs làser, Bombes dissimulades estratègicament, i tots els míssils de llarg abast, a fi de combinar estratègies codificades a l'hora de rebutjar un possible assalt per part dels zeta, o els Reptilians d'Orió.

Al mateix temps que s'acabava la Guerra Freda entre les Superpotències de la Terra, s'iniciava una de nova, contra Superpotències Extraterrestres.

El 1988, sota el Projecte Starwars, es va iniciar el Projecte Excalibur, destinat a destruir els Zeta en les seves bases Subterrànies. Per a això, es va treballar en una arma propulsada per coets, capaç de foradar el terra fins a una profunditat d'un quilòmetre, portant amb si una ogiva d'un megató.

Sembla que el Govern, una vegada convençut d'haver estat traït pels Zeta, va tenir intenció de dissuadir-los de romandre a la Terra. L'artefacte va ser desenvolupat a la Divisió WX, LANL, a Los Alamos.

Molts dels tècnics que hi van treballar, pensaven que aquest projecte havia de veure l'arribada de noves onades d'Alienígenes que s'esperaven per als anys 1991-1993.

HOSTILITATS

Un dels llocs de prova del Projecte Excalibur va ser el sud-oest de l'illa de Puerto Rico, entre la Llacuna Cartagena i la Badia Aladroc, on els Zeta tenien una de les seves bases Subterrànies.

Allà, on l'Observació d'OVNIs submergint-se en la Llacuna Cartagena o ingressant a les muntanyes es produïa cada dia, els vilatans van començar a notar també la constant presència d'un portaavions i altres vaixells d'USA a la Badia de Aladroc.

Avions i helicòpters militars dels EUA, així com vehicles i personal de la NASA, pentinaven contínuament la zona, davant l'increïble silenci de la premsa i les autoritats.

La premsa es va limitar a informar de les tremendes explosions subterrànies que s'escoltaven repetidament, seguides de tremolors de terra, i profundes esquerdes en el terreny, causant de vegades talls de carreteres i esquerdes o enfonsaments de cases.

Era l'acció d'Excalibur, que es va perllongar per tot 1988 i 1989.

Com a resposta, el 13 d'agost de 1989, els Zeta van realitzar una interferència hostil de les freqüències de ràdio i radar de l'Agència de Defensa Nuclear, la Base Kirtland, el Departament de Defensa, el Departament d'Energia, el Laboratori d'Armes de la USAF, i els Laboratoris Sandia, bloquejant els seus Sistemes de Comunicació durant 6 hores.

La interferència va provocar que diversos radars resulten severament danyats, deixant tots aquests complexos militars en total indefensió, i incapaços de detectar un atac, durant aquestes 6 hores. Això va ser una clara advertència i demostració de força dels Zeta al país més poderós de la Terra.

TEMENÇA MILITAR

El 1991, per encàrrec del Govern, l'Organització Roper, una de les més importants companyies enquestadores d'USA, va introduir entre els seus habituals qüestionaris de política i economia, un més sobre Abduccions.

Després de enquestar per tot el país a 6.000 persones de diferent nivell socioeconòmic (excloent Hawaii, Alaska, menors de 18 anys, gent gran i internats en institucions mèdiques o de readaptació), es va observar que el 2% dels enquestats va respondre afirmativament a les preguntes clau sobre Abducció.

Extrapolant les xifres a la població total d'USA (excloent els grups esmentats), es va concloure que 3,7 milions de adults a USA havien estat abduïts.

Es temia que els Zeta utilitzarien els Implants col·locats en tota aquesta gent, per a controlar-los, i crear un exèrcit que, sota les seves ordres, tindria habilitat per prendre el control del país.

De fet, i d'acord amb la informació recopilada en Fènix i altres Projectes, s'esperaven noves onades d'Alienígenes que arribarien entre 1991 i 1993, i l'activació dels implants per a 1995.

GUERRA DEL TEMPS

No obstant això, va arribar el temps i no va passar res. Què havia passat? Com ja vam dir, un grup de Extraterrestres procedent de les Plèiades, va intervenir inserint una Xarxa de Túnels del Temps, que va desviar la nostra Línia temporal en una altra direcció.

Un dels Punts d'Ancoratge principals d'aquesta Xarxa va ser inserit el 30 de març de 1981, la data de l'atemptat a Reagan que gairebé acaba amb la seva vida.

En una Línia del temps Original, Reagan moria, igual que Joan Pau, i en el seu lloc el succeïa George Bush, un membre del MJ-12, que durant els anys 80, anava a accelerar les gestions per instaurar el Nou Ordre Mundial: el Govern de l'Anticrist.

Un altre Punt d'Ancoratge va ser el 13 de maig de 1981, durant l'atemptat a Joan Pau II. En una línia del temps Original, Joan Pau moria, igual que Reagan, i era elegit un nou Papa, que es convertiria en aliat de l'Anticrist.

Un altre dels punts d'Ancoratge principals de la Xarxa (si no el principal de tots), va ser inserit el 16 d'Agost de 1987, precisament en el moment del tercer enfrontament entre Zetes i terrestres. En una línia del temps Original, es produïa una nova reconciliació després d'aquest incident, i el Tractat hagués continuat.

Les noves onades de Zetes i reptilians que arribarien a la Terra a partir de 1991, no van arribar, a causa d'una nova desviació de la Línia del Temps realitzada pels Pleiadians el 4 de Febrer de 1989. Dins d'aquest nou Túnel del Temps, els Zeta van començar a adquirir una nova malaltia, que els va començar a delmar, de forma que van haver de fer els preparatius per abandonar la Terra.

Tots aquests esdeveniments, no són més que episodis en una extensa i complexa Guerra del Temps que s'està desenvolupant en diversos estrats del Continu Espai-Temps, entre dues faccions còsmiques que en termes terrestres, podríem anomenar Liberals i Conservadors.

Bàsicament, la Lliga d'Orió (i els seus aliats, com els Zeta) representa el que a la Terra diríem la Facció Conservadora del Cosmos, mentre que la Lliga de les Plèiades representaria la Facció Liberal. Pel que fa a la Federació Galàctica, representaria un equilibri entre les postures més aviat extremes d'ambdues faccions.

La Humanitat de la Terra és part de l'un Experiment Evolutiu Còsmic que uns (els Conservadors d'Orió) volen suprimir, o si més no, controlar més. I altres (els Liberals de les Plèiades), desitgen veure desenvolupar-se en total llibertat, sense controls supressors.

Per sort per a nosaltres, els habitants de la Terra, ens trobem en una Línia del Temps en la qual els Liberals de les Plèiades i altres punts del cosmos, són els que estan guanyant aquest conflicte pel destí de l'Experiment Terra.

Mercès a això, en Línia temporal en què ens trobem, no hi va haver Tercera Guerra Mundial, ni un Govern Mundial supressors, ni un Holocaust Nuclear que acabés amb tot.

PREDATOR

Com els Zeta encara necessitaven molt del material biològic (sang i òrgans) que es troben a la Terra, però la seva nova malaltia adquirida els impedia actuar lliurement, van decidir utilitzar una sèrie de Biodroïdes que puguin realitzar el treball per ells.

Aquest Predator Biodroid (un Cyborg altament intel·ligent) ja havia estat provat el 1975 al poble de Moca (República Dominicana), on la terroritzada població ho va batejar com el Vampir de Moca.

El 1991, un grup de Predators d'aquest tipus va ser enviat novament a Moca, a extreure sang i òrgans específics d'una varietat d'animals, principalment cabres i ovelles.

Però va ser el 1995, quan els Zeta van tenir una necessitat més gran d'aquests components biològics, de forma que altres Predators van ser enviats al poble de Canóvanas (Puerto Rico), on finalment es va batejar amb el nom que els faria populars: «El Chupacabras» («El Xuclacabres»). Encara que els ufòlegs prefereixen referir-s'hi amb el més elegant nom d'EBA (Entitat Biològica Anòmala).

A partir de gener de 1996, el Predator «Chupacabras» va augmentar frenèticament la seva activitat, semblant insaciable, i estenent durant les següents setmanes i mesos, a Florida (EUA), Mèxic i un país rere l'altre, fins abastar gairebé tota Llatinoamèrica.

A l'abril del 2000, com a mínim 3 Predators (aparentment, un mascle, una femella i una cria) van ser capturats al poble de Calama (Xile), i enviats en secret per al seu estudi a Àrea 51.

PROJECTE SAMSÓ

Mentrestant, el Projecte Samsó tractava la informació consistent en que una Nau hostil —aparentment, procedent de la Constel·lació del Pegàs descendiria el 7 de desembre de 1998 a la Muntanya Turret, al centre d'Arizona, on hi ha una de les bases Secretes Subterrànies d'USA. El Projecte havia d'actuar en conseqüència.

Conforme s'acostava la data del descens, es va produir una intensa activitat, amb moviments de camions que transporten soldats, i màquines que excavaven túnels.

El 6 de desembre, un potent Pols Electromagnètic de molt baixa freqüència, va provocar una forta tempesta de neu que va assotar la zona central d'Arizona, i en les hores prèvies al Dilluns 7 de desembre, es va anunciar el tancament de l'aeroport de Phoenix.

Els noticiaris van anunciar que la causa del tancament de l'aeroport i del moviment de vehicles observats era el mal temps. No obstant això, la tempesta es va produir només a la regió que envoltava la Muntanya Turret, sense afectar a la mateixa Muntanya. La tempesta la va envoltar com si es tractés d'un anell, com va quedar enregistrat al Centre Nacional de Meteorologia d'USA.

No tenim, de moment, cap informació del que va passar realment aquell dia. Si la Nau va baixar i la Trobada es va produir o no.

EL NOU MIL·LENNI

El Nou Mil·lenni es va iniciar amb noves sorpreses. L'any 2001, mentre la NASA i el Laboratori Jet Propulsion, realitzaven preparatius a l'Antàrtida per perforar 4 km de gel, per tal d'arribar a la superfície del Llac subglacial Vostok (descobert el 1996), es va detectar una forta anomalia magnètica, molt superior a les detectades normalment.

En aquest moment, la NSA (Agència Nacional de Seguretat de USA), es va fer present en el lloc, i el que en principi s'havia projectat com una investigació científica internacional, va passar a ser una competència exclusiva d'aquesta Agència.

Contactats com el peruà Sixto Paz, afirmen que en aquest lloc es troba la «Màquina de Kayona», una mena d'«Estabilitzador de voltatge» d'un «Temps Experimental Alternatiu», en què ha estat posada la Terra fa milions d'anys per un equip de Plejadians enviats per la Federació Galàctica.

Ricardo González, un altre Contactat peruà, afirma que aquí es troba també «El Temple del Principi», potser el més antic de la Terra. Potser tots dos, la Màquina i el Temple, es troben a l'illa que es sap que està dins d'aquest immens llac sota quilòmetres de gel.

Què és el que podem esperar per als següents anys? Sabem que les dates 2003 i 2011 eren en extrem importants per als Zeta. Potser es tracti de les dates probables de la seva extinció com a espècie... O qui sap, potser el 2011, una nova onada d'ells es presenti a la Terra.

(Texto en castellano).


Hay una ley cósmica que es el libre albedrío. Nuestro libre albedrío es transmitir a todos vosotros este documento, tanto en catalán como en castellano, como vuestro libre albedrío es escoger si creéis o no su contenido, ya sea del todo o parcialmente.

Sabiendo que este documento solo, aislado del resto, a pesar de ser detallado, sólo afirma y no demuestra nada de lo que dice, os lo ofrecemos, a la vez que reivindicamos la completa desclasificación de todo el material relativo a la Exopolítica que permanece en manos dels Estados del Mundo, como ya piden acreditados exfuncionarios, exmilitares e incluso exministros de diferentes lugares de nuestro planeta.

Creemos que este documento también ha de estar en catalán, como en el resto de idiomas, pues la nación catalana ha tenido una especial experiencia en poner en contacto permanente mundos separados. Recordemos que fueron catalanes, con el almirante Cristófor Colom al frente, quienes pusieron en contacto permanente dos grupos de continentes: Europa, Asia y África por un lado y las Américas por el otro. Esto lo han demostrado con argumentos contundentes, entre otros, el peruano Luís de Ulloa en el siglo XX y el catalán Jordi Bilbeny en el siglo XXI.

La conclusión es que si no estamos solos en el Universo, la Humanidad lo ha de saber. En cambio, si estamos solos o bien no es cierto que nuestro Planeta ha sido visitado desde el exterior, entonces no puede haber ningún inconveniente para la desclasificación del material citado. Que cada uno saque sus propias conclusiones.

B.


Enlace del texto original:
http://xentinels.blogspot.com/2008/06/exopolitica.html


Domingo, 1 de junio de 2008

Informe Exopolítico

Por Xentor Xentinel

Hay mucha información fragmentaria circulando a través de diferentes fuentes, acerca de relaciones políticas entre potencias terrestres y extraterrestres (
Exopolítica), a lo largo del Siglo 20.

En 1989,
Milton William Cooper (ex agente de la Marina de USA), hizo el primer informe general —más o menos serio— de este tema que se haya traducido al español: «Un Gobierno Secreto» (http://www.bibliotecapleyades.net/sociopolitica/esp_sociopol_cooper16.htm).

Sin embargo, Cooper cometió algunos errores en aquel informe (principalmente en cuanto a fechas). Además de dar por ciertas algunas pistas o informaciones falsas. Y es que en este tema, ha existido mucha desinformación.

Por eso, después de hacer mi propia investigación sobre este tema, me pareció buena idea realizar mi propia síntesis informativa: mi propio informe, poniendo en orden cronológico los principales sucesos de la «Exopolítica» del Siglo 20, que he podido recopilar hasta ahora.
 
OPERACIÓN ALDEBARÁN

En 1919,
María Ortische, famosa médium alemana, y miembro de las Sociedades de Thule y el Vril, recibió una serie de Mensajes Psicográficos, unos en sumerio y otros en el Código Secreto de los Templarios.

De la traducción de los textos, se dedujo que provenían de una Civilización Alienígena que ocupaba dos Planetas del Sistema de
Aldebarán, en el Cúmulo Estelar de las Híadas, en la Constelación de Tauro, a 68 Años-Luz de la Tierra.

A fines de 1919, ocho miembros escogidos de las Sociedades alemanas de Thule y el Vril, se reunieron en una vieja casa cerca de la localidad de Berchtesgarten con la intención de establecer un nuevo contacto, para pedir información sobre cómo construir un
Vimana o Máquina de Espacio-Tiempo que los transportara hasta Aldebarán.

Durante cerca de dos años estuvieron trabajando en la
«Operación Aldebarán», para construir dicha Máquina. Parte de este Proyecto tuvo que ver con el desarrollo de una «Unidad Motriz Vril de Levitación», pieza fundamental en la fabricación de las primeras Naves Discoidales de la Tierra.

A principios de 1924, la Máquina fue desmontada y sus piezas cuidadosamente almacenadas en un lugar desconocido del sur de Alemania, quizá en la fábrica de aviones Messerschmidt de Auchberg.
 
EL «GRUPO-K»
 
Alfred Bielek, ingeniero electrónico implicado en el Experimento Filadelfia, cree que Nikola Tesla entabló comunicación y contacto con Seres Extraterrestres procedentes de Las Pléyades desde finales de los años 20, hasta principios de los 30.

De ahí surgiría un
Encuentro Programado con el entonces Presidente de USA, Franklin Roosevelt, que firmó un Tratado con ellos en 1934. Pero los Pleyadianos se negaron a facilitar tecnología, de modo que el Gobierno Secreto de USA se las arregló para establecer un Encuentro con otra Raza Extraterrestre, también en 1934.

Según Bielek, el llamado
«Grupo K» (una raza humana de un color de piel verdoso, perteneciente a la llamada Confederación Leverón), se reunió con Roosevelt en medio del Océano Pacífico —al parecer, a bordo del Pennsylvania— para firmar el Tratado de intercambio de información tecnológica alienígena, a cambio de ciertos privilegios planetarios.

Gracias a la información facilitada por el Grupo-K, el
Instituto de Estudios Avanzados de Princeton (USA), realizó una prueba parcialmente exitosa de invisibilidad a principios de 1936.

Pero el Grupo-K recomendó que la siguiente prueba se hiciera en Filadelfia, el 12 de Agosto de 1943, fecha en que surgiría un brote de Energías Electromagnéticas que se produce cada 20 años. De modo que las pruebas se suspendieron durante 7 años.

¿NAVES ALDEBARANAS?

Volvemos a Alemania. En una reunión secreta en Junio de 1934,
Adolf Hitler encargó a Víctor Schauberger (científico próximo a los Vrilianos), el desarrollo de una serie de aviones circulares y Discos Voladores.

Desde entonces, y durante los siguientes 11 años, Schauberger diseñó todo tipo de
Naves de Tecnología Electrogravitacional.

Dos hechos —afortunados para los Nazis— contribuirían a desarrollar esta Tecnología:

En 1935 descendió en la región alemana de Floresta Negra, una extraña Nave (¿Aldebarana?), que aparentemente, presentaba una avería. A su aterrizaje, estuvieron (extrañamente) presentes altas individualidades de la
Orden del Vril: entre otras, Rudolf Hess (brazo derecho de Hitler), Goering (Jefe de la Fuerza Aérea Alemana), y Heinrich Himmler (Jefe de las SS).

¿Qué hacían ahí? ¿Acaso se trataba de un Encuentro Programado?

Luego, en el Verano de 1937, cayó en la región alemana de Gdynia (hoy, parte de Polonia) otra Nave extraña, de forma esférica. Curiosamente, el lugar del impacto, formaba parte de unas tierras pertenecientes a la familia de
Eva Braun, quien más tarde se casaría con Hitler.

Fuerzas especiales de las
SS, acompañadas por varios científicos alemanes, entre ellos Wernher Eisenberg y Max Von Laue —que luego, durante la Segunda Guerra Mundial, integrarían un grupo de científicos que investigarían la Energía Nuclear en Alemania— fueron desplazadas al lugar. Los destrozos de la Nave fueron recogidos y llevados —bajo extremas medidas de seguridad—, a un lugar desconocido.

Documentos de las SS recogidos por los Aliados al final de la
Segunda Guerra Mundial, y sólo ahora accesibles, muestran que entre 1937 y 1938, los alemanes edificaron inmensas galerías subterráneas destinadas a la fabricación de Naves desconocidas.

En Diciembre de 1939, el barco
Schwaabenland (Suavia) es enviado a la Antártida, lleno de científicos, hidroaviones y equipaje. Allí reclaman para Alemania 600.000 Kms2 de un área, hasta entonces perteneciente a Noruega, y que es bautizada como «Nueva Suavia» (hoy, «Tierra de la Reina Maud»).

Dentro del territorio reclamado —y demarcado con arpones arrojados por hidroaviones—, se crean varias Bases Secretas para continuar la construcción de prototipos. La principal de ellas fue la
Neuberlin (Nueva Berlín).

Para despistar, en 1941, en Alemania, la
Sociedad Thule empezó a trabajar también en la fabricación de un avión circular de despegue vertical, pero empleando métodos de propulsión convencional. Al fin, tras superar los problemas iniciales, en 1945, el avión prototipo, llamado V-7, pasó las pruebas realizadas en el Báltico: en sus primeros vuelos, llegó hasta una altura de 80.000 pies.

Mientras tanto, y sin que los miembros de la Sociedad de Thule tuvieran conocimiento, los científicos del Vril estaban perfeccionando una enorme Nave de Propulsión Electromagnética, capaz de llevar una carga de hasta 100 toneladas, además de una decena de hombres, hasta un punto situado a decenas de Años-Luz, mediante la creación de una
Ventana Transdimensional.
 
FOO-FIGHTERS

Durante la Segunda Guerra Mundial (1939-1945), una serie de curiosas bolas luminosas, generalmente de color rojo (las llamadas
«Foo-Fighter») se vieron sobrevolando tranquilamente los territorios de las fuerzas en contienda. Cada bando creyó en un principio que podría tratarse de un arma enemiga, pero nunca causaron daño a nadie.

La madrugada del 25 de Febrero de 1942, un grupo de brillantes luces rojas se dirigió a la ciudad de Los Ángeles desde el Océano Pacífico, activando las sirenas de alarma aérea ante lo que se creía, era un ataque japonés.

Durante una hora se disparó un total de 1.430 proyectiles en un inútil intento por derribar a los supuestos aviones japoneses. Seis personas murieron, al menos 3 de ellas fallecieron de un paro cardíaco atribuido a psicosis de guerra, y varios edificios resultaron dañados, debido a las granadas que no explotaron.

Cuatro horas después, los invasores aéreos, sin haber sufrido ningún deterioro, sobrevolaron también Santa Mónica y Long Beach antes de perderse en el cielo. Estos Foo-Fighter no eran ni alemanes ni terrestres.
 
EL EXPERIMENTO FILADELFIA

Al llegar el año 1943, se inició el
Proyecto Arco Iris, un experimento militar de máximo secreto en el que se intentaría hacer invisible un acorazado, usando la información proporcionada por el Grupo-K.

El 20 de Julio de 1943 tuvo lugar un experimento preliminar, en que el barco desapareció durante 20 minutos, provocando notables problemas físicos y psíquicos a la tripulación. A pesar de estas dificultades, las investigaciones prosiguieron.

El 12 de Agosto del mismo año se realizó la prueba definitiva, en la que el buque permaneció invisible al radar durante 67 segundos, para después desaparecer súbitamente, en medio de un flash azulado. Pero el experimento estalló entre dos Dimensiones, que era lo que realmente buscaba el Grupo-K.

El acorazado desapareció del lugar, tardando más de tres horas en volver, pero entonces todo había cambiado. La mayoría de la tripulación había desaparecido para siempre, y otros estaban muertos.

De los sobrevivientes, algunos estaban ardiendo, otros estaban literalmente incrustados en la estructura del buque, y otros sufrían repetidos procesos de materialización y desmaterialización. Habían enloquecido y se encontraban en un comprensible estado de desorientación.

Dos de los marineros del acorazado (
Duncan y Edward Cameron) saltaron al agua en pleno experimento, pensando que podían alejarse de todo ello nadando, pero cuando llegaron a tierra se encontraron con que se hallaban en Montauk (Long Island), en el año 1983.

Se había producido un enorme
Agujero Hiperespacial, que facilitaría la llegada de los Gray (aliados del Grupo-K, pertenecientes, también, a la Confederación Leverón) a la Tierra.
 
HACIA EL FINAL DE LA GUERRA

Poco después, varias de las médiums con que contaba la
Sociedad de Vril obtuvieron nueva información sobre la Operación Aldebarán y, en Diciembre de 1943, se celebró una reunión secreta en la ciudad costera de Kolberg, en el Báltico, para discutir el tema a puertas cerradas.

En Enero de 1944, Adolf Hitler y Heinrich Himmler sostuvieron una reunión para tratar los pormenores de la Operación Aldebarán. Pero el tiempo se les estaba acabando, y la guerra estaba por terminar. ¿Qué pasó con los prototipos discoidales alemanes al finalizar la guerra?

A principios de 1945, unos 30 submarinos equipados con el nuevo equipo
Walter-Schnorkel (que les permitía permanecer sumergidos varias semanas) desaparecieron sin dejar rastro. Su destino fueron puertos argentinos o instalaciones alemanas en la Antártida. Dentro de los submarinos se encontraban las piezas de algunos de los prototipos utilizados en Alemania.

Por entonces, se produjo otro interesante incidente alienígena: el usamericano
Douglas MacArthur, Comandante Supremo de las Fuerzas Aliadas en el Lejano Oriente, en compañía de otros oficiales, tuvo un Encuentro muy cercano con una Nave Extraterrestre en las afueras de la Base Aérea Clark, a unos kilómetros de Manila, en las Islas Filipinas.

Tras este incidente, y por orden de MacArthur, en Abril de 1945 se crea el
IPU (Unidad de Fenómenos Interplanetarios), más conocida como Proyecto Blue Team (Equipo Azul) o Boinas Azules, que desempeñaría un importante papel en la recuperación de Naves Alienígenas accidentadas tras el Incidente Roswell.
 
LA OPERACIÓN HIGHJUMP

Después de la guerra, los Aliados descubrieron que más de 2.000 científicos del
Tercer Reich e Italia habían desaparecido, junto a casi un millón de personas, y que todos ellos se habrían dirigido a Nueva Suavia, o algún otro lugar de la Antártida.

Debido a esto, en Diciembre de 1946, los Aliados realizaron la
Operación Highjump («Salto de Altura»), al mando del Almirante Richard Byrd. Se dijo a la prensa que se trataba, simplemente, de la circunnavegación costera de 16.000 millas de la Antártida para hacer nuevos mapas.

Sin embargo, USA llevó una fuerza invasora de 13 naves (incluyendo dos portaaviones y un submarino), y 4.200 hombres, a los que se sumaron, semanas después, barcos de otras Naciones, incluyendo Inglaterra, Japón y Rusia, que aportaron en conjunto, otros 2.300 hombres.

Pronto el Continente helado se encontró literalmente rodeado. Enjambres de aviones recorrían sus tierras, equipados con Radares y Localizadores Termomagnéticos, buscando afanosamente la o las Bases Secretas de los Nazis en la Antártida.

El 12 de Febrero de 1947, el Almirante Byrd anunció que había descubierto en la Antártida un «oasis de lagos con agua barrosa, de color verde oscuro. Dicha región lacustre, de unos 30 Kms de ancho y unos 65 de largo, está completamente desprovista de hielo y se encuentra a corta distancia de la isla de Knox».

A partir de ahí, algo ocurrió. Los Aliados sufrieron cerca de 1.500 bajas, en cuanto a hombres, aviones de combate y material aéreo de alta tecnología, además de serias abolladuras en el casco del Submarino
Sennet.

Aunque disponía de 8 meses y de fondos económicos ilimitados, la Operación Highjump se interrumpió abruptamente a los dos meses de haberse iniciado. Byrd regresó completamente derrotado por un desconocido enemigo del que no se dijo nada...

Ante la creciente suspicacia del público, se dijo que todas las bajas se debieron, únicamente, a «accidentes», y que en la Antártida no hay más que pingüinos. Por eso se conoce también a esto, con el irónico nombre de la
«Guerra de los Pingüinos».
 
LA ERA MODERNA DE LA PRESENCIA ALIENÍGENA

La
Era Moderna de la Presencia Alienígena comenzó el 24 de Junio de 1947, con el avistamiento de 9 Naves sobre el Monte Rainier en el Noroeste de USA, por el piloto Kenneth Arnold.

Pocos días después, el 2 de Julio, se produjo otro importante hito: el primer estrellamiento de una
Nave Extraterrestre (en lo que a la «Era Moderna» se refiere), en Roswell (Nuevo México).

Entre 1947 y 1952, al menos 16 Naves Extraterrestres se estrellaron o tuvieron que efectuar un aterrizaje de emergencia. Los Boinas Azules encontraron 65 Extraterrestres muertos y un superviviente que fue inmediatamente ocultado. Otra Nave explotó, de la cual no quedó prácticamente nada.

De estos acontecimientos, incluido el de la Nave que explotó, 13 tuvieron lugar en el interior de USA: 6 en Nuevo México, dos en Arizona, dos en Texas y las demás en California, Montana, Nevada y Wyoming. Al menos, dos casos se produjeron en otros países, de los cuales uno tuvo lugar en México y el otro en Noruega.

Todas estas Naves pertenecían a una misma
Alianza Extraterrestre dentro de la Confederación Leverón: Razas de Tipo Humanoide, cuyos miembros se caracterizaban por un tamaño de alrededor de un metro de altura, grandes cabezas en forma de pera invertida, grandes ojos negros sin pupilas, carencia de orejas y nariz, y un color de piel que, cuando estaban saludables, mostraba una pigmentación verde.

Las observaciones de OVNIs en aquella época fueron tan numerosas que los medios disponibles para examinarlos y evaluarlos de forma seria, se revelaron insuficientes.

Las autopsias realizadas a los cuerpos mostraron que éstos carecían de un Sistema Digestivo. Al parecer, sus funciones corporales se basaban en la
Fotosíntesis, transformando la energía luminosa en energía química, de modo similar a las plantas. Lo mismo con las deposiciones, excretando sus desechos a través de los poros de la piel.
 
EBE-1

El Extraterrestre que sobrevivió fue encontrado alejado de los restos de un segundo accidente ocurrido en Roswell en 1949. Se le puso el nombre de
EBE-1 (Entidad Biológica Extraterrestre 1). Este nombre fue propuesto por el Dr. Vannevar Bush.

EBE mostraba una propensión a la mentira, y si se le preguntaba sobre algo que no quería contestar, simplemente guardaba silencio. No obstante, durante su segundo año de cautividad, empezó a colaborar y las informaciones que facilitó fueron sorprendentes.

Dijo que su raza proviene principalmente de
Serpo, el Cuarto Planeta de la Estrella conocida en la Tierra como Zeta Retículi 2. Pero que también tienen aliados (principalmente Humanoides y Reptilianos) provenientes de Bellatrix, Rigel, y otros Sistemas de la Constelación de Orión. La compilación de sus revelaciones forma la base de lo que más tarde se llamó el «Libro Amarillo».

A finales de 1951, EBE enfermó, adquiriendo su piel una tonalidad gris. El cuerpo médico no fue capaz de determinar la causa de su enfermedad. No se disponía de ninguna experiencia sobre la cual basarse. Como sus funciones corporales se basaban en la Clorofila, al igual que las plantas, se decidió llamar a un botánico, el Dr.
Guillermo Mendoza, que fue encargado de velar por su salud.

El Dr. Mendoza se esforzó en salvar la vida de EBE-1, pero éste falleció el 18 de Junio de 1952. De este modo, el Dr. Mendoza se convirtió en el primer especialista de
Exobiología (Biología Extraterrestre) en la Tierra.
 
LA FEDERACIÓN GALÁCTICA

Entre 1952 y 1954, otra raza de Extraterrestres de
Tipo Humano, pertenecientes a la denominada Federación Galáctica, contactó con el Gobierno de los Estados Unidos, para advertir contra las intenciones de los Zeta Reticulianos y otras Razas no pertenecientes a la Federación, y ofrecer un Plan de Ayuda a la Humanidad de la Tierra.

El
Comandante Orthon de la Federación Galáctica (a través del Contactado George Adamski), citó a tres altas personalidades del Gobierno de USA a un Encuentro Programado a realizarse la Medianoche del 25 de Diciembre de 1952.

En ese momento,
5 Naves Exploradoras de la Federación Galáctica se hicieron presentes en la Base Aérea Edwards, para efectuar un sincronizado espectáculo de luces y piruetas, que asombró a los testigos.
 
EISENHOWER

El 20 de Enero de 1953, un nuevo presidente entró en la Casa Blanca: era un hombre acostumbrado a una organización muy estructurada y con una cadena de mando muy compartimentada. Este hombre era el General
Dwight Eisenhower.

En su primer año de mandato, al menos 10 Discos Voladores de la Raza Insectoide se estrellaron y fueron ocultados, resultando 26 muertos y 4 supervivientes.

Cuatro de estos 10 accidentes tuvieron lugar en Arizona, dos en Texas, uno en Nuevo México, uno en Luisiana, uno en Montana y uno en África del Sur. Hubo además centenares de observaciones de OVNIS.

Eisenhower sabía que debía dedicarse al problema de los Extraterrestres y resolverlo. Sabía asimismo que no podía, mientras se dedicaba a ello, poner al corriente al Congreso.

A principios de 1953, el nuevo presidente se dirigió a un amigo y colega del
Consejo de Relaciones Exteriores (CFR), Nelson Rockefeller, y solicitó su ayuda en este asunto. Eisenhower y Rockefeller comenzaron a planificar una organización secreta cuya finalidad era la vigilancia de las actividades de los Extraterrestres.

De esta forma nació la idea de crear una
Unidad Secreta para esto. Mientras tanto, Nelson fue nombrado Secretario de Estado.

Durante 1953 fue creado el
Proyecto Gleem, cuyo propósito era reunir toda la información científica, tecnológica, médica y secreta sobre todo lo relacionado con Extraterrestres.

Comenzó siendo dirigido por la Fuerza Aérea, bajo el
Proyecto Grudge, costeado con fondos de la CIA confidenciales y no especificados, pero luego pasó a manos de la Agencia Nacional de Seguridad (NSA). Bajo él se formarían una serie de nuevos Proyectos relacionados con los Extraterrestres.

Durante ese mismo año, y bajo el Proyecto Gleem, se inicia el
Proyecto Sigma, con el objetivo de continuar la comunicación con los Extraterrestres de la Federación Galáctica, e intentarla también con los Zeta y otras Razas Extraterrestres.
 
ENCUENTRO FÍSICO

Mientras tanto, en sus comunicaciones, la Federación Galáctica establecía como condición preliminar para su Plan de Ayuda, el desarme nuclear. Se negaron a un intercambio de tecnología, argumentando la falta de madurez espiritual de la Humanidad de la Tierra y su incapacidad de manejar las tecnologías que ya disponían.

Explicaron que la Humanidad de la Tierra se encontraba en el camino de la autodestrucción, y que las nuevas tecnologías sólo servirían para acelerar el proceso. La Federación insistía en que debían detenerse las guerras, la contaminación y explotación excesiva de la Tierra, y que la Humanidad Terrestre debía aprender a vivir en armonía.

Finalmente, se acordó un
Encuentro Físico. Eisenhower fue llevado a pasar «un fin de semana de descanso» en Palm Spring, y durante la noche, fue trasladado en secreto a la Base Edward.

Allí se encontró con dos
Emisarios de la Federación Galáctica, de cabello blanco, ojos azul pálido y labios incoloros. Telepáticamente, éstos repitieron sus condiciones frente a Eisenhower, y le advirtieron nuevamente contra los Zeta y sus aliados de Orión. Era el 20 de Febrero de 1954.

Analizadas por los militares, las condiciones de la Federación fueron consideradas con extrema desconfianza, especialmente la exigencia principal del desarme nuclear.

Se estimó que aceptar estas condiciones volvería totalmente vulnerable a USA frente a una eventual amenaza extraterrestre. El desarme nuclear se consideró finalmente como contrario a los intereses de USA, y se rechazó la oferta.

En cambio, se consideró prioritario para los intereses de USA, intentar algún tipo de comunicación, en vistas de un posible acuerdo posterior con los Zeta.
 
PROYECTOS REDLIGHT Y SNOWBIRD

Durante este tiempo, se siguió trabajando en el «Libro Amarillo», y bajo el Proyecto Gleem, se inició el
Proyecto Redlight, para probar el vuelo de Naves Alienígenas capturadas, que despedían una luz roja.

El personal era sometido a un
Examen de Seguridad «Q» y a una autorización presidencial. Pero el Presidente nunca fue autorizado a acceder al lugar...

Se confió al Ejército la constitución de una organización supersecreta para la protección de los
Proyectos Extraterrestres. Ésta es la NRO (Organización Nacional de Reconocimiento), ubicada en Fort Carson (Colorado).

También fue creada la
Fuerza Delta o «Boinas Negras», equipos de vigilancia para todo aquello que tenga que ver con Extraterrestres.

Un segundo Proyecto, denominado
Snowbird, siguió inmediatamente. Su función era dar una explicación oficial a los Avistamientos accidentales de las Naves del Proyecto Redlight, haciéndolos pasar por pruebas aéreas de la USAF.

Se fabricaron Naves discoidales Snowbird, con tecnología convencional (probablemente el
Modelo AVRO), que hicieron vuelos de demostración para la prensa. Este Proyecto fue también utilizado para desacreditar las verdaderas observaciones de Naves Extraterrestres.

El Proyecto Snowbird cumplió perfectamente su misión: los informes sobre OVNIs disminuyeron sensiblemente durante los años siguientes.
 
EL GRUPO QUÁNTICO

En Mayo de 1954, el Presidente Eisenhower creó mediante
Decreto NSC-5411, un Grupo de Estudio que debía examinar todos los hechos, pruebas y mentiras de los Extraterrestres y descubrir la verdad sobre ellos.

Fue conocido como el
Grupo Quantico, por el nombre del lugar de las primeras reuniones, la Base Aeronaval de Quantico. El grupo de estudio lo integraban 35 personas que sabían el secreto y miembros del CFR, conocidos como del grupo de la Sociedad Jason. Se invitó a Edward Teller (padre de la Bomba H) a participar.

El Dr.
Zbigniew Brzezinski presidió estas reuniones durantes los primeros 18 meses. Sin duda alguna, uno de los temas a tratar fue un extraño descubrimiento realizado en Julio de 1954.

Entonces, observadores de la
Base White Sands descubrieron dos cuerpos esféricos de 10 Kms de longitud, orbitando la Tierra en dirección Este-Oeste a una altura de 1.000 Kms, y a una velocidad de 28.000 Kms/H, completando de este modo un giro en torno a la Tierra en menos de una hora.

Al principio se pensó en asteroides que habían quedado orbitando la Tierra, pero luego tuvo que desecharse esta hipótesis. Parecían tratarse de Satélites, pero si así fuese, no eran Satélites Usamericanos.

Después de un tiempo, los Satélites desaparecieron tan misteriosamente como habían aparecido.
 
MAJESTIC-12

Mientras tanto, Nelson Rockefeller pasó a convertirse en el coordinador de los Servicios Secretos. En su nuevo puesto, estaba directa y exclusivamente subordinado al Presidente. Tomaba parte en las sesiones del Gabinete, del CFR y del
Consejo Nacional de Seguridad, el más alto comité director del Gobierno.

Incluso cuando, por
Decreto NSC-5412/2, se creó el MJ-12 en Diciembre de 1954, se le dio a Rockefeller el puesto de Director.

El grupo se componía de varios miembros «ad hoc», según el orden del día de la reunión. En contrapartida, los miembros permanentes eran Rockefeller, un miembro de cada uno de los Ministerios de Defensa y de Asuntos Exteriores, y el Director de la CIA.

Este grupo fue también llamado el
«Comité 5412», «Grupo Coordinador de la Planificación», o el «Grupo Especial».

Por el
Decreto NSC-5412/1, se obligó a que dicho Comité Ejecutivo aprobase las Operaciones Secretas, mientras que en el pasado tales operaciones sólo se ejecutaban con la única autorización del Director de la CIA.

Este Comité debía dirigir y controlar todas las actividades secretas en relación con la Cuestión Extraterrestre. El Decreto 5412/1 tuvo seguidamente que explicar la razón de sus numerosas reuniones en el supuesto que el Congreso o la prensa se volviesen curiosos.

El MJ-12 estaba integrado por:

  • Nelson Rockefeller.
  • Allen Welsch Dulles (Director de la CIA).
  • John Foster Dulles (Ministro de Asuntos Exteriores).
  • Charles Wilson (Ministro de Defensa).
  • El Almirante Arthur Radford (jefe de Estado Mayor).
  • John Edgar Hoover (director del FBI).
    ...Y 6 hombres del Directorio del CFR, llamados
    «Los Sabios».
«Los Sabios» eran miembros de la Sociedad Jason, que normalmente reclutaba a sus miembros de otras Sociedades Secretas como los Skull & Bones (Calavera y Huesos) y los Scroll & Keys (Pergamino y Llaves) de Harvard y Yale. Estos «Sabios» eran los Directores del CFR.

MJ-12 contaba, pues, con 12 miembros: los seis primeros procedentes de cargos del Gobierno, y el grupo de «Sabios», formado por cuadros ejecutivos y directores del CFR y, más tarde, de la Comisión Trilateral (TC).
Gordon Dean, George Bush y Zbigniew Brzezinski formaban parte de la misma.

Los más importantes y los más influyentes de los «Sabios» que colaboraron en el MJ-12 fueron
John McCloy, Robert Lovett, Everall Harriman, Charles Bohlen, George Kennan y Dean Acheson. Su influencia política debía permanecer hasta los años 70.

Es significativo que tanto Eisenhower, como los 6 primeros miembros del MJ-12 procedentes del Gobierno hayan sido asimismo miembros del CFR.

El MJ-12 aún existe:

  • Bajo el mandato de Eisenhower y de Kennedy, y con el fin de despistar, se llamó el Comité 5412 o el Grupo Especial.
  • Durante la Administración Johnson, se llamaba el Comité 303, ya que el nombre de 5412 había sido divulgado en el libro «El Gobierno Secreto».
  • Bajo el mandato de Nixon, Ford y Carter, se denominó el «Comité 40».
  • Bajo Reagan, el «Comité PI 40».
  • Luego sería conocido como «Grupo de Interagencia Superior» (SIG).
Durante todos estos años, sólo se cambió el nombre.

Nelson construyó para el MJ-12 y el Grupo Quantico un centro de reuniones secreto en Maryland al cual sólo se podía acceder por avión, de modo que los encuentros podían realizarse sin temor a la curiosidad ajena. Este lugar secreto recibió el nombre de
«Country Club» (Club de Campo). Ofrece instalaciones completas, incluso un centro de reposo y de reuniones.
 
SATÉLITES EXTRATERRESTRES

Poco después de la fundación del MJ-12, reapareció la alarma sobre artefactos desconocidos orbitando la Tierra...

Durante la noche del 25 de Abril de 1955, los Observatorios de Leningrado (Rusia) y Monte Palomar (USA) descubrieron que uno (sólo uno) de los cuerpos esféricos descubiertos el año anterior, había reaparecido a una altura de 500 Kms.

Durante el día, los Presidentes de ambas potencias convocaron a una reunión extraordinaria en sus respectivas capitales para tratar el tema. En USA, el Comité de Seguridad Nacional, aconsejó convocar a una Cumbre con las grandes potencias (Rusia, Inglaterra y Francia), para averiguar si acaso el Satélite era de fabricación rusa.

La Cumbre, de tres días de duración, se fijó para el 18 de Julio de 1955, en Ginebra (Suiza).

Durante todo el tiempo que duró la reunión, se evitó por todos los medios por parte de las Potencias Aliadas (USA, Inglaterra y Francia), mencionar las palabras «satélite», «objeto desconocido», etc. Las conversaciones se centraron en el tema de la investigación astronáutica y se llevaron al campo de las posibles investigaciones conjuntas o paralelas sobre este terreno.

Sin embargo los rusos no aceptaron abiertamente las propuestas americanas. Sólo prometieron estudiarla detenidamente, considerándola de sumo interés. La Casa Blanca y el Pentágono no quedaron satisfechos con esta respuesta y tampoco con la escasa información obtenida en la Cumbre, a pesar de ser tres contra uno a la hora de observar, sugerir y proponer.

Pero al finalizar el mes, ya estaba claro para ambas Superpotencias que el Satélite no era de fabricación terrestre.

Los científicos que por parte rusa y americana estudiaban el caso, se vieron en la necesidad de hacer unos informes totalmente inusuales, paradójicos y alarmantes.

El objeto seguía acelerando su velocidad de giro en torno a la Tierra de un modo preciso, ganando unos segundos en su velocidad en cada mes transcurrido, y si su trayectoria no era controlada o detenida, podía convertirse en una grave amenaza.

Las dos Superpotencias se pusieron de acuerdo para el lanzamiento de cohetes equipados con cámaras electrónicas y teleobjetivos hasta una altura de 500 Kms.

Tan pronto como los laboratorios científicos americanos y rusos tuvieron constancia fotográfica de la naturaleza del Satélite, el objeto esférico se evaporó, desapareciendo sin dejar rastro, como el año anterior. Este hecho hizo que se archivase toda la documentación que se reunió sobre el incidente, y no se diera en absoluto a conocer al gran público.
 
QUÁNTICO 2

En Noviembre de 1955, por
Decreto NSC-5412/2, se creó un nuevo comité para el estudio de todos los factores tendentes a establecer y ejecutar un plan director para la política exterior en la Era Nuclear.

Una vez más, sólo se trataba de un vulgar pretexto que debía ocultar el fin real del estudio, es decir, la Cuestión Extraterrestre.

El NSC-5412/2 se creó sólo como tapadera en el supuesto de que la prensa comenzara a buscar las razones por los cuales hombres tan importantes se reunían tan frecuentemente.

Se trataba, ni más ni menos, que de una segunda fase del Grupo Quantico (ahora llamado
Quantico 2), cuyas reuniones fueron presididas por Henry Kissinger. Nelson Rockefeller fue un asiduo visitante a todas las sesiones.

A finales de 1956, el Grupo de Estudio fue aparentemente disuelto y Henry Kissinger publicó en 1957 los resultados, supuestamente oficiales, bajo el título
«Armas Nucleares y Política Extranjera», publicado por el CFR. Aunque realmente Henry Kissinger escribió más del 80% de este manuscrito durante sus estudios en Harvard.

El Grupo de Estudios continuó con sus trabajos en secreto. Uno se puede hacer una idea de la importancia que Henry Kissinger daba a este grupo de estudios escuchando las declaraciones de su mujer y de sus amigos: muchos de entre ellos admiraban el hecho de que éste abandonaba su casa muy temprano y regresaba por la noche, sin hablar con nadie y sin contestar a ninguna pregunta. Parecía vivir en un mundo en el cual no había sitio para ningún otro. Estas declaraciones son muy significativas.

Los resultados del estudio sobre la presencia y los actos de los Extraterrestres debieron impresionarle profundamente. Henry Kissinger no era el mismo durante el tiempo que duraron estas reuniones. Y nunca más conoció acontecimientos tan graves como en esa época. Trabajaba a menudo hasta muy tarde, después de un intenso día de trabajo. Estas circunstancias fueron lo que le condujeron finalmente al divorcio.

Una de las conclusiones más destacadas de este estudio sobre los Extraterrestres fue que no se podía decir nada al gran público, ya que su conocimiento hubiera conducido probablemente al derrumbe de la economía, de las estructuras religiosas y a un pánico nacional que desembocaría en una anarquía total.

De esta forma la
Conspiración del Silencio siguió adelante. Por lo tanto, ya que nada se podía hacer público, el Congreso evidentemente no debía tener conocimiento de esto.

La financiación de los Proyectos y de la investigación debía por lo tanto conseguirse de fuentes extragubernamentales. Como solución intermedia se consiguió dinero del presupuesto militar y de los fondos secretos disponibles de la CIA.

Es entonces que los que detentaban el poder pensaron que una de las posibilidades de financiación de los Proyectos Extraterrestres o de otros Proyectos Secretos era organizar un mercado ilegal de la droga.

Se pensó que la droga, transportada por barcos de pesca desde América del Sur hasta la isla de Bohr, podría seguidamente ser llevada a tierra por barcos de aprovisionamiento de la Armada, cuyo cargamento no era inspeccionado ni por la aduana ni los guardacostas, por lo tanto no levantaba sospechas ni era sometido a ningún control.

Un ambicioso joven miembro del CFR fue contactado. El plan funcionó mejor que lo previsto y aún hoy en día está en vigor en el mundo entero.

Hay, evidentemente, otros métodos para introducir drogas en el país. Pero, a pesar de todo, deberíamos acordarnos que la CIA controla todos los mercados de la droga del mundo.

Mientras tanto, ocurrió algo imprevisto: ignorando los consejos y directrices para establecer un proyecto conjunto en el control del Espacio, el 4 de Octubre de 1957, ante la sorpresa del mundo y la irritación de los Aliados, los rusos tomaron la delantera con el lanzamiento del
Sputnik 1, el primer Satélite Artificial Terrestre.

Esto fue lo que precipitó el inicio de la
Carrera Espacial entre ambas Superpotencias. Y durante los 12 años siguientes, los militares soviéticos y norteamericanos, fueron confirmando lo que ya sabían o imaginaban, y mucho más.
 
KENNEDY

Bien podríamos llamar a los años de 1959 a 1969, la
«Década Maravillosa». Al menos, lo fue para el MJ-12.

En 1959, por fin el Proyecto Sigma, gracias a la utilización de un lenguaje binario de computadora, logra iniciar una rudimentaria comunicación por radio con los Extraterrestres de Zeta Retículi.

En 1960, siempre bajo el Proyecto Gleem, fue creado el
Proyecto Plato, con la misión de organizar un aterrizaje para establecer relaciones diplomáticas con los Zeta.

El Programa Espacial oficial de los Estados Unidos fue notablemente incrementado por el Presidente John Kennedy. Al inicio de su mandato, el 25 de Mayo de 1961, un Kennedy firme y sereno asombró al mundo, prometiendo que, antes de finalizar la década, un hombre norteamericano caminaría sobre la Luna.

El 24 de Mayo de 1962, en una Base del Estado de California, Kennedy y otras personalidades de USA, asistieron a un nuevo Encuentro con la Federación Galáctica. La noticia del Encuentro se filtró por vía diplomática, siendo descrito por el Cónsul
Alberto Perego, testigo ocular de los hechos.

Según otra información que circuló entre los grandes del Pentágono y los responsables de la política, Kennedy tuvo un segundo encuentro con un Ser Extraterrestre el mismo año. A este nuevo contacto, siguieron otros hechos que confirmaron a Kennedy en una determinada línea de acción y de política internacional.

Pero llegó el momento en que Kennedy descubrió parte de la verdad con respecto a la droga y los Extraterrestres, y en 1963, dirigió un ultimátum al MJ-12. Amenazó al comité de acabar con el problema de la droga, si ellos no lo hacían.

Informó al MJ-12 de su intención de dar a conocer al pueblo americano la existencia de los Extraterrestres, y preparó un plan para llevar a cabo esta decisión.

La decisión del Presidente Kennedy inquietó a los responsables, y el MJ-12 decidió su asesinato, llevado a cabo el 22 de Noviembre de 1963 por los Agentes del MJ-12 en Dallas.

Kennedy fue asesinado por el Agente
William Greer, que conducía el automóvil descapotable, en Dallas. Esto puede observarse en la película, si se presta atención al conductor y no a Kennedy. Además todos los testigos oculares que vieron a Greer disparar sobre Kennedy fueron también asesinados durante los siguientes dos años.

La
Comisión Warren para «investigar» el asesinato fue una farsa: se componía en su mayoría por miembros del CFR. Sus esfuerzos por confundir al público de USA fueron exitosos, y en los años posteriores, muchos otros norteamericanos que han intentado que la Verdad sea conocida, han sido a su vez asesinados.
 
PRIMER ATERRIZAJE

Mientras tanto, el MJ-12 continuó disfrutando su «Década Maravillosa»...

El 25 de Abril de 1964, una Nave Zeta aterrizó en la
Base Aeronaval de Holloman (Nuevo México), y dos Zeta descendieron para un Encuentro de 3 Hrs de duración, con dos Oficiales de la USAF. Afirmaron que su Planeta se extinguía y que no podrían vivir allí mucho más tiempo, y se estableció un principio de Acuerdo.

Mientras tanto, en los inicios de los viajes espaciales y de los alunizajes, cada expedición era acompañada por Naves Extraterrestres, generalmente de la Federación Galáctica.

En las fotografías enviadas por las Sondas a la Luna, se pudieron reconocer cúpulas y grandes construcciones en forma de bola parecidas a silos, así como enormes vehículos en forma de T para allanar terrenos, que dejan profundas huellas en la superficie lunar. Y Naves Extraterrestres grandes y pequeñas.

La mayoría de los Astronautas del Apolo han resultado tremendamente impresionados por lo que han visto. A su regreso, su vida, así como algunos rumores sobre ellos, demuestran fehacientemente las presiones a las cuales se les ha sometido para obtener así su silencio absoluto, bajo pena de muerte.

El 20 de Julio de 1969, incluso, los Astronautas del
Apolo 11 llegaron a observar y filmar las ruinas de una antigua Base Extraterrestre.
 
EL TRATADO GREADA

En 1971 tuvo lugar el segundo aterrizaje de los Zeta, esta vez en la Base Aeronaval de Edward. Este acontecimiento histórico había sido previamente preparado y los detalles del acuerdo, previstos con anterioridad, fueron ratificados.

El Presidente Nixon se reunió con los Zeta o y se firmó un acuerdo formal entre Serpo y USA. Se recibió entonces al Diplomático
«Kril». Estos dos Aterrizajes y los Encuentros fueron filmados, y las películas existen aún hoy en día.

El llamado
Tratado Greada estipulaba que:
  • Serpo no se inmiscuirá en asuntos de USA, y USA hará lo mismo con Serpo.
  • USA construirá una serie de Bases Subterráneas para uso exclusivo de Serpo, y dos de ellas se adaptarán para utilización conjunta.
  • Serpo facilitará ayuda científica y tecnológica a USA.
  • USA mantendrá en secreto la presencia Zeta en la Tierra.
  • Serpo no hará tratos con otras Naciones de la Tierra.
  • USA ocultará a los ciudadanos de su Nación las actividades de Serpo: Abducciones, mutilaciones de ganado, etc.
  • Serpo entregará regularmente al MJ-12 y al Consejo de Seguridad Nacional una lista de sus Contactados y Abducidos humanos.
  • Cada Nación acogerá un Embajador de la otra, durante todo el tiempo que el Tratado permanezca en vigor.
  • Ambas Naciones intercambiarán también 12 individuos, con el fin de aprender a conocerse mutuamente.
Tras el Tratado, el Proyecto Gleem cambió su nombre a Proyecto Aquarius, absorbiendo a todos los Proyectos previos y abarcando aún más, incluyendo el nuevo Proyecto Serpo. El Proyecto Aquarius todavía está funcionando.

Así, mientras los invitados Zeta se quedaban a residir bajo tierra, los invitados terrestres (dos de ellos, mujeres) partieron a Zeta Retículi en 1965, y visitaron Serpo. El intercambio de tecnología se realizó en las dos Bases Conjuntas:
Dreamland (Nevada) y Dulce (Nuevo México).

Dreamland es también conocida como
Área-51. Los intercambios se hicieron, más específicamente, en el llamado Sector 4 del Área-51. Este Sector 4, fue también conocido con los nombres clave de S-4 y «El Lado Oscuro de la Luna» (de cuyo nombre han surgido tantos malentendidos entre los investigadores).

Todos los terrenos utilizados por los Zeta, así como el personal allí destinado, son aún hoy en día controlados exclusivamente por la Fuerza Delta y el
DON (Ministerio de Marina, que pese a su nombre, no tiene nada que ver con la Marina).

En los años siguientes, comenzaron a llegar otros miembros de la Confederación Leverón, Humanoides y Reptilianos procedentes de las Constelaciones de Orión y
Draco, todos aliados de los Zeta.
 
LA UNIÓN SOVIÉTICA

Pero los Zeta engañaban a USA. A la vez que prometían no hacer tratos con otras Naciones de la Tierra, enviaban mensajes a los rusos.

En 1971, y nuevamente en 1972, el Dr.
Trotsky detectó señales anormales, provenientes del Espacio que «sonaban como mensajes», debido a la continuidad de sus codificaciones.

Ante este extraordinario hecho, un grupo de 31 expertos rusos se trasladó a Siberia —donde la interferencia radial es mínima—, provistos del equipo más avanzado.

Los Radiotelescopios captaron, desde 4 puntos diferentes de la entonces Unión Soviética, dichas señales. Trotsky anotó en su cuaderno de investigación que se trataban de «señales provenientes de un vehículo estacionado en el Espacio».

Posteriormente a esto, los Zeta descendieron y firmaron también un Tratado con la Unión Soviética, que facilitó la Base de
Kasputin Yar, para los intercambios.
 
ENGAÑO

Pero para entonces, ya se había hecho evidente para el MJ-12 que los Zeta los estaban engañando, e incumplían el Tratado.

Se comenzó a sospechar que los Zeta no estaban facilitando la lista completa de sus
Contactados y Abducidos, y se temía que no todas las personas secuestradas habían sido devueltas. Asimismo se sospechaba que colaboraban también con la Unión Soviética, cosa que se confirmaría posteriormente.

En muchos lugares, dentro y fuera de USA, se descubrieron cadáveres de personas y de animales mutilados. Los lugares favoritos de los Zeta para hacer estas fechorías eran las selvas del Amazonas y el Vietnam, donde no tuvieron reparos en mutilar soldados norteamericanos.

Una conclusión importante fue la de que los Zeta utilizaban a los humanos como animales para conseguir secreciones glandulares y hormonales de la sangre, así como para espeluznantes experimentos genéticos...

Se admitió que los Zeta utilizaban y secuestraban un gran número de humanos con el fin de examinarlos, y manipulaban a otros con la ayuda de Sociedades Secretas y mediante extraordinarios
Poderes Psi.

Los Zeta declararon que su forma de actuar era necesaria para su supervivencia. Explicaron que su estructura genética se encontraba tan deteriorada que no podían reproducirse. Declararon que si no podían mejorar su genética, su raza desaparecería.

El Majestic 12 consideró sus pretextos con mucha desconfianza. No obstante, dado que las armas terrestres eran inútiles frente a las suyas, decidió mantener relaciones amigables con ellos, hasta haber desarrollado una tecnología lo bastante avanzada para vencerles militarmente.

Se comenzó con el
Proyecto Joshua, dedicado a crear un Generador de Ondas Infrasónicas a partir de un Arma Sónica requisada a los Nazis y que era capaz, ya en ese tiempo, de horadar un blindaje de 10 cms de grosor a una distancia de casi 2 Kms. Se pensó que esta arma sería eficaz para neutralizar a las Naves Zeta y sus Armas de Rayos.
 
LOS KOLDASIANOS

Mientras tanto, otra Civilización Extraterrestre se había hecho presente. Se trataba de
Koldas, uno de los 12 Planetas de una Confederación ubicada en un Universo Paralelo.

El aspecto de los Koldasianos era absolutamente humano. Tanto así que, con ropas terrestres, podían mezclarse entre la población, pasando totalmente desapercibidos. La única diferencia con el humano terrestre es una inteligencia y fuerza física descomunales.

A través de su Comandante
Wai-Dra, los Koldasianos tuvieron encuentros secretos con las autoridades de USA y Rusia, en donde afirmaron visitar la Tierra desde los tiempos de la Atlántida, y poseer diversas Bases Subterráneas en nuestro Planeta. Una de estas Bases se encontraba en el Estado de Nevada (USA).

En una ocasión, una de las Naves Koldasianas interceptó a otra que no pertenecía a su Confederación. Entre los documentos que en ella descubrieron, encontraron siniestros planes para los habitantes de la Tierra, que pasaba por crear un clima de violencia, desmoralización y caos entre los seres humanos, para lograr mejor sus últimos fines.

A través de su Comandante Wai-Dra, los Koldasianos trataron, sin éxito, de convencer al MJ-12 de unir a la Tierra a su Confederación. La última proposición fue en Septiembre de 1974.
 
ENFRENTAMIENTOS

El 1 de Mayo de 1975, en la Base Dulce, se produjo el primer enfrentamiento entre miembros de la Fuerza Delta y los Zeta. Por un malentendido, uno de los Boinas Negras creyó que los Zeta estaban tomando como rehenes a dos científicos humanos, y disparó contra uno de los Zeta. En una veloz represalia, los dos científicos, y 41 Boinas Negras resultaron muertos.

En 1976, el MJ-12 ordenó un ataque sorpresa a la Base que los Koldasianos tenían en Nevada para apoderarse de toda su tecnología y de los aparatos que allí tenían. Los Koldasianos se vieron obligados a repeler el ataque, arrojando un saldo de 200 muertos o desaparecidos.

A partir de entonces, los Koldasianos cerraron todas sus Bases en el Planeta, limitándose a patrullar en grandes Naves a gran altura alrededor de la Tierra, teniendo a la Luna como su centro de operaciones. Al parecer, un buen número de técnicos humanos que trabajaban voluntariamente en Nevada, fueron trasladados allá.

Mientras tanto, en 1978, 8 de los 12 militares enviados a Serpo, regresaron para presentar su reporte, el cual decía que dos de ellos habían muerto en la Misión (uno en una etapa temprana del viaje), y otros dos habían decidido quedarse voluntariamente en Serpo.

En 1979, se produjo una nueva confrontación con los Zeta, en la que 66 Boinas Negras resultaron muertos, con una especie de
Láser Atómico. Los 4 sobrevivientes, quedaron con altas dosis de Radiación de Cobalto en sus cuerpos, muriendo uno de ellos más tarde.

Tras este incidente, todos los
Proyectos Conjuntos fueron suspendidos durante por lo menos, dos años. Hubo combates aéreos entre cazas de USA y Naves Zeta, confirmándose la aplastante superioridad bélica de éstos últimos.
 
INGLATERRA

La noche del 29 al 30 de Diciembre de 1980, una Nave de origen desconocido aterrizó cerca de la Base de la Real Fuerza Aérea de Bentwaters (Inglaterra). De ella, salieron flotando 3 seres de de 1.50 mts aprox., vestidos con lo que parecían uniformes presurizados cubiertos de nylon, en dirección a las oficinas del Comandante en Jefe.

Los seres —cuyas manos semejaban garras de 4 dedos, con pulgar incluido—, hablaron en un inglés sintetizado electrónicamente, con un fuerte acento americano. Dijeron que el aparato había aterrizado deliberadamente, como parte de una serie de visitas a Bases de USA y Europa. La conversación fue grabada.

El simple aterrizaje no fue considerado como un asunto perteneciente a la defensa, debido a la naturaleza manifiestamente pacífica del contacto, pero los Servicios de Inteligencia continuaron sus investigaciones. Como medida de precaución, se recomendó un
Plan de Contra-Información a nivel local.

Aparentemente, esto fue el inicio de un proceso que desembocó en un
Pacto Secreto de Inglaterra con los Alienígenas, del cual aún sabemos poco.
 
PLAN DE CONTINGENCIA

El MJ-12 preparó un Plan de Contingencia que debía inducir al error a toda persona que se acercara a la verdad. Este plan se denominó Majestic 12. Fue este plan el que decidió la publicación de los supuestos auténticos
«Documentos MJ-12 preparados para el Presidente Eisenhower», presentados por los ufólogos William Moore, Stanton Friedman y James Shandera. Este documento es una falsedad.

Este plan no obstante logró despistar a los investigadores serios durante años, resultando una pérdida de tiempo en pro de investigar informaciones falsas.

Asimismo resultó la pérdida del importe de 16.000 dólares que recibió Friedman por parte del
«Fondo para la Investigación OVNI» para investigar el contenido del documento. Se dedicaron miles de hora de trabajo, sin ningún provecho, en busca de «fantasmas».
 
FÁTIMA

Mientras tanto, el 13 de Mayo de 1981, el Papa
Juan Pablo II sufrió un atentado, de parte de Ali Agca, un experto tirador que, sin embargo, y pese a hallarse a sólo 3 mts de su blanco en el momento del disparo, erró el tiro.

Esto ocurría el día de aniversario de la primera de las
Apariciones de Fátima, y al Pontífice, malherido pero sobreviviente, no le tembló la voz al anunciar que la propia Virgen de Fátima había desviado las balas, versión que confirmaría más tarde Agca, desde su prisión.

Entonces, los hechos de Fátima (Portugal), que tuvieron lugar entre el 13 de Mayo y el 13 de Octubre de 1917, fueron examinados detenidamente por el MJ-12, en la sospecha de que podía tratarse de una
Manipulación Extraterrestre.

Una operación de espionaje se desarrolló para aclarar el misterio. Los Estados Unidos utilizaron sus contactos iniciados con el Vaticano durante la Segunda Guerra Mundial y recibieron, poco tiempo después, el estudio completo del Vaticano referente a la Profecía.

Esta decía que si el ser humano no se distanciaba del mal, el planeta se autodestruiría y los acontecimientos anunciados en la
Biblia tendrían lugar realmente.

Del estudio de esa y otras Profecías, se desprendía que en 1992, un hombre sintonizaría a todo el mundo con un
Plan de Paz y una Nueva Religión.

Hacia 1995, los pueblos descubrirían no obstante que la Religión era falsa y malvada. Y que él en realidad era el
Anticristo.

En 1996, una
Guerra Mundial estallaría en Oriente Medio, con la invasión de Israel por una Nación Árabe Unida, en principio con armas convencionales, desembocando en un Holocausto Nuclear en 1999.

Entre 1999 y 2003, la mayor parte del Planeta sufriría atrozmente, destruyéndose la vida. El
Regreso de Jesucristo tendría lugar en el 2012.
 
RECONCILIACIÓN

Cuando se llegó a un acuerdo con los Zeta, y se prosiguió con la colaboración, se les consultó sobre el resultado del estudio, y confirmaron su veracidad.

Declararon haber creado a la Humanidad por cruce genético, y que habían manipulado la Raza Humana gracias a la Religión, la Magia y el Ocultismo.

Los Zeta mostraron un Holograma que fue filmado por el Gobierno, y que pretendía ser realmente la
Crucifixión de Jesucristo. Y declararon que éste fue parte de un Programa Zeta para instaurar en la Tierra una Civilización Cristiana.

Los miembros del MJ-12 ya no sabían qué creer. ¿Realmente los Zeta han utilizado nuestras Religiones para manipularnos, o han sido los verdaderos artífices de las mismas, mediante las cuales continúan manipulándonos? Nadie pudo dar una respuesta clara y definitiva.

Asimismo, los Zeta declararon que eran capaces de viajar en el tiempo y que los acontecimientos previstos, efectivamente, tendrían lugar. La utilización posterior de la tecnología para viajar en el tiempo confirmó totalmente esta Profecía.

El 12 de Agosto de 1983, en el marco del
Proyecto Fénix (también conocido como Proyecto Montauk), se utilizó la Tecnología para viajar en el tiempo, para realizar «saltos» a fechas como 1997 y 2003, confirmando totalmente esta Profecía. Éste fue el Experimento que conectó con el Experimento Filadelfia de 1943.

La razón por la que actualmente vemos que no se han cumplido estos eventos, es por la intervención de los Pleyadianos, otra Raza Extraterrestre que ha insertado una
Red de Túneles de Tiempo, desviando nuestra Línea Temporal en otra dirección.
 
GUERRA FRÍA INTERPLANETARIA

Mientras tanto, en aquel mismo 1983 se inició el
Proyecto SDI (Iniciativa de Defensa Estratégica), más conocido como Proyecto Starwars, destinado a defender la Tierra de una posible agresión alienígena.

Seguidamente, en 1985, se ofreció a la Unión Soviética y a otras potencias a colaborar a la supervivencia de la Humanidad. Ciertamente, el Proyecto Starwars no estaba destinado (como se dijo) a la defensa de USA contra un posible ataque soviético.

En Agosto de 1987, se produjo en la Base Dreamland una violenta disputa entre Zetas y científicos de USA, en donde pereció una gran cantidad de humanos. El incidente supuso la cancelación definitiva del Tratado de Greada.

En consecuencia, se reactivó con urgencia el Proyecto Starwars, haciéndose grandes esfuerzos por terminar los Proyectos subordinados a él.

El 21 de Septiembre de 1987, ante una
Asamblea General de la ONU, el Presidente Reagan declaró, a modo de indirecta para Gorbachov:
«A veces pienso lo rápido que desaparecerían todas nuestras diferencias, si tuviéramos una amenaza general proveniente de seres de otros mundos. ¿Habrá ya entre nosotros una Fuerza Extraterrestre?».
Gorbachov comprendió el mensaje y, en Diciembre, se reunió en Washington con Reagan, para firmar un Tratado Secreto de defensa mutua en caso de agresión alienígena.

El Tratado establece que USA y Rusia pasarán lista a su mejor armamento: Satélites equipados con Rayos Láser, Bombas disimuladas estratégicamente, y todos los misiles de largo alcance, a fin de combinar estrategias codificadas a la hora de repeler un posible asalto por parte de los Zeta, o los
Reptilianos de Orión.

Al tiempo que se acababa la Guerra Fría entre las
Superpotencias de la Tierra, se iniciaba una nueva, contra Superpotencias Extraterrestres.

En 1988, bajo el Proyecto Starwars, se inició el
Proyecto Excalibur, destinado a destruir a los Zeta en sus Bases Subterráneas. Para ello, se trabajó en un arma propulsada por cohetes, capaz de horadar el suelo hasta una profundidad de un kilómetro, llevando consigo una ojiva de un megatón.

Parece que el Gobierno, una vez convencido de haber sido traicionado por los Zeta, tuvo intención de disuadirlos de permanecer en la Tierra. El artefacto, fue desarrollado en la
División WX, LANL, en Los Álamos.

Muchos de los técnicos que allí trabajaron, pensaban que este Proyecto tenía que ver la llegada de nuevas oleadas de Alienígenas que se esperaban para los años 1991-1993.
 
HOSTILIDADES

Uno de los sitios de prueba del Proyecto Excalibur fue el suroeste de la Isla de Puerto Rico, entre la Laguna Cartagena y la Bahía Boquerón, donde los Zeta tenían una de sus Bases Subterráneas.

Allí, donde el
Avistamiento de OVNIs sumergiéndose en la Laguna Cartagena o ingresando en las montañas era a diario, los lugareños comenzaron a notar también la constante presencia de un portaaviones y otros barcos de USA en la Bahía de Boquerón.

Aviones y helicópteros militares de USA, así como vehículos y personal de la NASA, peinaban continuamente la zona, ante el increíble silencio de la prensa y las autoridades.

La prensa se limitó a informar de las tremendas explosiones subterráneas que se escuchaban repetidamente, seguidas de temblores de tierra, y profundas grietas en el terreno, causando en ocasiones cortes de carreteras y hendiduras o hundimientos de casas.

Era la acción de Excalibur, que se prolongó por todo 1988 y 1989.

Como respuesta, el 13 de Agosto de 1989, los Zeta realizaron una interferencia hostil de las frecuencias de radio y radar de la
Agencia de Defensa Nuclear, la Base Kirtland, el Departamento de Defensa, el Departamento de Energía, el Laboratorio de Armas de la USAF, y los Laboratorios Sandia, bloqueando sus Sistemas de Comunicación durante 6 horas.

La interferencia provocó que varios radares resultasen severamente dañados, dejando a todos estos complejos militares en total indefensión, e incapaces de detectar un ataque, durante esas 6 horas. Esto fue una clara advertencia y demostración de fuerza de los Zeta al país más poderoso de la Tierra.
 
TEMOR MILITAR

En 1991, por encargo del Gobierno, la
Organización Roper, una de las más importantes compañías encuestadoras de USA, introdujo entre sus habituales cuestionarios de política y economía, uno más sobre Abducciones.

Tras encuestar por todo el país a 6.000 personas de diferente nivel socioeconómico (excluyendo Hawai, Alaska, menores de 18 años, ancianos e internados en instituciones médicas o de readaptación), se observó que el 2% de los encuestados respondió afirmativamente a las preguntas clave sobre Abducción.

Extrapolando las cifras a la población total de USA (excluyendo los grupos mencionados), se concluyó que 3.7 millones de adultos en USA habían sido abducidos.

Se temía que los Zeta utilizarían los
Implantes puestos en toda esta gente, para controlarlos, y crear un ejército que, a su orden, sería activado para tomar el control del país.

De hecho, y de acuerdo a la información recopilada en Fénix y otros Proyectos, se esperaban nuevas oleadas de Alienígenas que llegarían entre 1991 y 1993, y la activación de los implantes para 1995.
 
GUERRA DE TIEMPO

Sin embargo, llegó el tiempo y no pasó nada. ¿Qué había ocurrido? Como ya dijimos, un grupo de Extraterrestres procedente de Las Pléyades, intervino insertando una Red de Túneles del Tiempo, que desvió nuestra Línea Temporal en otra dirección.

Uno de los
Puntos de Anclaje principales de esta Red fue insertado el 30 de Marzo de 1981, la fecha del atentado a Reagan que casi acaba con su vida.

En una
Línea de Tiempo Original, Reagan fallecía, al igual que Juan Pablo, y en su lugar le sucedía George Bush, un miembro del MJ-12, que durante los años 80, iba a acelerar las gestiones para instaurar el Nuevo Orden Mundial: el Gobierno del Anticristo.

Otro Punto de Anclaje fue el 13 de Mayo de 1981, durante el atentado a Juan Pablo II. En una Línea de Tiempo Original, Juan Pablo fallecía, al igual que Reagan, y era elegido un nuevo Papa, que se convertiría en aliado del Anticristo.

Otro de los Puntos de Anclaje principales de la Red (si no el principal de todos), fue insertado el 16 de Agosto de 1987, precisamente en el momento del tercer enfrentamiento entre Zetas y terrestres. En una Línea de Tiempo Original, se producía una nueva reconciliación tras este incidente, y el Tratado hubiese continuado.

Las nuevas oleadas de Zetas y Reptilianos que arribarían a la Tierra a partir de 1991, no llegaron, debido a una nueva desviación de la Línea del Tiempo realizada por los Pleyadianos el 4 de Febrero de 1989.

Dentro de este nuevo Túnel del Tiempo, los Zeta comenzaron a adquirir una nueva enfermedad, que los comenzó a diezmar, de modo que tuvieron que hacer los preparativos para abandonar la Tierra.

Todos estos sucesos, no son más que episodios en una extensa y compleja
Guerra del Tiempo que se está desarrollando en diversos estratos del Continuo Espacio-Tiempo, entre dos facciones cósmicas que en términos terrestres, podríamos llamar Liberales y Conservadores.

Básicamente, la
Liga de Orión (y sus aliados, como los Zeta) representa lo que en la Tierra llamaríamos la Facción Conservadora del Cosmos, mientras que la Liga de Las Pléyades representaría la Facción Liberal. En cuanto a la Federación Galáctica, representaría un equilibrio entre las posturas más bien extremas de ambas facciones.

La Humanidad de la Tierra es parte del un
Experimento Evolutivo Cósmico que unos (los Conservadores de Orión) desean suprimir, o al menos, controlar más. Y otros (los Liberales de Las Pléyades), desean ver desarrollarse en total libertad, sin controles supresivos.

Por suerte para nosotros, los habitantes de la Tierra, nos encontramos en una Línea del Tiempo en la que los Liberales de Las Pléyades y otros puntos del cosmos, son quienes están ganando este conflicto por el destino del
Experimento Tierra.

Gracias a esto, en Línea Temporal en que nos encontramos, no hubo
Tercera Guerra Mundial, ni un Gobierno Mundial Supresivo, ni un Holocausto Nuclear que acabara con todo.
 
PREDATOR

Como los Zeta todavía necesitaban mucho del material biológico (sangre y órganos) que se encuentran en la Tierra, pero su nueva enfermedad adquirida les impedía actuar libremente, decidieron utilizar una serie de
Biodroides que pudieran realizar el trabajo por ellos.

Este
Predator Biodroid (un Cyborg altamente inteligente) ya había sido probado en 1975 en el pueblo de Moca (República Dominicana), donde la aterrorizada población lo bautizó como el Vampiro de Moca.

En 1991, un grupo de Predators de este tipo fue enviado nuevamente a Moca, a extraer sangre y órganos específicos de una variedad de animales, principalmente cabras y ovejas.

Pero fue en 1995, cuando los Zeta tuvieron una necesidad mayor de estos componentes biológicos, de modo que otros Predators fueron enviados al pueblo de Canovanas (Puerto Rico), donde finalmente se le bautizó con el nombre que los haría populares:
«El Chupacabras». Aunque los ufólogos prefieren referirse a ellos con el más elegante nombre de EBA (Entidad Biológica Anómala).

A partir de Enero de 1996, el Predator «Chupacabras» aumentó frenéticamente su actividad, pareciendo insaciable, y extendiéndose durante las siguientes semanas y meses, a Florida (USA), México y un país tras otro, hasta abarcar casi toda Latinoamérica.

En Abril del 2000, al menos 3 Predators (aparentemente, un macho, una hembra y una cría) fueron capturados en el pueblo de Calama (Chile), y enviados en secreto para su estudio en Área 51.
 
PROYECTO SANSÓN

Mientras tanto, el
Proyecto Sansón manejaba la información de que una Nave hostil —aparentemente, procedente de la Constelación del Pegaso— descendería el 7 de Diciembre de 1998 en el Monte Turret, en el centro de Arizona, donde existe una de las Bases Secretas Subterráneas de USA. El Proyecto debía actuar en consecuencia.

Conforme se acercaba la fecha del descenso, se produjo una intensa actividad, con movimientos de camiones que transportan soldados, y máquinas que excavaban túneles.

El 6 de Diciembre, un potente Pulso Electromagnético de muy baja frecuencia, provocó una fuerte tormenta de nieve que azotó la zona central de Arizona, y en las horas previas al Lunes 7 de Diciembre, se anunció el cierre del aeropuerto de Phoenix.

Los noticieros anunciaron que la causa del cierre del aeropuerto y del movimiento de vehículos observados era el mal tiempo. Sin embargo, la tormenta se produjo sólo en la región que rodeaba el Monte Turret, sin afectar al Monte en sí. La tormenta la rodeó como si se tratara de un anillo, como quedó grabado en el Centro Nacional de Meteorología de USA.

No tenemos, de momento, información de lo que pasó realmente ese día. Si la Nave descendió y el Encuentro se produjo o no.
 
EL NUEVO MILENIO

El Nuevo Milenio se inició con nuevas sorpresas. El año 2001, mientras la NASA y el
Laboratorio Jet Propulsion, realizaban preparativos en la Antártida para perforar 4 Kms de hielo, con el fin de llegar a la superficie del Lago Subglacial Vostok (descubierto en 1996), se detectó una fuerte anomalía magnética, muy superior a las detectadas normalmente.

En ese momento, la NSA (Agencia Nacional de Seguridad de USA), se hizo presente en el lugar, y lo que en principio se había proyectado como una investigación científica internacional, pasó a ser una competencia exclusiva de esta Agencia.

Contactados como el peruano
Sixto Paz, afirman que en ese lugar se encuentra la «Máquina de Kayona», una especie de «Estabilizador de Voltaje» de un «Tiempo Experimental Alternativo», en que ha sido puesta la Tierra hace millones de años por un equipo de Pleyadianos enviados por la Federación Galáctica.

Ricardo González, otro Contactado peruano, afirma que ahí se encuentra también «El Templo del Principio», tal vez el más antiguo de la Tierra. Acaso ambos, la Máquina y el Templo, se encuentren en la isla que se sabe que está dentro de este inmenso lago bajo kilómetros de hielo.

¿Qué es lo que podemos esperar para los siguientes años? Sabemos que las fechas 2003 y 2011 eran en extremo importantes para los Zeta. Acaso se trate de las fechas probables de su extinción como especie... O quien sabe, tal vez el 2011, una nueva oleada de ellos se presente en la Tierra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada